Bye Bye Blat és una fleca i botiga d’aliments sense gluten i altres al∙lèrgens situada a la plaça de Salvador Espriu a Girona. Fa dos anys i mig que van començar i en els últims mesos han començat altres projectes, com la Trattoria i la food truck.  

Darrere de la marca Bye Bye Blat hi ha dos emprenedors, Judit Ezquioga, psicòloga i publicista, i Jordi Rabaseda, lampista de professió.   
Entrevistem la seva copropietària, Judit Ezquioga.

Què us va portar a iniciar aquesta idea emprenedora?

La idea sorgeix quan a mi em detecten intoleràncies alimentàries, a la lactosa, al gluten... Començo a buscar productes per a mi, no en trobo i veig que hi ha una mancança en aquest sector i començo a animar‐me a iniciar el projecte, fer el pla de
viabilitat, parlar amb vosaltres, etc.  

Aquí, a Girona, quina oferta hi havia per a celíacs?

Hi havia productes al supermercat però no hi havia cap establiment amb pa fresc del
dia.  

       

En el vostre cas sou dos emprenedors, quins perfils teniu cadascun?

Jo faig la gestió i ell s’encarrega de la logística, si s’ha d’arreglar la food truck, si s’ha d’anar a algun lloc... i també s’encarrega dels proveïdors. En Jordi sempre diu que jo sóc el cervell i ell les mans. Però si no l’hagués tingut al costat, no ho hauria engegat
perquè ell sempre té les eines necessàries per tirar endavant qualsevol cosa. Jo puc tenir les idees, ser molt creativa i tenir molta idea de vendre des del punt de vista d’empresa, però l’empenta final de fer la food truck, d’obrir el restaurant, d’engegar això... és d’ell. Per tant, és una cosa de tots dos, per molt que jo tingués la idea, la feina que fa ell darrere és molt important, és el motor i per això penso que fem un equip molt bo.

Teníeu coneixement previ del sector abans d’emprendre?

No, era un món que desconeixia. Jo sóc publicista i psicòloga, o sigui que estava ubicada en un altre sector.
En relació amb l’àmbit de l’empresa ja coneixia alguna cosa perquè en Jordi ja era autònom i per a allò que no sabíem vam venir a assessorar‐nos amb vosaltres.

Els productes que teniu són d’elaboració pròpia?

A la fleca no elaborem res, al restaurant tot és d’elaboració pròpia. A la fleca, tot el que tenim ve de petits obradors que ens porten a diari pa i productes de brioixeria frescos i artesans. Els altres productes, com la pasta, no ho són, comprem directament
a distribuïdors.  

El que té més reclam precisament és el pa i la brioixeria perquè als supermercats són més processats, envasats, amb molts de sucres, greixos... Fem comandes petites procurant que a última hora del dia ja no ens quedi res. Com que els nostres clients ja
saben que funcionem així, ens demanen per encàrrec i d’aquesta manera reduïm les pèrdues al màxim.  
 
Teniu una forta activitat a les xarxes, Facebook, Twitter i Instagram, considereu que han generat impactes reals sobre el vostre negoci?

Ara mateix ho estic fent tot jo, ho intento fer com puc, aprofitant quan tinc un segon lliure. Va molt bé, és publicitat gratuïta i ens coneix molta gent, Facebook ens ha portat molta gent. A Instagram i a Twitter encara fa poc que hi som, però Instagram sobretot, veig que mou molta gent i que va molt bé també. Sembla que no sigui res, però és molta feina, si ho afegeixes a la feina diària i a la gestió de l’empresa, però val la pena.  

 
A part de les xarxes, heu fet algun altre tipus de publicitat?

Sobretot a les xarxes socials, al principi vam contractar un anunci en una revista durant tres mesos, però no hem invertit res més en publicitat, ho fem tot per les xarxes.   

Heu fet col∙laboracions amb altres empreses del sector?

Venem a restaurants de Girona i de la costa, aprofitem que d’alguns dels productes que venem tenim l’exclusiva a Girona. També venem a escoles per facilitar la feina i que els celíacs puguin menjar els menús escolars amb seguretat. Hotels de moment no, perquè ens falta temps per fer tasques comercials. Amb el dia a dia la tasca comercial és complicada. De moment ho anem fent així, a poc a poc, perquè no arribem a tot.  

Vau estudiar la viabilitat del projecte? Heu observat algun canvi respecte al que vau preveure?   

Sí, vam venir a Girona Emprèn a fer l’estudi de viabilitat. Més o menys, tot va anar com vam preveure, estem contents en aquest sentit. Val la pena fer‐ho perquè et permet estructurar les coses abans de començar. No ens vam trobar amb cap sorpresa
significativa, crec que vam fer una bona anàlisi.  

Hi ha algun producte que potser pensàveu que sortiria i no ha estat així?

La venda de pa sabíem que sortiria perquè no hi havia oferta i els croissants també, i pel que fa a la resta de productes es van introduint noves propostes. Sempre estic buscant nous productes, per exemple si veig que ara s’estan promocionant molt, a la brioixeria convencional, els dònuts de Pantera Rosa o el Tigretón, jo intento que els obradors ens ho puguin fer i així els celíacs i els intolerants també en puguin gaudir.

També encarreguem productes a la carta, pastissos d’aniversari a mida, segons les intoleràncies i desitjos del client.

     

Com us vau finançar?  
 
Ens vam autofinançar amb estalvis nostres, no vam demanar cap préstec. Per obrir la fleca vam destinar els estalvis d’una vida treballant perquè tenia molta il∙lusió, i no me'n penedeixo.

Quina ha estat la major dificultat per a la vostra empresa?   

