El Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona nominat a tres premis de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA)

El Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona nominat a tres premis de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA)
El Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona nominat a tres premis de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA)
El llibre ‘Marge de maniobra’ escrit per Ingrid Guardiola, en la categoria de recerca, l’exposició «Brutal/Feral. Arquitectures de supervivència», en la de comissariat i el projecte educatiu ‘Tornar l’aigua’ en la d’iniciatives artístiques, han estat les propostes seleccionades
El dilluns 27 d’abril a les set de la tarda, a l’auditori Meier del MACBA tindrà lloc la 42a edició dels Premis ACCA, el certamen amb el que l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA) reconeix el treball fet en el món de l’art Catalunya durant el 2025.
De les trenta candidatures -repartides en sis categories- que aspiren a endur-se algun dels guardons tres pertanyen a la programació del Bòlit de 2025.
D’acord amb les valoracions del jurat, aquests son els tres projecte seleccionats:
Premi ACCA a la recerca
Marge de maniobra
El llibre escrit per Íngrid Guardiola i publicat per l’Ajuntament de Girona.
Per l’audàcia i la lucidesa crítica exemplar amb què l’autora fa una anàlisi crítica de com l’augment i les constriccions de la gestió administrativa han esdevingut un veritable fre i una dificultat excessiva que va contra la creativitat, la recerca i la possibilitat d’ampliar els marges en la direcció i la gestió d’un centre d’art contemporani, exemplificat en la seva experiència concreta de direcció del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona.
A més d’un assaig crític, Marge de maniobra inclou una memòria informe de totes les exposicions i activitats realitzades durant el seu període de direcció del Bòlit (20212025).
Premi ACCA al comissariat d'art contemporani
Brutal / Feral. Arquitectures de supervivència
L’exposició col·lectiva comissariada per Andrés Hispano amb la col·laboració d’Ingrid Guardiola.
Per una proposta expositiva que, a partir de la confrontació entre l’estètica del búnker, d’herència brutalista, i la de la cabana —a mig camí entre la fortificació i la comunió amb la natura—, qüestiona com poden esdevenir les nostres ciutats més habitables des d’una perspectiva integral en plena era del canvi climàtic.
Una exposició col·lectiva amb vuit artistes i comissariada per Andrés Hispano amb la col·laboració d’Ingrid Guardiola que confronta, d’una banda, el model de l’arquitectura brutalista —monumental, racionalista i desproveïda d’ornaments—, sorgida als Estats Units i estesa durant la Guerra Freda als habitatges i grans monuments estatals de l’Europa de l’Est; i de l’altra, posa en relació aquest llegat amb les urbs que, progressivament, han estat reconquerides per la natura, recuperant formes de vida i d’habitabilitat inspirades en construccions lleugeres com les cúpules geodèsiques de Buckminster Fuller, que proposaven maneres de viure més econòmiques i integrades en l’entorn. A partir d’aquesta dualitat, l’exposició qüestiona com poden esdevenir les nostres ciutats més habitables des d’una perspectiva integral en plena era del canvi climàtic.
Aquest plantejament esdevé especialment rellevant en un context en què l’emergència climàtica es fa cada vegada més palesa, i per tant evidencia la necessitat de repensar la relació entre els ecosistemes humans, animals i vegetals, i d’imaginar quines arquitectures poden afavorir formes de vida urbana més saludables i sostenibles.
Premi ACCA a projectes i iniciatives artístiques
Tornar a l'aigua
L’exposició i projecte educatiu liderat per Marta R. Chust i Roc Domingo Puig.
Per un projecte educatiu, artístic i comunitari culminat en una exposició al Bòlit, en què els artistes convidats, l’alumnat i el professorat de l’escola Carme Auguet de Girona han treballat conjuntament entorn de l’aigua del riu Ter, en un moment especialment crític marcat per la sequera i l’emergència climàtica.
La idea inicial dels artistes Marta R. Chust i Roc Domingo era que l’alumnat explorés el riu a partir de preguntes sobre el seu origen, la seva forma o el seu color, per deixar pas posteriorment, a l’aula, a la reflexió compartida i a l’intercanvi d’experiències. Aquest procés tenia objectiu ben definit: preparar una exposició en què participés tota la comunitat educativa, des d’educació infantil fins als cicles superiors, així com l’equip docent i les famílies.
L’exposició, de caràcter transversal i multidisciplinari, esdevingué el colofó d’un procés de treball intens de més de tres anys, durant el qual l’alumnat va poder connectar amb el seu entorn més immediat i va transformar tot aquell aprenentatge i coneixement en diverses formes d’expressió artística.
Aquest projecte s’inscriu dins del programa Nexes, del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Girona, que posa en contacte un equipament cultural de referència de Girona amb un centre educatiu, promovent processos de col·laboració sostinguts entre pràctiques artístiques, educació i context social


