L'Ajuntament de Girona ha inaugurat avui l'Espai memorial Carles Rahola i Llorens al Cementiri Vell, situat a la terrassa sud del Departament de Sant Salvador d'Horta, on descansen les seves restes. L'acte institucional s'ha emmarcat en la commemoració dels noranta anys de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i ha servit per reafirmar el compromís del consistori amb la recuperació, la preservació i la difusió de la memòria democràtica. Amb aquest espai memorial es pretén retre a homenatge no només a Carles Rahola sinó a totes les persones que foren afusellades en aquest cementiri.

L'acte ha començat amb la descoberta de la placa commemorativa que identifica el nou espai memorial. Tot seguit, hi han intervingut l'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; els historiadors Joaquim Nadal Farreras i Lluís Costa Fernàndez, que han glosat la figura de Carles Rahola i el seu llegat; i Emili Ros i Rahola, net de Carles Rahola.

Durant la seva intervenció, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, ha destacat que “aquest acte, a més de de recordar Carles Rahola novament a la nostra ciutat, perquè és necessari, vol ser també un acte de record i memòria de totes les persones afusellades, a totes les persones exiliades pel règim feixista i sobretot és un cant a la llibertat, a la democràcia i als drets de totes les persones i de tots els pobles del món”.

Les actuacions impulsades per l'Ajuntament han permès renovar la sepultura de Carles Rahola. En aquest sentit, s'ha substituït la làpida, s'han restituït els elements commemoratius del nínxol i s'ha instal·lat un banc que convida al recolliment i a la reflexió.

Carles Rahola i Llorens, periodista, escriptor, intel·lectual i activista republicà, va ser afusellat el 15 de març de 1939 al cementiri de Girona després d'un consell de guerra sumaríssim. El seu assassinat ha esdevingut un símbol contra la llibertat de pensament i d'expressió a Catalunya, i de la injustícia franquista envers totes les persones afusellades.

Rahola va ser una de les 510 persones afusellades al mur sud del Cementiri Vell de Girona entre els anys 1939 i 1945. Amb la inauguració d'aquest nou espai memorial, l'Ajuntament de Girona continua avançant en les polítiques de memòria democràtica i en la preservació dels espais que recorden les víctimes de la repressió franquista, amb la voluntat de mantenir viu el record del passat i de promoure els valors de la democràcia, la llibertat i els drets humans.