El present Pla General, resultat de la Revisió del Pla General d’Ordenació de Girona de 1995, i del que formen part aquestes Normes, té per objecte l’ordenació urbanística del territori del municipi de Girona, de conformitat amb allò que disposa l’actual legislació urbanística.

1. El present Pla General s'ha redactat d'acord amb la legislació urbanística vigent i la legislació sectorial vigent aplicable.
   
   
2. La referència a la “Legislació urbanística Vigent”, feta en aquest article i en els preceptes successius s'entén que remet a l'ordenament urbanístic vigent a Catalunya, consistent en les llei aprovades pel seu Parlament i els Reglaments i disposicions que les desenvolupen, així com la legislació urbanística Estatal en allò que no modifiqui ni vulneri la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma en matèria d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Medi Ambient.
   En aquest sentit, la utilització de determinades abreviatures en les presents Normes Urbanístiques s'entendran referides a les següents disposicions normatives segons es detalla a continuació:
   
   
   1. Legislació urbanística de la Generalitat de Catalunya:
      • Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol, pel qual s'aprovà la Refosa de Textos Legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (D.L. 1/90)
      • Decret 146/1984 de 10 d'abril, pel qual s'aprovà el Reglament per al desenvolupament i l'aplicació de la Llei 3/84 de 9 de gener de Mesures d'adequació de l'ordenament Urbanístic de Catalunya (R.M.A.);
      • Decret 308/1982 de 26 d'agost, pel qual s'aprovà el Reglament per al desenvolupament de la Llei 9/1981 de 18 de novembre, sobre Protecció de la Legalitat Urbanística (R.P.L.)
   2. Legislació urbanística estatal:
      • Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions.(LLei 6/98)
        Real Decreto Legislativo 1/1992 de 26 de juny, pel qual es va aprovar el Text Refós de la “Ley sobre el Régimen del Suelo y Ordenación Urbana” (R.D. L. 1/92)
      • Real Decreto 2159/1978 de 23 de juny, pel qual s'aprovà el “Reglamento de Planeamiento para el Desarrollo de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana” (R.P.U.)
      • Real Decreto 3288/1978 de 25 d'agost, pel qual s'aprovà el “Reglamento de Gestión Urbanística para el desarrollo y aplicación de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana” (R.G.U.)
      • Real Decreto 2178/1978 de 23 de juny, pel qual s'aprovà el “Reglamento de Disciplina Urbanística para el desarrollo de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana” (R.D.U)
        
        
3. La referència a la “Legislació sectorial vigent” que es faci en les presents Normes Urbanístiques (NNUU) s'entendrà que es remet a l'ordenament jurídic vigent a Catalunya, en la matèria que es tracti i en cada moment. En aquest cas, les referències a cadascuna de les disposicions sectorials es realitzarà amb la denominació completa.
   
   
4. El Pla, conjuntament amb el planejament que desenvolupa, conforme amb les determinacions de la legislació urbanística vigent, és públic, executiu i obligatori. Les seves determinacions tenen caràcter prioritari sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la legislació urbanística vigent.

1. El Pla està integrat pels documents següents:
   1. Memòria de l'ordenació urbanística.
   2. Plànols d'ordenació urbanística.
          Sèrie 1. Estructura general i orgànica del territori i règim urbanístic del sòl a Escala: 1/10.000) 
          Sèrie 2. Ordenació detallada, desenvolupament i gestió del sòl urbà a Escala: 1/2.000)
   3. Normes Urbanístiques i annexes normatius de desenvolupament i execució del sòl urbà. 
   4. Programa d'Actuació.
   5. Estudi Econòmic i Financer.
   6. Memòria de la Informació Urbanística i documentació complementària, plànols d'informació urbanística.
      
      
2. Les presents Normes, juntament amb els plànols d'ordenació i els annexes normatius, constitueixen en cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi de Girona i prevalen sobre els restants documents del Pla. En el no previst per aquestes Normes i annexes normatius, s'estarà a la legislació urbanística i d'ordenació del territori aplicable en cada cas.
   
   
3. Els documents d'aquest Pla General s'interpretaran sempre atenent al seu contingut i d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la Memòria. En casos de contradicció entre documents o d'imprecisió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor edificabilitat i major dotació d'espais públics i d'interès públic.
   
   
4. En la interpretació de les determinacions del Pla que s'expressen gràficament en els plànols d'ordenació, prevaldran aquells que siguin d'escala més gran (el divisor de l'escala més petit), és a dir, aquells en què la definició de les determinacions sigui més acurada.
   
   
5. Els preceptes de les diferents Ordenances Urbanístiques de Municipi de Girona, pel seu grau d'especificació i/o regulació detallada, es consideren un cos autònom del Pla General, que contempla els preceptes bàsics o complementaris d’aquestes NNUU. L'alteració o variació dels preceptes d'aquestes Ordenances, requerirà la Modificació de l'Ordenança corresponent mitjançant el procediment previst en la legislació local vigent.
   
   
6. Les indicacions del Pla que puguin referir-se a espais situats fora del terme municipal s'hauran d'entendre solament com propositives i careixen de valor normatiu.
   
   
7. La memòria de la informació urbanística, la documentació complementària, plànols d'informació i convenis urbanístics relacionats en la memòria d'ordenació tenen caràcter informatiu i justificatiu.

Tant l’Administració com els particulars estan obligats a complir les determinacions i disposicions del Pla General. Qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d’iniciativa pública o privada, s’haurà d’ajustar a les disposicions d’aquest Pla, d’acord amb el que preveuen els articles 90 i 91 del D.L. 1/90.

1. La vigència d’aquest Pla s’inicia el mateix dia de la publicació de l’acord d’Aprovació definitiva al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i mantindrà la seva vigència mentre no es produeixi la seva revisió
   
   
2. Aquest Pla, les seves Normes Urbanístiques i qualsevol altre document que l’integra són públics i qualsevol persona pot consultar-los i demanar-ne informació a l’Ajuntament. Són també públics el Plans, Estudis o altres instruments urbanístics que s’aprovin en execució del present Pla General.

1. L'alteració del contingut d'aquest Pla General es portarà a terme a través de la seva Revisió o Modificació d'algun dels elements que el constitueixen, segons procedeixi en cada cas de conformitat amb el que estableixen els articles de la Secció 5ena del Títol II del D.L. 1/90 i les disposicions del Títol V del R.P.U., on es determinen les circumstàncies i condicions per a cada supòsit, així com les corresponents competències i procediments.
   
   
2. La revisió del Pla s'escaurà quan es doni alguna de les circumstàncies següents: 
   1. Quan s'hagin complert 12 anys de la seva vigència.
   2. Si en el termini de 8 anys des de la data de la seva entrada en vigor, les previsions de creixement de població, habitatge, usos i intensitat d'ocupació haguessin variat substancialment respecte les establertes en aquest Pla General.
   3. En el cas que es justifiquin majors exigències de sòl destinat a sistemes d'espais públics, derivades de la mateixa evolució social o de disposicions de categoria superior.
   4. Com a conseqüència de l'aprovació de Disposicions Urbanístiques de rang superior que així ho determinin.
   5. Quan, per qualsevol altra circumstància de les previstes en la legislació vigent, es plantegin nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, motivada per a l'elecció d'un model territorial diferent.
      
      
3. En els altres supòsits, l'alteració de les determinacions del Pla tindrà la consideració de modificació, tot i que l'esmentada alteració comporti variacions aïllades en la classificació o qualificació del sòl.
   La modificació de qualsevol dels elements d'aquest Pla es regirà pel que disposen els articles 75 i 76 del D.L. 1/90 i disposicions legals concordants i en allò no previst, pel que es disposa en aquestes Normes.
   El projecte de modificació puntual del Pla haurà de tenir el grau de precisió propi del Pla i contindrà l'estudi adequat que justifiqui la incidència de la nova ordenació en les previsions del Pla actual i la viabilitat d'acceptar la proposta sense procedir a la seva revisió.
   
   
4. La previsió mitjançant Planejament Parcial o Especial de majors superfícies de sòl destinades a sistemes, respecte als estàndards o percentatges mínims fixats per aquest Pla General, no requerirà la seva Modificació.

1. D’acord amb el que preveu l’art. 74 del D.L. 1/90, el Programa d’Actuació que conté aquest Pla General serà revisat cada quatre anys.
   
   
2. Si com a conseqüència de l’esmentada Revisió del Programa, fos necessari alterar el Sòl Urbanitzable, haurà de formular-se el corresponent Projecte de Modificació del Pla General, el contingut i tramitació del qual s’ajustarà al que preveuen els articles 74 del D.L. 1/90 i 158 del R.P.U.
   
   
3. En cap cas, en el marc del procediment de Revisió del Programa d’Actuació, es podrà classificar com a Urbanitzable el sòl que aquest Pla General classifica com a Sòl No Urbanitzable.

1. El desenvolupament d'aquest Pla General correspon, en primer lloc, a la Corporació Municipal de Girona, en la seva qualitat d'administració actuant. Intervindran també, les diferents Administracions públiques en el marc de les respectives competències específiques.
   
   
2. Així mateix, els particulars podran proposar i redactar plans i projectes urbanístics, en el marc de les seves competències i en la forma i procediment previstos en la legislació urbanística vigent, i concretament en els articles 78 a 87 del D.L. 1/90 i article 120 i 121 i concordants del mateix Decret Legislatiu. El compliment dels deures continguts en els esmentats preceptes, determina la gradual adquisició de les facultats urbanístiques.
   
   
3. El Municipi, en exercici de les seves competències, procurarà la major intervenció i col·laboració dels ciutadans en el desenvolupament de l'acció urbanística.

1. Amb l'objecte de desenvolupar i completar les determinacions d'aquest Pla General i d'acord amb la classificació de sòl o amb caràcter general de tot el terme municipal, es redactaran els següents tipus de planejament derivat:
   
   1. Plans Parcials en el Sòl Urbanitzable.
   2. Plans Especials referits a sistemes, dotacions i infrastructures en tot tipus de sòl.
   3. Plans de Millora i reestructuració urbana en el sòl urbà.
   4. Plans Especials de millora rural i desenvolupament en el Sòl No Urbanitzable.
   5. Estudis de Detall i ordenances complementàries.
   Aquest planejament derivat es redactarà d'acord amb el que es preveu en aquestes Normes Urbanístiques i de conformitat amb les determinacions assenyalades per la legislació urbanística vigent.
   
   
2. Tanmateix, aquest Pla General incorpora aquells Plans Parcials i Especials elaborats en desenvolupament del Pla General d’Ordenació Urbana de Girona de 1995, i que ja han estat aprovats definitivament amb anterioritat a l’entrada en vigor d'aquest Pla General.
   Aquests Sectors amb Planejament específic aprovat definitivament, però pendents d'execució, la seva enumeració i regulació ve definida en les Normes específiques.
   
   
3. Amb l'objecte de completar la regulació urbanística del Pla General es poden aprovar Ordenances Reguladores específiques, Normes Complementàries, seguint en cada cas la tramitació establerta per la legislació urbanística vigent i per aquest Pla General.

1. Els Plans Parcials d'Ordenació han de contenir les determinacions i la documentació prevista als articles 25 del D.L. 1/90, 45 del R.P.U. i concordants. A més hauran d'incloure un quadre resum de les determinacions urbanístiques del Sector.
   
   
2. Les determinacions del planejament parcial hauran de tenir el grau de precisió suficient per a permetre la seva immediata execució, sempre que no es prevegi la redacció d'Estudis de Detall pel seu desenvolupament.
   
   
3. Tanmateix els Plans Parcials hauran de preveure, si és el cas, la delimitació de Polígons i definir el Sistema d'Actuació aplicable a cadascun.
   
   
4. Els Plans d'Etapes dels Plans Parcials no podran preveure un termini superior a vuit anys per a l'execució de la urbanització del Sector. En el cas de delimitar més d'un Polígon, caldrà que el Pla defineixi l'ordre de prioritat entre ells per a la seva execució.
   
   
5. Quan els Plans Parcials siguin d'iniciativa privada, hauran de complir a més de les determinacions anteriors, les especificacions i obligacions requerides en els articles 79 i 80 del D.L. 1/90, i 6, 46 i 64 del R.P.U.
   
   
6. D'acord amb les directrius de la Direcció General de Patrimoni Natural, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, els plans parcials destinats totalment o parcial a usos industrials, hauran d'incorporar, quan sigui necessari, pel que fa a la protecció del medi ambient, les regulacions següents:
   
   
7. Determinació de les infrastructures i equipaments necessaris per dur a terme la gestió ambiental i infrastructures de recollida i tractament de les aigües residuals conjuntament per a tot el sector, estació de vigilància de la contaminació atmosfèrica, sistema de recollida de residus urbans i assimilables amb reserves d'espai suficient per a contenidors per a la recollida selectiva, sistemes d'atenuació del soroll derivat de l'activitat industrial, instal·lació de la xarxa d'extinció d'incendis i reserva de sòl - si s'escau - per a instal·lacions de recollida selectiva, magatzematge, reciclatge i eliminació de residus industrials d'acord amb les determinacions de l'article 43 de la llei 6/93 de 15 de juliol reguladora de residus.
   
   
8. Ordenances específiques per a la protecció de medi, on, d'acord amb la normativa vigent en cadascuna de les mateixes, hauran de regular com a mínim els aspectes relacionats amb les aigües residuals, la protecció de l'ambient atmosfèric (emissions a l'atmosfera) els sorolls i les vibracions.
   
   
9. Els Plans Parcials podran completar les previsions d'aquest Pla General, però no modificar-les.

A més dels Plans Especials definits i previstos per aquest Pla General, podran desenvolupar-se Plans Especials per a qualsevol de les diferents finalitats previstes en l’art. 67 del DL 1/2010, sempre que no modifiquin l’estructura general i orgànica d’aquest Pla i que no contradiguin les seves Normes bàsiques. Aquests Plans Especials hauran de contenir, com a mínim, les determinacions que es concreten a l’article 69 del mateix cos legal, i 92 a 94 del RLU 305/2006.
A més dels Plans de Millora Urbana definits i previstos per aquest Pla General, d’acord amb l’article 70 del DL 1/2010 podran desenvolupar-se Plans de Millora Urbana amb l’objectiu de facilitar la possibilitat de col·locació d’ascensors en els edificis d’habitatge en els casos en què la única solució tècnica i econòmicament viable comporta l’afectació de sistema viari. El pla de millora urbana ha de justificar que no es disminueix la funcionalitat del sistema urbanístic afectat, i no afecta negativament el paisatge urbà o distorsiona la configuració viària, que es compleixen les condicions establertes als apartats a, b i c de l'article 67.3 de les Normes Urbanístiques i, si s'escau, que es compleixen les limitacions derivades de l'aplicació de la normativa sectorial. Si la instal·lació afecta infraestructures situades al domini públic, els costos de la modificació d’aquestes per fer-les compatibles amb la instal·lació de l’ascensor hauran de ser assumits pels interessats o propietaris de l’edifici en el que s’implanti.

1. Quan la fixació d'alineacions de les edificacions impliqui reajustaments de poca entitat i es limitin a concretar l’alineació sobre la realitat física o jurídica amb un marge de tolerància de 0,50 metres (que es corresponen a 0,25 mil·límetres sobre els Plànols d’Ordenació del Sòl Urbà del PGOU vigent, diligenciats a Escala 1/2.000), aquestes es podran fixar en l’Acta de replantejament corresponent en la sol·licitud de llicència.
   
   
2. Es podran formular Plans de Millora Urbana per fixar alineacions de les edificacions o de la volumetria establerta. 
   Aquests Plans de Millora Urbana hauran de respectar les determinacions d’aquest Pla General (especialment pel que fa als límits establerts a l’article 197) i, si s’escau, dels Plans Parcials o dels Plans Especials. En cap cas podran reduir les superfícies destinades a espais lliures i no podran originar augments significatius del sostre edificable. Només es podran aprovar en els àmbits que:
   1. L’alineació del tram de carrer està consolidat per l’edificació de més del 50% del front de façana i la urbanització.
   2. No respon a una voluntat de canvi d’ordenació del planejament vigent respecte a l’anterior i no afecta l’ordenació general del sistema viari atès que l’alineació a ajustar no coincideix amb la d’un tram més extens del mateix carrer ni la reducció de l’amplada del carrer és superior al 10% de la resultant de les alineacions grafiades en el plànol d’ordenació.
   3. La reducció de l’amplada del carrer no podrà ser superior al marge de tolerància de 2,00 metres (que es corresponen a 1 mil·límetre sobre els Plànols d’Ordenació del Sòl Urbà del PGOU vigent, diligenciats a Escala 1/2.000).

1. El Pla General inclou el Catàleg d’edificis i construccions de Girona a protegir pel seu valor patrimonial, d’acord amb el que disposa l’art. 38 del D.L. 1/90.

2. A més de l’anterior i per tal de preservar de la degradació i/o desaparició d’aquestes àrees i elements naturals d’interès ecològic, paisatgístic, històric i social, es procedeix de conformitat amb l’article 38 del D.L. 1/90 a la inclusió del següent llistat d’elements i àrees d’interès natural:

1. Parc de les Pedreres
2. Hortes de Santa Eugènia
3. Parc de les Ribes del Ter
4. Alzina Vell de la Pabordia
5. Deveses del Ter
6. Boscos de Palau
7. Bosc de l'Avellaneda
8. Bosc d'en pau
9. Bosc de les Torres
10. Parc agrícola de Campdorà
11. Pla de Domeny
12. Pla de Sobre Costa
13. Pla de la Serra
14. Pla de la Creueta
15. Pla d'en Triola
16. Pla d'en Figueres
17. Camps de Can Mates
18. Puig d'en Roca
19. Puig de Montilivi
20. Puig Estela
21. Puig de les Àguiles
22. Muntanya de Montjuïc
23. Muntanya de Sant Miquel
24. Muntanya de la O
25. Muntanya de Can Ribes
26. Muntanya de Can Simón
27. Vall de Sant Daniel
28. Ribes de l'Onyar
29. Ribes del Galligans
30. Ribes del Güell
31. Tots els rius
32. Totes les rieres
33. Totes les fonts
34. Tots els arbres monumentals
35. Tots els jardins històrics

Els límits dels Sectors de desenvolupament, podran ajustar-se a través dels corresponents Plans Parcials, Plans Especials o Estudis de Detall, d’acord amb els següents criteris:

1. Els ajustos que es produeixin hauran de respondre a:

• Alineacions o línies d'edificació vigents.
• Característiques topogràfiques del terreny.
• Límits de la propietat rústica o urbana.
• Existència d'arbres o d'altres elements d'interès.
• Aquests ajustos no podran comportar augments ni disminucions en més o menys d'un cinc per cent en relació amb les superfícies delimitades als plànols d'ordenació de la sèrie 2 escala 1/ 2.000 que es fixen en el Pla General.

1. L'execució d'aquest Pla i dels instruments de planejament que el desenvolupen, correspon a l'Ajuntament com Administració actuant; també correspon a les altres Administracions Públiques, en el marc de les seves respectives competències.
   
   
2. L'execució del planejament es realitza mitjançant l'execució directe dels sistemes generals, o a través dels sectors de desenvolupament amb la delimitació de Polígons i Unitats d'Actuació.

1. Per a l'execució d'aquest Pla General i dels instruments de planejament que el desenvolupin es delimitaran els corresponents Polígons o Unitats d'Actuació d’acord amb els requisits fixats a la legislació urbanística vigent (art. 167 del D.L. 1/90).
   
   
2. Es podrà modificar l'agrave;mbit dels Polígons i Unitats d'Actuació amb l'objecte de facilitar la seva gestió o efectuar una millor equidistribució de beneficis i càrregues, d'acord amb el procediment establert als articles 64, 65 i 168 del D.L. 1/90.

1. S'entendrà per precisió de límits la concreció en la delimitació i la superfície d'un Polígon o Unitat d'Actuació quan aquesta no suposi l'alteració substancial dels seus objectius respecte a cessions i càrregues d'urbanització.
   
   
2. La precisió de límits d'un Polígon o Unitat d'Actuació es podrà efectuar en el mateix projecte de compensació o reparcel·lació quan aquesta no superi el cinc per cent (5%) de la seva superfície i sempre que no inclogui una nova propietat.
   Caldrà justificar la precisió en l'adaptació a les delimitacions reals de la propietat, en desajustaments entre el previst pel planejament i la realitat topogràfica, la cartografia, o en aspectes semblants.
   
   
3. Si la precisió de límits fos superior al cinc per cent (5%), o s'hi inclogués una nova propietat, serà necessària la tramitació d'un projecte de delimitació de Polígon o Unitat d'Actuació amb l'objectiu de rectificar els límits, d'acord amb els arts. 64, 65 i 168 del D.L. 1/90.

1. Per a la delimitació de nous Polígons o Unitats d'Actuació no previstos en aquest Pla General es requerirà la tramitació prevista als arts. 64, 65 i 168 del D.L. 1/90.
   
   
2. Aquelles Unitats d'Actuació que es delimitin en sòl urbà amb posterioritat a l'aprovació definitiva d'aquest Pla General, s'incorporaran automàticament al Pla General.

1. Els nous Polígons o Unitats d'Actuació que es delimiten d'acord amb el que preveu l'apartat 1 de l'article anterior, hauran de definir el sistema d'actuació per a la seva execució.
   
   
2. Els Plans que es redactin en desenvolupament d'aquest Pla General determinaran expressament en el cas que no s'hagin fixat-  el sistema o sistemes d'actuació per a llur execució d'entre els previstos en la legislació urbanística vigent, i d'acord amb el que estableix l'article 169 del D.L. 1/90 i 152 del R.G.U.
   
   
3. L'Administració actuant escollirà el sistema d'actuació aplicable segons les necessitats i els mitjans econòmico-financers amb què compti, la col·laboració de la iniciativa privada i altres circumstàncies que hi concorrin, i donarà preferència als sistemes de compensació i cooperació, llevat que raons d'urgència o necessitat exigeixin l'expropiació. No obstant això, els Plans Parcials d'iniciativa particular s'executaran pel sistema de compensació.
   
   
4. En qualsevol cas, el sistema escollit haurà de garantir l'execució de les obres d'urbanització en els terminis assenyalats en el Programa d'Actuació o Pla d'Etapes corresponent, la cessió i execució dels vials i espais lliures d'ús públic i la cessió dels sòls per a dotacions i equipaments generals.
   
   
5. Quan per a l'execució d'un Pla o d'un Polígon o Unitat d'Actuació no sigui necessària l'expropiació del domini i fos suficient la constitució d'alguna servitud sobre el mateix, prevista pel Dret Privat o Administratiu, es podrà imposar, si no s'obtingués conveni amb el propietari, d'acord amb el procediment de la Llei d'Expropiació Forçosa, i complint els requisits establerts a l'art. 102 del D.L. 1/90.

1. Els Plans Parcials i els Plans Especials que es redactin hauran de fixar un Pla d'Etapes que contempli la cessió i execució de la urbanització en els corresponents Polígons o Unitats d'Actuació, així com els terminis màxims per a la construcció de l'edificació, tenint en compte les característiques del Planejament i les previsions del Pla General.
   
   
2. L'incompliment d'aquestes obligacions per part dels particulars en els terminis assenyalats per a l'execució dels Polígons o Unitats d'Actuació facultarà a l'Administració actuant per adoptar alguna o algunes de es mesures previstes a l'art. 9 del R.P.L.

1. Per a l’execució de les determinacions contingudes al Pla General i als instruments de planejament que el desenvolupin, respecte a les obres d’urbanització, s’haurà de redactar el corresponent Projecte d’Urbanització d’acord amb allò que estipulen els articles 27 del D.L. 1/90 i 67 del R.P.U.
   
   
2. Els Projectes d’Urbanització no podran modificar les previsions del Pla que desenvolupen, sense perjudici que puguin efectuar les adaptacions exigides per a l’execució material de les obres.
   
   
3. Els Projectes d’Urbanització que es redactin per a sectors de nova creació hauran de contemplar que les infrastructures i instal·lacions s’executin preveient la seva capacitat d’adaptació a les noves tecnologies (recollida selectiva de residus, fibra òptica, etc.)
   
   
4. Així mateix, podran redactar-se Projectes d’Obres quan l’actuació no tingui per objecte executar íntegrament les determinacions del Planejament Urbanístic.
   
   
5. Tots els Plans, Projectes i qualsevol altre document urbanístic que s’elabori en desenvolupament de les previsions d’aquest Pla General, hauran de garantir l’accessibilitat i la utilització, amb caràcter general, dels espais d’ús públic, i no seran aprovats si no compleixen les determinacions i els criteris establerts a la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de les barreres arquitectòniques, i en el corresponents Reglaments que la desenvolupen.

En totes aquelles actuacions que hagin d’executar-se en el territori que puguin comportar un impacte ambiental negatiu, implicar riscos pel medi ambient, un elevat risc de contaminació atmosfèrica o d’altres perjudicis anàlegs, i sempre que ho determini la legislació sectorial vigent, serà necessari efectuar un estudi d’avaluació d’impacte ambiental, que haurà d’acompanyar-se amb el Projecte corresponent, d’acord amb el que prescriu el Decret 114/88 de 7 d’abril d’Avaluació d’Impacte Ambiental, així com, el “Real Decreto Legislativo 1302/86 de 28 de juliol de Evaluación de Impacto Ambiental y Real Decreto 1131/88 de 30 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la Ejecución del Real Decreto Legislativo 1302/86 de 28 de julio, de Evaluación de Impacto Ambiental”.

