A partir del proper dijous 2 de juliol a diferents pantalles de la botiga d’electrodomèstics Tien21 ubicada al carrer de Santa Eugènia 106 de Girona, es podrà veure l’obra Art Make-Up de Bruce Nauman com a part de la col·laboració del Bòlit amb el projecte Un Museu Fora del Museu del MACBA.

Art Make-Up (1967-1968), Bruce Nauman
Pel·lícula 16 mm transferida a vídeo, color, so, 40 min
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA

Com altres artistes de la seva generació, el nord-americà Bruce Nauman rebutja la idea tradicional de l’obra d’art com un objecte independent i defensa un art creat a partir de l’experiència del seu propi cos. A finals dels anys seixanta, comença una sèrie de treballs en què interpreta diferents activitats davant d’una càmera fixa, de manera que introdueix en l’àmbit de l’art la corporalitat de l’artista i la seva experiència i manipulació en temps real.

En aquest context renovador, entre 1967 i 1968 enregistra Art Make-Up, un projecte integrat per quatre pel·lícules en què l’artista s’aplica diferents tonalitats de maquillatge a la cara i el tors. Titulades Blanc, Rosa, Verd i Negre, Nauman s’hi emmascara fins a arribar a difuminar la seva identitat. Esborrant-se ell mateix, tant metafòricament com literalment, explora el que anomena «la retirada com a forma d’art.»

Un Museu Fora del Museu

Una pastisseria, la sala d’espera d’un dentista, els vestidors d’un camp de futbol, una perruqueria, un mercat o, fins i tot, un tanatori es convertiran en espais d’exhibició artística amb el projecte Un museu fora del museu, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el MACBA i comissariat per Martí Manen. La iniciativa compta amb la implicació dels centres d’arts visuals de Catalunya i arribarà a més de vint poblacions del país.

El projecte, que s’activa progressivament a partir del 19 de juny i durarà fins al 30 de novembre, presenta una quarantena de peces de la col·lecció i arxiu del MACBA en nous contextos amb l’objectiu d’apropar l’art contemporani a la vida quotidiana i ampliar l’accés de la ciutadania a la cultura. Aquesta acció s’inscriu en la commemoració de l’Any Trenta del MACBA.

Un dels objectius d’aquesta iniciativa és abordar les desigualtats territorials en l’accés a l’art contemporani. En aquest sentit, Xavier Fina, director general de Drets Culturals, Creació i Biblioteques del Departament de Cultura, subratlla que «cal superar una cultura de dues velocitats i garantir que el lloc de residència no determini els drets culturals de la ciutadania». Fina defensa la necessitat de revertir aquestes desigualtats i avançar cap a un mapa cultural del país més equilibrat i accessible.

Un museu que s’expandeix per connectar amb nous públics

Un museu fora del museu és un exercici de provocació en el qual la peça d’art s’ubica en un espai inusual per convertir espais de trànsit, espera o trobada en punts d’interacció cultural. D’aquesta manera, les obres —còpies d’exposició per qüestions de conservació— deixen la formalitat del museu per inserir-se en entorns vius i oberts on la ciutadania hi entrarà en contacte de manera espontània. «La iniciativa també planteja una reflexió sobre els límits físics i simbòlics del museu i investiga noves maneres de relacionar-se amb l’art contemporani des de la proximitat i la quotidianitat. Lluny dels espais expositius convencionals, les obres conviuran amb activitats i contextos quotidians, amb la qual cosa es generaran noves lectures i experiències per a públics diversos», apunta Martí Manen. Els centres d’arts visuals participants han triat els espais amb un únic requisit: que no fossin expositius.

Múltiples formats i formes

El format de la majoria de les peces és fotogràfic, però també hi ha vídeo i unes reproduccions en forma de postal del llibre Holy Food, de Miralda, que distribuiran entre els clients els paradistes del Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú.

