Ahir, 21 d’abril, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la declaració del Llibre del Sindicat Remença de 1448 com a Bé Cultural d’Interès Nacional, com a document d'excepcional valor històric. Anteriorment, al 2013, la UNESCO ja l’havia declarat part del Patrimonial Documental de la Humanitat en la seva incorporació al Registre de la Memòria del Món, motiu pel qual l’Ajuntament de Girona inicià les gestions per a la seva inclusió com a BCIN.

El document constitueix el testimoni de la primera vegada en la història que un col·lectiu social no privilegiat, els pagesos de remença, aconseguí el reconeixement polític suficient per a la negociació dels seus drets davant la monarquia i els poders feudals. El rei Alfons IV va legalitzar el sindicat al 1448, tot i l'oposició de la noblesa i l'Església, fet que provocar una forta tensió social que desembocaria en la Guerra Civil Catalana (1462-1472).

El llibre es considera un precedent directe de la Sentència Arbitral de Guadalupe, que va abolir la servitud a Catalunya, el primer lloc conegut on s'abolia oficialment la servitud. La Sentència fou signada justament fa 540 anys, el 21 d’abril de 1486, per Ferran II a canvi d’importants indemnitzacions econòmiques als senyors feudals. En aquest sentit, el Llibre del Sindicat de 1448 és considerat una peça clau per entendre la transició del món feudal cap a la modernitat.

El document recull les actes de les reunions del sindicat per atorgar poders als representants que havien de negociar amb la monarquia l’abolició dels anomenats “mals usos”. Entre el 13 d’octubre de 1448 i el 20 de febrer de 1449, menys de cinc mesos, s’organitzaren un total de 553 reunions que afectaven 912 parròquies de diverses diòcesis catalanes (Girona, Vic, Barcelona, Elna i Urgell), i que aplegaren uns 10.500 homes i dones de remença.

“La revolta i el triomf dels remences és un episodi històric de gran transcendència, especialment per al nostre país però també en una perspectiva d’història de la humanitat, perquè va suposar un avenç de les classes populars per alliberar-se d’alguns dels aspectes més abusius del feudalisme. Forma part de la història de la lluita per les llibertats. I el Llibre del Sindicat és un testimoni excepcional que mostra la força organitzativa, representant milers de pagesos, d’aquest gran moviment històric”, ha ressaltat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.

En els darrers anys l’Arxiu Municipal ha impulsat diverses iniciatives per a la divulgació del seu coneixement i interès. Així, a part de l’exposició organitzada en el marc del Congrés del Consell Internacional d’Arxius, celebrat a Girona al 2014, el volum ha estat transcrit i publicat, i s’ha creat un recurs web on no només es pot consultar, sinó que també es poden descarregar totes les dades de les reunions, llocs i persones en format obert.

Coincidint amb el 10è aniversari de la inscripció al Registre Memòria del Món de la UNESCO, l'Arxiu Municipal va organitzar una xerrada i demostració sobre els sistemes de crida utilitzats per a fer les convocatòries de les reunions: campanes, corns, trompetes i crits de viafora. També s’han identificat i dibuixat els itineraris que feren els notaris i els oficials reials per a supervisar les reunions, amb la intenció que puguin servir de base per a la promoció d’una marca de senderisme i turisme patrimonial local a la Catalunya Vella.