El Fons Català es reafirma en els orígens per defensar la cooperació davant l’auge autoritari

El Fons Català es reafirma en els orígens per defensar la cooperació davant l’auge autoritari
Un centenar de persones han assistit a l’acte de celebració dels 40 anys del Fons Català, a Girona, on s’ha fet un homenatge a les institucions i entitats fundadores de l’organització l’any 1986
L’acte ha comptat amb la participació de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, el secretari general de Governs Locals i de Relacions amb l’Aran de la Generalitat de Catalunya, Xavier Amor, i la diputada delegada d’Acció Social i Igualtat de la Diputació de Girona, Maite Tixis.
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament torna als seus orígens. Quaranta anys després que es plantés la llavor de la cooperació municipalista a Salt, l'entitat retorna a les comarques gironines, on va néixer l'any 1986, sent el primer fons de solidaritat constituït a tot l'Estat espanyol.
Allò que va començar com una iniciativa pionera impulsada per un grup de municipis compromesos amb la solidaritat internacional s'ha convertit, quatre dècades després, en una xarxa de més de 330 ajuntaments i institucions catalanes que treballen conjuntament per promoure la justícia global i la cooperació al desenvolupament.
L'aniversari és una oportunitat per mirar enrere i fer balanç del camí recorregut, però també per projectar el futur. En un context global marcat per transformacions constants, nous reptes i oportunitats emergents, la cooperació al desenvolupament necessita espais de reflexió que permetin reforçar el seu paper i adaptar-se als nous paradigmes.
De les arrels al futur: 40 anys de municipalisme solidari
El 18 de juny el Fons Català ha celebrat l’acte de commemoració dels 40 anys a la Casa de Cultura de Girona, presentat per la periodista Rita Marzoa, amb la participació de prop d’un centenar de persones, incloent autoritats, membres fundadors i representants d’institucions i d’entitats. L’objectiu de la jornada ha estat homenatjar els i les fundadores del Fons Català i refermar el compromís local davant d'un context internacional complex, marcat per l’emergència climàtica, els conflictes i les crisis humanitàries cròniques, i les desigualtats estructurals.
L’obertura institucional ha anat a càrrec de Jordi Cuadras, president del Fons Català i Maite Tixis, diputada delegada d’Acció Social i Igualtat de la Diputació de Girona. “El Fons Català no és només una feina, és una manera de viure i som aquí per agrair a tots els fundadors que van impulsar aquesta xarxa de municipis solidaris”, ha iniciat Cuadras. “Malgrat la dinàmica global i els discursos d’odi, som un país que se sent interpel·lat per la solidaritat internacional. Som conscients que els reptes són majúsculs però no podem defallir, esperem no haver de celebrar l’aniversari d’aquí 40 anys perquè voldrà dir que haurem assolit la justícia global”, ha afegit.
La diputada Maite Tixis, al seu torn, ha assegurat que “40 anys després del seu naixement, el Fons Català continua sent una eina útil i necessària”, i que la jornada és una celebració “d’una victòria compartida, d’un compromís ferm per la solidaritat municipalista, perquè sabem que els grans reptes globals també es responen des de la localitat”.
Al llarg de l’acte els quatre membres de la Junta Permanent del Fons Català han fet entrega d’un obsequi de reconeixement a les institucions i entitats fundadores, representades a l’escenari tant per persones vinculades a la seva fundació com per representants actuals. Els ens homenatjats han estat:
- L’Ajuntament de Salt, amb el fill del fundador Salvador Sunyer (exalcalde del municipi), Xavier Sunyer, i el tinent d’alcaldia Toni Vidal;
- Justícia i Pau, amb el membre Jordi Planas acompanyat de la presidenta Dolors Fernández i el representant de l’entitat a Girona, Albert Quintana;
- L’Ajuntament d’Arbúcies, amb el fundador Jaume Soler (exalcalde del municipi) acompanyat del regidor de Cultura, Jordi Romero;
- L’Ajuntament de Tarragona, que ha fet arribar unes paraules de l’exregidor fundador Carles Ferré, que no ha pogut assistir presencialment;
- L’Ajuntament d’Olot, que també ha fet arribar unes paraules del fundador i exregidor del municipi Jacint Xuclà, llegides per Lluïsa Vayreda, directora tècnica d’atenció comunitària del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa;
- El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), amb el president David Minoves i el director Jordi Garrell en representació del fundador ja difunt Aureli Argemí;
- L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, amb l’alcaldessa Mireia González en representació del fundador Lluís Hernández, exalcalde del municipi;
- L’Ajuntament de Terrassa, amb un missatge en vídeo de la regidora de Cooperació, Rosa Boladeras, i la presència d’Adrià Royes, fill del fundador i exalcalde del municipi Manel Royes, acompanyat de Koldo Corbera, director de presidència;
- Càritas Diocesana Girona, amb el secretari general Martí Batllori representant la ja difunta fundadora Rosa Passola. A més, des de la presidència del Fons Català s’ha fet un reconeixement especial al senyor Xavier Amor en representació del Govern de la Generalitat de Catalunya pel seu suport institucional.
Mirada al futur: cap a on anem?
El bloc final dedicat a la reflexió de futur ha anat a càrrec de Mariama Jadama Minteh, politòloga i investigadora doctoral en Estudis Africans per l'Institut Universitari de Lisboa (ISCTE-IUL). Originària de Girona, Jadama compta amb una sòlida trajectòria en el teixit associatiu de la demarcació, havent liderat projectes a l'associació Jokkere Endam i com a presidenta de la Red de Acción Panafricanista (RAP). La ponència ha reflexionat sobre la necessitat d’identificar les relacions injustes que han marcat la cooperació des dels seus inicis i d’imaginar noves dinàmiques que no perpetuïn la desigualtat, l’eurocentrisme, el racisme i el patriarcat: “és un moment per mirar enrere i ser conscients d’on venim: la colonització, l’esclavitud, el supremacisme blanc... tot això va marcar l’inici de la cooperació i les dinàmiques establertes en lògica geopolítica”, ha sentenciat. “És moment de reinventar les lògiques de la cooperació, no només del nord cap al sud, sinó del sud amb el nord i del sud amb el sud. La nova cooperació no es pot entendre sense la decolonialitat i la deconstrucció dels nostres imaginaris”, ha afegit.
L’acte ha finalitzat amb la cloenda de Xavier Amor, secretari general de Governs Locals i de Relacions amb l’Aran de la Generalitat de Catalunya, i de Lluc Salellas, alcalde de Girona.
“El Fons Català ha demostrat el compromís i la capacitat de continuar endavant tot i els sotracs, perquè l’objectiu val la pena”, ha comentat Amor, mentre assegurava el lligam de la Generalitat de Catalunya amb la cooperació municipalista. “El Fons són valors, és solidaritat i és pau. Gràcies a tots els fundadors que van creure que des de la base podien construir un món millor”, ha conclòs.
L’alcalde Lluc Salellas ha reforçat la figura de Girona com a “capital catalana que sempre ha apostat per la solidaritat i les causes justes”, i ha fet especial menció al “rol educatiu que han tingut i tenen el Fons Català, les entitats i els municipis en l’àmbit de la cooperació: els valors que estem transmetent als nostres infants i joves són molt importants”. Finalment, Salellas ha emfatitzat els valors democràtics: l’objectiu del trumpisme i l’extrema dreta és evitar que els pobles del món ens puguem reconèixer com a iguals i som aquí per dir-los que guanyarem”.





