Notícies
L’Ajuntament de Girona fa un pas endavant per ordenar urbanísticament la zona de l’antic mercat de Santa Eugènia
L’objectiu és reconèixer la plaça de Leonor Joher com a espai públic i poder tirar endavant l’edifici a mig construir que hi ha en aquest indret per destinar-lo a habitatge de protecció oficial. El Ple aprova el Pla d’emergència per sequera que inclou l’ús de tres pous
L’Ajuntament de Girona ha fet un pas endavant per ordenar urbanísticament la zona de l’antic mercat de Santa Eugènia. L’objectiu és reconèixer la plaça de Leonor Joher com a espai públic i poder tirar endavant l’edifici a mig construir que hi ha en aquest indret, el qual es destinarà a habitatges de protecció oficial. Per fer-ho es modificarà puntualment el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU). Avui s’ha aprovat per unanimitat en el Ple treure a consulta prèvia la modificació.
“La modificació té uns objectius molt clars des del punt de vista de buscar solucions efectives i, per tant, que permetin assignar als sols la qualificació adequada pels usos que s’han consolidat al llarg d’aquests anys. Aquests són reconèixer la plaça de Leonor Joher com un espai públic, possibilitar la finalització de l’edifici a mig construir que es troba a la plaça, destinar sòl i sostre a polítiques d’habitatge i reconèixer l’ús d’allotjament dotacional en la normativa del Pla General municipal”, ha afirmat el tinent d’alcaldia i regidor d’Urbanisme i Activitats de l’Ajuntament de Girona, Lluís Martí.
L’àmbit equival als solars de l’antic mercat de Santa Eugènia situats dins l’illa definida pels carrers Santa Eugènia, Bassegoda, Maçana, Guilleries i Sant Sebastià. Es tracta d’una superfície total de 1.459,20 m².
Des de la desaparició del mercat, aquesta zona ha estat objecte de transformacions i diferents contenciosos que han acabat retornant als sòls la seva qualificació de mercat. Les modificacions del Pla General del 2005 i 2006 donaven legalitat urbanística a la transformació: s’hi va construir un edifici d’habitatges, es va urbanitzar la plaça de Leonor Joher i es va construir un centre de dia i també l’estructura d’un futur edifici. Actualment, el planejament que els emmarcava s’ha anul·lat i queden uns sòls a mig transformar o bé transformats del tot, però amb unes qualificacions que no reflecteixen els usos reals.
Ara, amb aquesta modificació del PGOU, es pretén assignar als solars la seva qualificació adequada. Per una banda, es reconeixerà la plaça de Leonor Joher com un espai públic; i, per l’altra banda, es possibilitarà la finalització de l’edifici a mig construir que hi ha a un lateral de la plaça per poder-lo destinar a habitatges de protecció oficial.
El primer pas és obrir una consulta pública, durant 20 dies i a través de la web de l’Ajuntament de Girona, sobre l’ordenació de la zona de l’antic mercat de Santa Eugènia. Amb aquesta eina, obligatòria per llei, es pretén copsar l’opinió i rebre els suggeriments de la ciutadania de manera prèvia a la redacció, la tramitació i l’aprovació del document final.
Pla de sequera
D’altra banda, en el Ple ordinari de desembre també s’ha aprovat inicialment el Pla d’emergència per sequera del municipi de Girona amb els vots a favor de l’equip de govern (JxCat i Esquerra) i les abstencions dels grups municipals de l’oposició (Guanyem Girona, PSC, Ciutadans i el regidor no adscrit). Aquest document estableix i planifica en detall totes aquelles mesures que s’emprendrien en cada una de les fases de sequera per complir les limitacions i les restriccions de la Generalitat de Catalunya.
Una de les mesures és la captació d’aigua dels pous d’emergència que hi ha situats a Salt. A causa de la sequera de l’any 2008, es van construir tres pous ubicats al Pla de Sitjar amb l’objectiu de poder subministrar aigua a la població en cas de restriccions en el desembassament del Pasteral. Aquests pous tenen una capacitat de bombejament entre 210 i 250 l/s, en funció dels paràmetres de qualitat de l’aigua i un volum màxim de 45.000 m3/any repartit en 26 dies.
“Aquest Pla de sequera local preveu totes les eines pròpies que podem aplicar per fer front a una situació de sequera, precisament ara que estem en fase d’alerta. Una d’elles és la captació alternativa d’aigua dels pous que hi ha al Pla de Sitjar. En cas que fos necessari es podria extreure aigua del freàtic i enviar-la directament cap als dipòsits de Palau. Entre l’estalvi que demanem a la ciutadania, l’eficiència de la xarxa per no tenir pèrdues d’aigua i les mesures alternatives que tenim, esperem poder fer front a aquesta situació de sequera”, ha explicat el regidor de Sostenibilitat del consistori, Martí Terés.
Altres mesures que estableix el Pla són campanyes d’estalvi d’aigua, tancament de les fonts ornamentals, restriccions en el reg de parcs i jardins o en l’emplenament de piscines, prohibició de la neteja de vehicles o dels carrers amb aigua, entre d’altres.