L’Ajuntament de Girona ha batejat com a jardins de les Obreres de la Fàbrica Grober l’espai natural de la plaça de l’U d’Octubre de 2017. L’emplaçament és un espai triangular amb arbres i bancs, ubicat a tocar de la Gran Via de Jaume I. Antigament la fàbrica Grober s’estenia des de la Gran Via fins al carrer Nou, motiu pel qual s’ha decidit posar aquest nom en aquest indret. 

La col·locació de la placa s’ha fet coincidint amb la commemoració de l’1 de Maig, Dia del Treball. D’aquesta manera, es vol homenatjar totes les dones que van treballar a la fàbrica Grober. 

“El llegat de les obreres de la fàbrica Grober perdura a Girona. Avui 1 de maig s’han tornat a omplir places i carrers per reivindicar els drets de les treballadores i treballadors”, ha subratllat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar. 

La proposta de posar el nom de jardins de les Obreres de la Fàbrica Grober a un espai públic de la ciutat va ser aprovada per la Comissió del Nomenclàtor de Girona i pel Ple. Es tracta d’una petició realitzada per l’Ajuntament de Girona, en concret, per la secció d’Igualtat. 

Les obreres de la fàbrica Grober

La fàbrica Grober (1890-1975) fou una de les indústries més importants de la Girona contemporània, dedicada a la producció de trenyelles, cordons de seda, llana i cotó, i altres elements de passamaneria, com els botons de nou d’ivori. La plantilla de la Grober estava formada majoritàriament per dones. L’any 1911 la fàbrica ocupava a 929 dones —el 93% del total de persones que hi treballaven—, i l’any 1921 les dones continuaven essent majoritàries, en concret hi havia 727 treballadores —un 77% del total. A més de Girona, moltes d’elles procedien de viles properes com Salt, Sarrià de Ter i altres pobles dels voltants.

La força de treball femenina, al costat de la mà d’obra infantil, va tenir un paper cabdal en la seva activitat productiva, tot i cobrar salaris molt més baixos. Dones i nens treballaven principalment les manufactures, fent botons, betes i fils, sota la vigilància i direcció dels capatassos, homes, que també ocupaven els treballs vinculats als tallers i manteniment de maquinària. 

Nombrosos testimonis descriuen les condicions de treball dures i els abusos que van patir. En el cas del treball femení, la premsa gironina l’any 1911 es feu ressò de les traves dels propietaris de les fàbriques a la proposta de llei de suspendre el treball nocturn de les dones en fàbriques, reivindicació que responia a les necessitats d’atendre les tasques de cura de la llar a més del treball remunerat. De fet, diverses dones foren acomiadades per estar embarassades i, després de la Guerra Civil, la fàbrica va muntar dins les seves instal·lacions una guarderia per als fills i filles de les obreres. Fotografies i records viscuts de les seves treballadores mantenen la memòria del seu treball i vida a la fàbrica.