El dia 29 de març de 2014, Modest Prats i Domingo va morir a Girona. Deu anys després, l’Ajuntament de Girona i la Comissió d’Amics de Modest Prats, en col·laboració amb la Universitat de Girona (UdG), evocarà la seva figura amb un seguit d’actes i publicacions que han de servir tant per recordar el seu llegat com per fer possible que les noves generacions en tinguin coneixement.

Aquest matí, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, i l’escriptor i representant de la Comissió d’Amics de Modest Prats, Josep M. Fonalleras i Codony, han presentat el programa d’activitats commemoratives que s’han organitzat amb motiu del 10è aniversari del traspàs.

Durant la roda de premsa també s’ha donat a conèixer la imatge gràfica de la commemoració, basada en una obra de Narcís Comadira que representa la Cappella della Madonna Vitaleta, a la Valle d’Orcia (Itàlia). Precisament, Comadira té un poema titulat “Valle d’Orcia” dedicat a Modest Prats, que rememora l’estada en aquest indret de la Toscana.

“Reivindicar la figura d'en Modest Prats és reivindicar una manera d’entendre la llengua i el país. És per això que juntament amb la Comissió d'Amics d'en Modest Prats i Temporada Alta aprofitem l'efemèride per tornar a posar en valor la seva obra i la seva figura”, ha destacat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar. 

L’acte central de la iniciativa es farà el dijous 21 de març, a les 19 h, al Centre Cultural La Mercè sota el títol “Haurem estat capaços de salvar el futur?” i hi participaran diverses personalitats que glossaran els diferents aspectes de la personalitat de Modest Prats. També es projectarà un vídeo amb fotografies i filmacions d'actes i presentacions en les quals va intervenir Modest Prats amb l’objectiu de fer present la seva figura al llarg de l’esdeveniment.

En el marc de la proposta es faran dues activitats més. D’una banda, el matí del 26 d’abril, la Facultat de Lletres de la UdG acollirà un acte sobre l’evocació del llegat intel·lectual de Modest Prats. La trobada s’emmarca dins el Col·loqui sobre Llengua i Literatura Catalanes, organitzat per l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona. D’altra banda, en el context del Festival Temporada Alta, es farà una lectura dramatitzada de textos de Modest Prats a la Catedral de Girona, amb data pendent de confirmació.

A més, la commemoració també inclourà la publicació d’un exemplar breu de títol Modest Prats: La Paraula i les paraules, que contindrà una biografia, una bibliografia i l’entrevista que li va fer l’historiador Josep M. Muñoz per a L’Avenç, el 2009, a més d’un text de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.

La figura de Modest Prats

Modest Prats està lligat a Girona des de múltiples vessants. En el cas de la seva condició de capellà, la primera parròquia on va exercir com a rector va ser Santa Maria de Vista Alegre; l’última, la del Mercadal. Entremig, la seva dilatada estada a Medinyà. Més enllà de la seva participació activa en la docència al Seminari, cal destacar la seva lluita pels drets humans en plena dictadura franquista i els esforços de renovació de l’Església catalana, arran del concili Vaticà II.  

Modest Prats va ser també una referència ineludible en el món universitari i cultural de la ciutat. Professor de la Universitat de Girona, va participar en múltiples iniciatives ciutadanes i va ser una veu robusta que encara ens interpel·la, des de les reflexions sobre la llengua i el país, des de les decisives aportacions acadèmiques, des d’una irrenunciable fidelitat als orígens.

Una de les seves aportacions més importants van ser els dos volums del llibre Història de la llengua catalana, publicats el 1982 i el 1996 i escrits conjuntament amb el catedràtic emèrit d'Història de la Llengua a la Universitat de Girona i doctor en Filologia Hispànica, Josep M. Nadal.  En l’àmbit polític, va ser nomenat cap dels Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura de la Generalitat a Girona (1981-1982) i va participar en la primera Comissió Gestora de la Universitat de Girona (1992). En altres àmbits, destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i la seva adscripció a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Pel seu dilatat esforç en l’àmbit de la cultura, l’Ajuntament de Girona li va atorgar, el 2009, el premi Atenea.

Està enterrat a Castelló d’Empúries, el seu poble natal, al costat del pare i la mare.