L’Ajuntament de Girona proposa que una plaça o carrer de la ciutat dugui el nom de la llengua de signes catalana per tal de reivindicar aquest sistema lingüístic. Es tracta d'una proposta conjunta de l’equip de govern format per Guanyem Girona, Junts i Esquerra i que posteriorment haurà d'estudiar la Comissió del Nomenclàtor. Amb aquesta acció es vol celebrar la jornada d’avui, 3 de juny, que és el Dia de la Llengua de Signes Catalana. 

“La llengua de signes catalana és també llengua pròpia de Catalunya. Amb aquest gest volem fer un merescut reconeixement a totes les persones signants que la utilitzen i que treballem dia a dia per difondre-la”, ha afirmat la regidora de Ciutat que Cuida de l’Ajuntament de Girona, Gemma Martínez Villagrasa. 

La llengua de signes catalana és la llengua de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya. Es tracta d'una llengua natural de modalitat gestual i visual emprada per part del col·lectiu de persones sordes i sordcegues com a sistema lingüístic primari. Com en el cas de les altres llengües de signes d'arreu del món, el seu reconeixement com a llengua plena no es va produir fins a la segona meitat del segle XX, principalment a causa de la discriminació social de les persones que la feien servir i del desconeixement de les seves característiques entre les persones lingüistes.

Des del mes de juny del 2005, la llengua de signes catalana disposa d'una gramàtica bàsica compendiada, que, juntament amb alguns materials lexicogràfics i treballs de recerca lingüística existents, marca l'inici de la descripció del corpus de la llengua de signes catalana i ha de servir de base per a normativitzar-la.

Cal remarcar que a Catalunya les persones que usen la llengua de signes com a mitjà de comunicació ho fan amb la llengua de signes catalana, és a dir, que en la llengua de signes no es produeix un règim de bilingüisme equiparable al de les llengües orals parlades al mateix territori.