A principis de maig l’Ajuntament de Girona va encarregar la restauració de l’escut heràldic de la reina Joana Enríquez a l’empresa ‘Conservació de Patrimoni 4restaura S.L.’. La peça, datada al segle XV i situada a la porta d’accés a la Torre Gironella, presentava diversos signes de degradació, com ara el desgast superficial, brutícia acumulada, petites fissures i despreniments. L’actuació de conservació i restauració va començar el dia 19 de maig i es va donar per acabada el 29 de maig, deu dies després.

A causa de l’alt valor històric i patrimonial de la peça, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), es va iniciar un procés detallat per la seva restauració i conservació.

S’ha dut a terme una actuació de neteja en sec i en humit per eliminar dipòsits de brutícia i millorar la lectura de l’escut, el tractament de fissures i esquerdes, i la consolidació de fragments despresos. El resultat deixa veure la pèrdua de la primera pell, com al voltant de la peça es conserva puntualment, mentre que l’escut en sí mateix la conserva i se’l veu més grisos. La pedra de Gi té els dos colors, el marronós ve de les argiles contingudes en la matriu. És més alterable quan hi ha predomini d’argiles, és a dir les vetes marronoses de la mateixa pedra.

Fitxa tècnica de l'obra

Escut de la reina Joana Enríquez

Segle XV (1467)

Pedra calcària nummulítica de Girona

Relleu escultòric integrat en un mur.

Dimensions aproximades: 0,80 x 0,60 m

L’escut presenta una composició heràldica dividida en dues casernes principals. A l’esquerra hi figuren els tres pals de gules del Senyal Reial d’Aragó, emblema de la Casa de Barcelona. A la part dreta superior es representa un castell, mentre que a la part inferior hi apareix un lleó rampant, símbol heràldic de força i noblesa.

Joana Enríquez, reina de Navarra i consort de la Corona d’Aragó, va tenir un paper destacat durant la guerra civil catalana del segle XV. L’any 1462 es va refugiar a Girona amb el seu fill Ferran, futur Ferran el Catòlic, i va dirigir la defensa de la ciutat durant el setge impulsat per les tropes de la Generalitat i els seus aliats francesos. Durant aquest període, va organitzar la resistència tant de la població com de les forces reials, fins a l’arribada de reforços que van permetre aixecar el setge. També va desenvolupar una intensa activitat política i diplomàtica amb monarques europeus. Conscient de la importància estratègica de les muralles, la reina va impulsar millores en el sistema defensiu de la ciutat. Entre aquestes actuacions destaca la construcció de la porta coneguda com a porta de la reina Joana, que millorava l’accés a aquest punt fortificat i facilitava la comunicació de la Torre Gironella amb el pati de les noves Casernes d'Alemanys.

A més d’aquesta actuació de conservació i restauració sobre el BCIN, també es té previst realitzar-ne una reproducció per a incorporar-la a l’exposició del Museu d’Història “Girona 2.100 anys d’història: 21 objectes per a 21 segles”. Aquesta estarà oberta a visites fins a l’1 de novembre de 2027. L’exposició és un dels actes clau del programa d’activitats de «Girona 2.100», un projecte cultural que ofereix un recorregut per l’evolució històrica de la ciutat des dels seus orígens fins a l’actualitat.