Header: Notícies

Notícies i comunicats

Oficina d'Assistència en Matèria de Registre (OAMR) - fitxa

Oficina d'Assistència en Matèria de Registre (OAMR)

Adreça:
Ajuntament de Girona
Pl. del Vi, 1 - 17004 GIRONA

Horaris 2024

Es recomana demanar:
CITA PRÈVIA

Telèfon. Informació ciutadana:
972 419 010

Telèfon. Centraleta:
972 419 000

A/e:
ajuntamentinforma@ajgirona.cat

Web:
www.girona.cat/oamr

Registre electrònic:
seu.girona.cat

Bústia d'avisos i suggeriments:
www.girona.cat/avisos

Ruta de navegació

Publicador de continguts

El Museu d’Història de Girona estrena el nou itinerari de memòria “Cartes clandestines d’un condemnat a mort”

L’activitat es basa en la correspondència clandestina escrita per Josep Turon durant el seu captiveri a la presó de Girona l’any 1940. El dissabte 25 de maig, a les 11 h, Josep Casadellà Turon, net de Josep Turon, i Salomó Marquès Sureda, conduiran aquesta nova ruta que trasllada a la postguerra gironina

Fotografia de Josep Turon

El Museu d’Història de Girona estrena aquest dissabte, dia 25 de maig, el nou itinerari de memòria “Cartes clandestines d’un condemnat a mort”, un recorregut basat en els 35 escrits que Josep Turon Mir va escriure durant els seus 291 dies de captiveri a la presó de Girona, del 25 de febrer al 14 de novembre de 1940. Es tracta d’un valuós testimoni de la postguerra a casa nostra, amb l’experiència colpidora dels consells de guerra i de la duresa que suposava estar condemnat a mort en espera de l’execució de la sentència. Les inscripcions per assistir-hi es poden fer al web del Museu d’Història de Girona.

La proposta forma part de la programació del cicle “Veus silenciades víctimes de la repressió” del Museu i és una adaptació del llibre Correspondència clandestina. 291 dies davant de la mort. Cartes des de la presó de Girona (1940), de Josep Casadellà Turon, net de Josep Turon.

La nova ruta s’oferirà el proper dissabte 25 de maig, a les 11 h, i també el dissabte 8 de juny, en el marc del cicle “Itineraris de memòria històrica” que organitza el Museu d’Història de Girona. De la mà de Josep Casadellà Turon, net de Josep Turon, i Salomó Marquès Sureda, les persones participants en l’activitat es traslladaran a la postguerra gironina i recorreran els escenaris de les víctimes de la repressió franquista. 

El punt d’inici serà el Museu d’Història de Girona i, posteriorment, la visita es desviarà cap al Palau de Justícia, l’Antic Regiment d’Infanteria 51, la porta del pati de la presó, el carrer de la Llebre i el cementiri de Girona. S’han recollit alguns exemples de les cartes i imatges que es lliuraran a les persones assistents.

Aquest recorregut s’afegeix als nous itineraris proposats enguany, tots centrats en la postguerra gironina. Un exemple és la “Ruta dels presoners de la fàbrica Torras Hostench”, ambientada en el període del tardofranquisme gironí i creada en el marc del 50è aniversari dels fets. S’hi explica la detenció de sis persones per haver constituït una comissió obrera a la fàbrica de Sarrià de Ter, que van estar retingudes entre una setmana i quinze mesos a la presó de Pont Major. La ruta, estrenada el passat 13 d’abril, tornarà a fer-se el dissabte 5 d’octubre, a  les 11 h, i anirà a càrrec de Xavier Corominas Mainegre.

“Correspondència clandestina. 291 dies davant de la mort. Cartes des de la presó de Girona (1940)”

La ruta “Cartes clandestines d’un condemnat a mort” és una adaptació del llibre Correspondència clandestina. 291 dies davant de la mort. Cartes des de la presó de Girona (1940), de Josep Casadellà Turon, net de Josep Turon. 

La publicació, que es va presentar al Museu d’Història de Girona el passat 29 de novembre del 2023, recull els escrits que l’avi de l’autor, Josep Turon, va escriure un cop condemnat a mort al seu amic Josep Alsina, també a la presó de Girona. Tant l’un com l’altre eren conscients que s’hi jugaven la pell si s’interceptaven els seus missatges. Escrits en català, narren el dia a dia de la vida a “la nevera”, les “picades-afusellaments” o les estones d’humor i de convivència amb els companys de cel·la. Probablement, les famílies dels afusellats no van poder conèixer mai aquestes vivències a causa de la censura de la correspondència oficial.

El llibre de Josep Casadellà posa de manifest com, a partir de l’entrada de l'exèrcit franquista, es va posar en marxa un enorme aparell de repressió a través de depuracions, tribunals de responsabilitats polítiques, confiscacions i consells de guerra sumaríssims. Aquest va ser el cas, entre molts altres, de Josep Turon Mir, líder local del sindicat agrícola Unió de Rabassaires l'any 1934 i alcalde de Santa Coloma de Farners del 9 de setembre al 21 d'octubre de 1937, que va ser jutjat per un Tribunal Militar en Consell Sumaríssim d'Urgència, amb la petició fiscal de pena de mort.

Cartell de la ruta
Tornar
— 100 articles per pàgina
S'estan mostrant 1 - 100 de 199 resultats.