L’Ajuntament de Girona ha fet un pas endavant per a la protecció de la muralla, un dels elements més importants del patrimoni històric de la ciutat. El consistori va aprovar a finals de maig el projecte per elaborar el primer Pla director de la muralla de Girona, del qual es licitarà la redacció en breu.

L’objectiu és disposar d’un instrument tècnic i estratègic que reculli les diferents accions de planificació i de mesures de conservació que s’hauran de dur a terme per protegir el monument. El nou Pla director, que neix per iniciativa municipal i se sustenta en el consens institucional, recollirà, per primera vegada, uns criteris d'actuació de conservació preventiva, consolidació i restauració que s’hauran de dur a terme els propers anys. Fins ara, totes les actuacions que s’hi havien fet eren puntuals.

“Des del govern treballem pel dia a dia, per millorar en els detalls, però també per posar els fonaments en projectes transversals, com aquest Pla director que ens ha de servir per definir el futur de la muralla. Un element monumental que és suficientment destacat i destacable perquè s'hagi convertit en patrimoni i en una icona pels gironins i gironines. És prioritari que aquests aspectes que ens fan únics estiguin protegits i continuïn formant part de la ciutat”, ha destacat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.

Per la seva banda, el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats i Bartrina, ha afegit que “amb aquest Pla fem una aposta decidida per preservar i posar en valor un dels grans símbols de Girona. Volem protegir la muralla, però també reconnectar-la amb la ciutat perquè els gironins i les gironines la redescobreixin i la sentin encara més seva”.

El Pla recopilarà el coneixement ja existent sobre la muralla i les seves fases de construcció i establirà les pautes que han de guiar les accions de restauració per tal de garantir la seva protecció i conservació, aturant la degradació de l’espai i garantint la seva estabilitat estructural.

Més enllà d’això, el document ha de posar les bases per millorar la difusió de la muralla i adequar-ne els espais adjacents. En aquest sentit, es definirà com es pot integrar el monument amb l’espai urbà i veïnal, adequar l’entorn enjardinat, potenciar l’experiència de visita, establir línies de recerca en el camp arqueològic i històric, o desenvolupar estratègies per difondre el patrimoni. A més, també s’establirà com donar a conèixer el Pla entre tothom qui estigui vinculat a obres de restauració d’edificis privats que continguin trams de muralla, per tal que siguin conscients de la seva importància. En total, es treballarà per actuar en un total de 8.676 metres lineals de fortificació.

Quant a la tipologia d’actuacions, el pla ha de preveure com abordar en primer lloc les intervencions urgents dels trams medieval i romà i, després, restaurar els trams on hi ha més necessitat i millorar-ne l’accessibilitat. Es preveu que incorpori la neteja i reparació dels punts amb risc de despreniment, i la millora dels paviments i baranes, adaptant-los per a persones amb mobilitat reduïda. En una tercera fase es milloraria la difusió i la senyalística, i s’hi incorporarien elements digitals, com ara panells informatius amb codis QR o una aplicació amb rutes de realitat augmentada.

Una de les qüestions principals a les quals ha de respondre el Pla és la de localitzar la propietat del monument, que està fragmentada i té parts públiques i privades. El passat mes de febrer, l’Ajuntament de Girona ja va iniciar els tràmits enviant cartes informatives i sol·licituds d'autorització als propietaris institucionals més rellevants que són, a part del mateix Ajuntament, el Bisbat de Girona, la Universitat de Girona i la Generalitat de Catalunya. Ara caldrà identificar els trams situats en parcel·les privades per assessorar i guiar els particulars en futures reformes d'edificis que ocultin restes arqueològiques.

Per tal de tirar endavant les accions, la proposta ha rebut una subvenció de 50.000 euros per part de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una ajuda per promoure la protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació, la difusió i el foment dels béns immobles del patrimoni cultural de Catalunya, dins de les “Subvencions per a l’elaboració de plans directors, d’ús de manteniment o especials de protecció de béns culturals d’interès nacional i per a l’elaboració de catàlegs de béns protegits”. A més, el consistori té previst invertir-hi 50.000 euros més.

La muralla de Girona és una superposició de fases constructives que abasta des de la fundació romana per part del general Pompeu Magne (s. I aC), passant per l'època carolíngia (s. IX-X), les reformes medievals de Pere el Cerimoniós (s. XIV-XV), i fins a les fortificacions modernes i els baluards del sistema Vauban (s. XVII-XIX). El conjunt monumental compta amb el màxim grau de protecció com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Amb aquesta planificació, Girona disposa finalment d’una eina per preservar la seva fisonomia històrica més emblemàtica, obrint les muralles a una gestió sostenible, accessible i plenament integrada en la vida cultural de la ciutat. Els treballs d’elaboració del Pla director, aniran a càrrec d’un equip pluridisciplinari d’experts i expertes en patrimoni, arquitectura i arqueologia, i s’ha previst que estigui enllestit al llarg del 2028.