Aquesta tarda, al Centre Cívic Sant Narcís, un centenar de persones s'han aplegat per descobrir, per primera vegada, com es parla realment a Girona. Sota el títol de “I tu, en quina llengua vius?”, la periodista i humorista Elisenda Pineda i el divulgador i creador de continguts Long Li Xue han protagonitzat una conversa fresca, directa i sense tabús sobre la llengua, la identitat, la convivència i els hàbits lingüístics de la ciutadania gironina.  

L'acte, dividit en tres blocs, ha combinat el monòleg i l'humor amb una conversa amb la tinenta d’alcaldia i regidor de Llengua Catalana de l’Ajuntament de Girona, Núria Riquelme Zurita, i la investigadora responsable de l'estudi i professora de la Universitat de Girona i de la Universitat de Perpinyà, Carla Ferrerós, i ha culminat amb un moment inesperat: Long Li Xue ha baixat a la platea per preguntar a les persones assistents, en primera persona, en quina llengua viuen.

Entre el públic, la pregunta ha trobat respostes tan diverses com la mateixa ciutat: comerciants, joves migrants, aprenents de català de diferents orígens i voluntaris i voluntàries lingüístics han compartit les seves experiències en primera persona, convertint així l’estudi en quelcom proper i viu, molt més enllà dels percentatges. Entre el públic d’aquest vespre hi havia membres de l’Associació de Comerciants Girona Centre, de Girona Buddies, de l’Associació Atzavara, de Joves pel Català, de Xarxa pel Català i del Centre de Formació d’Adults de Girona.

El punt de partida de l’acte d’aquesta tarda ha estat l'Enquesta d'usos lingüístics de la ciutat de Girona (EUL-Gi 2025), el primer estudi sociolingüístic municipal impulsat per l'Ajuntament de Girona i elaborat per la Universitat de Girona. Les dades han permès explorar qüestions com ara en quins àmbits és més present el català, amb quina freqüència canviem de llengua o quines oportunitats té el català de cara al futur.

La tinenta d’alcaldia i regidora de Llengua Catalana de l’Ajuntament de Girona, Núria Riquelme Zurita, ha destacat que “aquest estudi sobre el català a Girona ens dona una mirada rigorosa i ajustada sobre com parlem, quan parlem i per què deixem de parlar català en determinats contextos. Un estudi rigorós que volíem presentar en un acte popular, obert i proper perquè el futur de la llengua es decideix sobretot al carrer, a les botigues, a les escoles i a les converses de cada dia. Des de la Regidoria de Llengua Catalana assumim el compromís de transformar aquestes dades en acció, amb polítiques que reforcin l’ús del català a tots els barris de Girona.”

Què diuen les dades

L'estudi revela que un 60,7% dels gironins i gironines usa habitualment el català, ja sigui de manera única (38,7%) o combinada amb altres llengües (22%). El català és la llengua més present en àmbits com el petit i gran comerç, la restauració, l'esport i els centres de salut. Una de les dades més destacades és que un de cada quatre gironins manté el català fins i tot quan l'interlocutor li respon en castellà, un percentatge molt superior a la mitjana catalana.

L'estudi també apunta una tendència positiva en la transmissió intergeneracional: el percentatge de persones que fan servir el català amb els fills és més alt que el de les que el van rebre dels seus pares. Les dades, però, recorden que quatre de cada deu gironins no han nascut a Catalunya, un context que condiciona inevitablement el paisatge lingüístic de la ciutat.

Girona és la primera ciutat catalana que impulsa un estudi d'aquestes característiques, elaborat d'acord amb els estàndards acadèmics de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP). En els pròxims mesos, l'estudi es completarà amb nous encreuaments de dades i grups focals, amb l'objectiu de disposar d'un informe amb propostes d'actuació per fomentar l'ús del català a la ciutat a finals d'any.