A la llibreria Mala Peça de Sabadell s’exhibirà Exposicions de Joan Brossa a Espanya: a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell amb amics, una fotografia anònima del 1981 on es veu el mateix Brossa acompanyat de Benet Ferrer, Alfons Borrell, Lluís Permanyer i Pere Jaume en actitud festiva en ple muntatge de l’exposició de l’artista a la ciutat.

A Valls, la perruqueria masculina Hermes acollirà la sèrie Davant/Darrere – Posició normal/Posició anormal de Francesc Abad, en què l’artista va documentar fotogràficament els diferents angles del seu cap, emulant un tractat clàssic de composició i fotografies policials alhora. La perruqueria de dones de la mateixa localitat també lluirà una instantània del Fotomatón d’Onofre Bachiller.

A Lleida, el cementiri i el tanatori acolliran una peça de Fina Miralles (Relacions. Relació del cos amb elements naturals. El cos sobre l’herba) i una de Josep Ponsatí (el film Granollers), ambdues amb un component molt poètic.

A Martorell, dues obres de la sèrie Déus, de Ferran Garcia Sevilla, se serigrafiaran als autobusos de la xarxa municipal, i a Santa Perpètua de Mogoda els vianants i els passatgers d’autobús trobaran les sèries fotogràfiques de Jordi Benito, Carmen Secanella i Allan Sekula a les marquesines de les parades. A la botiga de roba La Creadora, de Manresa, s’exhibirà el retrat que Colita va fer de Joan Brossa l’any 1979, i a Cardedeu es projectarà la pel·lícula Caricia, d’Iván Argote, en diverses farmàcies del municipi de forma rotativa.

Aquests són només alguns dels exemples de la forma que prendrà el projecte al territori. «Un dels actius del projecte és la diversitat de peces, espais i tipus d’interaccions que es generaran arreu del país. El que és segur és que la interacció del públic amb cadascuna de les obres serà ben diferent de la interacció que es produiria al museu», subratlla el comissari.

Art contemporani, proximitat i noves lectures de la Col·lecció MACBA

La selecció de peces i localitzacions s’ha dut a terme en diàleg amb els centres d’art i equipaments participants, amb el guiatge de l’equip de Col·lecció i Arxiu del MACBA i tenint en compte les particularitats de cada espai. L’objectiu és generar «distàncies curtes» amb l’art i afavorir relacions més directes, accessibles i inesperades amb les obres. L’únic condicionant en la tria del punt d’exposició ha estat, precisament, que els espais no fossin expositius.

«Aquest projecte aterra al territori gràcies a la col·laboració dels centres d’arts visuals públics de Catalunya, i el procés de treball reflecteix l’esperit amb el qual el MACBA està present com a museu de capçalera en aquesta xarxa: acompanya els centres però fent que aquests mantinguin l’autonomia total», afirma Clàudia Segura, cap de Col·lecció del MACBA. De fet, a cada localitat, el projecte prendrà una forma diferent: «És un projecte molt lliure, i l’experiència serà diferent a cada punt. Una de les qüestions que més ens interessa és l’exercici de ressignificació de les peces de la Col·lecció en cadascun dels contextos.» Segura també posa en valor la xarxa de confiança que s’ha generat entre les parts arran de la proposta: «Els equips han treballat de manera molt fluïda i flexible.»

Vint-i-cinc centres d’arts visuals de Catalunya impulsen el projecte a tot el país

El projecte es desplega amb la participació de vint-i-cinc centres d’arts visuals de Catalunya que formen part del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals (SPEAV), impulsat pel Departament de Cultura. El MACBA és el museu de capçalera d’aquest sistema, que treballa per garantir l’accés a la creació contemporània, reforçar la cooperació institucional i fer arribar la cultura a tota la ciutadania, per tal de contribuir a fer efectius els drets culturals al conjunt del país.