1. D’acord amb el que estableix l’art. 295 del D.L. 1/90, l’Ajuntament podrà subscriure convenis urbanístics amb els propietaris individuals o associats a empreses urbanitzadores.
   
   
2. Aquests convenis podran establir d’acord amb les determinacions d’aquest Pla General, el marc d’actuació per a l’ordenació, el desenvolupament i l’execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, com també d’adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d’urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient.
   
   
3. Qualsevol conveni urbanístic haurà de justificar la seva conveniència per a l’interès públic.
   
   
4. En aquest sentit, seran objectius prioritaris dels convenis urbanístics l’obtenció de majors espais públics per a la ciutat i el compliment del principi constitucional pel qual la comunitat participarà en les plusvàlues generades per a l’acció urbanística.
   
   
5. El contingut dels convenis urbanístics serà incorporat a les figures de planejament o execució més adients. Tanmateix, les obligacions que s’hagin pactat i que afectin a drets reals sobre finques, causaran la corresponent anotació o inscripció en el Registre de la Propietat.
   
   
6. Els convenis urbanístics requeriran l’aprovació pel Ple Municipal per tal de tenir plena validesa. Això, sense perjudici de la tramitació i l’aprovació d’aquells instruments de planejament i/o d’execució que es derivin dels extrems continguts en el propi conveni.

1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes referits als articles 1 del R.D.U., 247 del D.L. 1/90 i a l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl. Tanmateix, és precís obtenir llicència municipal per a l’obertura de camins i corriols, inclosos els rurals i d’horta, la realització de tallafocs, l’excavació i extracció d’àrids, la tala d’arbres, l’obertura, modificació o ampliació d’establiments industrials o comercials, els vivers i hivernacles i, en general, qualsevol activitat que afecti les característiques naturals del terreny i/o a la imatge del territori.
   
   
2. En general, estarà subjecte a l’obtenció de llicència municipal qualsevol altre acte assenyalat per aquest Pla General o per a les figures de planejament que es desenvolupin o complementin, i les ordenances reguladores corresponents.
   
   
3. La necessitat d’obtenir autoritzacions d’altres administracions públiques, no deixa sense efecte l’exigència d’obtenir llicència municipal.
   
   
4. Les llicències tindran caràcter públic. Les llicències no impliquen l’autorització municipal per als actes d’ocupació de la via pública o terrenys confrontants, ni per altres usos o activitats relacionades amb l’obra autoritzada.
   
   
5. Quan els actes d’edificació i ús del sòl es realitzessin per particulars en terrenys de domini públic, s’exigirà també llicència, sense perjudici de les autoritzacions o concessions que siguin pertinents atorgar pels ens titulars del domini públic.

1. En relació als actes assenyalats en l’article anterior, quan aquests siguin promoguts per òrgans de l’Estat, Comunitats Autònomes o d’altres Entitats de Dret Públic, serà també preceptiva l’obtenció de la corresponent llicència municipal.
   
   
2. En cas d’urgència o interès excepcional, s’haurà d’observar allò que preveuen els articles 250 D.L.1/90 i 8 i 9 R.D.U.

Les obres d’urbanització, construcció i/o enderroc que s’executin d’acord amb un Projecte d’Urbanització aprovat per a l’Ajuntament; les que s’executin com a compliment d’una ordre municipal, i sota la direcció dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament, no requeriran la preceptiva llicència municipal.

1. Les llicències s’entendran atorgades llevat el dret de propietat i sense perjudici de tercers, i no podran ser invocades pels titulars per a excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en que puguin incórrer en l’exercici de les activitats corresponents.
   
   
2. En tot cas, el seu atorgament no implicarà per a l’Ajuntament cap responsabilitat pels danys o perjudicis que es puguin produir en motiu o ocasió de les activitats que es realitzin en virtut de les mateixes.

1. Estaran subjectes a obtenció prèvia de llicència urbanística municipal, els actes d'edificació i ús del sòl següents:
   1. Parcel·lacions urbanes.
   2. Moviments de terres (buidat, excavacions i rebaixos, terraplè i cales d’exploració).
   3. Tancament de solars o terrenys.
   4. Obres de primer establiment o nova planta.
   5. Obres de reforma.
   6. Obres de conservació i manteniment.
   7. Obres de reparació.
   8. Primera utilització dels edificis.
   9. Modificació d’ús.
   10. Enderrocs i demolicions, totals o parcials.
   11. Tala d’arbres.
   12. Modificació de característiques físiques del sòl.
   13. Col·locació de rètols de propaganda visibles des de la via pública.
   14. Instal·lació de xarxes de servei i la seva modificació,
   15. Instal·lació de bastides
   16. Instal·lació de grues - torre desmuntables
   17. Accés de vehicles des de la via pública a un immoble
   18. Obres de reparació menor
   19. La realització de qualsevol de les actuacions que estigui subjecte a l’obtenció de llicència de conformitat amb els plans d’ordenació i no enumerades anteriorment.
       
       
2. Les condicions de les llicències, així com els requisits i condicions per a sol·licitar-les i el procediment per al seu atorgament, vindran regulats en la corresponent l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl, i d’acord amb el Decret 179/1995.

Les obres es classifiquen en:

1. Obres de primer establiment o nova planta que són les que donen lloc a la creació d’un bé immoble.
2. Obres de gran reparació quan afectin fonamentalment l’estructura resistent, la sustentació i la seguretat dels edificis i instal·lacions o suposin l’alteració del volum.
3. Obres de reforma que abasta el conjunt d’obres d’ampliació, millora, modernització, adaptació, adequació o reforç d’un bé immoble ja existent.
4. Obres de conservació i/o manteniment que tenen per objecte evitar o fer front al deteriorament que es produeixi pel mer transcurs del temps o per l’ús natural del bé.

Les sol·licituds de llicència es resoldran d’acord amb el procediment establert pel Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals (Decret 179/1995 de 13 de juny), d’acord amb aquest Pla General i, en el seu cas, pel que disposa l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl. Això sense perjudici de la sol·licitud d’informe o autorització d’altres Administracions, quan sigui procedent per raó de la matèria que es tracti.

1. Totes les llicències han de preveure un termini per a començar les obres projectades i un altre per acabar-les, d’acord amb l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl, el Decret 179/1995 de 13 de juny i en el seu defecte, s’estarà al que preveu el D.L. 1/90.
   
   
2. Les pròrrogues d’ambdós terminis, amb sol·licitud prèvia del titular de la llicència, abans de dos i cinc mesos del finament dels previstos per a l’inici o execució de les obres, respectivament, s’entén que són concedides “ope legis” per la meitat del termini de que es tracti, amb l’abast i condicions que regula l’article 249 del D.L. 1/90.
   
   
3. En el cas de no complir els terminis assenyalats en aquest article i, en el seu cas, els de pròrroga, la llicència caducarà sense la necessitat de l’advertiment previ, i per començar-les o bé per acabar-les, caldrà demanar i obtenir una nova llicència ajustada a l’ordenació en vigor, llevat dels casos en què s’hagués acordat la suspensió de l’atorgament de les llicències.

1. Els diferents documents a presentar per a cada una de les llicències queden especificats a l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl.
   
   
2. Quan sigui preceptiva l’obtenció prèvia d’autoritzacions d’altres Administracions, s’haurà d’acompanyar a la sol·licitud el document o documents acreditatius de la seva concessió. L’Administració Municipal podrà requerir al sol·licitant la presentació de la documentació del Projecte autoritzat per a les altres Administracions, per tal de comprovar la perfecta adequació del Projecte presentat davant la Corporació per a l’obtenció de la llicència municipal, amb aquells altres Projectes autoritzats per a les altres Administracions.

1. Les llicències s’atorgaran amb subjecció a allò que es disposa en aquest Pla respecta a la classe de sòl i el seu destí i a les condicions d’aprofitament, edificabilitat i ús.
   
   
2. Quan l’obra o edificació requereixi la prèvia urbanització i no s’hagin lliurat a l’Administració els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta, no es podrà atorgar la llicència d’edificació fins que no s’hagin complert els deures de cessió de terrenys i costejament de la urbanització legalment procedents.
   
   
3. No obstant això, i d’acord amb les determinacions establertes en els articles 39 i 40 del D.64/2014, podran atorgar-se llicències condicionades a l’execució de les obres d’urbanització, quan s’asseguri l’exercici simultani de la urbanització i l'edificació. La persona promotora de les obres d'edificació esmentades ha d'assegurar l'acabament simultani de les obres d'urbanització pendents mitjançant la constitució d’una garantia a disposició de l’administració actuant per alguna de les formes admeses en la legislació aplicable en matèria de contractes del sector públic.
   
   
4. En qualsevol cas, i d’acord amb el que estableix l’article 41 del D.64/2014, no es permetrà l’ocupació dels edificis fins que l'obra urbanitzadora  estigui completament acabada i recepcionada per part de l'administració actuant.
   
   
5. Per tal d’autoritzar la facultat d’edificar en terrenys que no tinguin la condició de solar, cal ajustar-se al que disposen els articles 39 a 41 del D.64/2014.
   
   
6. En qualsevol cas, es tindran en compte per a l’atorgament de les llicències de construccions, que aquestes s’adaptin a l’ambient on estiguin situades, d’acord amb els requeriments previstos a l’article 9 de la DL.1/2010 i al que preveuen aquestes  Normes.
   
   
7. Les piscines es podran incloure en el projecte d'edificació objecte de llicència d'obres, constituïnt una única llicència, o bé en un projecte independent o llicència específica; si s'inclouen en el projecte d'edificació caldrà que l'enunciat de la sol·licitud contingui el  terme "piscina" acompanyant el "d'edificació".
   
   
8. Tots els Plans, Projectes i qualsevol altre document urbanístic que s’elabori en execució de les previsions d’aquest Pla General, hauran de garantir l’accessibilitat i la utilització, amb caràcter general, dels espais d’ús públic, i no seran aprovats si no compleixen les determinacions i els criteris establerts a la llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de les barreres arquitectòniques, i en els corresponents Reglaments que la desenvolupen.
   
   
9. Les llicències s’atorgaran amb les condicions regulades en l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl pel que fa a les disposicions especials sobre l’atorgament de les llicències i execució de les obres (construcció de més de dues plantes soterrani, edificis amb una previsió de càrrega superior a 50Kva .)

1. El document administratiu corresponent a l’atorgament de la llicència contindrà les dades més rellevants de les obres autoritzades, l’acord de l’atorgament, condicions, garanties i altres extrems identificadors. També adjuntarà un exemplar dels plànols, croquis o projecte tècnic el qual serà la descripció gràfica autèntica de les obres autoritzades.
   
   
2. Tot el que es disposa en aquestes Normes en matèria de condicions d’edificabilitat i ús, si s’escau, respecte a les condicions estètiques, higièniques o d’una altra naturalesa, s’entendrà inclòs en l’acte d’atorgament de la llicència. Els titulars de llicències hauran de respectar el contingut exprés de les seves clàusules i, a més, el contingut explícit que és el definit en aquestes Normes, segons la classe i destí del sòl i les condicions d’edificabilitat i ús. No podran justificar-se les vulneracions d’aquestes Normes o d’altres que siguin d’aplicació (Normes Bàsiques de l’Edificació NBE, normativa d’habitabilitat, etc.) en el silenci o insuficiència del contingut de la llicència.
   
   
3. Totes les llicències hauran d’explicitar els terminis màxims d’inici i acabament de les obres, i advertir al titular de la caducitat de la llicència als efectes del que preveu l’apartat 3 de l’article 31 d’aquestes Normes.

1. La llicència d’obres obliga al seu titular, sense perjudici del que disposen aquestes Normes, al següent:
   1. Satisfer totes les despeses ocasionades a l’Administració Municipal com a conseqüència de les activitats autoritzades per ella.
   2. Construir o restituir la vorera frontera a la finca dins el termini de conclusió de l’obra.
   3. Fiançar, restituir o indemnitzar els danys que s’ocasionin en els elements urbanístics del sòl i subsòl de la via pública, tal com voreres, paviments, bordons, bàculs i punts de llum, plaques de carrer i números de policia, arbres, plantacions, escosells, parterres, bancs, marquesines, baranes, escales, embornals, clavegueres, galeries de serveis, cambres subterrànies, mines d’aigua, canalitzacions i d’altres elements anàlegs.
   4. Instal·lar la tanca de seguretat i mantenir-la en bon estat fins a l’acabament de l’obra. Si per necessitats de la construcció aquesta s’ha de col·locar més enllà dels límits del solar, caldrà sol·licitar la corresponent llicència d’ocupació d’espai públic. Caldrà deixar sempre una vorera de 0,90 metres d’amplada pel pas dels vianants, construint, si fos necessari, una vorera suplementària.
   5. Assumir les despeses d’obertura de rases per a les connexions als serveis d’aigua, electricitat, clavegueram i gas.
   6. Sol·licitar l’autorització temporal de gual o reserva d’estacionament, i la grua o aparell elevador, si és el cas.
   7. Cas d’actuar en  les línies elèctriques i altres serveis, caldrà actuar d’acord amb les prescripcions tècniques municipals.
      
      
2. Per a garantir el compliment de les obligacions assenyalades anteriorment, serà obligatori per part de l’interessat la sol·licitud dels corresponents permisos municipals, fer efectives les taxes corresponents, i dipositar una garantia suficient en qualsevol de les formes previstes legalment, tal com s’especifica a l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl.

1. L’Ajuntament podrà aplicar allò previst en els articles 223 al 233 del D.L. 1/90, amb l’objectiu d’incentivar al sector de la construcció i d’evitar la retenció especulativa dels solars.
   
   
2. Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament podrà constituir el Registre Municipal de Solars, previ informe favorable del Consell Executiu de la Generalitat.

1. Durant l’execució de les obres cal complir, a més de les obligacions establertes a l’article 36 d’aquestes Normes, al Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals i a l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl, les condicions següents:
   1. Comunicar l’inici de les obres, prèviament a l’Ajuntament, en obres que requereixin projecte tècnic visat i que afectin als fonaments o elements estructurals.
   2. Construir i mantenir en bon estat la tanca i altres elements de protecció.
   3. Senyalitzar convenientment el gual o reserva d’estacionament.
   4. Observar les Normes establertes en l’ordenança sobre la via pública per a l’obertura i replè de rases, retirada de runes i d’altres disposicions de policia aplicables.
   5. Notificar immediatament a l’Ajuntament, si fos el cas, la troballa de qualsevol tipus de resta arqueològica o elements arquitectònics o artístics amagats, per al seu reconeixement pel personal competent designat per a l’Ajuntament, i altres Administracions competents en la matèria, en aplicació de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
   6. Executar les obres i obligacions posteriors especificades en l’ordenança reguladora de la intervenció administrativa en l’edificació i ús del sòl
      
      
2. A l’obra s’haurà de tenir, a disposició de la inspecció municipal, la documentació següent:
   1. Fotocòpia de la llicència municipal.
   2. Fotocòpia de les autoritzacions per a instal·lació de tanca, obertura de rases, instal·lació de grues-torre o aparells elevadors, etc.
   3. Fotocòpia d’haver fet efectives les garanties urbanístiques establertes a la corresponent llicència i ordenança.
   4. Documentació acreditativa del contractista que executa les obres, així com del tècnic o tècnics responsables de les mateixes. Qualsevol canvi de contractista o tècnic s’haurà de comunicar a l’Ajuntament en un termini màxim d’una setmana.
      
      
3. Si durant la realització de les obres es produís alguna variació substancial en la llicència atorgada, s’haurà de sol·licitar nova llicència. En el cas de que aquesta variació no comporti modificació d’ús ni augment de volum o de superfície construïda del projecte aprovat, no s’aturaran les obres. En altre cas, s’hauran de suspendre les obres fins que no es disposi de la nova llicència. S’entén per variació substancial aquella que afecti al volum i la definició de la imatge exterior de l’edificació.

1. Abans de començar l’execució d’una obra de nova planta, l’Ajuntament procedirà a l’assenyalament de l’alineació, del qual s’estendrà l’acta corresponent que eximirà el promotor d’aquesta obra de tota responsabilitat en l’alineació de l’edifici, sempre i quan s’hagi ajustat a l’assenyalat en l’esmentada acta. Aquest assenyalament s’efectuarà prèvia sol·licitud de l’interessat.
   
   
2. Així mateix, l’interessat comunicarà a l’Ajuntament el moment en què l’obra tingui els fonaments fets i el moment en què assoleixi l’alçada autoritzada, amb l’objecte de què els serveis tècnics municipals efectuïn les oportunes comprovacions, de les qual s’estendrà l’acta corresponent, perquè consti el resultat d’aquella comprovació.

1. Acabades les obres, l’interessat ho comunicarà a l’Ajuntament, sol·licitant la llicència de primera ocupació. Els serveis tècnics municipals comprovaran si l’obra s’ha ajustat en la seva realització a la llicència atorgada i també si s’han reparat tots els danys i perjudicis causats en la via pública, desguassos, subsòl, clavegueram, aigües potables, cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg, així com també aquells danys ocasionats de caràcter privat o a tercers.
   
   
2. Resta prohibit als titulars de l’edifici construït, la seva ocupació prèvia la obtenció de la llicència de primera ocupació.
   
   
3. L’empresa concessionària del subministrament de l’aigua potable, no podrà subministrar aigua per a l’ús domèstic en edificis que no comptin amb la llicència de primera ocupació.

1. Amb independència de les altres mesures de publicitat dels plans previstes per la normativa vigent, els particulars podran demanar certificats d’aprofitament urbanístic, referits a una finca concreta, mitjançant la sol·licitud dirigida a l’Ajuntament acompanyada d’un plànol d’emplaçament a escala 1/2.000 com a mínim.
   
   
2. Els certificats d’aprofitament urbanístic tindran el contingut que determinen els articles 97 i concordants del D.L. 1/90.
   
   
3. Si resultés del certificat que la finca és edificable, dins els quatre mesos següents de la notificació a l’interessat, serà preceptiu atorgar llicència sobre projecte ajustat al certificat, en cas que la devolució del projecte no fos procedent i que la llicència fos demanada dins aquest termini. Això serà vàlid encara que, amb posterioritat a la notificació del certificat, s’hagués aprovat definitivament una nova ordenació urbanística o s’hagués acordat la suspensió de l’atorgament de llicències.
   
   
4. No obstant el lliurament del certificat, cap llicència podrà ser atorgada en contra de les determinacions del planejament aplicable, sense perjudici de les responsabilitats administratives.

1. Els edificis i instal·lacions anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest Pla General o del planejament que el desenvolupi, que estiguin subjectes per raó de les seves determinacions a expropiacions, cessió gratuïta o enderrocament de l’edifici, quedaran en situació de fora d’ordenació.
   
   
2. Les tanques existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla General, que no s’ajustin a l’alineació definida per aquest Pla, podran mantenir-se mentre no s’executin obres de nova planta, addicions o ampliacions de l’edificació principal, o obres de reforma de l’edificació existent en més d’un 50%, tant si es realitzen en una o vàries fases.
   
   
3. En les finques amb l’edifici situat amb retranqueig a vial, en les que aquest està afectat per la nova alineació de vial, solament s’exigirà la cessió del sòl afectat i el compliment de l’alineació definida per aquest Pla General, quan es produeixi la substitució de l’edificació actualment existent.

La situació de fora d’ordenació comportarà el següent règim jurídic d’acord amb el que estableixen l’article 108 del D.L. 1/2010 i l'article 119 del RLU 305/2006:

1. Obres prohibides i obres autoritzables.
1. Obres prohibides:
   • Obres de consolidació
   • Obres d'augment de volum
   • Obres de modernització
   • Obres que incrementin el valor d'expropiació dels edificis o instal.lacions
2. Obres autoritzables:
1. Amb carácter general. Petites reparacions ordinàries que exigeixin la higiene, l'ornat i conservació de l'immoble i les obres destinades a facilitar l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques en els edificis existents, de conformitat amb la legislació sectorial en aquesta matèria.
2. Amb carácter excepcional. Obres parcials o circumstancials de consolidació, en casos excepcionals, quan no estigui prevista l'expropiació, cessió gratuïta o enderroc de la finca en el termini de dos quadrienis del Programa d'Actuació del Pla General, a comptar des de la data en què es pretenguin realitzar les obres.
3. El valor de les obres que s'autoritzin no será en cap cas compensat en els expedients expropiatoris, de reparcel.lació o compensació.
4. L'eficàcia de la llicència amb caràcter de provisionalitat per a les obres autoritzables estarà condicionada a la corresponent anotació marginal de les condicions imposades en la concessió de la llicència en la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat corresponent, i aportarà la documentació gràfica necessària acreditativa de l'estat de la finca abans de l'execució de les obres.
   
   
2. Usos i activitats autoritzables.
1. Els usos i activitats autoritzats per la corresponent llicència, que s'exerceixin dins d'un edifici o instal·lació en situació de fora d'ordenació, podran continuar realitzant-se fins que no s'hagi de dur a terme l'expropiació, cessió gratuïta o enderroc.
2. Les modificacions de l'activitat existent amb llicència i la instal·lació d'una nova activitat sempre i quan no comporti la realització d'obres prohibides i admeses en la zona que es tracti, i no dificulti l'execució del planejament, podrà autoritzar-se mitjançant llicència provisional, amb les condicions establertes a l'apartat 1.d del present article, i d'acord amb la legislació urbanística.
3. S'admetran els canvis de nom de l'activitat existent, sense més condicions, sempre i quan no generin atorgament de nova llicència.
4. L'autorització per a la instal·lació d'un ús o activitat en un edifici o instal·lació fora d'ordenació no serà en cap cas compensat en els expedients expropiatoris, de reparcel·lació o de compensació.

1. Els edificis i instal·lacions anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest Pla General o del planejament que el desenvolupi, que no estiguin en situació de fora d’ordenació, però que no obstant, el seu volum o ús no sigui compatible o resulti disconforme amb la reglamentació de les condicions bàsiques del nou planejament estaran en situació de volum o ús disconforme.
   
   
2. Als efectes del que estableix el punt anterior s’entenen per condicions bàsiques del nou planejament determinacions sobre altura, volum, ocupació màxima permesa de les parcel·les, situació de les edificacions, nombre d’habitatges i coeficient d’edificabilitat neta de la zona aplicada a la parcel·la, o ús compatible en la mesura que siguin aplicables per a la classe de sòl de què es tracti.

1. Obres prohibides i obres autoritzables.
   1. Obres prohibides:
   • Obres d'ampliació de les edificacions quan es sobrepassi l'edificabilitat màxima del solar (inclosa l'edificació existents i l'ampliació).
   2. Obres autoritzables:
      1. Amb caràcter general: S'autoritzaran les obres de consolidació i obres d'augments de volum de l'edifici en situació de volum disconforme, sempre i quan no sobrepassin l'edificabilitat màxima del solar (incloses l'edificació existent i l'ampliació) i que es compleixin totes les condicions i paràmetres que incideixin sobre la configuració de l'espai públic (separacions al carrer o vial, alçades, alineació de l'edifici, composició de façana,…)
      2. Amb caràcter excepcional: Les obres destinades a facilitar l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques en els edificis existents, de conformitat amb la legislació sectorial en aquesta matèria.
         
         
2. Usos i activitats autoritzables.
   1. Quan la disconformitat radiqui en l'ús, podrà mantenir-se l'existent mentre no esdevingui incompatible amb el nou planejament. En el cas que aquest fos industrial, s'haurà d'adaptar als límits de molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que per a cada zona estableixi aquest Pla General i les Ordenances Reguladores corresponents.
   2. En cas d'activitats en situació d'ús disconforme s'aplicaran les toleràncies que es prevegin en les Disposicions Transitòries d'aquest Pla General, planejament que el desenvolupi o de les ordenances reguladores. En qualsevol cas, aquest ús s'haurà d'adaptar als límits d'incidència sobre l'entorn que s'estableixin per a cada zona en l'ordenança reguladora corresponent.
   3. Pel que fa a la possible instal·lació de noves activitats en edificis en volum disconforme però admesos a la zona, es podrà concedir llicència d'acord amb el que determina l'article 108 del D.L. 1/2010 i l'article 119 del RLU 305/2006, sempre i quan no es requereixi una llicència d'obres que no s'ajusti a les determinacions establertes a l'apartat 1) d'aquest article, i que la nova activitat s'ajusti a les condicions bàsiques definides per aquest Pla General.

Els edificis o les instal·lacions anteriors a l’entrada en vigor d’aquest Pla General que estiguin dintre d’una àrea de planejament o d’execució definida del present Pla General o planejament que el desenvolupi es troben subjectes a les següents situacions generals:

1. Edificis i instal·lacions inclosos dins d’una àrea o sector de planejament.
1. Fins a la redacció del Planejament que la desenvolupi (Pla de Millora Urbana en sòl urbà o Pla Parcial en sòl urbanitzable programat). Donat que encara no està definida l’ordenació urbanística de l’àrea, i per tant, no s’ha determinat la localització dels sistemes a cedir o a expropiar ni les determinacions bàsiques de l’edificació, en aquestes àrees no es podrà atorgar cap llicència d’obra o activitat.
2. Durant la tramitació del planejament de desenvolupament. Caldrà estar al que determini l’acord de suspensió de llicències.
3. Un cop sigui executiu el planejament de desenvolupament i prèviament a l’execució del Pla. S’estarà a les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació o volum disconforme que s’han establert en els articles anteriors, a no ser que el Planejament derivat aprovat definitivament estableixi un règim transitori específic per al Sector que es tracti.
   
