El Museu d'Història de Girona serà l'escenari, el proper 15 de juliol a les 19 h, d’un acte de commemoració del 150è aniversari del naixement de Josep Irla i Bosch (1876-1958), una de les figures més rellevants del republicanisme catalanista i el 124è president de la Generalitat de Catalunya. L'activitat és gratuïta i s'emmarca en el programa de l’Any Josep Irla, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Aquesta serà la segona vegada que l'Any Irla fa parada a Girona, consolidant la presència de la commemoració a la ciutat.

L’acte constarà d’una conferència a càrrec de l’historiador i antropòleg Josep Maymí. Coincidint amb els 90 anys de l'inici de la Guerra Civil, la sessió analitzarà el compromís de Josep Irla amb la defensa de la democràcia i les institucions catalanes davant l'avenç del feixisme, així com la transcendència d'un conflicte que va marcar profundament la història del país i que va truncar de manera decisiva el projecte republicà i catalanista.

“Volem seguir contribuint a preservar i difondre la memòria democràtica. Els museus també són espais de reflexió i de construcció de valors, i acollir aquesta conferència ens permet apropar a la ciutadania el llegat d'un president que va defensar la democràcia, l'autogovern i la cultura catalana des de l'exili”, ha destacat el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina.

Natural de Sant Feliu de Guíxols, Josep Irla va iniciar la seva trajectòria política com a regidor el 1905, va exercir d'alcalde els anys 1906 i 1909, i va ser diputat provincial entre 1911 i 1923. Integrat a Esquerra Republicana de Catalunya, en plena Guerra Civil va ser elegit president del Parlament de Catalunya l'any 1938.

Després de l’exili forçat a França i de l’afusellament del president Lluís Companys, Irla va assumir la presidència de la Generalitat a l'exili l’any 1940. Durant catorze anys, i en un context de gran precarietat, va defensar la legalitat institucional, l’autogovern i la llengua i la cultura catalanes, i va mantenir viva la institució fins al relleu amb Josep Tarradellas, l'any 1954.

Un dels moments més destacats del seu mandat va ser l’any 1945, quan va impulsar el primer i únic govern de la Generalitat a l’exili, amb figures de la talla de Pompeu Fabra, Carles Pi i Sunyer, Antoni Rovira i Virgili o Josep Carner.

Josep Irla va morir a Sant Rafèu (Provença) l’any 1958. L'any 1981, les seves despulles van ser traslladades a Catalunya i inhumades al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, en un acte de reconeixement institucional i de restitució de la seva memòria. Avui és reconegut com un símbol de resistència democràtica i de continuïtat institucional durant el franquisme.

L’acte tindrà lloc al claustre de la primera planta del Museu d'Història de Girona. En cas de pluja, es traslladarà a un espai interior del mateix equipament. L'entrada és gratuïta.

L’activitat està organitzada pel Memorial Democràtic i el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Museu d’Història de Girona i l’Ajuntament de Girona.