El regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Girona, Sergi Cot Cantalosella, i l’investigador de la Universitat de Girona (UdG) Enric Cassú han donat el tret de sortida aquest matí de l’estratègia “Menys malbarament, més sobirania” i han explicat el projecte i les línies de treball principals. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del conveni de postcreixement establert entre l’Ajuntament de Girona, la UdG –a través del grup d’investigació LEQUIA-, Research & Degrowth i Dark Matter Labs.

L’objectiu principal d’aquesta proposta és emmarcar un cúmul d’actuacions per prevenir el malbaratament alimentari a la ciutat i als voltants i poder fer una transició cap a un model alimentari urbà més sostenible, proper i sobirà. Entre les actuacions que es portaran a terme, cal destacar el projecte per incorporar neveres d’aprofitament dels excedents dels menjadors escolars que es posarà en marxa el segon semestre d’aquest 2026; el conveni vigent amb Espigoladors per l’aprofitament del fruit urbà; les subvencions de concurrència competitiva que es dedicaran a projectes contra el malbaratament alimentari, o la proposta de ciutat comestible a partir del foment i la gestió d’espais d’horts urbans, entre altres accions més de pedagogia i divulgació.

“Avui presentem el projecte i l’estratègia ‘Menys malbaratament, més sobirania’, que neix del conveni de postcreixement que des de l’Ajuntament hem fet amb diverses entitats des de l’inici del mandat. Es tracta d’una proposta genuïna, amb una mirada municipal pionera i cabdal, que té molt interès des de l’àmbit climàtic, ambiental, social i també polític. Girona i la seva àrea urbana tenen unes característiques que hem de saber aprofitar en la lluita contra el malbaratament alimentari més enllà de la qüestió domèstica”, ha remarcat el regidor Sergi Cot Cantalosella. “És un projecte que té una clara vocació d’àrea urbana i, alhora, té voluntat d’anar creixent cap a altres municipis. En definitiva, reuneix una sèrie d’elements per fer més universal i hegemònica la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentari, com una pota cabdal en termes climàtics, ambientals i socials”, ha afegit el regidor.

Tal com es va anunciar el mes de maig passat, durant el primer any del conveni de postcreixement es va dissenyar un pla de ciutat per al malbaratament alimentari amb diferents agents implicats que es començarà a desenvolupar en els propers mesos sota el nom de “Menys malbaratament, més sobirania”.

Cal destacar que un dels elements principals de l’estratègia serà el projecte "Més sobirania i menys malbaratament, per la transformació del sistema alimentari a l’àrea urbana de Girona" del doctorat industrial que duu a terme Enric Cassú entre la UdG i una fundació privada. “Necessitem aquest motor de canvi, un sistema alimentari que sigui més sobirà i més agroecològic, que tinguem a la mà la capacitat per enfortir tant els pagesos com tota l’economia local de petites exportacions en pesca, ramaderia, agricultura i agroforesteria, per tal que puguin aportar aquest valor afegit de l’agroecologia vinculada al territori, a les xarxes d’economia social i a la salut”, ha assenyalat i ha afegit que “hem perdut i dissociat una mica el que mengem amb el territori, la salut i l’economia. Per tant, estem reforçant aquesta capacitat del nostre territori de tornar-nos a donar les eines i els mecanismes per generar un sistema alimentari que ens afavoreixi”.