L’Ajuntament de Girona ha batejat com a placeta de Sebastià Parra Nuño l’espai situat davant la seu de l’Ateneu Eugenienc, al carrer del Montseny 74-78, al barri de Santa Eugènia. L’indret que fins ara no tenia denominació, portarà el nom de qui va ser un referent de l’educació de persones adultes, la cohesió social i la cooperació a les comarques gironines.

Aquest matí, ha tingut lloc la inauguració de l’espai amb l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, i representants de l’associació de veïns i veïnes del barri, de la Mancomunitat Santa Eugènia-Can Gibert i del Nucli Paulo Freire de la Universitat de Girona, a més de la família de Parra. A l’acte hi ha assistit també el tinent d’alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Àrea Urbana i del barri de Santa Eugènia, Sergi Font Domènech; la regidora d'Igualtat i Justícia Social i de Cooperació, Amy Sabaly Balde, a més d’altres autoritats i regidors i veïns i veïnes del barri.

“Avui Girona fa justícia a la memòria d'un dels seus ciutadans més imprescindibles. En Sebas Parra no només va ser un educador; va ser el motor que va moure moltes consciències a la nostra ciutat i a Salt. Inaugurar aquesta plaça no és un simple acte, és el reconeixement d'una trajectòria dedicada a la comunitat i a la creença ferma que l'educació és l'eina de transformació massiva més potent que tenim”, ha destacat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, que ha recordat que fa pocs dies es va inaugurar una escultura a la ciutat en homenatge al mateix Parra i a l’alfabetització de les persones adultes.

La proposta de posar el nom de Sebastià Parra Nuño va sorgir a petició de l’Associació Mancomunitat de Santa Eugènia – Can Gibert. Posteriorment, la Comissió del Nomenclàtor va aprovar la inclusió del nom al catàleg municipal i també va acordar assignar-lo a aquest espai. Finalment, el Ple municipal va aprovar definitivament la denominació el març de 2026.

Sebastià Parra Nuño, conegut popularment com a Sebas Parra, va ser una figura clau en el desenvolupament de l’educació de persones adultes a les comarques gironines. Seguidor del mètode del pedagog brasiler Paulo Freire, va defensar una educació vinculada a la realitat social i transformadora, basada en la relació entre teoria i pràctica.

L’any 1971, l’educació de persones adultes pràcticament no existia a Girona. No va ser fins al 1977 que es van nomenar els dos primers mestres d’adults i adultes, un dels quals va ser Sebas Parra. A partir d’aquell moment, va impulsar projectes educatius i socials pioners per donar resposta a les noves realitats derivades, entre d’altres, de l’arribada de població migrant.

Entre les iniciatives destacades hi ha la creació de l’escola Samba Kubally, a Santa Coloma de Farners, i dels GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals), amb seu a la plaça de Lluís Companys de Girona. Les escoles d’adults i adultes de Girona i Salt es van convertir en espais d’aprenentatge, però també de reivindicació de drets i deures ciutadans.

Malgrat la seva expulsió de l’escola de Salt, Sebas Parra va continuar implicat en la vida social i cultural del territori a través de diferents iniciatives. Va participar en projectes teatrals amb Reinald Roca, des de la Mancomunitat Santa Eugènia-Can Gibert i com a cofundador de La Guerrilla Comunicacional.

També va mantenir una estreta vinculació amb la Universitat de Girona, on va ser professor associat i membre de l’equip de la Universitat Popular Alternativa (UPA). Des d’Educació Social va promoure que molts estudiants fessin el pràcticum a Nicaragua, fet que va generar una important xarxa de cooperació internacional. L’any 2003 va participar en la redacció del document bàsic de cooperació al desenvolupament vigent a la universitat.

A més, Sebas Parra va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació locals, com Ràdio Salt, la revista La Farga, Ràdio Girona, El Punt Avui, eldimoni.com o el suplement Aula del Diari de Girona.

Veí primer del barri de Sant Narcís i posteriorment de la Marfà de Santa Eugènia, Sebastià Parra deixa una empremta profunda en la vida educativa, social i comunitària de Girona. Amb aquesta nova denominació, la ciutat reconeix la seva trajectòria i el seu compromís amb la justícia social, l’educació i la convivència.