El cicle, organitzat per l’Institut d’Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora, ha abordat la qüestió de la identitat des d’una vessant ben particular. I és que ha estat centrat en la manera com s’ha construït la identitat catalana a partir de la proximitat, el contrast i el rebuig de les comunitats musulmanes i jueves que fins a finals de l’Edat Mitjana van viure a les terres de la Corona d’Aragó.

Tota identitat es fa al llarg del temps per referència contínua a uns "altres". Ser algú és no ser algú altre. Aquesta alteritat és sovint una presència (el nostre veí nouvingut, el nostre veí marginat, etcètera). Però de vegades també és una absència, una absència passada però alhora reverberant, foragitada però alhora admirada. En la història dels Països Catalans, els jueus i els moriscos han fet sovint aquest paper de l’altre absent.

En aquest context fa tot el sentit del món plantejar-se la pregunta per la identitat des de la perspectiva d’un d’aquests grans “absents”, els jueus. Existeix una identitat jueva, més enllà del concepte religiós? Es pot tenir una identitat jueva i no practicar el ritual i la tradició religiosa? El judaisme també es pot entendre com un cúmul de conceptes culturals, històrics, de memòria i de tradició ancestral?

Per tal de respondre aquestes preguntes, hem convidat l’escriptora Fania Oz-Salzberger catedràtica d’història del poble jueu a la Facultat de Dret de la Universitat de Haifa (Israel). En la conferència “La identitat jueva més enllà de la religió” ens parlarà dels mecanismes secrets de la supervivència jueva, del fet singular de la pertinença a la nació jueva, del “soft power” de la memòria textual, les noves maneres de mantenir la identitat jueva al segle XXI. Des d’Abraham i Sara fins al ciutadà hebreu d’avui que viu a internet, la xerrada serà un tour al voltant dels components clau de l’existència jueva actual.

Fania Oz-Salzberger també és directora del Paideia European Institute for Judaic Studies (Suècia) i membre de l’Institut Democràtic d’Israel i de la Comissió Europea del Diàleg Intercultural. El seu camp de recerca és, principalment, la història de les idees i del pensament polític, així com el diàleg Europa-Israel. Juntament amb el seu pare, l’escriptor Amos Oz, va publicar el 2014 el llibre Los judíos y las palabras, una anàlisi laica, il·lustrada i humanística de la relació ancestral que manté el poble jueu amb la paraula oral o escrita.

En la seva obra, la doctora Oz-Salzberger ha plantejat un dels temes més controvertits de la modernitat jueva: el laïcisme com a element definidor de la identitat jueva. I ho ha fet amb un argument desafiant, ple de coneixement i de raons, en el qual la paraula escrita ocupa el lloc central de la cultura jueva de tots els temps.

Déu no és el tema principal dels textos jueus, i d’això una no se n’adona fins que no els estudia a fons i amb molta cura.

... cal qüestionar-ho tot, sempre; ja que allò important és la transmissió del coneixement, de generació en generació, no pas a través de l’obediència cega ni la submissió, si no a partir de la conversa i de l’argumentació.

És des d’aquesta perspectiva, com Fania Oz-Salzberger fa una crítica de la societat israeliana i espera poder oferir una visió lluminosa i innovadora que ajudi a fer front als desafiaments del judaisme contemporani.

... els diferents, els estranys, sempre han sortit malparats, en la història. Això només és odi. Odi cap aquella gent que no són com tu, i que pretenen viure com tu al mateix lloc que tu, en una casa com la teva, en la teva ciutat. Això va en contra de tota la lògica humana; però té lògica des d’un cert punt de vista: es tracta de buscar un cap de turc, un culpable, exterior. I a mi em preocupa molt que també a Israel això s’estigui convertint en norma.

La conferència tindrà lloc el proper dijous 15 de juny al pati del Museu d’Història dels Jueus (entrada pel carrer de sant Llorenç s/n ) a les 19.00h. (La conferència serà en anglès).