Girona, 1924

«La seva és una escriptura en llibertat on els únics límits són la voluntat expressiva, l’exigència de comunicabilitat, el ple alenar des de la fiblada inicial —aquell primer vers que els déus regalen al poeta perquè el poema pugui seguir el seu decurs. És una poesia profundament arrelada a l’experiència vital personal i col·lectiva, i això la converteix en universalment creïble i entenedora.»


Pròleg de Vinyet Panyella sobre Isabel Oliva a Passeig d’hivern (Lleida: Pagès Editors, gener 2015)

Isabel Oliva és mestra i poeta. Va néixer a Girona, on ha viscut quasi tota la seva vida, excepte alguns períodes durant els quals va residir a Espolla, a Figueres i Camprodon. Va estudiar a l'Escola Normal de Mestres de Girona i va exercir en diversos centres educatius gironins, en gran part a l'Escola de Font de la Pólvora, on va desenvolupar una tasca clau per a la normalització del català.

Tot i que des de jove havia anat escrivint alguns versos i mantenia un interès especial pels dietaris, no va ser fins la jubilació que Oliva va començar a escriure poesia amb regularitat. Va trobar en la poesia un impuls intel·lectual després de retirar-se de l'ensenyament. Als setanta-quatre anys va publicar el seu primer llibre, que va tenir bona acollida per part de la crítica i va rebre diversos premis. Des d'aleshores ha publicat una vintena de poemaris en català i ha rebut nombrosos reconeixements literaris.

La poesia s'ha convertit en la seva segona vocació. Els seus versos, de rima lliure, parteixen de la seva experiència vital i aborden temes com la memòria, el paisatge, la soledat i l'art. Sovint la ciutat de Girona es converteix en escenari poètic.

L'altra gran passió d'Isabel Oliva és la música, que forma part de la seva obra poètica tant en el contingut com en la forma. El seu pare era músic i ella va assistir a classes de piano durant la infància. També de gran, ha reprès el piano i el contacte amb la música clàssica, que sovint l'acompanya de fons mentre escriu.

Tot i que Isabel Oliva va començar a escriure de forma continuada després de jubilar-se, la seva poesia beu d'un bagatge cultural i literari que l'ha acompanyat tota la vida. De petita ja va entrar en contacte amb poetes catalans com Joan Maragall, Josep Maria de Sagarra o Clementina Arderiu; de més gran amb poetes com Bécquer, Lorca o Juan Ramón Jiménez, i últimament té Joan Margarit com un dels seus referents contemporanis. Amb 100 anys continua escrivint i llegint poesia.