El Museu d’Història de Girona reprèn aquest mes de setembre la seva programació posant l’accent en l’exili. L’equipament allarga l’exposició “Arqueologia a l’exili” fins al 15 de novembre i ha organitzat tot un seguit d’activitats al voltant d’aquesta mostra amb l’objectiu d’incidir en la importància del patrimoni cultural, històric, i artístic, que configura i cohesiona les identitats plurals que ens formen com a societat. També es reprenen les activitats del cicle “Veus i imatges de l’exili”. Les propostes culturals són gratuïtes però cal inscripció prèvia. 

“La Guerra Civil va segar la vida de moltes persones i alhora va arrasar grans projectes culturals vinculats al patrimoni del país”, afirma el vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats. “El Museu d’Història de Girona ens ofereix l’oportunitat de retre homenatge a les dones i als homes que, enmig de les dificultats del conflicte bèl·lic, van treballar i es van arriscar per protegir aquest patrimoni cultural català”, explica Ayats, que recorda que malgrat que hagin passat molts anys des de la Guerra Civil, "avui malauradament encara hi ha persones preses, exiliades, encausades i represaliades per motius polítics".

Per una banda, el museu ha programat tot un seguit d’activitats relacionades amb l’exposició “Arqueologia a l’exili. El Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)”. Aquest cap de setmana, comencen les visites guiades per al públic adult i dinamitzades per a les famílies. A més, el dissabte 31 d’octubre a les 12 h, la comissària de la mostra i conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Àngels Casanovas, oferirà una visita comentada. També durà a terme una conferència, el dimecres 9 de setembre a les 18 h, en la qual parlarà de la protecció del patrimoni arqueològic sota el títol “En temps de guerra: el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la protecció del patrimoni arqueològic”. 

D’altra banda, aquest mes de setembre també es reprenen les activitats del cicle “Veus i imatges de l’exili al Museu d’Història de Girona”, iniciat l’any passat. La iniciativa pretén recuperar i difondre històries de vida i de lluita de les persones que ens han precedit i van viure les violències de la Guerra Civil i que van experimentar la terrible fractura causada per l’exili de 1939, que va ser el més gran de la història del nostre país. Entre el gener i febrer de 1939, van anar a França 450.000 persones fugint de la guerra i de la repressió. El govern francès no els va reconèixer com a refugiats polítics, sinó com a emigrants, la majoria indocumentats. Sense papers, el seu destí eren els camps de concentració amb unes condicions pèssimes.  

Dins d’aquesta iniciativa, el dimecres 16 de setembre al Museu d’Història de Girona es presentarà el llibre Quan calmin els mals vents, tornaré de l’escriptora Pilar Francès. L’autora explica en aquest volum la vida del seu avi, en Josep Francès, un dels exiliats forçosos, mobilitzat el maig de 1938 i destinat a la Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya. Posteriorment, i dalt del guardacostes Alcaudón, va marxar cap a terres franceses. La mateixa autora serà l’encarregada de presentar el llibre, acompanyada de Miquel Serrano, historiador i conservador del Museu Memorial de l'Exili (MUME).

I el dissabte 26 de setembre, a les 11 h del matí, es presentarà el llibre Una veu de l’exili. Les cartes del mestre Josep Vilalta. Un recull de les cartes del mestre Josep Vilalta escrites des de l'exili a França (febrer de 1939 - abril de 1941) a la seva esposa, la mestra Maria Florensa, que també era en terres franceses. Participaran en la presentació Juli Suárez, de l’editorial La Guerrilla Comunicacional, l’Antònia Vilalta, filla de Josep Vilalta i Maria Florensa i en Salomó Marquès, coordinador i autor de l'estudi introductori.

Per a més informació i per a poder fer les inscripcions prèvies corresponents a les activitats es pot consultar el web del Museu d’Història de Girona i la seva agenda.