L’Arxiu Municipal de Girona ha programat una nova edició d'“Arxiu a la fresca”, un cicle d'activitats que combina converses, projeccions, presentacions i visites guiades per apropar el patrimoni documental a la ciutadania. Les deu propostes tindran lloc entre el 2 i el 30 de juliol, amb accés lliure i gratuït.

La programació gira principalment al voltant de visites temàtiques en horari de matí, de caire informal, en les quals el personal de l'arxiu comparteix el seu coneixement sobre aspectes concrets de la documentació conservada. El cicle inclou també dues projeccions audiovisuals al vespre i una visita guiada per les muralles de la ciutat.

Cal destacar que aquesta iniciativa té un doble propòsit: reforçar el coneixement del fons documental entre la ciutadania i oferir un espai de confort tèrmic durant les hores de més calor, ja que l’Arxiu Municipal forma part de la xarxa de refugis climàtics de l'Ajuntament de Girona.

El programa s’iniciarà el 2 de juliol amb la conversa “Modelant i imprimint la ciutat”, dedicada a la impressió 3D d’edificis emblemàtics de Girona, amb la col·laboració de Lluís Morales. El 7 de juliol, la sessió “De Barcelona a París: el viatge fundacional de Joan Miró” aprofundirà en els primers anys de projecció internacional del pintor a partir de documents conservats a l’Arxiu i Biblioteca Rafael Santos Torroella i María Teresa Bermejo.

La programació inclou també una sessió sobre competències digitals: “Signar en digital sense misteri” (9 de juliol), orientada a resoldre dubtes sobre els principals sistemes d'identificació i signatura electrònica.

Pel que fa a l’àmbit audiovisual, el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) organitza dues projeccions. La primera (9 de juliol) estarà dedicada a l’obra del fotògraf i cineasta Joaquim Puigvert i Pastells. La segona (23 de juliol), titulada “REW, PLAY, FWD, STOP. Els inicis del vídeo a Girona”, presentarà una mostra de les primeres produccions en vídeo realitzades a la ciutat durant els anys vuitanta.

La memòria col·lectiva serà protagonista en altres sessions: “De Girona al món: cartes i postals d'estiu” (14 de juliol) recuperarà les experiències estivals dels gironins a través de la correspondència conservada a l’Arxiu; “Girona a crèdit” (21 de juliol) explorarà els mecanismes de finançament municipal entre els segles XV i XVIII, i “Estius d'ahir i d'avui. El lleure infantil explicat en imatges” (23 de juliol) repassarà l'evolució de les vacances i les activitats educatives infantils al llarg del segle XX.

Les tecnologies aplicades a la difusió del patrimoni tindran també una presència destacada. El 16 de juliol es presentarà la virtualització en 3D de la Companyia de Santa Bàrbara, amb la recreació digital d'una de les dones que van participar en la defensa de Girona durant la Guerra del Francès. Finalment, el 30 de juliol, la “Visita virtual al baluard del Lleó i a les seves muralles” permetrà descobrir, mitjançant realitat augmentada, l'aspecte original de trams desapareguts de les muralles, a partir dels models desenvolupats dins el projecte europeu EUreka3D-XR.

Totes les activitats es duran a terme a l'Arxiu Municipal de Girona, a excepció de la visita a la muralla. Tot i que l'accés és lliure, les places són limitades i es recomana confirmar l'assistència prèviament al telèfon 972 22 15 45 o al correu electrònic arxiumunicipal@ajgirona.cat.

Més informació: https://web2.girona.cat/sgdap/cat/arxiu_fresca.php.

Èxit del cicle “Conferències a l’Arxiu Municipal” sobre “Defensar Girona”

La 21a edició del cicle de conferències que organitza l’Arxiu Municipal de Girona ha destacat per l’elevada assistència de públic, que pràcticament cada setmana ha omplert la sala on s’ha dut a terme aquesta activitat. Més de 500 persones han assistit a les vuit conferències celebrades entre els mesos d’abril i juny.

El cicle “Conferències a l’Arxiu Municipal” té lloc anualment des de l’any 2006 i s’ha consolidat com una cita de referència per a totes aquelles persones interessades en la història de la ciutat i en la recerca basada en les fonts documentals conservades als arxius. Enguany, el cicle ha portat per títol “Defensar Girona, més enllà de les muralles” i ha tingut com a objectiu principal donar a conèixer les diverses formes de protecció de la ciutat al llarg dels segles, des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània.

La història de Girona ha estat profundament condicionada per la seva situació estratègica i pel seu sistema defensiu, visible encara avui en les muralles, els baluards i altres elements que han marcat l’evolució urbana de la ciutat. Tanmateix, les conferències d’enguany han posat el focus en la defensa de Girona des d’una perspectiva més àmplia, entenent-la, no només com una qüestió militar o arquitectònica, sinó també com un exercici de cohesió social, organització col·lectiva i capacitat de resposta davant les adversitats.

Més enllà dels conflictes bèl·lics, el cicle ha analitzat com la ciutat va afrontar al llarg dels segles problemes tan diversos com les epidèmies, els aiguats, les dificultats d’abastiment o els bombardeigs. Les diferents conferències han ofert una mirada cronològica que ha combinat fonts documentals, evidències arqueològiques i estudis històrics per explicar l’evolució de la defensa de Girona des de l’època medieval fins als temps contemporanis, així com la seva incidència en la vida quotidiana i en la configuració de l’espai urbà. El programa ha inclòs sessions dedicades als setges medievals, les estratègies defensives de castells com Montsoriu, la construcció de les muralles baixmedievals, els forts i baluards de l’època moderna, els setges de la Guerra del Francès i la defensa passiva durant la Guerra Civil.

El cicle es va iniciar el 16 d’abril amb una sessió dedicada a les fonts documentals per a l’estudi de la defensa de Girona, a càrrec de Lluís-Esteve Casellas, cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions i coordinador del cicle. Al llarg de les setmanes següents hi van intervenir Maribel Fuertes (Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya), Joaquim Mateu (Museu Etnològic del Montseny), Pere Freixas (Institut d’Estudis Gironins), Montserrat Jiménez (Universitat Autònoma de Barcelona), Genís Barnosell (Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya) i Giorgia Priorelli (Universitat de Girona). La cloenda, que va tenir lloc l’11 de juny, va anar a càrrec de Manuel Delgado (Universitat de Barcelona), que va reflexionar sobre la defensa de les ciutats al segle XXI i els reptes actuals vinculats a la protecció i la gestió dels entorns urbans.

Totes les conferències es poden veure al canal de Youtube del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI).