El passat 20 de novembre el teatre del Centre Cívic de Sant Narcís acollia la xerrada amb Ingrid Guardiola ‘El món actual com a interfície virtual connectada’. La xerrada de l’autora de l’assaig "L’ull i la navalla’ (ed. Arcàdia) va ser el tret de sortida de les activitats de l’espai coneixement del Laboratori Social d’Innovació, impulsat pel servei Girona Emprèn de l’Ajuntament de Girona, i creat per afavorir la innovació oberta i la generació de projectes col·laboratius per a trobar noves solucions a reptes socials i econòmics.

Ingrid Guardiola, productora, investigadora, realitzadora audiovisual, Doctora en Humanitats, professora de la UdG i coordinadora del laboratori “Soy Cámara online” del CCCB, va reflexionar al voltant de com ens condicionen les imatges i les dades que compartim a través de les xarxes socials i quins efectes rebem en la nostra vida hiperconnectada.

Durant la xerrada l’artista Geniut va ser l’encarregat de recollir part del contingut de l’acte de Guardiola i que va plasmar en dues il·lustracions i el text ‘De les raons no en queden dubtes..."

Text de l'artista:

"De les raons no en queden dubtes...
De la sessió, enfrontar-nos a una imatge nítida de les eines de control n'és l'exercici; de saber-nos en un complex arrelament del sistema i provar de fer-ne un informe botànic, taxonòmic, analític... la raó dita d'aquesta trobada. Però d'allò que intuïm i no volem escoltar són figues de l'altre paner. Perquè és categòrica la problemàtica, alarmant la condescendència i depriment haver cregut qualque petit instant en la possibilitat d'un humanisme real. En quan a massa, deixem fer mentre els que ens pasturen ens acompanyen amb caramelets pel pedregà. No és novetat la intenció quasi bé neolítica de l'avidesa però sí són noves les eines que en cada clau de volta són més perfectes, més entelades o d'aparença vàcua, mes addictives. Inoculada la infecció; narcotitzats de sucres, de fermentacions alcohòliques i temorosos del síndrome d'abstinència cedim la nostre dimensió mística novament al poder per alliberar-nos de la rotunda i definitiva soledat que és la vida. Ens acomodem al verí, el fem motor de la nostre deriva existencial. Les màscares cauran (qualque dia)... però allò que ens ajudi a fer-les caure serà el fonament de les properes. Una mena de Sísif... que en la seva voracitat del no voler morir tornarà a pujar la pedra una vegada rere l'altre. Em meravella la capacitat grega per a fer abstracció dels comportaments humans."