L’Ajuntament de Girona ha presentat el Pla Local de Salut Integral 2026-2030 (PLSI), una estratègia municipal que marcarà les polítiques per millorar la salut i el benestar de la població durant els pròxims quatre anys. El document, elaborat íntegrament des del consistori i construït amb la participació de desenes de professionals, entitats i ciutadans i ciutadanes de Girona, aposta per un model de salut comunitari, preventiu i equitatiu que situa el benestar emocional, la salut sexual i reproductiva, la prevenció d’addiccions i la salut comunitària com a eixos prioritaris.

Aquest matí, el tinent d’alcaldia i regidor de Talent, Innovació, Salut i Comunitat del consistori, Xavier Aldeguer i Manté, i la regidora de Salut i Benestar Emocional, Sílvia Bosch i Agustí, han donat a conèixer la proposta, que és pública i es pot consultar en línia.

“El Pla Local de Salut Integral 2026-2030 és un compromís: que la salut de les persones que viuen a Girona sigui una prioritat real, no declarativa. Que arribi a tothom, però especialment a qui més ho necessita. I que sigui el resultat d'un esforç col·lectiu. Avui és un punt d'inici, no de final”, ha destacat la regidora Sílvia Bosch.

El Pla parteix d’un diagnòstic exhaustiu i participat que analitza la realitat de salut del municipi a partir de diverses fonts. Concretament, es basa en indicadors de salut comunitària de les quatre àrees bàsiques de salut -Can Gibert del Pla, Taialà, Santa Clara i Montilivi-, en una enquesta d’hàbits que ha recollit 131 respostes, i en un estudi qualitatiu a partir d’entrevistes a 19 professionals de perfils diversos.

Aquest procés ha permès identificar les necessitats més urgents i definir accions ajustades a la realitat de cada barri i col·lectiu. Posteriorment, professionals de cada àmbit han treballat en comissions específiques per concretar les actuacions de cada línia estratègica.

Les dades del diagnòstic situen el benestar emocional com la necessitat de salut més estesa i urgent entre la població gironina, amb una prevalença de trastorns d’ansietat i depressió que en alguns casos supera la mitjana catalana. Davant d’aquesta realitat, el Pla incorpora accions per reforçar la promoció del benestar emocional comunitari, millorar l’accessibilitat als recursos de suport psicològic i reduir l’estigma associat a la salut mental. L’estratègia aposta de manera clara per la prescripció social i comunitària des de l’atenció primària com a alternativa a la medicalització del malestar.

El PLSI s’estructura en les següents quatre línies estratègiques que aborden els àmbits prioritzats pel diagnòstic: el benestar emocional; la salut afectivosexual i reproductiva; els consums i la prevenció d’addiccions, i la salut comunitària, l’equitat i el treball en xarxa. Cada línia inclou objectius específics i un conjunt d’accions concretes definides amb la implicació de professionals de l’atenció primària, la salut mental, els serveis socials, l’educació, la seguretat ciutadana, el tercer sector i l’àmbit universitari, entre d’altres. Aquestes línies recullen també la voluntat de reforçar la salut comunitària, la prevenció i la reducció de desigualtats, així com la coordinació entre serveis i entitats del territori.

Per exemple, el Pla preveu el desplegament de programes de promoció de la salut comunitària, la intensificació de les accions de suport en l’àmbit de la salut mental i emocional, la millora de l’entorn urbà per fomentar la mobilitat activa i la qualitat ambiental, i la implementació d’iniciatives que afavoreixin estils de vida més saludables. El document també inclou un sistema de seguiment i avaluació anual que permetrà mesurar l’impacte de les actuacions i ajustar-les a les necessitats emergents.