El projecte s’activa progressivament. Els espais que exposaran peces a partir del 19 de Juny son els següents: Ajuntament de Vic, Botiga Tien21 de Girona, Complex Esportiu Municipal d’Alella, Centre Dental Enric Pintado de Manresa, Pastisseria Sàbat de Sant Cugat del Vallès, Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra de Barcelona, Hache Ungles de Mataró, Öss Kaffe a Barcelona, Biblioteca de Catalunya a Barcelona, diverses farmàcies de Cardedeu, Casa natal de Salvador Dalí a Figueres, Perruqueria Hermes i Perruqueria Sonia Buisán a Valls, la línia urbana (LU) d’autobús de Martorell, Abacus de Terrassa i la Biblioteca Pública Terra Baixa d’El Vendrell.

Els centres d’arts visuals que s’han sumat al projecte Un museu fora del museu són els següents: ACVIC Centre d’Arts Contemporànies (Vic); Bòlit, Centre d’Art Contemporani (Girona); Centre d’Art Cal Massó (Reus); Can Manyé, Espai d’Art i Creació (Alella); Centre Cultural el Casino (Manresa); Centre d’Art Contemporani La Sala (Vilanova i la Geltrú); Centre d’Art la Panera (Lleida); Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani (Sant Cugat del Vallès); Roca Umbert Fàbrica de les Arts (Granollers); La Fabra Centre d’Art Contemporani (Barcelona); Fundació Municipal Joan Abelló (Mollet del Vallès); Granja Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda); M|A|C Mataró Art Contemporani (Mataró); MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Barcelona); Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona (Tarragona); Museu Arxiu Tomàs Balvey (Cardedeu); Museu d’Art de Sabadell (Sabadell); Museu de l’Empordà (Figueres); Museu de Granollers (Granollers); Museu de Valls (Valls); Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis (Martorell); Sala Dolors Xabé (Sarrià de Ter); Sala Muncunill (Terrassa); Sala Portal del Pardo Espai de difusió cultural (El Vendrell), i Sala dels Trinitaris (Vilafranca del Penedès).

Artistes amb presència al projecte

Els artistes amb presència al projecte Un museu fora del museu són els següents: Allan Sekula, Àngels Ribé, Bruce Nauman, Carmen Secanella, Colita, David Goldblatt, Dora Garcia, Ferran Garcia Sevilla, Fina Miralles, Francesc Abad, Gary Hill, Iván Argote, Jana Sterbak, Joan Brossa, Joaquim Jordà, Jordi Benito, Jordi Mitjà, Josep Ponsatí, Mabel Palacín i Mirko Mejetta, Manel Armengol, Manel Clot, Marc Vives, Martha Rosler, Martí Anson, Miralda, Onofre Bachiller, Pepe Espaliú, Vito Acconci, Xavier Miserachs i Xavier Ribas.

Comissariat

Martí Manen (Barcelona, 1976) ha treballat intensament en la pràctica comissarial i organitzativa tant de forma independent com institucional. Des del 2018 fins al 2026, ha estat director d’Index – The Swedish Contemporary Art Foundation a Estocolm. És director del programa avançat de comissariat CuratorLab a la Konstfack University d’Estocolm. Manen va ser el comissari del pavelló d’Espanya a la Biennal de Venècia del 2015 i va comissariar la biennal Momentum10 (Moss, Noruega, 2019).

Ha comissariat exposicions al Museo de Historia Natural (Ciutat de Mèxic), Aara (Bangkok), Tabakalera (Sant Sebastià), Konsthall C (Estocolm), CA2M (Madrid), Charlottenborg Kunsthal (Copenhaguen) i Fabra i Coats (Barcelona), entre d’altres.

Als anys noranta va comissariar durant cinc anys un programa d’exposicions a la seva habitació, situada en un pis d’estudiants de Barcelona. Martí Manen ha publicat llibres com Salir de la exposición (Consonni), Contarlo todo sin saber cómo (CA2M) i Quan les línies són temps (Fundació Miró Barcelona).