La feina diària, la gestió que comporta tot això. En el tema de les al∙lèrgies has d’estar molt al dia, de com funcionen i com afecten. El primer any d’obrir vaig fer un postgrau per estudiar‐ho i em va anar súper bé. La dificultat és el dia a dia de la fleca. Ara mateix,
fins que no puguem contractar més gent no podem alliberar‐nos de feina. Actualment tenim quatre treballadors entre la fleca (1) i el restaurant (3).  

Després del temps que porteu, hi ha alguna cosa que faríeu diferent?  

No m’ho he plantejat, potser petits errors que veus cada dia, però que es poden arreglar l’endemà. Coses que hauríem d’haver fet abans, la carta, per exemple, però són minúcies, no recordo cap error significatiu.

Recentment heu obert una trattoria apte per a celíacs, intolerants i al∙lèrgics, com heu viscut el procés d’obrir una altra línia de negoci?  

Costa molt aixecar la fleca amb tota la feina que comporta, amb restauració sempre tens més marge. Els clients feia temps que ens deien per què no munteu algun restaurant? Ens va sorgir l’oportunitat d’agafar un local, i com que ja teníem la cartera de clients fidelitzada no obríem a cegues, obríem un restaurant sabent que ja tindríem clients. Vam decidir obrir‐ho per veure si impulsa el negoci i podem començar a delegar i alliberar‐nos una mica de la càrrega de feina. Perquè realment no compensa, estem molt contents però per tota la feina que comporta costa molt veure resultats ja que és un producte que ja està elaborat i surt car.

I la food truck?

La tenim des de l’any passat. Teníem una caravana vella, la vam arreglar i anem a esdeveniments concrets que sabem que aniran bé, perquè és molta feina muntar la food truck, necessites una setmana abans i una després per preparar‐ho tot. El menjar que hi preparem varia en funció del lloc, ens adaptem bastant al que ens demanen, creps, hamburgueses, pizzes... Properament anirem al Shopp out i al White Summer.
  
Si al final nosaltres veiem que tot aquest esforç no ens compensa ens és igual tancar.
Ara hem apostat pel restaurant i volem veure com va, també ens va bé perquè des d’allà també produïm alguna cosa puntual de postres i la venem aquí.  

Us plantegeu elaborar vosaltres?

No, és un món. És molt difícil, l’elaboració, sobretot pel que fa al pa, i per això és tan car. Jo a la gent li dic que ho provi a casa i després acaben tornant perquè no aconsegueixen fer un bon pa. És molt complicat, el procés de fermentació és llarguíssim, has de fer tres fermentacions. Té molta dificultat i nosaltres no tenim els coneixements per fabricar, se’ns escapa i ja seria un plantejament molt gran de Bye Bye Blat.

Teniu plans de futures expansions? Com serà Bye Bye Blat d’aquí a dos anys?

De botigues no en farem expansió perquè no fabriquem i comprant a diversos obradors la logística és molt complicada. Cada dia hem de quadrar comandes amb un obrador diferent que ens ho porta aquí, és poc viable que hi pugui haver un Bye Bye Blat a Barcelona. Nosaltres ho hem pogut lligar i ha estat complicadíssim. El que sí que podria créixer és el restaurant perquè no és tan complicat, simplement tenim un bon equip de cuina que treballa amb les nostres receptes. Si Bye Bye Blat restaurant va bé podria expandir‐se, no ho veig escabellat.  
Tot i així, dos anys passen molt ràpid i també tenim projectes personals, tenim altres aspiracions. Volíem engegar aquest projecte però no som molt ambiciosos, si amb la fleca, el restaurant i la food truck en tenim per viure bé ja en fem prou.
Tenim altres prioritats.

Quin consell donaries a les persones que estan pensant a muntar la seva pròpia
empresa?
   
Que s’han de mentalitzar molt bé, que hipotequen dos anys de la seva vida com a  mínim i que és molta dedicació. És molt gratificant, perquè arrenques un projecte i és teu. Però és molt sacrificat, per tant cal mentalitzar‐se molt bé en aquest sentit. Hi ha molta feina darrere que no t’esperes: la prevenció de riscos laborals, la protecció de dades, la facturació, els papers als gestors... Jo si algú té ganes d’obrir un projecte li diré: “Sí, i tant, endavant, però posa’t al cap que és un sacrifici molt gran”. O això o tens recursos per delegar des del primer minut. Jo no me'n penedeixo, ho tornaria a fer probablement, i penso que és una experiència, però has de tenir les coses clares respecte al sacrifici personal i has de tenir suport a casa. Es podria comparar com tenir un fill, has estat mesos gestant, comences i et canvia la vida. Et diuen sí, sí, val la pena, però moltes nits sense dormir, etc. Jo faig un paral∙lelisme amb això.  

Com valores l’oferta formativa de la ciutat pel que fa a emprenedoria i món empresarial? Què creus que s’hauria de fer des de les institucions públiques per ajudar els emprenedors?

Jo, Girona Emprèn l’he recomanat a molta gent, un 10, de veritat, a mi personalment em vau assessorar molt bé. Potser faria falta una formació prèvia de conscienciació del que comporta portar una empresa. Perquè sí que em va anar molt bé el vostre assessorament, però potser faltaria que algú et digués: “Si vols muntar una empresa hauràs de tenir en compte aspectes com la prevenció de riscos laborals, sanitat, plagues, control d’aigua, control de temperatures, cronograma de les hores dels treballadors...” Són tasques que no saps que hauràs de fer fins que t’hi trobes, crec que és necessari mentalitzar la gent que hi ha molta feina darrere.