   
2. Edificis i instal·lacions dins d’un Polígon o Unitat d’Actuació.
1. Fins a la redacció de l’instrument d’execució (projecte de compensació, reparcel·lació o expropiació). S’estarà a les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació que s’han establert en els articles anteriors.
2. Durant la tramitació dels instruments d’execució. Caldrà estar al que determini l’acord de suspensió de llicències.
3. Un cop sigui executiu l’instrument de gestió. S’estarà al que es determini en el propi instrument d’execució.

En qualsevol cas, les previsions oportunes per resoldre totes les qüestions que aquest Pla General o planejament de desenvolupament plantegin respecte als edificis, instal·lacions i usos preexistents, estaran contemplades en les Disposicions Transitòries d’aquestes Normes Urbanístiques o en els seus annexos normatius, així com en les transitòries del planejament de desenvolupament que s’aprovi.

1. Constituirà infracció urbanística tota vulneració de les prescripcions contingudes en el present Pla General, planejament que el desenvolupi, normes urbanístiques i ordenances reguladores i que estiguin subjectes a sanció de conformitat amb el que determina el D.L. 1/90, i el R.D.U. i d’acord amb la tipificació establerta per aquestes disposicions.
   
   
2. Les infraccions urbanístiques comportaran, d’acord amb el que estableix l’article 262.2 del D.L. 1/90, la imposició de sancions als responsables, així com també l’obligació de rescabalament de danys i indemnitzacions dels perjudicis a càrrec d’aquests, tot això amb independència de les mesures de protecció de la legalitat urbanística previstes per la legislació urbanística vigent.

La funció social de la propietat establerta a l’article 33.2 de la Constitució Espanyola delimita el contingut de les facultats urbanístiques susceptibles d’adquisició i en condiciona l’exercici.

Les facultats del dret de propietat s’exerciran dins dels límits i amb el compliment dels deures establerts a l’Ordenament urbanístic, per aquest Pla General i el planejament que el desenvolupin, d’acord amb la classificació i la qualificació urbanístiques del sòl establertes en aquest Pla General.

El règim urbanístic del sòl, d’acord amb allò que preveu l’art. 23 del D.L. 1/90 i l’art. 19 del R.P.U. es defineix a través de la classificació del sòl i la qualificació del sòl.

1. El Pla General classifica el sòl del terme Municipal de Girona, per tal d’establir els límits de les facultats del Dret de Propietat, conforme al que estableix la llei 6/98, en Sòl Urbà, Sòl Urbanitzable (SU) i Sòl No Urbanitzable (SNU); Així mateix, dins del Sòl Urbanitzable, s’estableix un règim especial (SU-PA) per aquells sòls que ja disposen de planejament derivat aprovat definitivament, però no executat.
   
   
2. La delimitació d’aquest tipus de sòl es grafia en el plànol d’ordenació, Règim jurídic del sòl a escala 1/10.000.

La delimitació concreta de les zones i sistemes, i la localització indicativa de les zones preferents a detallar i els sistemes inclosos en sectors de planejament s’especifiquen als plànols a escala 1/ 2.000.

1. L'ordenació dels paràmetres i les condicions d'aplicació del Pla General es defineix en cada capítol del present Títol, segons els diferents elements que intervenen en la formació de la ciutat: parcel·lació, edificació i ús. Segons l'anterior, els paràmetres reguladors d'aquest Pla General es divideixen en:
   1. Paràmetres que regulen la parcel·lació. Inclou les determinacions que s'han de complir en la formació dels nous processos de parcel·lació o reparcel·lació per poder-se incorporar al procés urbà.
   2. Paràmetres que regulen l'edificació. Inclou aquells paràmetres que regulen les condicions de la construcció i edificació.
   3. Paràmetres reguladors d'usos i activitats. Inclou aquelles condicions que regulen els diferents usos i activitats, atenent a la seva funció urbanística o a la seva funció específica de l'activitat a desenvolupar, dintre de les diferents zones en què es divideix el conjunt del terme municipal.
      
      
2. Els paràmetres definits en aquest títol regularan de forma genèrica les condicions generals de les diferents zones excepte quan les condicions particulars d'una zona concreta es determini el contrari o quan no siguin d'aplicació en una zona concreta
   
   
3. D'acord amb la naturalesa pròpia del Sòl No Urbanitzable, aquest Pla General estableix en el Capítol setè d'aquest Títol, els paràmetres i condicions específics que han de regular les edificacions permeses en aquesta classe de sòl.

1. Parcel·la és la porció de sòl, edificable o no, que constitueix una unitat registral.
   
   
2. S’entén per parcel·lació la modificació de l’estructura parcel·laria (agrupació, subdivisió, divisió o variació geomètrica de les parcel·les) d’una parcel·la en dues o més.

1. És la unitat de sòl mínima, definida a cada zona, mitjançant superfície i/o longitud dels seus límits. Les parcel·les mínimes definides a cada zona seran indivisibles, qualitat que caldrà fer constar al Registre de la Propietat, en el moment d'inscripció de la finca.
   
   
2. Les dimensions i mida de la parcel·la, mínims, es regularan a la normativa específica de cada zona. L'incompliment d'aquestes dimensions mínimes impedirà o restringirà, segons les zones, l'edificació.
   
   
3. Les dimensions i mida de la parcel·la fan referència tant a la superfície com al front i fondària de la mateixa.
   
   
4. De la condició de disposar de parcel·la mínima per poder construir, quedaran excloses aquelles parcel·les amb dimensions inferiors a les establertes com a mínimes, si així ho permeten, explícitament, les normes concretes de cada zona i sempre que pugui justificar-se la seva preexistència al planejament de l'aplicació.

1. Si la mitgera que resultes de l’edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l’angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d’intersecció sigui inferior a vint-i-cinc graus (25º).
   
   
2. En els casos que calgui, per poder edificar, s’hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcel·les corbats o trencats o parcel·les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.
   
   
3. Per dur a terme la regularització prevista en l’apartat anterior serà requisit la tramitació per part de l’Ajuntament del corresponent projecte de Normalització de finques presentat per qualsevol dels propietaris de les finques afectades.
   
   
4. Excepcionalment, es podran edificar els solars que es trobin entre edificacions ja consolidades amb la meitat de l’aprofitament urbanístic permès en el Pla General, i sigui impossible poder complir les condicions de l’apartat anterior.

És la partió o límit de la parcel.la amb el carrer.

S'entén com a fondària de la parcel·la la dimensió, entre el front de la parcel·la i una paral·lela a ell traçada pel punt més allunyat del fons de la parcel·la, mesurada sobre un segment perpendicular al front.

1. És la parcel·la que reuneix les condicions de superfície, dimensions i urbanització establertes en aquest Pla General i en la legislació urbanística superior aplicable, i que és apte per a ésser edificable immediatament.
   
   
2. Per atorgar la llicència d'edificació en el sòl urbà es necessari que la parcel·la reuneixi les següents condicions d'urbanització:
   • accés rodat i connectat a la xarxa general
   • encintat de voreres
   • pavimentació del carrer
   • xarxa de subministrament d'energia elèctrica i abastament d'aigües
   • enllumenat públic
   • xarxa de sanejament.
     
     
3. Això no obstant, s'atorgarà llicència condicionada a la realització simultània de les obres d'urbanització quan hi concorrin les circumstàncies següents:
   1. Que estigui aprovat inicialment el corresponent Projecte d'Urbanització o presentada la llicència d'obres de serveis i urbanització corresponents.
   2. Que s'asseguri l'execució simultània o successiva de la urbanització en un termini que no excedeixi de tres mesos de l'acabament de l'edificació mitjançant la constitució de caució en metàl·lic i en fons públics dipositats a la Caixa General de Dipòsits o a la Corporació Municipal, aval bancari o hipoteca. La garantia no serà de quantia inferior a l'import calculat de les obres d'urbanització pendents imputables al sol·licitant i, amb aquesta finalitat, en el procediment d'atorgament de la llicència, segons informe dels Tècnics Municipals sobre aquests extrems. En tant no es constitueixi la garantia, no es podran iniciar les obres.

   En qualsevol cas, i d'acord amb la legislació vigent (art. 41.2 R.G.U.), no es permetrà l'ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l'obra urbanitzadora.

És el coeficient que fixa la superfície màxima de sostre edificable, de les zones, en relació a la superfície d'un sector de desenvolupament o àmbit de planejament. Aquest concepte correspon amb el d'intensitat zonal que estableix el DL 1/90. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2sòl).

Coeficient que fixa el nombre màxim d'habitatges d'un sector o àmbit de planejament en relació a tota la seva superfície. Les unitats venen donades en nombre d'habitatges per hectàrea del sòl (hab/Ha).

És la superfície màxima de sostre potencialment edificable, de les zones, en un sector o àmbit de planejament. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable (m2). L'edificabilitat de cadascun dels elements que formen part d'un edifici (cossos sortints, sota coberta, etc..) es comptabilitzarà segons el que s'assenyala a cada un dels paràmetres i condicions diferents de cada zona.

1. Alineació del carrer o vial
   1. És el pla de separació entre el sistema de comunicació viari o d'espais lliures i les altres qualificacions. Ve determinat en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000.
   2. L'alineació dels edificis que confronten amb un espai destinat al sistema d'espais lliures, precisaran del corresponent projecte d'urbanització d'aquest espai lliure o la definició d'alineacions i rasants per part dels Serveis Tècnics Municipals. Les condicions d'urbanització de l'espai lliure definiran la permissibilitat o prohibició d'accedir a la parcel·la o edifici a través de l'esmentat espai lliure. En aquell cas, la vorera o espai d'accés s'integrarà al sistema viari, diferenciant-se jurídicament del sistema d'espais lliures grafiat en el plànol.
      
      
2. Rasant de l'alineació de carrer o vial. És la línia que fixa l'altimetria de l'alineació del carrer o vial.
   
   
3. Amplada de carrer o vial
   1. S'entén per amplada d'un vial la distància mínima entre les alineacions, enfrontades, del carrer.
   2. L'amplada de vial teòrica es considera uniforme per trams de carrers entre travessies i en el cas d'alineacions de carrer enfrontades no paral·leles, es considerarà com amplada de vial la distància més petita entre fronts del tram.

1. Coeficient d'edificabilitat neta o de parcel·la

   És el coeficient que fixa la superfície màxima de sostre edificable en relació a la superfície d'una parcel·la. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2s).

2. Coeficient de volum edificable net o de parcel·la

   És el coeficient que relaciona el volum edificable d'una parcel·la amb la seva superfície. Es dóna en metres cúbics edificables per metres quadrats de sòl (m3/m2).

3. Coeficient d'edificabilitat complementari net o de parcel·la

   És el coeficient d'edificabilitat net que determina el sostre edificable destinat exclusivament a uns usos concrets assenyalats a cada parcel·la. El coeficient complementari net mai podrà augmentar el nombre d'habitatges que resultin per aplicació dels coeficients de densitat d'habitatges net. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2s).

1. S’entén per edificabilitat màxima de parcel·la el sostre màxim que pot assolir una parcel·la resultat de multiplicar la seva superfície pel seu coeficient d'edificabilitat neta o de parcel·la. S’expressa en metres quadrats (m2).
   
   
2. En les zones en les que l'edificabilitat es calcula a partir de la profunditat i el nombre de plantes edificables, aquesta és l'única que es pot fer servir a efectes de compensació de volum i Estudis de Detall, no comptabilitzant el possible sostre de la planta sotacoberta, ni el dels altells ni el dels cossos sortints tancats.
   
   
3. En aquelles parcel·les en les que l'edificabilitat màxima s'estableixi a partir d'un determinat coeficient d'edificabilitat, en el còmput de l'edificabilitat, es tindran en compte les superfícies de totes les plantes per sobre de la planta soterrani, incloent els patis de llum, pous de ventilació, cossos sortints tancats i semitancats i la part de la planta sotacoberta amb una alçada superior a 1,50 m, així com les dels soterranis on s’implantin usos excepcionalment permesos d’acord amb les condicions establertes en l’article 71.3 de les NNUU del text refós del PGOU
   
   
4. En les parcel·les en pendent, l'edificabilitat màxima a assolir no superarà mai la que resultaria d'edificar en terreny horitzontal.
   
   
5. En els tipus d’ordenació d’alineació a vial, on l’edificabilitat màxima es calcula a partir de la profunditat i el nombre de plantes edificables, el còmput s’aplica sobre rasant. Cas que la planta soterrani s’ajustés a les condicions establertes en l’article 71.3 de les NNUU del text refós del PGOU i s’hi implantessin alguns dels usos excepcionalment permesos, aquest sostre computaria a efectes d’edificabilitat i, en conseqüència, es deduiria del sostre sobre rasant.

1. És la superfície màxima resultant de la projecció ortogonal, sobre un pla horitzontal, de tot el volum de l'edificació, inclosos els soterranis i els cossos i elements sortints.
   
   
2. L'ocupació màxima de la parcel·la es regula, segons un percentatge màxim que relaciona la superfície que ocupa l'edificació amb la superfície de la parcel·la. Aquest percentatge, s'estableix en cada zona en aquestes Normes o en els plànols d'ordenació 1/2.000, segons la posició-ocupació màxima grafiada en els mateixos.
   
   
3. Les plantes soterrànies no podran ultrapassar l’ocupació màxima de la parcel·la, llevat que l’ocupació del soterrani es reguli específicament. Aquesta regulació podrà ser definida per la posició-ocupació màxima grafiada específicament o per expressió d’un percentatge (30%) addicional.
   
   
4. No es comptabilitza a efectes d'ocupació els accessos des de l'espai lliure d'edificació al soterrani, en el cas que la zona ho permeti.
   
   
5. Les piscines descobertes no computaran a efectes d'ocupació, sempre que compleixin amb els paràmetres d'adaptació topogràfica que li siguin d'aplicació (sense sobresortir de la cota d'esplanació); en cas contrari, comptabilitzaran a efectes d'ocupació i edificabilitat com a construccions auxiliars.
   
   
6. Per a les parcel·les amb pendent superior al trenta per cent (30%), en zones edificables amb la tipologia aïllada, regiran les següents variacions del percentatge d’ocupació permès:
   • Del 30 al 50 per 100 es disminueix en 1/3.
   • Del 50 al 100 per 100 es disminueix en 1/2.
   • Si és més del 100 per 100 es prohibeix l’edificació.

1. Són els terrenys lliures de l'edificació principal per aplicació de les condicions d'edificació de cada zona (ocupació, separació a límits, profunditat edificable, etc.). Aquests espais no podran ésser objecte de cap altre aprofitament que el corresponent al servei de l'edificació construïda en la parcel·la. S'hi admeten piscines descobertes integrades en l'adaptació topogràfica del terreny (sense sobresortir de la cota d'esplanació) respectant les condicions d'edificació de cada zona i separant-se un mínim de un metre (1,00 m) dels límits de parcel·la amidats des de la part interior del vas.
   
   
2. Pel que fa al tractament, utilització i ocupació d'aquests sòls serà aplicable allò que s'estableix en la regulació pròpia de cada zona.
   
   
3. Excepcionalment es podrà ocupar el sòl de parcel·la lliure d’edificació o el pati d’illa per la construcció destinada a la instal·lació d’ascensors, per tal de garantir les condicions d’accessibilitat en els edificis existents, pel que no computarà a efectes de compliment dels paràmetres d’edificabilitat màxima, fondària màxima edificable i ocupació màxima de parcel·la, amb les següents condicions:
   1. Supòsit d’excepcionalitat: L’excepcionalitat és d’aplicació en els edificis existents que no compleixin les condicions d’accessibilitat d’acord amb la normativa tècnica d’aplicació.
      No és d’aplicació quan hi hagi una alternativa tècnica o econòmicament viable per a la instal·lació de l’ascensor dins el sòl edificable o l’edificació existent, i en projectes de gran rehabilitació o en aquells que es prevegi la redistribució de totes les plantes de l’edifici existent.
   2. Definició de la construcció destinada a la instal·lació d’ascensors en edificis existents:
      En aquests supòsits, té la consideració de construcció per a la instal·lació d’ascensor per a persones, a més del buc d’ascensor pròpiament dit, els vestíbuls, les rampes i els replans d’accés, els muntants d’escala, el pas d’instal·lacions, els armaris d’instal·lacions i, en general, tots aquells altres elements tècnics que sigui necessari construir de nou o reubicar, per tal que l’edificació assoleixi del nivell d’accessibilitat exigit per la normativa sectorial.
   3. Condicions tècniques i econòmiques que cal justificar en el projecte tècnic:
      1. Les raons tècniques o econòmiques que facin inviable qualsevol altre solució. S'ha d'escollir la solució tècnica que més s'adequa a l'ordenació establerta a la normativa del pla general, urbanística, sectorial i tècnica aplicable a les edificacions i instal·lacions.
      2. El manteniment de les condicions d’habitabilitat o de seguretat del propi edifici i dels edificis veïns, establertes en la normativa tècnica d’aplicació, així com el manteniment de les condicions adequades de ventilació, assolellament i vistes de les edificacions veïnes, quan es redueix la distància respecte a aquestes edificacions.
      3. L’ascensor s’haurà de situar adossat a l’edifici i ubicat preferentment a l’interior del volum de l’edifici. Ha d’afectar en totes les intervencions el mínim espai.
      4. Es prioritzarà la instal·lació de l’ascensor a l’espai lliure situat a la part posterior o lateral de l’edificació.
      5. En el cas d’edificis amb volums o façanes repetides, la solució arquitectònica i les característiques de la construcció per a la instal·lació de l’ascensor serà també única i es repetirà en tots ells.
      6. L’alçada de la instal·lació no podrà superar l’alçada màxima construïda en la façana de l’edificació principal existent.
      7. S’utilitzaran sistemes de tracció de la cabina que no comportin la construcció d’una sala de màquines a la part superior.
      8. En el cas que es situï superant la profunditat edificable de l’edificació alineada a vial o la posició de l’edificació i separacions mínimes en ordenació aïllada, s’haurà de mantenir una separació mínima obligatòria als límits laterals veïns igual a l’excés de profunditat superat i com a mínim d’1 metre.
      9. Quan la façana interior de l’edifici i el límit lateral del veí o veïns formin un angle agut (inferior a 90º) no podrà haver cap punt de l’envoltant de l’ascensor a menys d’1 metre d’aquest límit. Aquestes separacions es podran obviar si hi ha mitgeres consolidades.
      10. Les actuacions per a la ubicació d’ascensors quan afectin a béns subjectes a protecció del patrimoni arquitectònic de la pròpia finca o de finques veïnes, hauran de ser compatibles amb les normes de protecció corresponents, i si s’escau, hauran de ser valorades per l’òrgan competent en la protecció del patrimoni arquitectònic.
          
          
4. Excepcionalment es podrà ocupar el sòl de parcel·la lliure d’edificació o el pati d’illa per la ubicació de captadors solars tèrmics o panells fotovoltaics, quan suposin una reducció en almenys en un 30% la demanda energètica anual de calefacció o refrigeració de l’edifici. Aquesta possibilitat serà únicament possible quan la seva instal·lació no sigui possible en la coberta de l’edificació.

1. A efectes de les adaptacions topogràfiques s'entén com a terreny natural el terreny inicial no transformat, amb pendent sensiblement uniforme. En els casos on el terreny presenti transformacions prèvies i/o acumulacions o excavacions locals de la pròpia parcel·la o del viari, s'entén com a terreny natural la superfície definida per a les cotes existents als vèrtex del polígon que delimita la parcel·la en les tipologies d'edificació aïllada i el pla inclinat definit per les rasants dels carrers oposats en la tipologia d'alineació a vial.
   
   
2. Les plataformes de nivellació de terrenys possibles en les zones edificables amb la tipologia aïllada, destinada a usos residencial o terciari, s'ajustaran a les següents limitacions:
   1. El màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre's com a natural serà d'1,50 m per sobre o de 2,20 m per sota d'aquell respecte a aquest. Aquests límits màxims de variació topogràfica s'aplicaran tant en l'interior de la parcel·la com en els seus límits.
   2. Les plataformes de nivellació en interior de parcel·la s’hauran de disposar de forma que no ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada-base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles límits. La distància mínima entre dos murs de nivellació serà com a mínim de dos metres (2 m). Si no pot complir-se aquesta condició, s'haurà de mantenir el terreny sense terrasses.
   3. En els casos que es materialitzin murs de contenció en els límits, d’alçada superior a 0,80m, la tanca solament es podrà projectar amb elements calats metàl·lics, de fusta o vegetals.
      
      
3. Les transformacions topogràfiques dels patis d'illa de les zones edificables amb la tipologia d'alineació a carrer, s'ajustarà a les següents limitacions:
   1. En general, el pati d'illa quedarà situat a la cota de la planta baixa dins dels marges establerts en aquestes Normes.

1. És el paràmetre que regula la localització relativa que ha d'ocupar l'edificació respecte el carrer o la parcel·la.
   
   
2. Atenent a les diferents zones establertes en el Pla General la posició de l'edificació es regula segons l'aplicació diferenciada dels següents conceptes:
   1. Ocupació sobre l'alineació de carrer o vial. En les zones en que s'estableix aquest paràmetre serà obligatori ocupar tot l'ample de la façana, no permetent-se separacions respecte les partions veïnes. La posició respecte l'alineació de carrer serà obligatòria i d'acord amb el que s'assenyala en els plànols d'ordenació.
   2. Ocupació predeterminada de l'edifici. En les zones en que s'estableix aquest paràmetre es detalla en els plànols d'ordenació l'ocupació i posició on s'ha de localitzar l'edificació respecte el carrer i el conjunt de la parcel·la.
   3. Ocupació relativa de l'edifici. En les zones en que s'estableix aquest paràmetre es regula, mitjançant una ocupació màxima i unes separacions mínimes, les condicions que ha de complir l'edificació a l'interior de la parcel·la. En aquest cas es obligatori que l'edifici compleixi totes dues condicions.

1. Pis baix de l’edifici a nivell de sòl o dintre dels límits que amb referència a la rasant assenyala la Normativa en relació al tipus d’ordenació de l’edificació. Té aquesta consideració la planta de l'edifici en relació més directa amb la rasant de carrer o terreny confrontant, i és l'element de l'edifici que relaciona la resta de construcció possible amb l'entorn.
   
   
2. La normativa específica de cada zona no estableix el contrari s'aplicaran els següents criteris:
   1. En edificacions segons alineacions de vial l'alçada lliure mínima de les plantes baixes, des de la cota del paviment de la planta baixa fins sota el forjat serà de 3,60m
   2. En el cas de disposar-se habitatges i/o aparcament en planta baixa, les alçades mínimes abans esmentades solament regiran als efectes de possibilitar i regular els cossos sortints.
      
      
3. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol, excepte en aquelles zones i segons les condicions que les normes d’aquest Pla especifiquin.
   
   
4. En les zones ordenades segons alineació de vial solament es permeten la construcció d’altells de planta baixa, si es compleixen les següents condicions:
   1. L’altell formarà part integrant t indivisible del local de planta baixa, constituint una sola finca registral.
   2. L’ús de l’altell vindrà directament relacionat amb el que es desenvolupi en la planta immediatament inferior.
   3. L’altell es separarà un mínim de tres metres (3 m) de totes les façanes de l’edifici.
   4. L’altell no comptabilitza a efectes d'edificabilitat i per tant no serà atribuïble al còmput de l’edificabilitat que pugui ésser ordenada mitjançant un Estudi de Detall.
   5. L'alçada mínima per sobre i per sota serà de 2,5 m.
   6. En el cas de locals d'accés públic, la cota de la planta baixa estarà al mateix nivell que la cota d'accés a la vorera immediata.
      
      
5. En els plànols d'ordenació a escala 1/2.000 s'assenyalen els porxos o passos (clau p) en planta baixa que són determinats per aquest Pla General i que s'han de mantenir o respectar, i tindran una alçada lliure mínima de 3,60m.

1. És la planta situada per sota la que té la consideració de planta baixa, tingui o no obertures, a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d’edificació. Se n’exceptuen aquelles que, per desnivell del terreny, tinguin accés des de l’espai lliure o pati, que tindran consideració de planta baixa.
   
   
2. En les plantes amb la consideració de soterranis no es permetrà l’ús d’habitatge, ni la ubicació d’habitacions d’ús residencial o sanitari, ni activitats que suposin permanència de personal excepte les especificades al punt 3r. Podran ser dedicades a aparcaments, instal·lacions tècniques de l’edifici o magatzems.
   
   
3. Excepcionalment i amb la finalitat de millorar la implantació i funcionalitat de l’edifici, es podran autoritzar, en les plantes soterrani, els usos cultural, comercial, industrial, sanitari, assistencial, esportiu i de lleure. En estances on s’instal·lin les activitats amb ventilació directa, com a mínim a un pati que compleixi les condicions establertes pels celoberts i, que tingui el terra situat a la mateixa cota o inferior al de l’estança, es podran autoritzar també els usos d’oficines i serveis, restauració i administratiu. En tots aquests casos caldrà que les plantes soterrani restin vinculades a la planta baixa amb una solució arquitectònica adequada i constitueixin, conjuntament, una única activitat.

   Són supòsits de millora de la implantació i funcionalitat:

   1. Plantes que almenys en almenys 1/3 de la seva superfície tenen la consideració de planta baixa.
   2. Ampliacions al mateix nivell d’una activitat existent contemplada dins els usos autoritzables, amb una superfície que no podrà superar els 2/3 de l’existent.
      
      

   En tots els casos, s’exigirà el compliment de les vigents normatives tant d’accessibilitat com de seguretat contra incendis.
   
   

4. L'alçada mínima de les plantes soterrani serà de 2,50 m, per bé que, per les estances principals dels nous usos que s’implantin (ajustats a les condicions establertes en l’article 71.3), s’exigirà l’alçada prevista per les plantes baixes en l’article 70 de les NNUU , de 3,60 metres d’alçada lliure mínima.
   
