Girona commemorarà aquesta setmana els 90 anys dels fets del Sis d’Octubre de 1934. Els Fets d'Octubre van ser un moviment insurreccional sorgit de la proclamació de l'Estat Català per part de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, el dia 6 d'octubre de 1934. La proclamació generà un ampli moviment de suport arreu de Catalunya que fou sufocat a partir d'aquella mateixa nit.

“Amb la commemoració d’aquesta efemèride rememorem uns fets que massa vegades han quedat oblidats. Els fets del Sis d’Octubre anticipaven una resposta reaccionària a les aspiracions d’autogovern catalanes que veurien la seva versió més cruenta amb el cop d’estat i la Guerra Civil tan sols dos anys més tard”, ha subratllat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.

Demà, dia 1 d’octubre, l’Ajuntament de Girona i la Fundació Reeixida han organitzat un acte institucional en record dels fets del Sis d’Octubre, que tindrà lloc a les 18 h a la Sala Miquel Diumé de l’Ajuntament de Girona. L’activitat comptarà amb les intervencions del president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera; l’historiador, periodista català i conferenciant Xavier Carmaniu, i Helena Compte, neboda de Jaume Compte, víctima dels fets del Sis d’Octubre, a més de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, i el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina. 

En paral·lel, demà també es posarà a disposició de la ciutadania un recurs web sobre aquest fets històrics a la pàgina del Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap/cat/recursos). Aquest recurs recull informació sobre els fets del Sis d’Octubre, una cronologia del que va passar a Girona, els protagonistes d’aquell moment històric a la ciutat i el testimoni escrit d’algunes d’aquestes persones en el seu pas per la presó.

Alguns d’aquests protagonistes a la ciutat van ser el comissari delegat de la Generalitat, Josep Puig i Pujades; l’alcalde destituït, Francesc Tomàs i Martín; l’alcalde gestor, Joaquim de Camps i Arboix; el diputat a les Corts Miquel Santaló i Parvorell; el diputat al Parlament de Catalunya Pere Cerezo i Hernáez; i el comandant Rafael Domínguez Otero i el sindicalista Josep Alabau, tots dos morts durant els fets. A més, dins del mateix recurs es demanarà col·laboració ciutadana per obtenir més informació sobre aquestes persones.

Alguns protagonistes dels Fets a Girona deixaren testimoni escrit del seu pas per la presó. Joaquim de Camps i Arboix hi escrigué la seva obra Després del 6 d'octubre: política d'Esquerra a Catalunya; Josep Puig i Pujades va recollir la seva experiència a Ell a la presó. Miquel Santaló i Parvorell, com tants d'altres, escrigué nombrosa correspondència; l’Arxiu Municipal en custodia 35 cartes.

Per la seva banda, el Museu d’Història de Girona també participarà en la rememoració dels fets a la ciutat. Aquest dissabte, dia 5 d’octubre, a les 12 h, s’inaugurarà l’exposició “Sis Octubre Trenta-quatre: història i memòria 90 anys després”, produïda pel Memorial Democràtic. La mostra, que es podrà visitar fins al 8 de desembre del 2024, té com a objectiu fer arribar a un públic ampli una visió global i complexa de l’octubre català de 1934 a través de registres visuals, sonors i textuals.

Aquest projecte expositiu, comissariat per Manel López Esteve, explica que la proclamació de l’Estat Català de la República Federal espanyola s’ha de situar en el context d’una àmplia mobilització camperola i obrera i de les dinàmiques locals d’un ampli espai com era el del món republicà catalanista. Però també s’ha d’emmarcar en les tensions socials i polítiques de llarga durada presents en la Catalunya republicana i en el marc social i polític d’una Segona República espanyola a contracorrent d’una dinàmica internacional, en la que el feixisme semblava avançar sense cap tipus d’obstacle.