La Fundació Masó rep la donació dels mobles del menjador de la Casa Omedes, de Rafael Masó

La Fundació Masó rep la donació dels mobles del menjador de la Casa Omedes, de Rafael Masó
El mobiliari és un conjunt representatiu de l'obra de Masó dels anys vint, en plena maduresa del noucentisme.
La Fundació Rafael Masó acaba de rebre una important donació: el conjunt de mobles que Rafael Masó va projectar per al menjador de la Casa Omedes de Girona a finals de 1924. Concretament, la donació inclou onze peces: la taula, cinc cadires, dues cadires de braços, una tauleta, el bufet i la vitrina. També incorpora un petit marc de fusta tallat per Adolf Fargnoli, col·laborador habitual de Masó. Durant més de cent anys, aquest conjunt de mobles ha estat propietat dels descendents de la família Omedes que va fer l'encàrrec a Masó.
Els mobles van ser dissenyats per Masó quan l'arquitecte va rebre l'encàrrec de construir una nova casa per a Pere Omedes, un destacat industrial de Girona i Sarrià de Ter. La Casa Omedes, al carrer de Sant Antoni M. Claret de Girona, era una casa unifamiliar de planta baixa entre mitgeres, amb jardí al darrere, construïda entre el maig de 1924 i el febrer de 1925. El jardí, en forma d'ela, donava al carrer de Juli Garreta, on poc després es va construir un garatge projectat com a planta baixa d'una casa de pisos. La Casa Omedes va ser enderrocada el 1970.
Pere Omedes i Clivillé era un destacat empresari i propietari agrícola gironí, conegut sobretot per les fàbriques de ciment i calç hidràulica i pels forns de guix que va tenir a Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Sant Daniel. També va ser alcalde de Sant Julià, mecenes de la Coral La Joventut de Sarrià i dels Jocs Florals d'aquesta localitat. Va formar part de les juntes directives de la Cambra Agrària, la Federació Sindical Agrària i la Unió Esportiva Girona.
La Casa Omedes i el seu mobiliari són considerats un dels projectes més representatius de l'evolució de l'obra de Masó durant els anys vint. Va ser un període marcat per la repressió política de la dictadura del general Primo de Rivera -Masó va ser empresonat i multat a principis de 1924 i no podia fer projectes d'obra pública- i, alhora, per l'inici del seu projecte de ciutat jardí residencial a S'Agaró. Segons Tarrús i Comadira, la Casa Omedes és l'exemple més clar de com Masó va fer seves les propostes formals de l'Art Déco. En referència a la façana de la casa, Tarrús i Comadira afirmen que "la força compositiva, la qualitat dels materials i les textures, i la sensibilitat en l'ús del color donen a la Casa Omedes la seva extraordinària qualitat".
El mobiliari del menjador de la Casa Omedes també reflecteix, com el mateix edifici, l'evolució del llenguatge de Masó en el disseny de mobiliari. Entre 1906 i 1909 va crear mobles encara marcats per l'estètica organicista del modernisme. Entre 1910 i 1917 va evolucionar ràpidament cap a conjunts clarament noucentistes, pròxims a l'estètica de la Secessió vienesa i del moviment anglès Arts and Crafts. Durant els anys vint va alternar propostes derivades tant del barroc popular català com de l'Art Déco i, finalment, als anys trenta, es va aproximar al racionalisme.
La Fundació Rafael Masó ha expressat el seu agraïment a la família Omedes per haver conservat aquest patrimoni i per haver confiat en la Fundació per fer-ne donació, de forma que així es garanteix la seva conservació, estudi i difusió. Amb la donació del mobiliari del menjador de la Casa Omedes, la Fundació Rafael Masó amplia els seus fons de la col·lecció de mobiliari dissenyat per l'arquitecte, que a més dels que s'exposen a la Casa Masó en conserva altres conjunts fruit de diferents donacions, dipòsits i adquisicions. Aquesta incorporació permetrà aprofundir en l'estudi d'aquesta vessant de l'obra de Masó, de les tècniques i els materials emprats i de la seva trajectòria com a dissenyador de mobles, encara pendent d'un estudi aprofundit.