   
5. L'ocupació en planta soterrani no podrà sobrepassar l’ocupació màxima permesa en cada zona.
   
   
6. Les plantes soterrani només computaran a efectes d’edificabilitat de solar o parcel·la quan es destinen als usos autoritzables, amb caràcter excepcional, d’acord amb l’establert al punt 3.

1. S'entén per plantes pis totes aquelles que estiguin edificades per sobre de la planta que tingui la consideració de planta baixa, excepte la planta que tingui la consideració de sotacoberta.
   
   
2. Si la normativa específica de cada zona no estableix el contrari, l'alçada lliure mínima de les plantes pis serà de 2,50 m, mesurats de terra a sostre. En les dependències de serveis, l’alçada lliure podrà reduir-se fins a 2,20 m. No s'estableix alçada màxima de les plantes pis, estant aquestes indirectament restringides per a la impossibilitat de sobrepassar l'alçada màxima reguladora establerta a cada zona.

1. És la planta possible, en edificis acabats amb coberta inclinada, que es situa per sobre de l'últim pis, com a sostre d'aquest, i per sota de la coberta.
   
   
2. L'espai de la planta sotacoberta tan sols es podrà destinar a:
   • Trasters o espais comunitaris al servei del conjunt de l'edifici
   • Ampliació de l'habitatge situat immediatament en la planta inferior, sense poder constituir mai una unitat registral independent i que la seva superfície o destí no sigui condició indispensable per obtenir els nivells mínims d'habitabilitat de l'habitatge que amplíen.

1. És la planta terminal de l'edifici que té la finalitat bàsica de protegir la construcció de la pluja.
   
   
2. La planta coberta s'haurà d'acabar totalment amb teulada inclinada o totalment amb terrat pla. Si la normativa específica de cada zona no estableix el contrari en cap cas s'admetrà la coberta mixta en un únic edifici.
   
   
3. En el cas de coberta inclinada tindrà un pendent màxim del 30 % amb arrancada horitzontal des de cadascuna de les façanes. Solament es permetrà el retall de la coberta en la superfície mínima imprescindible per ventilar els aparells tècnics de les instal·lacions, prèvia justificació de la necessitat, i de forma que l'accés sigui exclusivament per la zona comunitària. Sobre aquest espai d'ubicació d'aparells tècnics no es podran practicar obertures d'estances de l'habitatge.
   
   
4. En el cas de cobertes planes, s'admet la col·locació d'una cambra d'aire, amb una alçada màxima de seixanta centímetres (0,60 m) per sobre de l'últim forjat construït.
   
   
5. En el cas de coberta plana les terrasses resultants seran d'ús comunitari, amb un sòl accés, prohibint-se la subdivisió, excepte:
   • Les terrasses generades en plantes amb alineació retirada de l'edificació (àtics) o les generades per canvis de nombre de plantes permeses en una mateixa finca o les situades en patis d'illa.
   • En establiments del Grup “Hotels” classificats per una “H” (segons D 176/87 o normativa vigent substitutòria) emplaçats en edificis d'ús exclusiu hoteler.
     
     
6. En els sectors on predomina l'ús residencial no s'admet utilitzar les cobertes per a aparcament de vehicles.

1. Per sobre de l'última planta només es permetran:
   
   
   1. La coberta terminal de l'edifici, de pendent màxima al 30%, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes a una alçada no superior a la intersecció del pla de façana amb el pla superior de la part més baixa de l'últim forjat i un vol màxim determinat per la sortida dels ràfecs.
      
      
   2. Les cambres d'aire i elements de cobertura, en casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb una alçada total màxima de seixanta centímetres (0,60 m)
      
      
   3. Les baranes de façana anterior i posterior, i les dels patis interiors
      
      
   4. Els elements de separació entre terrats.
      
      
   5. Elements mobles no fixes, sempre que aquesta instal·lació sigui desmuntable i retirada del front de façana. No s'admetran construccions ni instal·lacions complementàries, com pèrgoles, porxades i construccions annexes per sobre de l'alçada reguladora.
      
      
   6. Els elements tècnics de les instal·lacions, inclòs la sala de màquines de l’ascensor en els tres primers metres a partir de la façana a carrer, hauran de quedar sota els pendents de coberta. En altre cas la seva alçada no superarà els 3,20 m.
      Elements tècnics de les instal·lacions són parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú com són: Captadors solars tèrmics o panells fotovoltaics, filtres d'aire; dipòsits de reserva d'aigua, de refrigeració o acumuladors; conductes de ventilació o de fums; de telecomunicació, radio i televisió; claraboies; maquinària d'ascensor; cossos d'escala d'accés al pla de terrat o coberta; elements de suport per a l'estesa i eixugada de roba i altres.
      Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes Normes, hauran de preveure's al projecte d'edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici, estaran subjectes a les condicions establertes a les ordenances d'edificació i, si s'escau, hauran de ser compatibles amb el règim i les normes de protecció del patrimoni arquitectònic de l'edificació o edificacions veïnes.
      
      
   7. Els coronaments decoratius de les façanes, que no podran ocupar una longitud màxima de dos tercers parts (2/3), separats 1 metre de la mitgera.
      
      
   8. La construcció de piscines sobre la cota superior del forjat de coberta, sempre que l'estructura de l'edificació ho permeti, estaran subjectes al compliment de les següents condicions:
      • Prèviament s'han hagut de donar resposta a les exigències d'instal·lacions comunitàries o no, susceptibles d'instal·lar-se a l'exterior.
      • Tant les piscines com les seves plataformes s'han de situar a una distància mínima de tres metres (3,00) de qualsevol façana i a un metre (1,00) de parets mitgeres.
      • El seu vas d'aigua, les plataformes d'accés i altres elements necessaris pel seu funcionament, estaran situats a una alçada màxima d'un metre i vint centímetres (1,20) sobre la cara superior del forjat de coberta.
      • La situació en planta coberta de la piscina i el seu entorn immediat no serà visible des de l'exterior i permetrà mantenir l'alçada màxima de d'un metre i vuitanta centímetres (1,80) de la barana de façana, a efectes de seguretat.
      • No s'admeten les construccions auxiliars vinculades a l'ús de piscina del tipus vestidors, dutxes, etc.

1. S'entén per mitgera la paret cega que limita amb les propietats veïnes i que s'eleva des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació de caràcter mancomunat, la resta de paraments tindrà consideració de façana a tots els efectes.
   
   
2. Quan a conseqüència de les diferents alçades reguladores, reculades, remuntes, construccions al costat de solars no edificats... puguin sortir mitgeres vistes des del carrer, aquestes hauran de ser acabades amb materials i colors de nivell de qualitat d’una façana a carrer.

1. Són els que sobresurten de l’alineació de façana i línia de façana de l’alineació interior, o de l’espai lliure a l’interior d’illa, i tenen el caràcter d’habitables o ocupables tant si són tancats, semitancats o oberts.
   
   
2. Són cossos sortints tancats els que tenen tots els costats amb tancaments tant si són fixes com mòbils com són els miradors, tribunes i similars. Són cossos sortints semitancats els que tinguin tancat totalment algun dels seus contorns laterals mitjançant tancaments no desmuntables i opacs. Són cossos sortints oberts els que tenen les tres cares obertes com són les terrasses, balcons o similars.
   
   
3. Si la normativa específica d'una zona no estableix el contrari, es prohibeixen els cossos sortints en planta baixa.
   
   
4. Si la normativa específica d’una zona no estableix el contrari en el tipus d’ordenació d’edificació segons alineació a vial regiran les següents condicions:
   1. Vol màxim: La menor de les següents dimensions:
      • 1/15 de l'amplada del carrer
      • en tots els casos no sobrepassarà d’1,20 m.
      • l'amplada de la voravia, descomptats quaranta centímetres (0,40 m).
      • en carrers de menys de 10 m. d’amplada, solament s’admeten cossos sortints oberts.
   2. Longitud màxima de vol:
      • Els cossos sortints podran ocupar, per planta pis, com a màxim dos terceres parts (2/3) de la longitud de la façana.
      • Els tancats o semitancats no podran ocupar més d’un terç (1/3) de la longitud de la façana. Aquesta longitud de vol es podrà augmentar sempre que no es superi la superfície resultant d’aplicar el vol màxim i longitud màxima indicada.
      En ambdós casos els cossos venen limitats en llur distància a la mitgera mitjançant el pla límit lateral del vol, perpendicular a la façana, que se situa a un metre de la mitgera.
   3. Els únics cossos sortints admesos en el pati d'illa són els cossos sortints oberts. El vol màxim dels cossos sortints oberts a l’espai lliure interior de l’illa no podrà excedir d’una vigèsima part del diàmetre de la circumferència inscribible a l’espai lliure interior de l’illa amb un vol màxim, en tot cas, d’1,20m.
   4. No s’admeten cossos sortints en la primera planta reculada.
      
      
5. La superfície dels cossos sortints tancats i semitancats computarà a efectes de coeficient d'edificabilitat i ocupació màxima. Els cossos sortints oberts no computaran a efectes d'edificabilitat però si, en allò que es refereix a l'ocupació màxima i a les separacions als límits de la parcel·la en les edificacions aïllades.
   
   
6. En les edificacions amb façana directa al riu Onyar, podran disposar-se cossos sortints tancats, amb un vol màxim de 2m., en tota la longitud de façana, excepte en el tram del carrer del Carme des del Pont de la Font del Rei fins al final de la illa edificada, en el qual es respectaran les determinacions generals.
   
   
7. En obres de remunta, la composició dels cossos sortints de les plantes afegides no superarà en cap cas la de l’edifici original.

1. Són part integrant de l'edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l'alineació interior o de l'alineació d'edificació, com són els sòcols, ràfecs, gàrgoles, marquesines, parasols i d'altres similars fixos que s'han de limitar, pel que fa al seu vol, a les mateixes condicions de vol que els cossos sortints, excepte a nivell de planta baixa i planta coberta.
   
   
2. Les condicions de vol pels elements sortints de planta baixa són les següents:
   1. Cap dels seus punts es situarà a menys de 2,50 m per sobre de la rasant de la voravia.
   2. Vol màxim. La menor de les següents dimensions:
      • 1/50 de l'amplada de vial,
      • 1/10 part de l'amplada de la vorera,
      • 0,40 m quan afectin a menys 1/5 part de la longitud de la façana,
      • 0,15 m si ocupen més d'1/5 part de la façana.
   3. Es prohibeixen en carrers de menys de 6 m.
      
      
3. Els ràfecs podran volar del pla de façana fins a un màxim de 0,60 m. En el supòsit que rematin cossos sortints tancats podran sobrevolar a aquests un màxim de 0,20 m.
   
   
4. Els elements sortints no permanent, com són les veles, persianes, rètols, anuncis i similars, no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquesta Normativa. Seran regits per allò que estableixin les ordenances municipals respectives.
   
   
5. En el tipus d'ordenació d'edificació aïllada els elements sortints que sobrepassin de 0,60 m de vol computaran als efectes d'ocupació i separacions a partions. Pel que fa a l'edificabilitat computaran el 50%.
   
   
6. En les obres de rehabilitació que no s'intervingui en l'interior, es permetrà sobrepassar els límits que defineixen el volum edificable en les plantes pis, en intervencions que comprenguin la instal·lació de sistemes d'aïllament tèrmic per l'exterior, d'acord amb les condicions establertes a les ordenances d'edificació, i sempre que suposin una reducció en almenys en un 30% la demanda energètica anual destinada a la calefacció o la refrigeració de l'edifici.

1. En els edificis d’habitatges, en tots els casos, les sales d'estar i els menjadors-estar hauran de ventilar directament a espai lliure, carrer o pati d'illa. En els edificis d'habitatges, els dormitoris i estances interiors no podran autoritzar-se si no reben ventilació i il·luminació a través, almenys de celobert. La ventilació i la il·luminació d'altres dependències, i les de les escales o peces interiors auxiliars, podran fer-se mitjançant patis de ventilació.
   
   
2. La ventilació i la il·luminació dels locals de treball i estança destinats a ús comercial i oficines podrà realitzar-se mitjançant celoberts o patis de ventilació. Es permetrà la ventilació o il·luminació mitjançant elements tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d'higiene, i garanteixin com a mínim la renovació cada hora del volum total de l'aire del local.
   
   
3. Quan es projectin ampliacions en alçada, els patis de ventilació o celoberts en la part que s'amplia, hauran de disposar d'una superfície al menys un 20% superior a la que els hi correspondria en el supòsit de que la totalitat de l'edifici fos de nova construcció.
   
   
4. En el cas de les cuines-menjador, si la superfície de la cuina és igual o superior a 5 m2 haurà de ventilar, independentment, com a mínim mitjançant celobert.
   
   
5. Celoberts.
   1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s'obren a espais lliures o a vials i són mixtos els oberts a aquests espais.
   2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada. La dimensió del celobert interior serà en forma que permeti inscriure al seu interior un cilindre de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de tres metres (3 m), que no es produeixi en cap punt de la seva planta reduccions de menys de dos metres (2 m), i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula següent:
      
      

      Alçada del celobert (plantes pis inclòs àtic)	Superfície Mínima (m2)
      1	10
      2	10
      3	10
      4	14
      5	14
      Alçada del celobert (plantes pis inclòs àtic)	Superfície Mínima (m2)
      6	18
      7	18

   3. Els celoberts mixtos, que són oberts per alguna o algunes de llurs cares a espais lliures o a vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscribible segons el número anterior d'aquest article. Les superfícies mínimes fixables a la taula anterior no seran aplicables a aquests celoberts.
   4. Les parets dels celoberts mixtos es consideraran com a façanes a tots els efectes.
   5. El celobert serà mancomunat quan pertany al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d'aquestes Normes que la mancomunitat de pati s'estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat. Els patis mancomunats es regiran, quant a llur forma i dimensions. Per les disposicions sobre patis interiors i mixtos.
   6. Els celoberts interiors hauran de complir, a més, les següents condicions:
      • Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com són els safareigs.
      • L'alçada del celobert, a efectes de determinació de la seva superfície, s'amidarà amb el nombre de plantes des de la baixa que el necessiti, ventilada pel celobert, fins a la més elevada.
      • El paviment del celobert estarà, com a màxim, un metre per sobre del nivell del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.
      • Els celoberts es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap classe, entre les parets del celobert i la claraboia d'una amplada mínima de 0,60 m.
        
        
6. Patis de ventilació.
   1. Els patis de ventilació poden ser interiors o mixtos, com els celoberts.
   2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de llur alçada. La dimensió del pati serà tal que permeti inscriure al seu interior un cilindre de diàmetre mínim igual a un setè de l'alçada total de l'edifici, amb un mínim de dos metres(2 m), que no produeixi en cap punt de la seva planta reduccions de menys de dos metres (2 m), i amb una superfície mínima segons la taula següent:
      
      

      Alçada del pati (plantes pis inclòs àtic)	Superfície mínima (m2)
      1	5
      2	5
      3	5
      4	7
      5	7
      6	9
      7	9

   3. Els patis de ventilació hauran de complir, a més, les següents condicions:
      • No es permès reduir les llums mínimes interiors amb elements.
      • L'alçada del pati, a efectes de determinació de la seva superfície, s'amidarà en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti fins a la més alta servida del pati.
      • El paviment del pati estarà, com a màxim, a un metre per sobre del nivell del sòl de la dependència per ventilar o il·luminar.
   4. Els patis de ventilació mixtos compliran condicions anàlogues a les establertes pels celoberts mixtos.
   5. Els patis de ventilació es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense cap mena de tancament, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia d'una amplada mínima de 0,60 m.

1. Aquest paràmetre afecta la definició estètica del pla vertical de la façana o façanes de les edificacions i regula la posició, proporció i dimensions dels forats així com els materials i colors que es poden utilitzar. Tanmateix i en caràcter general, afecta a la imatge externa del volum arquitectònic de les edificacions.
   
   
2. De forma general s'estableix que totes les edificacions s'integraran en el conjunt de l'entorn i compliran les normes estètiques aplicables al paisatge urbà coherent amb la ciutat.
   
   
3. De forma particular, les construccions en llocs immediats o que formen part d'un grup d'edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional hauran d'harmonitzar amb aquest, o quan sense existir conjunt d'edificis, n'hi hagués algun de gran importància o qualitat de caràcter individual. Aquestes condicions particulars, es fan extensives als llocs o espais urbans de singular significació per ser espais oberts o de gran perspectiva definidors de la imatge urbana més rellevant de la ciutat de Girona (carrers principals, avingudes, fronts de places i espais lliures, construccions properes als principals equipament públics...)
   
   
4. En obres de remunta les composicions no alteraran les característiques de composició arquitectònica i compositives de l’edifici primitiu inclòs en els supòsits d’ampliacions a no ser que es proposi una reestructuració total.
   
   
5. L'incompliment de les condicions generals i particulars dels apartats anteriors, seran considerats motiu suficient per denegar aquelles llicències que clarament contradiguin aquestes condicions.

Mentre la normativa específica de cada zona no estableixi el contrari, les tanques s'ajustaran als següents criteris:

1. Tanques de separació amb espais públics.
   1. L'alçada de les tanques amb front a espais públics haurà d'ajustar-se, en tota la seva longitud, a les alineacions del carrer o vial a la seva rasant.
   2. Malgrat això, en determinats casos s'admetrà recular-la parcialment, amb la finalitat de què es produeixi una millor adaptació entre les edificacions principals, auxiliars i l'alineació a vial o carrer.
   3. En aquests casos, l'espai entre la tanca i l'espai públic s'haurà d'enjardinar, urbanitzar i mantenir a càrrec de la propietat del sòl.
   4. És obligatòria la creació de tanques entre espais públics i espais lliures d'edificació de la parcel·la de caràcter privat. Excepcionalment s'admetrà la supressió de la tanca quan les condicions d'enjardinament i urbanització de l'espai lliure d'edificació s'integrin en l'espai urbà al que complementin. La manca de manteniment o l'abandó d'aquest espai facultarà a l'administració per executar el tancament de l'espai lliure amb càrrec al propietari.
   5. En tipologia d'edificació alineada a vial les tanques seran opaques i tindran una alçada màxima de 2 m; el primer metre (1,00) respecte la vorera serà massís; la resta podrà realitzar-se amb iguals o diferents materials.
   6. En tipologia d'edificació aïllada les tanques tindran una alçada màxima de 2 m, amidats des de rasant de l'espai públic, dels quals només 1,00 m podran ser massissos i la resta hauran de ser calats o amb materials vegetals. Si existeix un mur d'alçada màxima 1,50 m en el límit de la parcel·la la part opaca o massissa de la tanca es considerarà inclosa en l'esmentat mur. En aquest cas la tanca calada per sobre tindrà una alçada màxima de 1,80 m
      
      
2. Tanques de separació entre propietats privades a nivell de terreny. Les tanques tindran una alçada màxima de 2 m, amidats des de la cota de terreny definitiu de la parcel·la més elevada, dels quals només 1,00 m podran ser massissos i la resta hauran de ser calats o amb materials vegetals. Si existeix un mur d'alçada màxima 1,50 m en el límit de la parcel·la la part opaca o massissa de la tanca es considerarà inclosa en l'esmentat mur. En aquest cas la tanca calada per sobre tindrà una alçada màxima de 1,80 m.
   
   
3. Tanques de separació amb espais públics a nivell de plantes pis: Les baranes de façana anterior i posterior, i les dels patis interiors que s'alcin directament sobre l'alçada reguladora màxima no podrà excedir de 1,80 m, dels que solament 1,20 m es podran realitzar amb obra massissa o materials opacs.
   
   
4. Tanques de separació entre propietats privades a nivell de plantes pis.
   1. Correspon a les tanques de terrasses d'un mateix edifici o entre propietats diferents a nivell de les plantes pis.
   2. L'alçada màxima s'estableix en 1,8 m si són opacs i de 2,50 m si són transparents (reixes o similars).
   3. Aquesta alçada màxima quedarà restringida als punts que siguin visibles des del carrer, on prevaldrà l'adaptació amb la composició de la façana i l'alçada màxima establerta pels elements de remat superior de la façana.

1. És la línia on s'ha de situar l'edificació, coincidint o no amb l'alineació de carrer o vial .
   
   
2. Aquesta alineació ve indicada en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000.
   
   
3. Per aquelles zones en les que la posició de l'edifici coincideix amb la del carrer les úniques modalitats de reculada permeses són:

   1. Reculada a tot el frontal d’alineació de l’illa. Es podrà admetre, prèvia autorització de l’Ajuntament quan l’espai que quedi lliure a conseqüència de la reculada es destini a l’eixamplament del carrer. Aquest sòl serà de cessió gratuïta al Municipi perquè el destini a l’eixamplament de vial; les obres d’urbanització aniran a càrrec del propietari.
      La reculada no modifica el nombre de plantes, l'alçada reguladora màxima permesa ni dóna lloc a compensacions de volums. La reculada serà uniforme per a  tota l'alineació de l'edificació i comprendrà tot el tram d'illa entre carrers, i la profunditat es determinarà partint de l'alineació de vial i no de la reculada. La llicència d'edificació s'atorgarà condicionada a la cessió gratuïta i a l'obligació de suportar les despeses d'urbanització, així com les del Projecte d'Urbanització.

   2. Reculada en totes les plantes d'un edifici i en part d'una façana d'illa, s'admeten amb les següents condicions:
      • Que la reculada s'estengui, al menys, una longitud de vint metres (20 m). En edificis destinats a usos públics o col·lectius la longitud mínima serà de catorze metres (14 m).
      • Que la reculada s'iniciï a més de tres coma seixanta metres (3,60 m) de cada mitgera.
      • Que es diferenciïn clarament els espais de propietat privada dels de propietat pública.

      La modalitat de reculada en totes les plantes d’un edifici i en part d’una façana no dóna lloc a la cessió gratuïta i obligatòria del terreny afectat per la reculada, no modifica la profunditat edificable que s’amidarà des de l’alineació de vial o de carrer i no dóna lloc a augments d’alçada reguladora ni a compensacions de volums.

   3. Reculada a plantes pis es permet si concorren els següents requisits:
      • Que els edificis projectats tinguin una façana de més de vint metres (20 m).
      • Que la reculada s'iniciï a més de tres coma seixanta metres de cada mitgera (3,60 m).
      • Que la separació entre paràmetres oposats compleixi les dimensions mínimes establertes pels celoberts.
        
        
4. A més de les regles anteriors, en la planta baixa es permeten façanes porticades d’ús públic, sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada sigui, en tota l’extensió de la façana, com a mínim d’u coma vuitanta metres (1,80 m ) i l’alçada lliure mínima de tres coma seixanta metres (3,60 m )

1. És la mesura vertical, en el pla exterior de la façana des del punt de l'aplicació de l'alçada reguladora referida al carrer, fins la intersecció del pla exterior de façana amb el pla exterior de la coberta en el cas de coberta inclinada o el pla superior de l'últim forjat en el cas de coberta plana.
   
   
2. En plantes reculades l'alçada reguladora es calcula projectant l'última planta reculada a façana i aplicant les mateixes característiques que l'anterior.
   
   
3. S'entén per alçada reguladora màxima aquella que poden assolir les edificacions en un front concret de carrer.
   
   
4. Si la normativa específica de cada zona no estableix el contrari l'alçada reguladora màxima es correspon amb el nombre de plantes màxim assenyalat en els plànols d'ordenació segons les dimensions que s'assenyalen en el següent quadre
   
   

   Nombre màxim de plantes	Alçada reguladora màxima
   2 (B + 1)	7,50m
   3 (B + 2)	10,70 m
   4 (B + 3)	13,90 m
   5 (B + 4)	17,10 m
   6 (B + 5)	20,30 m
   7 (B + 6)	23,50 m
   8 (B+7)	26,70 m

   En els edificis amb més plantes permeses s'incrementarà l'alçada reguladora màxima en tres metres i 20 centímetres (3,20 m) més per cada planta.
   
   

5. Per sobre l'alçada reguladora tan sols es permeten els elements admesos sobre l’última planta definit en aquestes Normes.

1. El punt de l'aplicació de l'alçada reguladora referida al carrer s'aplicarà a partir de la cota topogràfica de la rasant de l'alineació de vial o carrer. Si les normes específiques de cada zona no estableixen altres regles, es seguiran les següents:
   
   
2. Edificis amb front a un sol carrer
   1. Si la rasant de l'alineació de vial té un desnivell inferior a 0,60 m entre el punt mig del front de la parcel·la i l'extrem més desfavorable, l'alçada reguladora s'aplicarà en el centre de la façana a partir de la rasant de l'alineació en aquest punt.
   2. Si la diferència de nivell de la rasant de l'alineació de vial entre el punt mig del front de la parcel·la i l'extrem més desfavorable és superior a 0,60 m, l'alçada reguladora s'aplicarà a partir de 0,60 m per sota de la rasant de l'alineació de l'extrem de la parcel·la més alt.
   3. Quan per aplicació d'aquesta regla doni lloc que, a determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de 3 m per sota d'aquell punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s'haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cadascun dels trams l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors.
      
      
3. Edificis amb front a dos o més carrers que facin cantonada o xamfrà
   S'establiran les regles del paràgraf anterior aplicades amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si fossin una sola.
   
   
4. Edificis amb front a dos o més carrers que no facin cantonada o xamfrà
   En cada front de carrer es determinarà el punt de l'aplicació de l'alçada reguladora seguint les normes anteriors d'una forma independent.
   En el cas en què l'alçada reguladora màxima assenyalada per cada front sigui diferent, l'alçada de cadascun d'aquests fronts es portarà fins a la profunditat edificable si existeix pati d'illa, i en el cas d'illes compactes, fins el lloc geomètric dels punts equidistant de l'alineació objecte d'edificació.
   
   
5. En el cas que l'edificació doni front a sistema d'espais lliures i sigui d'aplicació aquest paràmetre, l'alçada s'aplicarà sobre la rasant definida per l'espai lliure i no per la del vial o carrer.

1. És el nombre de plantes edificables que comptabilitzen a efectes d'edificabilitat.
   
   
2. El nombre de plantes màxim s'estableix en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000.
   
   
3. El nombre de plantes màximes referit al carrer s'estableix en funció de les tipologies urbanes existents i de les amplades de carrer. Quan per algun nou planejament derivat s'estableixin noves ordenacions en el sòl urbà, aquestes limitaran la seva alçada en funció de les tipologies de l'entorn i de l'amplada del carrer.

1. La planta baixa d'un edifici referida al carrer és aquella el paviment de la qual està situada entre un metre (1,00 m) per sobre o seixanta centímetres (0,60 m) per sota de la rasant de l'alineació de vial en els punts de major i menor cota, respectivament. En els casos en què, a conseqüència del pendent, existeixi més d'una planta que se situï dins dels límits establerts al paràgraf anterior, s'entendrà per planta baixa per a cada tram de frontal de parcel·la la de posició inferior.
   
   
2. En els casos de parcel·les que donin front simultàniament a dos vials oposats, la cota de planta baixa es referirà a cada front, com si es tractés de dues parcel·les de fondària fins al punt mig de l'illa.

1. És la dimensió normal a l'alineació de l'edifici que limita l'edificació per la part posterior i defineix l'alineació posterior de l'edificació i que en general coincideix amb l'alineació interior del pati d'illa.
   
   
2. La profunditat edificable màxima s'estableix en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000.
   
   
3. La profunditat edificable, si en la regulació d'una zona no s'estableix el contrari, tan sols podrà ser sobrepassada per sobre de la planta baixa amb cossos sortints oberts i elements sortints
   
   
4. Les parts de parcel·la que excedeixin de la profunditat edificable formaran part del pati d'illa. No seran edificables per damunt de la planta baixa encara que els correspongués més edificabilitat per l'alineació de vial oposada si no tenen façana a aquest carrer.
   
   
5. Tindran també la restricció de l'apartat anterior les porcions de solar que, tot i estar contingudes dins del gàlib que en resulta de les profunditats edificables, es trobin en les situacions següents:
   1. Quan sobrepassin la línia màxima de profunditat edificable del tram de carrer al qual té façana.
   2. Quan no assoleixin ortogonalitat amb la línia de façana. És a dir aquelles porcions de solar que es situïn a cavall de la part posterior de la parcel·la veïna.
   3. En ambdós supòsits es podrà exceptuar aquesta restricció quan a l'edificar tot el gàlib comprès en la profunditat edificable no es provoqui perjudici per a complir les normes de ventilació i il·luminació en les finques colindants.
      
      
6. El solar que no assoleixi la profunditat edificable, no es podrà construir si la seva profunditat mitjana és inferior a vuit metres.

1. És l'espai delimitat entre les diferents fondàries edificables i, en el seu cas, entre aquestes i els fronts que no tenen la condició de front principal d'edificació, així com els espais entre els fronts d'edificació i els límits de la parcel·la en els casos que l'edificació s'hi separi.
   
   
2. En els diferents patis d'illa i espais lliures d'edificació establerts en aquest article es procurarà pel manteniment i millora de la vegetació existent. S'hi admeten piscines integrades en l'adaptació topogràfica del terreny (sense sobresortir de la cota d'esplanació), respectant les condicions de vegetació i ocupació de cadascuna de les tipologies de pati i separant-se un mínim d'un metre (1,00) dels límits de parcel·la, amidats des de la part interior del vas.
   
   
3. Atenent a les diferents condicions dels patis d'illa (secció, parcel·lari, tipologies edificatòries, vegetació, etc.) s'estableix la classificació dels patis d'illa o espais lliures d'edificació d'acord amb els següent tipus:
   
   
   1. Pati d'illa lliure d'edificació (clau 0):
      És aquell en el que no es permet cap tipus de construcció sobre rasant, amb l'objectiu de mantenir o garantir unes condicions de vegetació i arbrat mínimes existents o futures. El pati d'illa lliure d'edificació s'identifica en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000 amb el nombre màxim de plantes “0”.
      En els patis d'illa lliures d'edificació (0), no es permet l'ocupació en plantes soterrani excepte els següents supòsits:
      • Que el pati correspongui a una parcel·la on la profunditat edificable permesa, de l'edifici, sigui inferior a 16 m. En aquest supòsit l'ocupació de la planta soterrani, destinada a aparcament, podrà ultrapassar la profunditat edificable fins a 16 m.
      • Es permet l'ús del subsòl per a l'ús d'aparcament dels patis interiors d'illa amb la clau (0), en les illes amb la qualificació de zona d'Eixample, incloent els espais destinats a Sistema d'Equipament situats en illes amb aquesta qualificació, fins a un màxim del 80% de l'ocupació, amb les següents condicions:
      1. La coberta del soterrani ha de permetre el seu ús com a espai lliure al servei dels veïns i ha de disposar de solució constructiva que permeti el seu enjardinament, admetent-se una superfície pavimentada fins a un màxim del 40% del total de la superfície de la parcel·la corresponent al pati d'illa.
      2. L'espai no ocupable restant (20%) ha disposar d'una dimensió mínima que permeti inscriure un quadrat de 5 x 5 metres, o bé d'un rectangle de 3 x 8 metres en el cas de parcel·les amb front de façana inferior a 8 metres. Aquest espai serà obligatòriament enjardinat amb arbrat i vegetació que caldrà mantenir, i no podrà ser ocupat per accessos de vehicles i persones al soterrani, piscines i elements complementaris de l'edificació (pèrgoles, tendals, elements de ventilació, etc).
      3. A la subzona 1.2.a “urbanització Escatllar” la rasant del pati o la cara exterior de la coberta del soterrani se situarà al nivell original dels terrenys del pati d’illa, definit pel marge del rec que travessa l'esmentat pati.
         
         
   2. Pati d'illa lliure d'edificació (claus 0p i 03):
      En els patis d'illa lliures d'edificació amb ordenació especial identificats en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000 amb la clau 0p i 03 es permet l'ocupació a nivell de soterrani total o parcialment.
      Els patis d'illa amb la clau 0p són, en general, patis d'illa on el soterrani està permès donades les condicions de topografia del terreny per facilitar la realització de l'aparcament en el subsòl; i només es permet l'ocupació en planta soterrani per a l'ús d’aparcament, sempre que la coberta d'aquest soterrani sigui executada amb paviment transitable i l'espai resultant sigui enjardinat.
      En els patis d'illa amb la clau 03, es permet una ocupació en plantes soterrani per a l'ús d'aparcament corresponent al 30% de l'espai lliure d'edificació de la parcel·la. Es permetrà l'ocupació d’un 50% addicional per a l'ús d'aparcament, en la zona d'Eixample sempre que la seva coberta i l'espai lliure restant disposin de les mateixes condicions indicades en el punts 3.a.1 i 3.a.2 d'aquest article.
      
      
   3. Pati d'illa lliure d'edificació (clau 0s):
      En els patis d'illa lliures d'edificació identificats en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000 amb la clau 0s, es permet una ocupació total en planta soterrani per a usos principals, segons determinacions de l'article 71.3.
      
      
   4. Pati d'illa amb ocupació parcial (clau 02):
      És aquell en el que es permet una ocupació parcial i condicionada del mateix. El pati d'illa amb ocupació parcial s'identifica en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000 amb la clau 02. Aquesta ocupació ve regulada de la següent manera:
      En els patis d'illa amb la clau 02 l'ocupació permesa tindrà una amplada màxima de 3,50 m i una superfície màxima de 25 m². En el supòsit que alguna de les parcel·les veïnes tingui alguna edificació construïda en la mitgera caldrà adossar-se a ella.
      
      
   5. Pati d'illa amb ocupació total (claus B, Bp, Bp+1p):
      És aquell que per les condicions de secció del pati d'illa, dels usos compatibles majoritaris en el carrer, tipologia edificatòria o mida de les parcel·les, permet la seva ocupació al 100%. El pati d'illa amb ocupació total, s'identifica en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000 amb el nombre màxim de plantes “B, Bp o Bp+1p”.
      En els patis amb ocupació total (B) es permet l'ocupació en planta baixa i en soterrani del pati interior d'illa.
      En els patis amb ocupació total (Bp) i (Bp+1p) es permet l'ocupació en planta baixa i en planta pis, respectivament, i en soterrani del pati interior d'illa, destinant els seu espais construïts resultants exclusivament a l'ús d'aparcament.
      
      
4. Les construccions a realitzar, en qualsevol dels casos en els que es permeti l'ocupació del pati d'illa o espai lliure d'edificació, compliran les següents condicions:
   
   
   1. En els patis d'illa amb ocupació total o parcial en planta baixa:
      • L'alçada màxima de les edificacions permeses en els patis d'illa (B, Bp) no serà superior a 4,50 m inclòs l'acabat superior de la coberta.
      • L'alçada màxima de la planta baixa més planta primera en l'interior d'illa (Bp+1p) no superarà els 5m.
        
        
   2. La rasant del pati d'illa i de les seves possibles edificacions només es podrà entendre referida a la rasant d'un carrer, fins a la profunditat igual a la meitat de la distància entre les dues alineacions interiors del pati d'illa oposades. Així doncs, si una parcel·la sobrepassa en profunditat aquesta línia teòrica, bisectriu de les dues alineacions del pati d'illa enfrontades, haurà d'ajustar-se en cada part a la rasant del carrer que correspongui, encara que no hi doni front.
      En casos de desnivell entre façanes oposades d'illa, aquesta profunditat límit s'haurà de reduir, de manera que l'edificació a l'espai interior d'illa no ultrapassi un pla ideal traçat a 45º, mesurats des de l'alçada màxima corresponent a la planta baixa en el límit edificable de la parcel·la oposada.
      En qualsevol cas, en els patis d'illa amb forts desnivells topogràfics, es vetllarà perquè la potencial ocupació en planta baixa d'un pati posterior de parcel·la no redueixi les condicions d'il·luminació i ventilació de les plantes pis incloses dintre de la profunditat edificable d'altres edificacions del seu entorn.

1. És la mesura vertical, en el pla exterior de la façana, des del punt de l'aplicació de l'alçada reguladora referida a la parcel·la fins la intersecció del pla exterior de façana amb el pla exterior de la coberta en coberta inclinada o el pla superior de l'últim forjat en el cas de coberta plana.
   
   
2. S'entén per alçada reguladora màxima aquella que poden assolir les edificacions en una parcel·la d'una zona concreta.
   
   
3. L'alçada reguladora referida a la parcel·la s'aplicarà en tot el contorn de l'edificació.
   
   
4. L'alçada reguladora màxima referida a parcel·la de les zones on el nombre de plantes màxim s'assenyala en el plànols d'ordenació, es correspon segons les dimensions que s'assenyalen en el següent quadre:
   
   

   Nombre màxim de plantes	Alçada reg. màx.
   2 (B + 1)	7,20 m
   3 (B + 2)	9,90 m
   4 (B + 3)	13,90 m
   5 (B + 4)	17,10 m
   6 (B+5)	20,30

   Els edificis amb més plantes permeses incrementaran l'alçada reguladora màxima en tres metres i vint centímetres (3,20 m) més per cada planta. Les alçades anteriors es consideren generals per a les zones d'ordenació d'edificació aïllada, tot i que en la regulació de cada zona se'n podran establir unes d'específiques.
   
   
5. Les zones on el nombre de plantes màxim no ve definit en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000, aquestes vindran regulades per les condicions d'ordenació de la zona, juntament amb les corresponents alçades reguladores màximes d'aquest article.
   
   
6. Per sobre l'alçada reguladora tan sols es permeten els elements definits en l’article referent al volum màxim d'un edifici d'aquestes Normes.

El punt de l'aplicació de l'alçada reguladora referida a la parcel·la s'aplicarà, en tot el contorn de l'edificació, a partir de la cota topogràfica de la rasant definitiva de la parcel·la un cop transformat el terreny de la parcel·la, dins dels límits de moviments de terres admesos en el paràmetre corresponent que s’hauran de justificar inexcusablement en el projecte.

1. És el nombre de plantes edificables que comptabilitzen a efectes d'edificabilitat. El nombre de plantes màxim s'estableix en la normativa de cada zona o en el plànols d'ordenació a escala 1/2.000
   
   
2. En els casos d'edificació aïllada, en què, per raó del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi escalonadament, el nombre de plantes que es construeixin sobre cada una de les parts que tinguin la consideració de planta baixa, es subjectaran al nombre màxim de plantes permès, referida a cada una d'aquestes parts.
   
   
3. En els casos en què per raó del pendent del terreny l'edificació es disposi esglaonadament, l'edificabilitat total no superarà en cap cas aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

1. Té la consideració de planta baixa aquella amb nivell de paviment com a màxim un metre per sobre del nivell exterior del terreny definitiu un cop transformat dins dels límits de moviments de terres admesos pel present Pla General.
   
   
2. La part de planta semi soterrada que sobresurti més d'un metre del nivell exterior del terreny, tindrà en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

1. És la distància a què poden situar-se edificacions, dins d'una parcel·la, respecte als seus límits de façana, laterals i fons o respecte a les altres construccions possibles en la parcel·la.
   
   
2. Els cossos sortints i els elements sortints que sobrepassin de 0,60 m de vol queden subjectes al compliment d'aquestes separacions mínimes. Les plantes soterrani també queden subjectes al compliment d'aquestes separacions, excepte les rampes que serveixin per accedir al soterrani de les zones residencials amb edificació aïllada.
   
   
3. Les separacions mínimes aplicables s'estableixen en la normativa pròpia de cada zona.

1. Es permesa en aquest tipus d'ordenació la construcció d'edificacions o cossos d'edificació auxiliars al servei dels edificis principals, destinats a porteria, garatge particular, locals per guardar o dipòsit de material de jardineria, instal·lacions per piscines o anàlegs, vestuaris, estables, bugaderies, rebost, hivernacles, garites de guàrdia i altres per l'estil; les piscines només tindran consideració de construccions auxiliars quan no estiguin integrades a l'adaptació topogràfica del terreny (sense sobresortir de la cota d'esplanació).
   
   
2. La construcció d'edificacions auxiliars s'ajustarà al que s'estableix en la regulació de cada zona, quant a sostre edificable, ocupació en planta baixa, alçada màxima i separacions mínimes a les partions de la parcel·la. En tot cas, si la normativa específica de cada zona no estableix el contrari l'alçada màxima de les construccions auxiliars, quan siguin admeses, serà de 3,30 m
   
   
3. La construcció de barbacoes adossades als límits solament serà admesa prèvia conformitat del veí.

A efectes d'aquest Pla General i del que el desenvolupi posteriorment, s'estableixen els següents criteris de classificació d'usos.

1.  Segons la seva funció urbanística. El Pla General atenent a la diferent funció urbanística classifica els usos com a generals o específics.

2.  Segons la permissibilitat. El Pla General atenent al diferent grau de permissibilitat classifica els usos com a: dominants, compatibles i incompatibles.

3.  Segons el domini. El Pla General segons aquest criteri diferencia entre usos públics, privats i col·lectius.

Aquest Pla General distingeix i defineix els vuit usos globals següents:

1. Residencial: És aquell destinat a l’allotjament perllongat de persones en edificis condicionats per aquesta funció en unitats anomenades habitatges.

2. Terciari i serveis: Comprèn les activitats de tipus comercial i de serveis de diferent naturalesa.

3. Industrial i tecnològic: Comprèn les activitats de tipus industrial i magatzem. Es consideren activitats industrials les dirigides a la obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, a l’envasat i embalatge, així com a l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos o processos tècnics utilitzats.

4. Agrari i recursos naturals: Comprèn les activitats que són pròpies del medi rural, incloses les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació agrícola o ramadera.

5. Dotacional: Inclou aquells usos o activitats al servei directe dels ciutadans per a la seva educació, assistència sanitària, enriquiment cultural, pràctica de l’esport, i tots aquells que impliquin una millora de la seva qualitat de vida en la ciutat.

6. Comunicacions: Comprèn aquelles infrastructures de transport terrestre (viari, ferroviari) que conformen la xarxa de comunicacions del territori.

7. Serveis tècnics i mediambientals: Comprèn aquelles instal·lacions i espais reservats per als serveis tècnics d’electricitat, abastament d’aigua, gas, telecomunicacions, sanejament, emmagatzematge d’escombraries i similars; s’inclouen les oficines i els magatzems al serveis d’aquest ús. Comprèn igualment les instal·lacions i espais vinculats a l’estalvi energètic mitjançant la reducció, la neutralització i el reciclatge de residus líquids i sòlids, com també d’investigació i de divulgació d’aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient..

8. Espais lliures: Comprèn aquells espais no edificats protegits o aquells altres destinats a activitats d’esbarjo, esplai o repòs dels ciutadans.

Els usos específics són aquells que el Pla General estableix específicament per a les zones i sistemes en què es divideix el Sòl Urbà, Urbanitzable i No Urbanitzable:

RESIDENCIAL

1. Habitatge: és aquell destinat a l'allotjament o residència familiar. S'estableixen les següents categories:

1. Habitatge unifamiliar: És el situat a parcel·la independent, edifici aïllat o agrupat horitzontalment a un altre habitatge o d'un altre ús, i amb accés exclusiu o independent.
2. Habitatge plurifamiliar: És l'edifici construït per diferents habitatges amb accés i elements comuns.
   Dins l’habitatge plurifamiliar, es defineix la subcategoria d’allotjament col·lectiu que és l'habitatge plurifamiliar que contempla un mínim del 10 % del sostre total de la parcel·la destinat a instal·lacions i serveis comuns. Almenys el 50 % de la superfície destinada a serveis comuns es mantindrà vinculat a la comunitat i amb gestió centralitzada. Aquesta part només podrà estar ocupada pels serveis comuns següents: restauració, gimnàs, piscina, infermeria, bugaderia i instal·lacions per activitats culturals. La resta de sostre reservat per serveis comuns es podrà destinar a comerç al detall, amb un màxim de 100 m² de superfície de venda per establiment.

Densitat d'habitatges per parcel·la (nombre d’habitatges / m²):

ZONES RESIDENCIALS (clau 1.1, clau 1.2, clau 1.3, clau 1.4, clau 2.4, clau 2.5):

La densitat d'habitatges per parcel·la és el coeficient entre nombre màxim d'habitatges permesos a cada parcel·la i la superfície construïda de l'edificació (m²) destinada a l'ús residencial d'habitatge. En el còmput de la superfície construïda de l'edificació s'inclou com a superfícies computables, a més de les superfícies construïdes dels propis habitatges, els espais comuns de distribució de la planta baixa o plantes pis on s'ubiquin habitatges i que estiguin vinculats funcionalment a aquests (vestíbul o distribuïdor de planta, passadissos, caixa d'ascensor, espais d'instal·lacions, patis interiors i mixtos de ventil·lació i il·luminació), i s'exclou:

• la planta sotacoberta,
• els cossos sortints,
• els altells de la planta baixa,
• els espais comuns i patis interiors en planta baixa, quan en aquesta no hi hagi habitatges,
• els espais comuns i patis interiors en planta baixa o planta pis, que proporcionalment donin servei a altres usos,
• la part de la planta baixa o planta pis situada en pati d'illa i que soprepassa la fondària edificable de la planta pis (cos principal),
• els espais destinats a aparcament,
• les construccions auxiliars,
• les edificacions o part de les edificacions en situació volums disconforme, quan aquestes superin el sostre màxim permès a la parcel·la.

ZONA DE PROTECCIÓ (clau 7):

La densitat d’habitatges per parcel·la és el coeficient entre nombre màxim d'habitatges permesos a cada parcel·la i la superfície útil de l'edificació (m²), excloent terrasses, porxos i elements comuns.

CONSIDERACIONS COMUNES:

1. Si de l'aplicació d'aquest coeficient en resulta un número decimal s'aplicarà l'enter per defecte si és inferior a les 50 centèsimes i l'enter immediatament superior si és superior o igual a les 50 centèsimes.
2. La densitat d'habitatges establerta per a cada zona és d'aplicació als habitatges:
   1. de nova construcció
   2. als resultants de la reconversió d'una edificació existent (canvi d'ús característic de l'edifici)
   3. als resultants d'una ampliació o rehabilitació que comporti l'increment del número d'habitatges
   4. als resultants de les obres de rehabilitació que comportin la substitució de l'estructura de l'edifici conservant-ne únicament les façanes o la redistribució substancial amb afectació dels elements comuns de l'edifici.
3. La densitat màxima d'habitatges establerta per a cada zona urbanística no és d'aplicació:
   1. En les qualificacions urbanístiques on l'ús unifamiliar és el dominant, en les quals s'estableix una regulació específica, si s'escau, per a l'ús d'habitatge bifamiliar o plurifamiliar.
   2. Als habitatges de protecció pública, els quals únicament han de complir el mòdul d'1 habitatge cada 70 m² de sostre amb aquesta destinació.
   3. Als habitatges de protecció pública destinats a lloguer, en els règims previstos d'acord amb les determinacions de la legislació urbanística i d'habitatge.
   4. Als allotjaments col·lectius, definits al punt 1.B, pels que es fixa una densitat màxima de 1 habitatge per cada 66 m² de sostre total edificable.
4. Als edificis construïts a l'empara d'una llicència d'obres atorgada amb anterioritat a l'aprovació de la “MPGOU 49 per la regulació de la densitat d'habitatges per parcel·la en zones d'ús residencial d'habitatge plurifamiliar (DOGC 21/11/2013)”, el nombre màxim d'habitatges admesos és l'existent. Tanmateix, en aquests cas s'admet:Densitat d'habitatges en sectors de planejament derivat o plans de millora urbana: La regulació establerta en relació a la densitat d'habitatges per parcel·la, per als sectors de planejament derivat en els plans parcials o plans de millora urbana amb planejament vigent, es regiran per les determinacions d'aquests. En cas que el planejament derivat no reguli la densitat d’habitatges per parcel·la, es complirà el que s'estableix en les presents "consideracions comunes".
   1. La creació de nous habitatges mitjançant el canvi d'ús d'espais no destinats a ús residencial si els habitatges resultants disposen, com a mínim, de 60 m² de superfície útil
   2. En edificis que no estan en situació de volum disconforme, la subdivisió d'habitatges preexistents si els habitatges resultants disposen, com a mínim, de 60 m² de superfície útil.
   3. En edificis que estan es situació de volum disconforme, la subdivisió d'habitatges preexistents únicament quan no s'hagi esgotat la densitat màxima permesa a la parcel·la. Aquesta densitat es calcularà sense comptar el volum disconforme i en relació al sostre màxim d'habitatge permès a la parcel·la. En aquests casos, caldrà aportar un certificat tècnic que avali la densitat existent a l'edifici.

C. Habitatge rural: per les seves particulars condicions es distingeix l'habitatge rural com aquell lligat a l'explotació del Sòl No Urbanitzable en el qual està ubicat. Per la seva permissibilitat es demostrarà documentalment l'activitat de l'usuari d'acord amb els usos permesos en el Sòl No Urbanitzable.

TERCIARI I SERVEIS:

3. Comercial: són establiments comercials tots els locals, construccions, les instal·lacions o espais coberts o sense cobrir, en els quals es desenvolupin activitats comercials, tant si aquestes es fan de manera continuada, periòdica o ocasional i independentment que es realitzin amb intervenció de personal o mitjans automàtics. Queden exclosos d'aquesta consideració els espais situats a la via pública en què es duguin a terme mercats de venda no sedentària, periòdics o ocasionals, degudament autoritzats per l'ajuntament. Tampoc s'inclouen els usos de recreatiu, lleure, restauració ni comerç a l'engròs. Els establiments comercials poden ser individuals o col·lectius. Són establiments de caràcter col·lectiu els integrats per un conjunt d'establiments situats en un o diversos edificis en un mateix espai comercial, en el qual es duen a terme diferents activitats comercials.

1. Classificació

Per raó de la superfície de venda s'estableix la següent classificació:

1. Petits establiments comercials (PEC): són aquells individuals o col·lectius que tenen una superfície de venda inferior a 800 m².
2. Mitjans establiments comercials (MEC): són aquells individuals o col·lectius que tenen una superfície de venda igual o superior a 800 m² i inferior a 1.300 m².
3. Grans establiments comercials (GEC): són aquells individuals o col·lectius que tenen una superfície de venda igual o superior a 1.300 m² i inferior a 2.500 m².
4. Grans establiments comercials territorials (GECT): són aquells individuals o col·lectius que tenen una superfície de venda igual o superior a 2.500 m².

Per raó de la singularitat de l'establiment:

• Establiments comercial singulars (ECS): Són establiments comercials singulars els de venda a l’engròs, els establiments dedicats essencialment a la venda d’automoció i carburants, d’embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament, pirotècnia i els centres de jardineria i vivers. També es classifiquen en petits, mitjans, grans i grans territorials, d’acord amb els trams de superfície establerts.
• Establiments comercials no singulars: la resta d'establiments comercials.

B. Els usos comercials que, per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades i mitjans utilitzats, originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses, es regiran pel que s'estableix per a l'ús industrial.

C. Els comerços de venda s'admeten en planta baixa . En plantes pis o entresòls només s'admeten en les següents casuístiques:

1. Que tinguin accés independent de l'accés residencial de l'edifici.
2. Quan es tracti d'una activitat complementària -d'un ús admès a l'edifici-, on l'activitat principal en constitueixi almenys el 75%.

D. L'ús comercial de serveis com perruqueries, salons de bellesa o altres amb afluències similars, s'admet en planta baixa amb accés directe des de la via pública; en la qualificació urbanística de Comercial (clau 4.1 i 4.2) s'admet en qualsevol planta.

En zones d'ús dominant residencial (unifamiliar o plurifamiliar), podran autoritzar-se en la planta immediatament superior a la planta baixa (planta entresol o planta primera) quan concorri alguna de les dues següents casuístiques:

1. Respectant que l'ús d'habitatge ocupi com a mínim el 50% del sostre total de l'edifici.
2. Quan es tracti d'un edifici sense ús d'habitatge.

CONSIDERACIONS:

En edificis de nova planta, quan l'ús comercial s'autoritzi en planta immediatament superior a la planta baixa, s'exigirà un accés independent de la resta de l'edifici; en edificis existents, es prioritzarà un accés independent sempre que l'edificació ho possibiliti i es mantindran aquests accessos en cas de preexistència.

En cas d'usos comercials disconformes amb el present article, implantats amb anterioritat a l'aprovació de la MPGOU 72, s'admetran:

1. Els canvis de titularitat (sense canvi d'activitat)
2. El canvi d'activitat únicament quan es compleixi un mínim del 50% de sostre residencial.

e. Els locals comercials d’alimentació, segons la seva superfície construïda, hauran de complir les següents consideracions.

• Si la superfície construïda és superior a 500 m² i inferior a 1000 m², haurà de disposar d’un espai destinat exclusivament a càrrega i descàrrega dins del propi local.
• Si la superfície construïda és superior a 1000 m² haurà de disposar d’un espai destinat exclusivament a càrrega i descàrrega dins del local i a més haurà de tenir les places d’aparcament dins del mateix edifici o parcel·la i amb accés directe a la zona de venda.

4. Oficines i serveis: comprèn totes aquelles activitats o serveis administratius, burocràtics, financers, d’assegurances, empresarials o similars, de caràcter privat, efectuats en oficines obertes al públic o en despatxos particulars.

En aquest sentit comprèn les instruccions financeres o les bancàries i les companyies d’assegurances, les gestories administratives, els serveis als particulars i a les empreses, les oficines vinculades al comerç i a la indústria, i els despatxos professionals o similars.

5. Allotjament temporal: Comprèn les activitats d’ús privat o col·lectiu destinades a l’allotjament o estada temporal, que, per les seves característiques específiques, no s’inclouen en l’ús global d’equipament comunitari. 

Totes les modalitats d’allotjament temporal es durant a terme d’acord amb la normativa sectorial corresponent, sota el principi d’unitat d’explotació i sotmeses a una única persona titular sobre la qual recau la responsabilitat del seu funcionament davant l’administració.

1. ALLOTJAMENT TURÍSTIC

              a. Establiment hoteler:

Comprèn els edificis destinats a l’allotjament temporal, de curta durada, de transeünts, regentat per un titular diferent al conjunt dels ocupants i en la modalitat de lloguer d’habitacions o apartaments amb utilització d’instal·lacions comunes.

En zones d’ús dominant residencial (unifamiliar o plurifamiliar) els establiments hotelers només es podran autoritzar en edificis exclusius o que tinguin accés independent des de la via pública.

Es subdivideixen en dues modalitats:

1. Hotels: Són establiments hotelers que presten el servei d'allotjament en unitats d'allotjament i que, tant si disposen de serveis complementaris com si no en disposen, resten oberts les vint-i-quatre hores del dia

2. Pensions, hostals: Són establiments hotelers que presten el servei d'allotjament en habitacions que, per la dimensió, l'estructura o les característiques de l'establiment o per la tipologia dels serveis, no assoleixen els nivells exigits als hotels i als hotels apartament.

b. Apartament turístic: Són els edificis o conjunts continus constituïts en la seva totalitat per apartaments o estudis com a establiment únic o com a unitat empresarial d’explotació, amb els serveis turístics corresponents. En zones d’ús dominant residencial (unifamiliar o plurifamiliar) els apartaments turístics només es podran autoritzar en edificis exclusius oque tinguin accés independent des de la via pública.

c. Turisme rural: Establiments en sòl no urbanitzable integrats que presten servei d’allotjament temporal en règim d’habitacions o de cessió d’habitatge sencer en edificacions preexistents anteriors a 1950, que respecten la tipologia arquitectònica de la zona i compleixen amb l’exigència d’integració en el paisatge, en els termes i condicions que prevegi l’ordenació urbanística.

d. Habitatge d’ús turístic: Són aquells que són cedits pel seu propietari directament o indirecta, a tercers, de forma reiterada i a canvi de la contraprestació econòmica, per períodes de temps continus iguals o inferiors a 31 dies, en condicions d’immediata disponibilitat i amb les característiques que s’estableixen a la normativa sectorial vigent.

e. Llars compartides: Comprèn els allotjaments turístics que són habitatge principal i residència efectiva de la persona titular, la qual cedeix habitacions i comparteix com a servei d’allotjament amb terceres persones a canvi de contraprestació econòmica i per a una estada igual o inferior a 31 dies. La persona titular ha de residir en l’habitatge mentre dura l’estada.

2. ALBERGS DE JOVENTUT D’acord amb la Llei 38/1991, de 30 de desembre, s’entén per alberg de joventut tota instal·lació que permanentment o temporalment es destini a donar allotjament, com a lloc de pas, d'estada o de realització d'una activitat, a joves, en forma individual o col·lectiva, i també, amb determinades condicions, a famílies, adults i grups d'infants. Els albergs de joventut assimilaran la seva localització a la de les pensions o hostals, excepte regulació específica a la zona de dotacions i serveis en espais oberts.

3. RESIDÈNCIES D’ESTUDIANTS I CASES DE COLÒNIES Són residències col·lectives d’estudiants d’allotjament temporal les residències i col·legis majors universitaris, les residències d’estudiants i col·legis majors no universitaris i d’altres residències docents d’allotjament temporal, amb independència que la seva titularitat sigui pública o privada. D’acord amb la Llei 38/1991, de 30 de desembre, s'entén per casa de colònies tota instal·lació que permanentment o temporalment es destini a donar allotjament a grups d'infants o de joves participants en activitats educatives en el temps lliure, culturals i de lleure. Les residències d’estudiants i cases de colònies assimilaran la seva localització:

• En sòl urbà a les Pensions o Hostals, excepte regulació específica a la zona de dotacions i serveis en espais oberts.

• En sòl no urbanitzable al del Turisme Rural.

6. Recreatiu: comprèn els serveis relacionats amb les manifestacions comunitàries de l'oci i de l'espectacle, no compreses en cap altra qualificació, que poden generar molèsties tant a l'interior com a l'exterior de l'establiment.

1. Es consideren d'ús recreatiu els següents establiments:
   • Classe E: bars musicals (BAM), restaurant musical (REM), cafès teatre (CAT), cafès concert (CAC) i karaoke (KAR).
   • Classe F: discoteques (DIS), discoteques de joventut (DISj), sales de ball (SAB), sales de festa amb espectacles (SAF), sales de festa amb espectacles i concerts d'infància i joventut (SAFj), establiments de règim especial -afters- (ERE), sales de concert (SAC)
   • Classe G: jocs d'atzar (JOA) i sales de joc (SJO)
   • Classe H: establiments amb ambientació musical i reservats annexos on es realitzen activitats de naturalesa sexual (EMS), establiments amb actuacions i espectacles eròtics amb reservats annexos on es realitzen activitats de naturalesa sexual (EES) segons la descripció feta en l'Ordenança de condicions d'instal·lació dels establiments públics dedicats a restauració, espectacles i/o activitats recreatives.
2. L'ús recreatiu fa referència també a les manifestacions comunitàries de lleure o activitats similars no compreses en cap altra qualificació.

7. Restauració: és el que per l'activitat que es desenvolupa permet elaborar i transformar productes alimentaris per ser consumits en el mateix local, així com la venda de begudes (Classe B: bars. Classe C: bar-restaurant. Classe D: restaurants). S'admet únicament amb accés directe des de la via pública.

En el supòsit que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, pubs, whiskeries o similars estaran adscrits a l'ús recreatiu.

9. Estacions de servei: instal·lacions destinades a la venda al públic de benzines, gas-oil i lubricants que tingui com a mínim ubicats de forma conjunta els elements següents:

• Tres aparells sortidors pel subministrament de benzines i gas-oil d'automoció.
• Aparells necessaris per al subministrament d'aigua i d'aire.
• Equip d'extinció d'incendis.

L'estació de serveis admet com a usos complementaris els d'oficines, serveis, tallers de reparació de vehicles i magatzem relacionats amb la instal·lació així com un establiment comercial de superfície de venda fins a 200 m².

INDUSTRIAL I TECNOLÒGIC:

10. Industrial: usos que per la seva condició necessiten instal·lacions adequades. Inclou els següents usos específics:

1. Les indústries d'obtenció, transformació i transports
2. Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment detallistes, majoristes, instal·lacions, fabricants o distribuïdors, sense servei de venda directa.
3. Els tallers de reparació.
4. Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o emmagatzemats o despatxats, o pels elements tècnics emprats o per a les seves especials característiques puguin ocasionar perill, molèstia, insalubritat o incomoditat a les persones, veïns o als béns.
5. Els usos extractius (d'explotació de mines o pedreres) agrícoles o pecuaris, i forestals, que es regularan segons el disposat a la legislació específica en la matèria i, segons el cas, pel que es disposa en aquestes Normes.
   El Pla General estableix una regulació específica per aquest tipus d'ús en la secció tercera d'aquest mateix capítol.

14.Agrícola: inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació agrària.

15.Pecuari: comprèn les activitats relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custodia de bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació ramadera. Es diferencia l'ús pecuari intensiu i el semi-intensiu:

17.a Pecuari intensiu: sistema on el bestiar es troba estabulat, generalment sota condicions de temperatura, llum i humitat creades artificialment, amb l'objectiu d'incrementar la producció en el menor lapsus de temps.

17.b Pecuari semiïntensiu: sistema d'explotació ramadera en què els animals estan tabulats durant un cert període de l'any -normalment l'hivern o bé durant la nit- on el bestiar s'alimenta d'aprofitaments a dent de les pastures procedents de prats, rostolls, herbei i sotaboscos -propis, aliens o comunals- de manera permanent o temporal.

Règim d'usos del pecuari semiïntensiu.

1. Usos pecuaris a permetre:
   1. Pastura
   2. Instal·lacions ramaderes destinades a la cria semiïntensiva i que no sobrepassin les 50 unitats ramaderes procedimentals (URP)*, entenent com a cria semiïntensiva aquell sistema en què l'alimentació es realitza fonamentalment a pastura, però els animals es troben estabulats durant un cert període de l'any, normalment a l'hivern o bé durant la nit.
   3. Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva que no sobrepassin les 5 unitats ramaderes procedimentals i, que no precisin de llicència d'activitats de cap tipus.
2. Autorització d'usos provisionals del sòl i d'obres de caràcter provisional: L'autorització d'ús i la llicència d’obra tindran caràcter provisional, condicionant aquesta darrera al desmantellament de la construcció (o instal·lació) i la restitució del sòl al seu estat originari (segons art. 59.4 RLU)
3. Limitació del nombre màxim de caps admissibles a l'explotació d'acord amb:
   1. Una superfície pasturable que admeti una càrrega ramadera màxima de 0,15 URP/ha i any (*). Addicionalment, s'exigirà que la superfície declarada a aquest efecte estigui íntegrament compresa en un radi de 7 km. En cas que alguna zona es declari protegida, per la presència d'espècies arbustives o herbàcies singulars, s'hi podrà reduir la càrrega ramadera admesa o fins i tot prohibir-hi la pastura temporalment o permanent.
   2. La base territorial requerida per a l'aplicació de les dejeccions ramaderes, d'acord amb els criteris del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, del qual aquest Ajuntament sol·licitarà informe preceptiu i vinculant.
      

      ---

      * URP: Unitat ramadera procedimental. Les equivalències entre places d’animals de cada espècie i URPs són les fixades pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.

      ---

4. En qualsevol cas, la superfície declarada podrà ser de titularitat pròpia, arrendada o cedida mitjançant un acord escrit per part del propietari.
5. Sense perjudici del què estableix el punt anterior, no s'exigirà una finca mínima per a construir-hi una edificació lligada a l'explotació ramadera.
6. La superfície màxima construïda per a les edificacions i coberts ramaders serà la que estableixi la normativa urbanística de cada qualificació (segons el text refós del PGOU vigent). Aquesta superfície inclourà tant l'allotjament del bestiar com els magatzems de maquinària i/o aliments o altres, necessaris per a l'activitat ramadera. Addicionalment, es construiran les instal·lacions necessàries per a l'emmagatzematge de les dejeccions ramaderes, amb una capacitat d'acord amb la càrrega ramadera existent, tenint en compte, únicament, les dejeccions produïdes mentre el ramat està estabulat. Les edificacions i/o instal·lacions estaran compreses en el mateix radi de 7 km de les àrees pasturables. En tot cas, els materials i colors s'integraran al paisatge de l'entorn, complint l'establert al planejament aplicable en cada cas.
7. S'admetrà la instal·lació d'abeuradors a les zones de pastura, quan es consideri necessari per manca de disponibilitat d'aigua.
   No obstant i, en àrees determinades, es podran establir condicions més ajustades i/o restrictives mitjançant un pla especial d'iniciativa pública.
   En tot cas, es complirà l'establert a l'article 10.5 de la Resolució MAH/2339/2006, de 27 de juny, on es fa públic l'Acord de govern de 6 de juny de 2006, pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva i de protecció del medi natural i del paisatge de les Gavarres.

16. Forestal: comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos en els termes que regulen la Llei Forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen, així com, d'acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals en aquells àmbits en que li és d'aplicació.

DOTACIONAL

18. Sanitari: és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, centres d'assistència primària, dispensaris i similars. S'exclouen els despatxos professionals. S'inclouen també les clíniques veterinàries i establiments similars.

L'ús sanitari corresponent al tractament o allotjament de malalts comprèn els següents grups:

• Grup 1.1: Clíniques, hospitals i similars on poden pernoctar pacients.
• Grup 1.2: Dispensaris, consultoris, ambulatoris i similars. S'admet en planta baixa i accés directe des de la via pública. 
  En zones d'ús dominant residencial (unifamiliar o plurifamiliar), podran autoritzar-se en la planta immediatament superior a la planta baixa (planta entresol o planta primera) quan concorri alguna de les dues següents casuístiques:
  1. Respectant que l'ús d'habitatge ocupi com a mínim el 50% del sostre total de l'edifici.
  2. Quan es tracti d'un edifici sense ús d'habitatge.
  En edificis de nova planta, quan l'ús sanitari s'autoritzi en planta immediatament superior a la planta baixa, s'exigirà un accés independent de la resta de l'edifici; en edificis existents, es prioritzarà un accés independent sempre que l'edificació ho possibiliti i es mantindran aquests accessos en cas de preexistència

L'ús sanitari corresponent al tractament o allotjament d'animals comprèn els següents grups:

• Grup 2.1: Clíniques d'animals on poden pernoctar animals.
• Grup 2.2: Consultoris d'animals. S'admet en planta baixa i accés directe des de la via pública.
  En zones d'ús dominant residencial (unifamiliar o plurifamiliar), podran autoritzarse en la planta immediatament superior a la planta baixa (planta entresol o planta primera) quan concorri alguna de les dues següents casuístiques:
  1. Respectant que l'ús d'habitatge ocupi com a mínim el 50% del sostre total de l'edifici.
  2. Quan es tracti d'un edifici sense ús d'habitatge.
  En edificis de nova planta, quan l'ús sanitari s'autoritzi en planta immediatament superior a la planta baixa, s'exigirà un accés independent de la resta de l'edifici; en edificis existents, es prioritzarà un accés independent sempre que l'edificació ho possibiliti i es mantindran aquests accessos en cas de preexistència. 

18. Assistencial: comprèn les activitats destinades a l'assistència i cobertura de les necessitats de la població  i que en general no estan incloses en els altres usos. Inclou les diferents tipologies d'ús residencial assistit, els centres geriàtrics, els centres de serveis assistencials (drogodependència, atenció al menor), els centres d'acollida, etc. També comprèn els serveis destinats a l'allotjament comunitari com cases de colònies, residències d'estudiants, asils, llars de vells, etc. sempre que es tracti de centres assistits, basats en serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible, com també altres establiments que prestin una funció social a la comunitat, com poden ser casals, menjadors, centres d'orientació i diagnòstic.

19. Cultural: comprèn l'educatiu, el d'ensenyament en tots els graus i modalitats, els de museus, biblioteques, sales de conferències, sales d'art i similars, i els d'activitats de tipus social. També comprèn les activitats de tipus religiós, com esglésies, temples, capelles, convents, centres parroquials i anàlegs.

Les acadèmies, en zones d'ús dominant habitatge (unifamiliar o plurifamiliar), es regularan segons normativa aplicable al comercial de serveis. Aquesta determinació s'aplicarà a totes les tipologies d'acadèmia.

20. Docent: Comprèn els centres d’ensenyament en tots els graus i modalitats així com totes aquelles instal·lacions al servei d’aquests centres, escoles bressol, centres d’idiomes, acadèmies, etc.

21.Administratiu: comprèn els centres o edificis destinats a l'administració pública.

22. Esportiu: comprèn les activitats relacionades amb la pràctica i formació de l'educació física i l'esport en general. Inclou el dels locals o edificis condicionats per a la pràctica i l'ensenyament dels exercicis de cultura física i esports. En zones d'ús dominant residencial (unifamiliar o plurifamiliar), aquest ús s'autoritzarà únicament en l'espai obert o en edificació en planta baixa que tingui accés exclusiu.

COMUNICACIONS:

24.Estacionament i aparcament: és el destinat a la parada i guàrdia de vehicles automòbils. El Pla General estableix una regulació específica per aquest tipus d'ús en la secció cinquena d'aquest mateix capítol.

SERVEIS TÈCNICS I MEDIOAMBIENTALS:

25.Serveis tècnics: comprèn els centres o instal·lacions destinades al servei públic d'abastament de la xarxa d'infrastructures i similars (aigua, energia elèctrica, sanejament, gas, tractament dels residus sòlids), etc.

ESPAIS LLIURES:

26. Lleure: comprèn les activitats d'esbarjo, esplai i repòs que donen en espais no edificats destinats específicament a aquests usos.

27. Altres usos: la resta d'usos no assenyalats en la classificació anterior, o que presentin situacions dubtoses respecte a la seva classificació, sempre i quan es justifiqui que la seva permissibilitat no és contrària als objectius definits per a cada zona i la seva implantació no suposarà cap situació conflictiva respecte dels altres usos i activitats permeses en la zona i en el conjunt del municipi.

D'acord amb el grau de permissibilitat dels usos el Pla General estableix la següent classificació:

1. Usos dominants. S'entén per ús dominant aquell ús general o específic que caracteritza una zona, subzona o sistema, que el Pla General estableix com a majoritari respecte els altres usos específics que puguin establir-s'hi.

2. Usos compatibles. S'entén per ús compatible aquell ús que s'admet en una zona, subzona o sistema per no ésser contradictori amb l'ús dominant. Són els que poden ser simultanis o coexistir.

3. Usos incompatibles. S'entén per ús incompatible aquell ús que es prohibeix explícitament emplaçar en una zona, subzona o sistema per ésser contradictori amb l'ús dominant.

4. Usos complementaris. S'entén per ús complementari aquell que sense entrar amb contradicció amb els usos dominants o compatibles de la zona o sistema, els complementa en una proporció minoritària.

   1. Aquest Pla General fixa, com a obligatori, l'ús complementari de l'aparcament, d'acord amb els estàndards de places mínimes establertes per a cada tipus d'edifici en funció del seu ús específic.
   2. En cap cas s'admetran com a usos complementaris els següents: plurifamiliar, comerç gran, hoteler, recreatiu, indústria i estació de serveis.
      
      

5. Usos protegits. Tenen consideració d'usos protegits:

   1. Els centres docents on s'imparteixin ensenyaments del règim general del sistema educatiu en qualsevol dels seus nivells i cicles.
   2. Els equipaments esportius o espais públics o privats que contenen jocs infantils.
   3. Les seus del Govern de la Generalitat, de l'Ajuntament, de la Delegació de l'Estat, de l'Audiència Provincial.
   4. Els hospitals i clíniques amb internament i residències assistides.
      
      
   El sòl que estigui qualificat com a equipaments (clau E) pel PGOU, o adquireixi aquesta qualificació per la seva modificació puntual o per altres instruments de planejament derivat, encara que no estigui prevista la seva execució, es considerarà com protegit quan l'ús previst sigui algun dels que s'enumeren en l'apartat anterior o, quan no es defineixi el seu ús.

1. D'acord amb aquest criteri es diferencien usos públics, privats i col·lectius.

2. Són usos públics els referits als serveis prestats per l'Administració o per gestió dels particulars sobre els béns de domini públic. També inclouen els realitzats per l'Administració en béns de propietat particular mitjançant arrendament o qualsevol altre tipus d'ocupació.

3. Usos privats són aquells que es realitzen per particulars en propietat privada i que no estan compresos a l'apartat que segueix.

4. Usos col·lectius són els usos privats destinats al públic: es caracteritzen per pertànyer a una associació, agrupació, societat, club o organització similar, per l'abonament d'una quota o d'un preu o alguna altra contraprestació.

El present Pla General regula els usos en els diferents tipus de sòl d'acord amb el següent:

1. En Sòl Urbà, aquestes Normes regulen detalladament la localització i característiques dels usos atenent a la diferent classificació que s'ha establert en els articles anteriors.

2. En el Sòl Urbanitzable, els Plans Parcials o Especials precisaran i detallaran els usos que el Pla General defineix segons la seva funció urbanística i la seva permissibilitat.

3. En el Sòl No Urbanitzable el Pla General regula els usos atenent a la funció urbanística i la permissibilitat dels mateixos, d'acord amb la definició i objectius de cada zona en les que es divideix el Sòl No Urbanitzable.

1. Es consideren usos provisionals aquells que s'estableixen de forma temporal, no precisen instal·lacions o obres fixes i no dificulten l'execució d'aquest Pla.

2. Aquests usos es poden autoritzar amb caràcter provisional d'acord amb el que preveu l'article 91.2) del D.L. 1/90. Els usos i obres hauran de cessar o demolir-se sense dret a indemnització, quan el municipi ho requereixi. No es podran iniciar les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada pel propietari, hagi estat inscrita sota les condicions indicades en el Registre de la Propietat.

Als efectes de l’emplaçament dels usos i de la compatibilitat entre els mateixos, aquest Pla General estableix la regulació específica que haurà de desenvolupar-se de forma detallada a l’ordenança reguladora dels usos i les activitats.

1. S’entén per activitat aquella acció concreta que ocupa un espai i que està dirigida a la producció, l'intercanvi i el consum.

2. La concreció de cadascuna de les activitats adscrites per a cada ús es podrà determinar en una ordenança específica.

3. Per a la classificació de les activitats es tindrà en compte les disposicions de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció integral de l'Administració ambiental, i el Reglament general que la desenvolupa (Decret 136/1999, de 18 de maig), així com la corresponent ordenança reguladora.

1. Les indústries es classifiquen en sis categories:

   1a categoria: Activitat admesa en promiscuïtat amb l'habitatge.
   2a categoria: Activitat compatible amb l'habitatge.
   3a categoria: Activitat no admesa contigua a l'habitatge excepte en sectors especialment reglamentats.
   4a categoria: Activitat no admesa contigua a l'habitatge, però sí contigua a altres usos industrials.
   5a categoria: Activitat no admesa en edificis contigus a altres usos.
   6a categoria: Activitats perilloses que han d'ésser apartades de tota altre activitat o habitatge.
   
   

2. La determinació de categories s'estableix d'acord amb els criteris següents:

   1. La primera categoria comprèn aquelles activitats no molestes ni perilloses per a l'habitatge i es refereix a les de caràcter individual o familiar que utilitzin màquines o motors de potència inferior a 1Kw cadascun.
   2. Les activitats de segona categoria han de ser compatibles amb l'habitatge i comprenen els tallers o petites indústries que per les seves característiques no molestin amb despreniments de gasos, pols, olors, o no ocasionin remors ni vibracions que puguin ser causa de molèsties per al veïnat. Inclouen les indústries de tallers que tinguin menys de vuit llocs de treball i motors de potència inferior a 3Kw cadascun.
   3. Les activitats de tercera categoria comprenen aquells que fins i tot amb l'adopció de mesures correctores puguin ocasionar molèsties per a l'habitatge, per això, en general, no es podran admetre al costat d'habitatge, excepte en sectors especialment reglamentats.
   4. Les activitats de quarta categoria són les molestes i/o nocives i insalubres, no admeses en situació de continuïtat ni combinades amb habitatges, però si al costat d'altres usos i indústries. Comprenen la mitjana i gran indústria entre d'altres, excepte quan la seva insalubritat no pot ser reduïda a límits compatibles amb la proximitat d'altres activitats.
   5. La cinquena categoria comprèn aquelles activitats de caràcter perillós i que amb les corresponents particulars mesures de condicionament puguin autoritzar-se en zones industrials distanciades de tota activitat aliena a elles.
   6. La sisena categoria comprèn aquelles activitats que per les seves especials característiques de nocivitat i perill s'hagin d'instal·lar en zones especials destinades a aquest tipus d'indústries.
      
