L'Ajuntament de Girona ha creat l'Espai memorial Carles Rahola i Llorens al Cementiri Vell, situat a la terrassa sud del Departament de Sant Salvador d'Horta, on descansen les seves restes. L’indret s’ha renovat i s’hi ha instal·lat una placa commemorativa. Aquesta iniciativa forma part de les actuacions municipals per preservar la memòria democràtica coincidint amb el norantè aniversari de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936.

Per donar a conèixer aquestes actuacions, l'Ajuntament organitzarà un acte institucional el divendres 17 de juliol, a les 12 h, al Cementiri Vell de Girona. L'acte comptarà amb la participació de l'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; del catedràtic d'Història Contemporània Joaquim Nadal Farreras, i del doctor en Història i professor de la Universitat de Girona Lluís Costa Fernàndez.

“Amb aquesta actuació, l'Ajuntament de Girona reafirma el seu compromís amb la recuperació, preservació i difusió de la memòria democràtica, republicana, catalanista i antifeixista, així com amb el reconeixement de totes les persones que van patir la repressió derivada del cop d'estat de 1936 i de la posterior dictadura franquista”, ha afirmat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.

Les actuacions han permès recuperar i dignificar la sepultura de Carles Rahola. En aquest sentit, s'ha substituït la làpida, s'han restituït els elements commemoratius del nínxol i s'ha col·locat un banc que convida al recolliment i a la reflexió.

A més, s'ha instal·lat una placa commemorativa, seguint els criteris comuns de senyalització dels espais de memòria del país. La placa contextualitza la figura de Carles Rahola i el seu significat en la defensa de les llibertats democràtiques.

Una altra de les actuacions destacades ha estat la designació de la terrassa sud del Departament de Sant Salvador d'Horta com a Espai memorial Carles Rahola i Llorens. Aquesta denominació reconeix el valor històric i simbòlic de l'indret i reforça la voluntat municipal de preservar la memòria de Carles Rahola i de difondre els valors democràtics.

Carles Rahola i Llorens, periodista, intel·lectual i activista republicà, fou afusellat el 15 de març de 1939 al cementiri de Girona, després d'un consell de guerra sumaríssim, convertint-se en un dels principals símbols de la repressió franquista contra la llibertat de pensament i d'expressió a Catalunya.

Va ser una de les 510 persones afusellades al mur sud del cementiri de Girona entre el 1939 i 1945, les quals van ser enterrades a la fossa comuna del cementiri. Durant dècades, la fossa comuna no va disposar de cap element identificatiu que permetés preservar la memòria de les persones que hi havien estat sepultades. El primer Ajuntament democràtic posterior a la dictadura franquista va impulsar una primera ordenació l'any 1981. Posteriorment, el 10 de novembre de 2010, l'Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic en van culminar la dignificació mitjançant la instal·lació de 510 plaques commemoratives amb el nom de cadascuna de les persones afusellades la data de la seva execució i el seu darrer lloc de residència.