Coneixes les diferents formes en què es poden exercir les violències masclistes i LGTBI-fòbiques?

Un dels problemes que tenim a l'hora de fer front a les violències masclistes és que estan naturalitzades. Això vol dir que definir la violència és relativament senzill, però aplicar aquesta definició a exemples de la vida quotidiana és més complicat. Sovint, quan pensem en violència masclista, ens venen al cap les seves formes més extremes, aquelles que apareixen als mitjans de comunicació: la violència que es produeix dins la parella, els feminicidis o la violència sexual. Tot i que aquestes són les més identificades i rebutjades socialment, n'hi ha altres que no es reconeixen tan fàcilment. És a dir, no s'identifiquen com a violències, sinó com a comportaments "normals i naturals" en la interacció entre els homes i les dones.

Un dels primers passos que cal fer a l'hora de combatre el masclisme a la nostra societat és identificar les formes naturalitzades de la violència. El masclisme afecta tots els àmbits de la nostra existència, vegem en quins àmbits actua i com es manifesta:

VIOLÈNCIA FÍSICA: qualsevol acte de força contra el cos d'una dona o persona LGTBI+, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany.

Exemple: Donar una bufetada, una empenta o una puntada de peu a una dona o persona LGTBI+.

VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA: tota conducta o omissió que produeix en una dona o persona LGTBI+ una desvaloració o un patiment, per mitjà d'amenaces, humiliació, vexacions, menysteniment, menyspreu, exigència d'obediència o submissió, coerció verbal, insults, aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat.

Exemple: Ridiculitzar una persona per la seva orientació sexual o identitat de gènere

VIOLÈNCIA SEXUAL: qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual i la dignitat personal de la dona o persona LGTBI+ creant unes condicions o aprofitant-se d'un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense tenir el consentiment ni la voluntat de la dona o persona LGTBI+, amb independència del vincle que hi hagi entre la dona o persona LGTBI+ i l'agressor o agressors.

Exemple: Tocar sexualment algú sense el seu consentiment.

VIOLÈNCIA DIGITAL: actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l'ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones o persones LGTBI.

Exemple: Publicar comentaris masclistes o LGTBI-fòbics per atacar algú públicament.

VIOLÈNCIA OSBSTÈTRICA I VULNERACIÓ DE DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS: impedir o dificultar l'accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades.

Exemple: Negar o dificultar l'accés a informació sobre l'avortament o la salut sexual i reproductiva.

VIOLÈNCIA ECONÒMICA: privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d'una dona o persona LGTBI+.

Exemple: Controlar totes les despeses a la parella i exigir justificacions per cada compra.

VIOLÈNCIA DE SEGON ORDRE: violència física o psicològica, represàlies, humiliacions i  persecució exercides contra les persones que donen suport a les víctimes de violència masclista i LGTBI-fòbia.

Exemple: Assetjar una companya de feina perquè ha donat suport a una denúncia per violència masclista o LGTBI-fòbica.

VIOLÈNCIA VICÀRIA: qualsevol tipus de violència exercida contra els fills i filles amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare.

Exemple: Amenaçar els fills o filles per fer mal a la mare.

 I jo què puc fer?

Canviar patrons, creences, valors i actituds que fa anys que arrelen a la nostra forma de fer i de pensar no és tasca fàcil. El primer que se'ns mou és la por, ens salten les resistències i apareix un clar pensament: "jo soc bona persona, no puc ser masclista". Malauradament, el masclisme no va de ser bones o males persones, tant de bo fos tan fàcil. Va de reconèixer la nostra posició a la societat, va d'entendre els privilegis de què gaudim i les opressions que rebem, va de posar en qüestió comportaments que sempre hem tingut i mai hem cregut que poguessin fer mal a ningú, va de no sentir-nos atacats i atacades quan se'ns assenyala algun comportament discriminatori, tothom en té, així que la cosa va de sumar-se al canvi, hi guanyem molt com a societat.