      

3. S'entén per activitats de serveis les que s'han de prestar a una comunitat d'habitatges o residents. Sense fer-ne una enumeració exhaustiva, comprenen bugaderies, túnels de rentat de vehicles, instal·lacions de climatització, de manutenció, d'aparells elevadors i semblants.

   1. S'entén per instal·lació auxiliar d'una indústria els dipòsits de combustible destinats a calefacció, els elements de transport intern i la manutenció, així com les instal·lacions de climatització, depuració i altres d'anàlogues al servei de l'activitat pròpia.
   2. Tant les activitats de serveis com les instal·lacions auxiliars definides anteriorment es classificaran en categories industrials, excepte quan per les seves dimensions i naturalesa o per les molèsties que produeixin els corresponguin la inclusió a activitat de determinada categoria.
   3. Els garatges d'ús privat per a vehicles de turisme i motocicletes es consideraran de primera categoria, i els garatges i aparcaments d'ús públic de segona. Excepte quan per les presumibles molèsties o característiques especials s'hagin de considerar d'una categoria superior.
      En tot cas, quan l'ús de garatge o d'aparcament públic, amb o sense estació de servei, es desenvolupi en un edifici destinat exclusivament a aquesta activitat, serà considerat de segona categoria.
   4. Els tallers de reparació, en especial d'automòbils, han de complir les següents condicions:
      1. La instal·lació de tallers de vehicles estarà regulada segons el que determinen les disposicions del Departament d'Indústria.
      2. Els taller s de reparació de mecànica i electricitat es qualifiquen de segona categoria.
      3. Els tallers de xapa i pintura no es podran situar sota habitatges.
      4. En general els tallers hauran de disposar d'un espai de reserva de places d'aparcament en un nombre no inferior a quatre vehicles d'espera a part dels que s'estan reparant.
   5. Els magatzems es classificaran, en general, com de segona categoria, excepte quan per les seves molèsties o característiques especials s'hagin de considerar de categoria superior.
   6. Les estacions de servei en local exclusiu d'aquesta activitat o conjuntament, amb garatge o aparcament públic es consideraran de segona categoria.
   7. Els locals en situació tercera podran destinar-se a l'ús de garatge públic o aparcament, amb o sense estació de servei, quan no tinguin dipòsits de carburants.

1. En zones on s'admeti la construcció d'habitatges s’entendrà per edifici industrial aquell que les parets de separació amb els llocs confrontants, a partir de fonaments, deixin un espai lliure d'una mitjana de quinze centímetres (0,15 m), sense que cap punt no pugui ser inferior a cinc centímetres (0,05m), sense arribar contacte amb els edificis veïns, excepte en façanes on hom disposarà l'aïllament per a juntes de dilatació i en la part superior, on es posarà una tanca o protecció amb material elàstic per evitar la introducció d'escombraries i aigua de pluja a l'espai intermedi. La construcció i la conservació de les juntes aniran a compte del propietari de l'edifici industrial.

2. Els edificis industrials hauran de complir les següents condicions:

   1. L'accés haurà d'ésser independent del corresponent a habitatges, excepte el de porter o vigilant.
   2. L'accés de mercaderies serà exclusiu i independent del de personal fins a la línia de façana.
   3. L'edifici haurà de disposar d’una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies, a la qual tinguin accés tots els locals destinats a magatzem o industrial, amb capacitat suficient per a una plaça per planta i un accés que permeti l’entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via pública.
   4. S'hauran de situar en un carrer d'amplada no inferior a 10 m.

1. S'entén per situació relativa d'una activitat cadascuna de les diferents possibilitats d'emplaçament físic respecte a d'altres usos.

2. La situació relativa d'una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local principal i d'accés a l'activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la principal.

3. D'acord amb aquesta ubicació s'estableixen les situacions següents:

   Situació 1:
   1. Activitat situada en plantes pis en edifici d'habitatges i en plantes inferiors amb accés a través d'espais comuns.
   2. Activitat situada en plantes pis d'edifici no classificat com a industrial i/o sense habitatge.
      
      
   Situació 2:
   1. Activitat situada en planta baixa o soterrani, fins a la profunditat d'edifici amb habitatge, i amb accés exclusiu i independent.
   2. Activitat situada en planta baixa o soterrani d'edifici no industrial, no destinat a ús d'habitatge i amb accés exclusiu directe immediat des de la via pública.
   3. Activitat situada en planta baixa o soterrani d'edifici no industrial no immediat a la via pública, no inclòs en els casos a) i b), i amb accés independent des de la via pública.
      
      
   Situació 3:
   1. Activitat situada en edificis o locals classificats com a industrials en interior d'illa.
      
      
   Situació 4:
   1. Activitat situada en edificis qualificats com a industrials, amb façana al carrer, no exclusiu per a l'ús industrial.
   2. Activitat situada en edificis qualificat com a industrial, amb façana al carrer i exclusiu per a l'ús industrial.
      
      
   Situació 5:
   1. Activitat situada en edificis situats a zones industrials i aïllats per espais lliures.
   2. Activitat situada en edificis exclusius situats a zones industrials, dedicats a una única activitat i separats dels altres veïns per espais lliures d'amplada superior a 7metres.
      
      
   Situació 6:
   1. Activitat situada en edificis de zones allunyades dels nuclis urbans.

1. Els límits màxims de cada categoria per a cada una de les possibles situacions en kw/m2 i kw total per a la potència mecànica, són els consignats a les taules annexes:

a-  Relació de potència per metre quadrat de superfície destinada a ús industrial.

(no):no s’admet

(il·l):il·limitada

(*): límits màxims segons el que correspongui a la màxima categoria autoritzable en el seu emplaçament

b. Relació de potència total màxima destinada a ús industrial.

(no):no s’admet

(il·l):il·limitada

(*): límits màxims segons el que correspongui a la màxima categoria autoritzable en el seu emplaçament

2.  Els límits de potència fixats en el quadre anterior tant per al total de la instal·lació com per a la potència individual de cada motor, podran ser sobrepassats  en aquells casos en què segons el parer dels Serveis Tècnics Municipals i amb conformitat de la Comissió Delegada de Sanejament, el grau de molèsties, nocivitat o perill no ultrapassi la categoria autoritzada en el lloc proposat.

Per a la posada en marxa necessitarà una certificació del tècnic responsable de la instal·lació, acreditativa que s’ha realitzat completament ajustada al projecte autoritzat.

1. Qualsevol ús o activitat compatible o admesa pel planejament en una determinada zona podrà instal·lar-s'hi atenent a dos requisits previs:
   1. Que el nivell d'incidències sobre d'altres usos i fonamentalment sobre l'ús residencial, sigui el que, d'acord amb els paràmetres que estableix la corresponent ordenança reguladora, pugui permetre la seva compatibilitat.
   2. Que els efectes a l'entorn i al mediambient no sobrepassin els nivells que es fixin en la normativa sectorial vigent i en la corresponent ordenança reguladora.
      
      
2. La mesura del nivell d'incidència de qualsevol activitat sobre l'entorn o sobre d'altres usos, s'estableix mitjançant els següents paràmetres.
   

   Sorolls i vibracions

   Contaminació atmosfèrica

   Aigües residuals

   Residus sòlids

   Càrrega i descàrrega

   Aparcament

   Olors

   Radiacions electromagnètiques

   Risc d'incendi

   Risc d'explosió

3. Els anteriors paràmetres hauran de regular-se específicament a través de la corresponent ordenança reguladora dels usos i les activitats valorant el seu nivell d’incidència sobre l'entorn i el medi ambient.
   

   A banda de la legislació sectorial aplicable en les matèries indicades en el punt anterior, caldrà tenir en compte:

   • El Decret 148/2001, de 29 de març, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radio comunicació, en les ordenances corresponents a la radiació electromagnètica.
   • La Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn, en les ordenances especifiques relatives a la prevenció de la contaminació alumínica.
     
     
4. Totes les activitats que es desenvolupin en el terme municipal així com les instal·lacions que hi estiguin vinculades han d'ésser projectades, instal·lades, utilitzades, mantingudes i controlades de manera que assoleixin els objectius de qualitat ambientat, sostenibilitat, salubritat i seguretat que fixa la legislació vigent.

Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regularà tot el conjunt atenent l’ús més desfavorable en quan al nivell d’incidència sobre l’entorn i el mediambient.

Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regularà tot el conjunt atenent l’ús més desfavorable en quan al nivell d’incidència sobre l’entorn i el mediambient.

1. Per a la instal·lació de qualsevol ús o activitat s'adoptaran les mesures tècniques correctores més adients per tal d'evitar que el nivell d'incidència sobre l'entorn o el mediambient sigui superior a aquell que s'indica a la corresponent ordenança reguladora.

2. Per aquells usos o activitats que pel nivell d'incidència sobre l'entorn i el mediambient no estiguin permesos en una determinada zona, els Serveis Tècnics Municipals podran determinar la seva admissió sempre que s'adoptin mesures tècniques correctores de reconeguda eficàcia que eliminin o redueixin el seu nivell d’incidència sobre l'entorn fins als límits admissibles a la zona corresponent.

3. Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin reduir el nivell d'incidència fins als límits màxims indicats en la corresponent ordenança reguladora, l'Administració acordarà el cessament o clausura de l'activitat.

Existeix contigüitat entre l’establiment i l’habitatge quan l’establiment limita en qualsevol de les seves dependències per les parets laterals, pel sostre o pel paviment amb l’habitatge, o solars qualificats per a l’ús residencial.

Es prohibeix la implantació amb contigüitat amb l’habitatge dels establiments de tipus E, F, G, i H , llevat dels bars musicals i dels restaurants musicals.

 Cap de les activitats incloses en l’àmbit d’aquesta modificació, que s’instal·lin de nou, podrà tenir accés des d’espais comuns o privatius vinculats a l’ús d’habitatge.

S’afegeix un supòsit específic entre l’ús d’habitatge i els establiments de règim especial (ERE), pels quals es fixa una distància mínima de tres-cents (300)*metres, que podrà ampliar-se fins a 500 metres cas de no acreditar-se en llicència l’existència de mesures d’aïllament acústic suficients per garantir que no es produiran molèsties a les persones que resideixen a la proximitat de l’establiment.

 * El mètode de càlcul de distàncies mínimes s’establirà al Pla especial de l’ús recreatiu.

S’identifiquen els establiments d’ús recreatiu que, per les activitats que s’hi desenvolupen, es considera que han de mantenir-se allunyats dels usos que, per la naturalesa de la seva activitat, comportin l’assistència de menors d’edat. En aquest sentit s’estableix una distància mínima de :

• dos-cents (200)* metres que haurà d’existir entre qualsevol activitat del Grup A, en relació als usos protegits recollits en l’article 98 (modificat per la present normativa) de les NNUU del text refós del PGOU, com als usos recreatius adreçats a infants i /o joves menors d’edat (Discoteca de joventut i Sales de festes joventut-infància). 

• cinc-cents (500)* metres entre qualsevol activitat del Grup B**, en relació tant als usos protegits recollits en l’article 98 (modificat per la present normativa) de les NNUU del text refós del PGOU, com als usos recreatius adreçats a infants i /o joves menors d’edat (Discoteca de joventut i Sales de festes joventut-infància) i als centres de culte. 

• GRUP A: 

• GRUP B: 

 En cas que l’ús protegit s’ubiqui en un edifici no exclusiu d’aquest ús o quan hi hagi diversos usos en un mateix recinte, local i/o edifici, aquest es considerarà, en tot cas, objecte de protecció a efectes de les distàncies previstes en el present article.

 * El mètode de càlcul de distàncies mínimes s’establirà al Pla especial de l’ús recreatiu. Mentre no s’aprovi definitivament aquest planejament derivat, els distàncies es calcularan mesurant la línia recta imaginària que va des del punt mig de la façana principal d’accés d’un i altre establiment, sense tenir en compte l’alçada de les edificacions.

 ** Excepcionalment, la llicència o l’autorització pot eximir del compliment d’aquest requisit si garanteix que el local roman tancat des d’una hora abans de l’obertura i fins a una hora després de la clausura i durant l’horari lectiu o d’ús dels serveis esmentats.

S’aplica la normativa vigent (actualment del Decret 37/2010) als establiments de tipus G, anomenats salons recreatius o salons de joc, que estableix que, en poblacions de menys de cent mil (100.000) habitants, no es pot procedir a la instal·lació ni al trasllat de salons recreatius ni de joc dins el radi de mil (1.000)* metres respecte d’altres salons del mateix tipus, sala de bingo o casino.

 En cas que, durant la vigència d’aquest planejament, la població del municipi superés el paràmetre dels 100.000 habitants, s’entendrà d’aplicació la corresponent distància establerta en el decret sectorial.

* El mètode de càlcul de distàncies mínimes s’establirà al Pla especial de l’ús recreatiu. Mentre no s’aprovi definitivament aquest planejament derivat, els distàncies es calcularan mesurant la línia recta imaginària que va des del punt mig de la façana principal d’accés d’un i altre establiment, sense tenir en compte l’alçada de les edificacions.

1. Els Plans Parcials, en el Sòl Urbanitzable, i els Plans Especials, en el Sòl Urbà i No Urbanitzable, hauran de preveure sòl per a aparcaments, en funció dels usos i de l'edificabilitat, de manera que s'asseguri l'espai suficient determinat en aquest Pla General.

2. L'aparcament és un ús admès en els espais qualificats de Sistema Viari – xarxa viària urbana, corresponent a les claus urbanístiques A.2, A.3 i A.4 i en els espais qualificats de Sistema d'Espais Lliures amb ús d'aparcament compatible, corresponent a la clau urbanística C.1.p.

3. L'aparcament també és un ús admissible en situació de soterrani, sempre que s'ubiqui en el subsòl dels espais qualificats de Sistema Viari – xarxa viària urbana, corresponent a les claus urbanístiques A.2, A.3 i A.4, i en el subsòl dels espais qualificats de Sistema d'Espais lliures, corresponent a les claus urbanístiques C.1.a i C.1.ap. En situació soterrada també són admissibles els passos de connexió entre aparcaments veïns, públics i privats, així com la situació puntual dels seus accessos. En aquests casos es requerirà l’autorització de la corresponent concessió administrativa.

1. En totes les edificacions de nova planta, en les reformes amb augment del nombre d'habitatges i en les ampliacions que suposin un increment de sostre o volum sobre el construït del cinquanta per cent; així com en les edificacions en que es prevegi transformar el seu ús preexistent a l'ús comercial, recreatiu, sanitari-assistencial o a centre de culte, i quesuposin un increment de les dotacions o reserva d'aparcament que els correspondria a l'ús existent; s'hauran de preveure en el projecte, com a requisit indispensable per a l'obtenció de la llicència, la reserva d'espai per a les places d'aparcament assenyalades en l'article següent, sens perjudici de la consideració de les exempcions especificades en l'article 116. La previsió de places d'aparcament s'ha d'efectuar a l'interior del mateix solar o edifici o en parcel·les adjacents del propi edifici. La superfície destinada a aparcament tindrà un mínim de 20 m² per plaça, incloses rampes d'accés, àrees de maniobra, illots i voreres.

2. Quan l'edifici es destini a més d'un ús dels expressats en l'article següent, el nombre mínim de places d'aparcament serà el resultat d'aplicar els diferents paràmetres sobre cada ús. Si els usos no estan especificats en l'article següent s'aplicarà per analogia l'assenyalat en l'esmentat article.

3. En les promocions unitàries d'habitatges unifamiliars en filera, en qualsevol de les zones d'aquest Pla General que sol·licitin la construcció de més de cinc habitatges, serà obligatòria la reserva de l'espai comú necessari per a les places d'aparcament que assenyala aquest Pla General. Aquest espai disposarà d'una entrada i sortida comuna per a totes les places d'aparcament, excepte quan la regulació específica de la zona prevegi una ordenació alternativa.

4. Mitjançant Plans Especials que comprenguin un sector urbà significatiu i amb la suficient extensió, es podran ajustar les exigències d'aparcament als usos, edificis i carrers que conformin l'àmbit del Pla Especial, tot garantint els mínims determinats per aquest Pla General.

5. Les condicions tècniques dels aparcaments venen regulades en l'ordenança de l'edificació vigent sobre aparcaments de la ciutat de Girona i en allò que estableixi la legislació sectorial vigent.

Aquest Pla General determina la necessitat de disposar d'un nombre mínim de places d'aparcament en funció dels usos i del sostre permesos en cada zona.

1. Habitatges:
1. En Sòl Urbà:
• Una plaça per cada habitatge de superfície útil menor o igual a 120 m²
• Dues places per a cada habitatge de superfície útil superior a 120 m².
2. En Sòl Urbanitzable:
   • S'observarà allò que especifiqui el propi Pla Parcial amb un mínim d'una plaça i mitja per a cada 100 m² de sostre potencial.
     
     

2. Hotels, residències i similars: Una plaça per a cada 8 habitacions, excepte quan la normativa sectorial d’aplicació en prevegi una dotació major.

3. Comercial: La dotació de places d'aparcament s'ajustarà a les determinacions de la legislació sectorial d'equipaments comercials. En el supòsit que no s'inclogui en cap dels supòsits previstos per la legislació sectorial o no es defineixi el tipus d'establiment comercial, es preveurà com a mínim una plaça per a cada 50 m² o fracció de superfície construïda destinada a l'establiment comercial.

4. Oficines i serveis: Una plaça per a cada 50 m² o fracció de superfície construïda, en edificis de nova construcció per a ús d'oficines i serveis.

5. Industrial: Una plaça per a cada 100 m² de superfície construïda en edificis fins a 1000 m². En edificis amb superfície superior, una plaça per a cada 200 m² de superfície construïda. Els tallers de reparació d'automòbils han de disposar d'una reserva addicional d'acord amb l'article 104.3.d.

6. Magatzems i arxius: Una plaça per a cada 100 m² de superfície construïda en edificis fins a 1000 m². En edificis amb superfície superior, una plaça per a cada 200 m² de superfície construïda.

7. Restauració i recreatiu:
   1. A les classes E, F, G i H si la superfície construïda del local és igual o superior a 100 m², els correspon una plaça per a cada 10 persones d'aforament. El càlcul de l'aforament s'haurà de justificar en el projecte d'edificació o relatiu a l'autorització de l'ús recreatiu conforme la legislació vigent de l'edificació.
   2. A les classes B, C i D una plaça per a cada 50 m² de superfície construïda.
   3. A la classe H caldrà augmentar la dotació per aforament a una plaça d'aparcament de cotxe per cada reservat.
      
      
8. Dotacions cíviques i usos culturals:
   1. Teatres, auditoris, cinemes, centres de culte i similars: Quan l'aforament sigui superior a 60 persones, una plaça cada 15 localitats o fracció d'aquest mòdul. En els tanatoris caldrà preveure una plaça d'aparcament per a cada 50 m² de superfície destinada a espais públics.
   2. Biblioteques, museus, centres cívics, escoles universitàries, etc.: Una plaça per a cada 100 m² de superfície construïda en establiments de més de 1500 m² de superfície construïda. En edificis d'equipaments públics de titularitat pública o privada al servei del barri s'exonerarà sempre que quedi degudament justificat la no necessarietat de la reserva d'aparcament en funció de l'activitat.
      
      

9. Dotacions sanitàries i assistencials: Una plaça per a cada 10 llits o fracció d'aquest mòdul. Quan pel funcionament de l'ús o activitat no es requereixen llits es preveurà una plaça d'aparcament per cada 100 m² de superfície construïda. En edificis d'equipaments públics de titularitat pública o privada al servei del barri s'exonerarà sempre que quedi degudament justificat la no necessarietat de la reserva d'aparcament en funció de l'activitat.

10. Instal·lacions esportives: Quan l'aforament sigui superior a 60 persones, una plaça per a cada 15 persones d'aforament o d'usuaris potencials o fracció d'aquest mòdul.

11. Edificacions o espais sense ús determinat:
    1. En el supòsit que un projecte d'edificació no tingui un ús assignat concretament en les plantes baixes d'un edifici residencial, es preveurà genèricament una plaça d'aparcament per cada 60 m² construïts.
    2. En les zones comercial i industrial les edificacions de nova planta sense determinació d'ús específic hauran de disposar del nombre de places d'aparcament corresponents a l'ús comercial o industrial, respectivament. Aquesta dotació de places d'aparcament haurà d'ajustar-se, en més o menys nombre, en el moment en què s'adeqüi la construcció prèviament executada a un altre ús específic o s'implanti una activitat determinada.

1. No serà concedida llicència municipal per a la construcció dels edificis o instal·lacions compreses en l'article anterior, si no es compleixen les reserves d'espais per aparcaments ordenades en ells.

2. Tampoc es concedirà llicència per elevar, ampliar, modificar o subdividir l'ús dels edificis o instal·lacions compreses en l'article anterior, sense que es compleixin les obligacions de reserva d'espai per aparcaments aplicables, si més no, limitades a la part a que representi l'elevació, ampliació modificació, excepte els casos previstos en el següent article.

En cap cas s'entén que és causa d'exempció o reducció de les previsions d'aparcament, quan mitjançant la disposició d'algun local de la finca, apte per ser destinat a aparcament, com la planta baixa, el propietari en pot disposar en el moment de la concessió de la llicència.

Les causes d'exempció pel nombre mínim de places d'aparcament no és d'aplicació en els edificis unifamiliars o aparellats, en els que cada habitatge disposarà d'una o dues places segons la seva superfície útil.

1. Causes dimensionals o tècniques:

   1. Quan es justifiqui el projecte que per les característiques geomètriques de la parcel·la o per raons tècniques demostrables (per les característiques del subsòl) no és possible la ubicació d'un nombre mínim de 6 places.
      La impossibilitat d'ubicació del nombre mínim de sis places en soterrani, no implica que aquesta dotació d'aparcament no es pugui ubicar en la planta baixa de l'edifici.
      Quan per raons tècniques demostrades (aqüífers, mètodes d'excavació extraordinaris, apuntalaments de terres exagerats, etc.) no es pogués complir amb el nombre de places exigides, es podrà exonerar parcialment del compliment de les places exigibles, amb l'aportació de la corresponent justificació tècnica en el projecte objecte de llicència o autorització.

   2. Quan de l'aplicació dels mòduls de l'article 114 l'exigència de places d'aparcament sigui menor a cinc places, s'exonerarà de l'obligació de reserva d'aparcament.

   3. Quan el nombre màxim de places d'aparcament possibles per planta soterrani sigui inferior a deu places, només serà obligatòria la construcció de la primera planta soterrani.

   4. Quan el front de parcel·la sigui inferior a 5,50 metres i aquesta no disposi de cap altra façana o accés.

   5. Quan es tracti d'edificis catalogats o protegits i la ubicació d'espais d'aparcament no sigui compatible amb la conservació de l'edifici.
      S'eximeix també de la reserva de places d'aparcament on existeixin restes arqueològiques que sigui obligatori conservar i que impedeixin la construcció de plantes soterrani.

   6. Quan es tracti d'edificis inclosos a les zones amb les qualificacions urbanístiques de Zona de Ciutat Vella (clau 1.1) i Zona de protecció (clau 7).

   7. Per a tots els casos, el límit de plantes soterrànies no sobrepassarà el de tres nivells o l'equivalent a nou metres, podent ampliar-se mitjançant la redacció d'un Pla Especial o altre planejament derivat on es justifiqui que no es produeixin perjudicis per a l'ús públic del subsòl. En qualsevol cas si amb els tres soterranis no s'arriba a assolir el nombre de places obligatòries, es podrà menysprear el sobrant d'aquestes places.

2. Causes tècniques per als usos específics:

   1. Ús comercial:
      Es podrà exonerar parcialment de la reserva mínima de places d'aparcament, d'acord amb el previst en la legislació sectorial d'equipaments comercials, quan es justifiqui que la situació de l'establiment sigui en zona residencial consolidada, quan es prevegi i es disposi de les condicions per a la millora de l'accessibilitat dels vianants i de connexió amb el transport públic, o bé es disposi de zones d'aparcament públic específiques (clau A4) adjacents a l'edifici.

   2. Usos comercial, industrial, magatzem, i arxiu:
      Excepcionalment, es podrà justificar per a l'autorització d'aquests usos, a través de la documentació tècnica del projecte, la previsió d'un nombre inferior d'aparcaments, quan per les característiques de l'activitat es prevegi espais amb presència nul·la o molt baixa de persones.

   3. Ús recreatiu i religiós (centres de culte):
      Quan aquests usos o activitats estiguin situats en zones industrials es podrà reduir parcialment el nombre de places previstes a la parcel·la, per un nombre equivalent de places situades al viari o espais públics d'aparcament (clau A.4), sempre que l'activitat no coincideixi en horari de funcionament amb l'activitat del sector industrial. Caldrà justificar en la memòria del projecte o autorització la corresponent justificació. La capacitat del viari o espai públic per a la ubicació de places d'aparcament es restringirà a un radi de 300 m. mesurats des del punt mig del front de carrer de la parcel·la on es situï l'accés principal.

3. Altres causes i consideracions:

   1. Excepcionalment, es podran substituir total o parcialment les previsions d'espais per aparcament en el propi edifici, per una major previsió de places d'aparcament a l'exterior, quan el sector o l'àrea urbana, per les seves peculiaritats i funcions urbanes els ho permetés o ho exigís.

