L’Arxiu Municipal ha publicat un recurs web sobre l’alçament militar de 1936 a Girona. El dissabte 18 de juliol es van commemorar els 90 anys de l’alçament militar encapçalat pel general Franco que va donar inici a tres anys de Guerra Civil, de 1936 a 1939. A Catalunya i altres llocs de l’estat, els militars sollevats foren neutralitzats en menys de 24 hores. Un nou recurs, publicat a la web de l’Arxiu Municipal de Girona, explica i il·lustra com es van viure aquestes hores a la ciutat de Girona.

El recurs recull fonts i testimonis de l’època per reconstruir els esdeveniments, des de la sensació d’inquietud que es respirava dies abans fins a l’esclat de les tensions i descontentament social contra sectors conservadors que afloraren entre el 19 i 20 de juliol, un cop derrotada la insurrecció. A més, repassa amb detall els fets del 19 de juliol, des de la matinada, quan els militars i alguns civils partidaris del cop d’estat prengueren carrers i punts estratègics per controlar les comunicacions i moviments a la ciutat, fins al vespre, un cop rendits els militars, alguns detinguts i altres fugits, i com es va constituir i organitzar el Front Antifeixista per tal de capitanejar l’oposició a l’alçament.

El contingut del recurs se centra en les fonts directes de l’època. En primer lloc, en les poques notícies aparegudes a la premsa publicada a la ciutat, al Diario de Gerona i a L’Autonomista, de tendència política oposada. La premsa esdevé una de les fonts que permeten copsar millor la realitat del moment; no obstant això, ambdues capçaleres, en aquells dies, només es publicaren el 18 de juliol.

En segon lloc, el recurs presenta el testimoni directe de tres persones que van viure amb intensitat aquells esdeveniments. En concret es recullen les experiències viscudes a Girona entre el 18 i el 20 de juliol de 1936 de tres militants del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista): Antònia Adroher i Pascual, mestra; Miquel Gayolà i Gardella, dirigent del partit i de la Federació Local de Sindicats, i Joan Soler i Gironella. Són algunes de les veus de persones d’esquerres que, recuperada la democràcia, van començar a parlar, escriure i publicar la seva vivència dels fets.

Així, dia a dia, entre el 18 i el 20 de juliol, es recullen els testimonis d’aquests tres protagonistes, a partir dels quals s’ha elaborat una cronologia minuciosa dels fets. A més, gràcies al detall de les explicacions i contextualitzacions de Joan Soler i Gironella, en el seu article “El 19 de juliol del 1936 a Girona” publicat el 1982 als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, s’ha creat un mapa dels fets a Girona i forces polítiques que hi participaren. En el mapa s’assenyalen i relaten 37 esdeveniments i se situen i descriuen els agents polítics, partits i sindicats, que els protagonitzaren.

Amb aquest recurs, l’Arxiu Municipal de Girona contribueix a explicar l’inici de la Guerra Civil a la ciutat i, especialment, a contextualitzar el fracàs de l’alçament militar a Girona i la violència contra esglésies, locals i negocis de sectors conservadors dels dies següents. Explica com, a Girona, des del primer moment la ciutadania es va organitzar per defensar i mantenir els ideals i projectes democràtics davant del règim autoritari i feixista que va acabar imposant el bàndol franquista.