L’Ajuntament de Girona ha dissenyat una estratègia energètica que busca ser el full de ruta en aquesta matèria durant els propers anys i que està marcada pels objectius de la transició ecosocial. Així doncs, el consistori ha definit quatre línies de treball que s’impulsaran des de l’àrea d’Acció Climàtica, però que també es treballaran de forma transversal amb altres àrees municipals. Les propostes que conformaran l’estratègia energètica buscaran tant la reducció del consum com l’estalvi econòmic associat per tal d’acostar-se a la sobirania energètica.

Una de les principals línies de treball és la de l’estalvi i l’eficiència energètica. En aquest sentit, l’Ajuntament no parteix de zero i ja s’havien implementat diverses mesures en aquesta línia. La reducció del consum és un dels principals objectius i el 2023 ja es van començar a veure els primers resultats: el consum energètic municipal es va reduir un 6% respecte a l’any anterior.

A més, en aquest punt, s’estan revisant tots els sistemes de monitorització i telecontrol de les instal·lacions dels equipaments i de l’espai públic per garantir que s’ajusten a les necessitats dels serveis i de les normatives en matèria d’eficiència energètica. Adequar els horaris i calendaris dels llums que s’encenen automàticament o ajustar els termòstats a les necessitats són dues mesures concretes que ja s’estan treballant.

Paral·lelament, el consistori també aposta per les inversions en matèria de millores dels aïllaments i dels tancaments per fomentar l’estalvi energètic passiu i adequar progressivament els equipaments municipals a les necessitats climàtiques.

En segon lloc, l’autoproducció energètica del propi Ajuntament també s’està potenciant. Recentment, Girona ha anunciat que es projecta ubicar un camp solar amb més de 700 plaques fotovoltaiques al recinte de la depuradora de Campdorà per a l’autoconsum, projecte finançat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En la mateixa línia, en els darrers anys també s’han col·locat plaques fotovoltaiques en diversos equipaments municipals com el Mercat del Lleó, el Pavelló de Vila-roja i l’Escola Font de la Pólvora. L’estratègia energètica del consistori busca que a mitjà termini el màxim d’equipaments municipals generin la seva pròpia energia i puguin socialitzar-ne els excedents.

Així mateix, l’Ajuntament ja va anunciar que augmentava la inversió a la futura pista coberta de Fontajau per incorporar-hi també plaques solars. També es farà un estudi del potencial de les teulades de la ciutat amb la Diputació de Girona. 

El tercer eix és la cerca d’alternatives en el subministrament energètic. En aquest punt el govern participa activament a l’Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública (AMEP) i està estudiant diferents alternatives de compra pública d’energia, amb la voluntat de poder-les implantar durant aquest mandat. En aquest sentit, l’Ajuntament ja ha traslladat a la Generalitat la voluntat que el consistori pugui adherir-se a l’Energètica, l’empresa pública d’energia de la Generalitat, per tal que la societat passi a considerar-se un mitjà propi de l’Ajuntament i encarregar-se del subministrament elèctric del consistori.

A l’espera de poder concretar aquesta o altres opcions de subministrament que estan en estudi, l’Ajuntament ha optat per esgotar la darrera pròrroga de l’acord marc de l’Associació Catalana de Municipi (ACM), que implica renovar per al termini màxim d’un any el subministrament elèctric amb les empreses Endesa i Iberdrola. Així ho ha aprovat avui en el Ple extraordinari celebrat aquesta tarda.

Finalment, també s’enceta una línia de treball centrada en la participació ciutadana. Es desenvoluparà una guia de cessió de teulades per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques amb la Diputació de Girona i es donarà suport a les comunitats energètiques locals que s’estan constituint en alguns barris.

Aquest pla de treball en matèria energètica s’emmarca dins de l’estratègia Girona Ciutat Circular, ja que l’energia n’és un dels principals eixos. L’aigua, els residus, la mobilitat o el consum responsable són els quatre restants.