Els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva s’uneixen com a acusació popular amb el Col·lectiu d’Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa per presentar una querella contra els responsables de les càrregues policials de l’1 d’octubre en els col·legis electorals dels seus municipis. Així ho han explicat aquest matí l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió; l’alcalde d’Aiguaviva, Joaquim Mateu, i el representant del Col·lectiu d’Advocats Voluntaris Albert Carreras. 

A través de la col·laboració amb el Col·lectiu d’Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa, els tres consistoris lideraran una acció popular mitjançant la qual es vehicularà una querella troncal a la qual s’aniran adherint les denúncies individuals de les persones que van patir danys el dia 1 d’octubre. Està previst que la querella es presenti entre demà i principis de la setmana que ve. Per qüestions processals, les adhesions individuals no es faran ara en el moment de la presentació de la querella sinó més endavant. 

Tal com ha explicat l’advocat Albert Carreras, la querella es posarà contra els responsables de les càrregues policials del dia 1 d’octubre als tres municipis, tant els agents que les van efectuar com les persones que van prendre les decisions de fer-ho. A la querella s’exposaran els fets diferencials pels diversos col·legis electorals de la ciutat de Girona, l’Ajuntament d’Aiguaviva i el pavelló de Sant Julià de Ramis. La querella farà referència als presumptes delictes de tortures, lesions i impediment del dret de manifestació i de lliure expressió popular, entre d’altres. 

“Avui evidenciem que des del territori fem un front comú. Perquè si alguna cosa ha demostrat aquest procés cap a la independència és que val la pena fer pinya. No podem admetre que fets tan greus com els de l’1 d’octubre queden impunes o puguin ser negats ni podem deixar que s’oblidin”, ha subratllat l’alcaldessa Marta Madrenas, que ha remarcat que amb aquesta querella “s’arribarà fins al final, i el final vol dir que arribarem fins i tot fora de l’Estat espanyol”. L’alcaldessa, igual que els alcaldes de Sant Julià de Ramis i d’Aiguaviva, ha agraït també la tasca del Col·lectiu d’Advocats Voluntaris. 

Marta Madrenas ha fet una crida també a la ciutadania per fer arribar a l’Ajuntament de Girona més documentació gràfica i audiovisual sobre els fets de l’1 d’octubre a la ciutat. En aquest sentit, des del consistori s’ha habilitat una pàgina web (www.girona.cat/1oct) on es dóna informació a la ciutadania sobre l’enviament de vídeos i fotografies sobre l’1 d’octubre. Aquesta recopilació de material es fa amb dues finalitats: per un costat, poder fonamentar accions legals com la querella que s’interposarà en els propers dies, i, per l’altre, gestionar el material amb finalitats de memòria històrica a través de l’Arxiu Municipal. Fins a dia d’avui, 42 persones han fet arribar documentació a l’Ajuntament, entre la qual hi ha 37 fotos, 67 vídeos, 6 comunicats mèdics i 4 denúncies.