   2. En cas de construcció de nous aparcaments públics de caràcter col·lectiu es pot establir una zona d'influència. Dins d'aquesta zona d'influència es pot substituir l'obligació de realitzar la reserva de places per a l'adquisició d'una concessió pel mateix nombre de places a l'aparcament públic. En les edificacions situades dins la zona d'influència determinada no són d'aplicació cap de les condicions establertes d'exempció.

   3. Excepcionalment es podran substituir total o parcialment les previsions d'espai d'aparcament en el propi edifici, per altres places d'aparcament existents en altres edificacions que corresponguin a l'escreix de càlcul relatius als usos que s'hi ubiquin, i estiguin situats en un entorn corresponent a un radi de 300 m. de la llicència sol·licitada, amidats des del punt mig del front de carrer de la parcel·la on es situï l'accés principal.
      En aquest cas caldrà aportar la documentació justificativa pertinent en la petició de la llicència. La previsió de places d'aparcament situades en un altre edifici serà obligatòria mentre es mantingui l'ús sol·licitat i en el cas d'habitatges tindrà caràcter permanent.

   4. En cap cas l'exempció de la necessitat de places d'aparcament es permetrà, si la causa que obliga a la previsió de major nombre de places d'aparcament, es produeix per una evident densificació del nombre d'habitatges a realitzar en la parcel·la, derivada d'una superfície construïda per habitatge molt reduïda i de l'aplicació de la densitat màxima d'habitatges permesa a la parcel·la.

Els establiments destinats a allotjament temporal es podran implantar únicament en aquelles zones establertes en l’article precedent, havent-se de donar compliment a les següents condicions:

a) Els habitatges d’ús turístic i les llars compartides s’han de considerar en el còmputde la densitat de la parcel·la de forma que la seva implantació no podrà comportar en cap cas la superació de la densitat màxima admesa pel planejament vigent.

b) Els habitatges d’ús turístic i llars compartides han de complir les condicionssegüents:

•Disposar prèviament de la condició d'habitatge d'acord amb les determinacionsde la normativa urbanística municipal i sectorial d'aplicació.
•Disposar de cèdula d’habitabilitat i satisfer en tot moment les condicionstècniques i de qualitat exigibles als habitatges en general.
•No ser ocupats amb més places que les indicades a la cèdula.

c)S’admetran les diferents modalitats dels establiments hotelers en edificis sencers oparts de l’edifici sempre i quan compleixin ambdues condicions següents:

a.Tenir accés i nucli de comunicació independent.
b.Estar situats per sota dels habitatges de residencial permanent.

d)En els establiments d’allotjament temporal no s’admet la localització en planta baixa d’habitacions amb façana a carrer en edificis amb alineació a vial, excepte:

•Si es relacionen amb plantes superiors i es destinen exclusivament a recepció i serveis comuns;

•Si es tracta d’habitatge unifamiliar.

e)Els establiments destinats a allotjament temporal no es podran implantar en sòldestinat a habitatge protegit.

• La suma d’establiments d’habitatge d’ús turístic,llar compartida i apartaments turístics,no podrà superar, en cap sector de la ciutat, el 15% dels habitatges de cada sector ni superar el 4% del total d’habitatges de la ciutat. En casque el càlcul del percentatge en resulti un nombre no enter, es prendrà com a límit el nombre enterr inferior.
• En el cas dels habitatges inclosos dins l’àmbit del Pla Especial de reforma Interior del Barri Vell, el percentatge serà en relació a l’àmbit del PERI Barri Vell.
• Els habitatges del sector Mercadal fora del PERI del Barri Vell, s’avaluaran com la resta de sectors, en relació a la totalitat del sector Mercadal. • En els edificis destinats a apartaments turístics es comptabilitzaran el nombre d’habitatges equivalents a la resultant d’aplicar la densitat establerta per la qualificació urbanística de la parcel·la.
• Les dades dels habitatges existents del sector i la relació amb l’allotjament temporal s’obtindran trimestralment de la Unitat Municipal d’Anàlisis Territorial (UMAT); s’avaluaran les peticions per ordre de registre en relació a les dades obtingudes en els diferents informes trimestrals a 1 de gener, 1 d’abril, a de juliol i 1 d’octubre, prèvia avaluació en l’àmbit dels diferents sectors del municipi.
• La implantació d'habitatge d'ús turístic en un habitatge preexistent no comporta la pèrdua de la condició d'ús residencial.

Els usos d’habitatge d’ús turístic i de llar compartida es podran implantar únicament en aquelles zones on, d’acord amb el planejament vigent, s’admet l’ús residencial; la taula que segueix reflecteix la ubicació dels diferents usos d’allotjament temporal en les diferents zones on s’admeten:

Els diferents usos d’establiments destinats a allotjament temporal, excloses les residències d’estudiants i aquells de similar naturalesa són admesos en un mateix edifici, sens perjudici d’haver de respectar en tot cas els requeriments fixats per la normativa turística.

Tenen la consideració d’establiments destinats a allotjament temporal, als efectes d’aplicació de la present normativa:

• Els establiments hotelers en la modalitat d’hotels, d’hostals o pensions, d’apartaments turístics, d’habitatges d’ús turístic i de llars compartides.

• Els albergs de joventut.

• Les residències col·lectives d’estudiants i cases de colònies. Quan aquests establiments admetin persones que no integren la comunitat universitària i/o educativa, s’entén que desenvolupen simultàniament l’activitat de residència amb l’activitat d’alberg. En conseqüència, s’aplicaran a aquests establiments les condicions urbanístiques determinades per als albergs de joventut, sens perjudici de les que li siguin d’aplicació per la seva condició de residència o casa de colònies.

• Tots aquells establiments sota qualsevol denominació que efectuïn una funció similar.

El/La titular de l’allotjament temporal està obligat a comunicar l’ús turístic del seu establiment, tenint en compte que la destinació a aquest ús ha de ser compatible amb la regulació dels usos d’on estigui ubicat. La inscripció al Registre de Turisme la farà la Generalitat un cop l’ajuntament li hagi comunicat les dades de l’habilitació de l’activitat. Resten exclosos d’aquesta regulació específica els allotjaments estables o temporals que es consideren com equipaments sanitaris o assistencials, els establiments d’allotjament temporal vinculats als serveis socials i també els establiments de turisme rural.

En cap cas els establiments destinats a allotjament temporal es poden ubicar en edificis que es trobin en situació de fora d’ordenació del planejament urbanístic.

El desenvolupament de les previsions contingudes en la proposta haurà de respectar el compliment legislació vigent en matèria ambiental.

1. Els sistemes són aquell conjunt d'elements d'interès general que són fonamentals per assegurar el desenvolupament i funcionament urbà donada la seva important contribució alhora d'assolir els objectius del planejament referents a infrastructures de comunicacions, equipaments comunitaris, serveis tècnics i d'espais lliures en general.

2. El Pla General estableix les determinacions generals dels sistemes sense perjudici del que estableixi de forma més específica la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que afectin a cada sistema.

1. Els sistemes generals són els elements d'ordenació urbana que configuren l'estructura general i orgànica del territori.

2. Són sistemes locals o complementaris aquells que completen, a nivell de sector, l'estructura definida pels sistemes generals. La regulació dels sistemes locals es contempla en aquestes normes urbanístiques però la seva concreció es farà en el desenvolupament de cada sector.

3. La distinció entre sistemes generals i sistemes locals fa referència al seu ordre i jerarquia en relació a l'ordenació urbanística, però no afecta al seu règim jurídic que és el mateix en ambdós casos.

4. En els diferents sectors de desenvolupament delimitats en el Sòl Urbà, Sòl Urbanitzable i Sòl No Urbanitzable, s'identifiquen amb la corresponent clau alfanumèrica entre parèntesi (N) aquells sistemes que tenen caràcter indicatiu .
   Les determinacions corresponents a la posició, tamany i destí d'aquests sistemes en Sòl Urbà es detalla en les corresponents fitxes normatives incloses en els d'aquest Pla General.
   Les determinacions corresponents al Sòl Urbanitzable i Sòl No Urbanitzable s'estableixen en els articles corresponents d'aquestes Normes per a cada sector de desenvolupament.

5. Es crea la clau de doble qualificació de transició per a la implantació d'ascensors en edificis on aquest cos ocupa espai qualificat com a sistema. Les claus seran C.1/1.4.a* - C.1/2.4.a* - A/1.4.a* - A/2.4.a*. La primera qualificació (clau C.1 o clau A), a l'esquerra de la barra equival a la qualificació vigent del sòl, que es podrà transformar part d'aquest sòl en la segona qualificació (clau 1.4.a* o 2.4.a*) en el moment que s'implementi l'ascensor.
   Els sòls ocupats pels ascensors passaran a qualificar-se amb la clau 1.4.a*  o amb la clau 2.4.a*, en els quals només s'admetrà exclusivament els següents usos: nuclis d'escales i ascensors/replà de comunicació vertical per habitatges, i accés als nous nuclis d'ascensors.
   El sòl inclòs dins aquesta doble qualificació que no sigui ocupat pels nous nuclis de comunicació vertical, en tant que no varia la seva condició, tampoc varia la seva qualificació i manté la qualificació vigent (clau C.1 o clau A).
   Aquests àmbits es desenvoluparan mitjançant pla de millora urbana, només quan raons tècniques o econòmiques facin inviable qualsevol altra solució. En aquests plans s’estudiarà cas per cas la implantació dels nuclis de comunicació verticals i s'establiran les condicions de les claus 1.4.a*  i 2.4.a*.
   En el quadre adjunt, s’indica l’ocupació màxima permesa en cada àmbit:

    

   		Clau transf. C.1/1.4.a* - C.1/2.4.a*	Ocupació màx sobre clau transf. C.1/1.4.a* - C.1/2.4.a*
   Subàmbit		m2	m2
   1	Fluvià, 1, 3 Barcelona, 159 Segre 2, 4, 6	1.524,00	16,20
   2	Josep M. Prat i Roca, senars 1-25	1.123,68	21,00
   3	Grup Girona per Girona, 4,5,6,7,8,9,10	2.430,92	60,00
   4	Grup Sant Daniel	1.072,33	16,20
   5	Grup Font de la Pólvora	1.948,25	10,40
   			123,80

   Els sòls qualificats amb les claus 1.4.a* i 2.4.a*, que s'han desafectat de domini públic, en cas d'enderrocament dels habitatges actuals i posterior construcció de nous habitatges, retornaran a domini públic, qualificant-se amb la clau de sistema que tenien abans de la construcció de l'ascensor.

1.  Els sòls destinats per aquest Pla General a sistemes es classifiquen de la forma següent:

SISTEMA DE COMUNICACIONS

Sistema viari                                                                (Clau A)

Sistema ferroviari                                                         (Clau B)

SISTEMA D’ESPAIS LLIURES

Sistema de places, parcs i jardins                                   (Clau C)

Sistema hidrològic                                                         (Clau D)

SISTEMA D’EQUIPAMENTS COMUNITARIS I SERVEIS TÈCNICS

Sistema d’equipaments comunitaris                                (Clau E)

Sistema d’infrastructures de serveis tècnics                     (Clau F)

1. El sòl qualificat de sistema queda vinculat a aquesta destinació.

2. Els sòls destinats a sistemes seran, amb caràcter general, de titularitat pública tot i que podran ser de titularitat privada en els següents casos:

   • Quan ho determini aquest Pla General o planejament diferit que el desenvolupi.

   • Quan el sistema en qüestió estigui en funcionament abans de l'aprovació inicial del Pla i la seva titularitat i objectius siguin concordants amb les determinacions assenyalades per aquest Pla.

3. La titularitat pública no exclou la possibilitat de la gestió privada del domini i ús públic en règim de concessió administrativa, o altre règim equivalent, d'acord amb el que preveu l'article següent, sempre que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics del Pla.

1. El desenvolupament de les determinacions del Pla General sobre els sistemes es podrà fer mitjançant Plans Parcials dels sectors de sòl urbanitzable amb el que estiguin relacionats, o per mitjà d’un Pla Especial en qualsevol tipus de sòl.

2. La regulació més detallada dels sistemes es podrà fer mitjançant Plans Especials temàtics (per exemple, el Pla Especial viari, el Pla Especial dels equipaments escolars…) o bé mitjançant Plans Especials d'àmbit territorial concret (per exemple, el Pla Especial d’una unitat de recorregut paisatgístic, el Pla Especial d’un Parc Agrícola…)

1. Per a la gestió i execució dels sistemes així com per la seva adquisició, es procedirà segons el règim urbanístic del sòl en que se situïn, d'acord amb el que es determina en el present article i altres concordants d'aquestes Normes i d'acord amb la legislació urbanística vigent.

2. Els terrenys qualificats com a sistemes per aquest Pla General seran adquirits per l'Administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent i d'acord amb aquest Pla General, o per expropiació forçosa.

3. El cost d'adquisició d'aquests terrenys i l'execució dels sistemes podrà ser repercutit segons sigui procedent, entre els propietaris afectats del Sector de Planejament o Polígon o Unitat d'Actuació, o mitjançant la imposició de contribucions especials a aquells propietaris que resultin especialment beneficiats de la millora.

4. En els sòls qualificats de sistemes d'equipaments comunitaris i serveis tècnics i parc agrícola, un cop siguin de titularitat pública podran atorgar-se concessions administratives o altre procediment anàleg per a la construcció i explotació d'aquests sistemes, en les condicions i el procediment legalment establerts, i d'acord amb les determinacions definides en aquesta Pla General.

5. En el subsòl dels sòls destinats a sistemes d'equipaments comunitaris i de places, parcs i jardins urbans de titularitat pública on aquest Pla ho preveu expressament, podran atorgar-se concessions administratives per a la construcció i explotació d'aparcaments, en un màxim de 9 metres per sota de la rasant natural del terreny, en les condicions i procediment legalment establerts i d'acord amb les determinacions definides en aquest Pla.

6. Independentment de la tramitació i aprovació d'aquells instruments de planejament i/o execució, que es requereixen per al desenvolupament i implantació dels sistemes, les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats que puguin situar-se d'acord amb aquest Pla General en els sòls qualificats de sistema i en les zones adjacents de protecció de sistemes, estaran subjectes en qualsevol cas, i sense perjudici d'altres autoritzacions i/o procediments que es requereixin a l'obtenció de la corresponent llicència municipal.

1. El valor urbanístic dels sistemes es determinarà d'acord amb els criteris fixats per la legislació urbanística vigent.

2. El valor urbanístic que correspondrà als sistemes generals adscrits a un sector de planejament parcial serà l'aprofitament mig del sector acumulat a les zones edificables.

1. Aquest Pla General delimita els espais lliures afectats a la protecció dels diferents sistemes, com a sòls que per la seva proximitat als sistemes i afectació derivada de la corresponent Legislació Sectorial, no poden ser edificats o tenen restringit el seu ús.

2. Entre els diferents espais de Protecció de Sistemes, aquest Pla General contempla els següents:

   1. Protecció del Sistema Viari: S'estarà al que disposa aquest Pla General i la legislació Sectorial vigent, segons es tracti de vies estatals, autonòmiques o municipals, és a dir, la Llei 25/1988 de 29 de juliol de Carreteres de l'Estat i el seu Reglament, i la Llei 7/1993 de 30 de setembre de Carreteres de Catalunya, pel que fa al règim de protecció referent a zones d'afectació i línia d'edificació. Així mateix caldrà respectar la legislació sectorial vigent pel que fa als camins rurals segons estiguin subjectes per raó de la seva ubicació en sòl agrícola o forestal.

   2. Protecció del Sistema Ferroviari: Les construccions, instal·lacions i usos que s'estableixen en els espais de Protecció del Sistema Ferroviari s'ajustaran a les limitacions i règim de protecció establert al Reial Decret 1211/1990 de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/1987 de 30 de juliol d'Ordenació dels Transports Terrestres i Legislació concordant en la matèria. Tot això sense perjudici del que preveu aquest Pla General.

   3. Protecció del Sistema Hidrològic (fonts i cursos d'aigua): S'estarà al que disposa aquest Pla General i la Llei 29/1985 de 2 d'agost d'Aigües i el Reglament del Dominio Público Hidráulico aprovat per R. Decret 849/1986 d'11 d'abril i legislació concordant en la matèria a més d'aquelles disposicions que l'Administració competent en la matèria dicti o reguli, per al seu desenvolupament.

   4. Protecció dels equipaments: S'estarà al que estableix aquest Pla General a cada cas, i concretament i pel que fa als cementiris, s'hauran de respectar les limitacions establertes a la legislació sectorial vigent, en concret el que s'assenyala en els Decrets núm. 297/1997 de 25 de novembre de 1997 del reglament de policia sanitària mortuòria.

   5. Protecció de les infraestructures tècniques: S'estarà al que disposa la legislació sectorial vigent en cada cas, i entre aquesta el que s'estableix en el Reglament sobre la xarxa elèctrica d'alta tensió i regulacions concordants. En les infraestructures soterrades que creuen el territori no urbanitzat (canalitzacions de gas, portada d'aigües, etc.) s'estableix una franja de protecció de 2 m. a costat i costat de l'eix definit pel traçat soterrat de les mateixes.

   6. Protecció del sistema aeroportuari.

      Les construccions i instal·lacions, així com qualsevol altra actuació que es contempli en les zones afectades per Servituds Aeronàutiques de l'Aeroport de Girona, inclosos tots els seus elements (com antenes, parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes d'ascensors, cartells, acabats decoratius, etc.), així com qualsevol altre afegit sobre aquestes construccions, així com els mitjans mecànics necessaris per a la seva construcció (grues, etc.), modificacions del terreny o objectes fixos (pals, antenes, aerogeneradors incloses les pales, rètols, etc.) així com el gàlib de viari o via fèrria, no poden vulnerar les Servituds Aeronàutiques de l'Aeroport de Girona, que estan representades en els plànols d'ordenació que s'integren en la sèrie 3 normativa "Plànols de Servitud" de la documentació gràfica del PGOU, de servituds aeronàutiques, excepte que quedi acreditat, a judici de l'Agència Estatal de Seguretat Aèrea (AESA), que no es compromet la seguretat ni queda afectada de manera significativa la regularitat de les operacions de les aeronaus, d'acord amb les excepcions contemplades en el Decret 584/72, en la seva redacció actual.

      En el cas que les limitacions i requisits imposats per les servituds aeronàutiques no permetin que es duguin a terme les construccions o instal·lacions previstes, no es generarà cap tipus de dret a indemnització per part del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ni del gestor aeroportuari ni del prestador dels Serveis de Navegació Aèria, excepte quan afecti a drets ja patrimonialitzats.

      L'execució de qualsevol construcció, instal·lació (pals, antenes, aerogeneradors, incloses les pales, mitjans necessaris per la construcció (incloses les grues de construcció i similars)) o plantació requerirà acord favorable previ de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), d'acord amb els articles 30 i 31 del Decret 584/72 en la seva actual redacció.

      Les propostes de nous planejaments urbanístics o plans de desenvolupament, de la seva revisió o modificació, en aquells àmbits del terme municipal de Girona que es trobin afectats per les servituds aeronàutiques, hauran de ser informades per la Direcció General d’Aviació Civil, conforme a la Disposició Addicional Segona del Real Decret 2591/1998 en la seva actual redacció, pel la qual cosa, es sol·licitarà informe abans de l’Aprovació inicial del planejament o tràmit equivalent. A falta de sol·licitud de l’informe preceptiu, així com en el supòsit de disconformitat, no es podrà aprovar definitivament el planejament en allò que afecti a l’exercici de les competències estatals. L’aprofitament susceptible de materialització serà el definit pel planejament d’acord amb la legislació urbanística, un cop que se li apliquin les condicions que, en el seu cas, estableixi l’informe del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, no generant, en el cas de la seva disminució, cap tipus de dret a indemnització per part del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ni del gestor aeroportuari ni del prestador dels Serveis de Navegació Aèria, excepte quan afecti a drets ja patrimonialitzats.
      

      Segons l'article 10 del Decret 584/72 de servituds aeronàutiques en la seva actual redacció, la superfície compresa dins de la projecció ortogonal sobre el terreny de l'àrea de servituds aeronàutiques de l'aeroport de Girona, resta subjecte a una servitud de limitació d'activitats, a raó de la qual l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) podrà prohibir, limitar o condicionar activitats que s'emplacin en el seu interior i puguin suposar un perill per les operacions aèries o pel correcte funcionament de les instal·lacions radioelèctriques. L'esmentada possibilitat s'estendrà als usos del sòl que s'autoritzin per la implantació o exercici de les esmentades activitats i comprendrà, entre d'altres:

   1. Les activitats que suposin o duguin associada la construcció d'obstacles de tal condició que puguin induir turbulències.
   2. L'ús de llums, inclosos projectors o emissors làser que puguin crear perills o induir a confusió o error.
   3. Les activitats que impliquin l'ús de superfícies grans i molt reflectants que puguin generar enlluernament.
   4. Les actuacions que puguin estimular l'activitat de la fauna en l'entorn de la zona de moviments de l'aeròdrom.
   5. Les actuacions que donin lloc a la implantació o funcionament de fonts de radiació no visible o la presència d'objectes fixes o mòbils que puguin interferir el funcionament dels sistemes de comunicació, navegació i vigilància aeronàutiques o afectar-los negativament.
   6. Les activitats que facilitin o duguin associada la implantació o funcionament d'instal·lacions que produeixin fum, boira o qualsevol altre fenomen que suposi un risc per les aeronaus.
   7. L'ús de mitjans de propulsió o sosteniment aeris per la realització d'activitats esportives o de qualsevol altre tipus.
   8. Qualsevol emissor radioelèctric o altre tipus de dispositiu que pogués donar lloc a radiacions electromagnètiques pertorbadores del funcionament habitual de les instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques, malgrat que no vulnerin les superfícies limitadores d’obstacles, requeriran la corresponent autorització d'acord amb les previsions de l'article 16 del D 584/72 de servituds aeronàutiques. Les servituds aeronàutiques constitueixen limitacions legals al dret de propietat a raó de la funció social que desenvolupen, pel que la resolució que a aquests efectes s’evacuessin només podrà generar algun dret a indemnització quan afecti drets ja patrimonialitzats.
      
      

3. En qualsevol cas, la legislació sectorial a que es fa menció concreta en cadascun dels apartats anteriors, ha d'entendre's aplicable en tant sigui vigent i s'entendrà substituïda en el seu cas, per la legislació equivalent que es promulgui, i que derogui l'anterior

4. Els espais de protecció de sistemes podrà ser utilitzat per al pas d'infrastructures i vials, sempre i quan no es contradigui amb les condicions de l'espai que protegeix.

5. No podran autoritzar-se en aquests espais, edificacions o instal·lacions que no estiguin directament relacionades amb el respectiu sistema al que es refereix la protecció.

1.  El sistema de comunicacions inclou aquells sistemes que conformen la xarxa de comunicacions del territori.

2.  Els sòls destinats per aquest Pla General asistema de comunicacions s'inclouen en una de les següents categories:

- Sistema viari                                                                     Clau A
- Sistema ferroviari                                                              Clau B

Aquest Pla estableix les determinacions generals del sistema de comunicacions corresponents a cadascuna de les categories definides a l'article anterior, sense perjudici de l'aplicació del que estableixi de forma més específica la legislació sectorial que afecti a aquests sistemes

1.  Comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària destinats a la vialitat i l'aparcament, que han de permetre la connexió entre els diferents sectors del territori i garantir un nivell d'accessibilitat i de mobilitat adequat dins el terme municipal.

2.  S'identifica en els plànols d'ordenació amb la clau A.

1.  De conformitat amb la classificació que estableix el Pla formen part del sistema viari:

1.  La xarxa viària territorial. Clau A.1

Formada per aquelles vies que tenen com a funció principal la de connectar la ciutat de Girona amb la resta del territori i que són el conjunt d'autopistes, vies segregades i carreteres fora del sòl urbà i urbanitzable que creuen el terme municipal.

La xarxa bàsica territorial es troba grafiada en els plànols de la sèrie 1 a E:1/10.000

2.  La xarxa viària urbana. Claus A.2, A.3 i A.4.

La funció de la xarxa viària urbana és la de relacionar i comunicar les diferents àrees urbanes del municipi

a.  Xarxa viària urbana, Clau A.2, destinada a garantir l’accessibilitat rodada a les edificacions i la connectivitat dels diferents teixits que formen la ciutat.

b.  Xarxa viària peatonal, Clau A.3, destinada a reforçar l’estructura central de cada barri i alhora ordenar la connexió peatonal entre ells i amb la xarxa d’espais lliures i equipaments locals i de caràcter general.

c.  Àrea d’aparcament, Clau A.4, complementaris del sistema viari per a millorar el dèficit actual existent i que també afecten el subsòl de la ciutat.

3.  La xarxa de camins rurals. Claus A.5.

És aquella formada pels camins que tenen com a funció principal la vertebració del territori no urbanitzat i la seva comunicació amb el teixit urbà. Format per aquells recorreguts que, donades les seves especials condicions de traçat i/o la posició estratègica dins el territori faciliten l'accessibilitat al sòl no urbanitzat, constituint una nova alternativa pel passeig i el lleure del ciutadà.

El sòl qualificat de sistema viari, tant general com local serà de titularitat pública.

1. En l'obtenció, projecció, finançament, construcció, ús, explotació i conservació de la xarxa viària s'observarà allò que disposen aquestes Normes i la legislació sectorial vigent, segons que es tracti de vies estatals, provincials, autonòmiques o municipals.

2. Les condicions que regulen l'entorn de la xarxa viària es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i sobre l'entorn de cada tipus de via pública, com també per  les corresponents disposicions urbanístiques o especials.

3. Els Plans Especials, Estudis de Detall o Projectes d'Urbanització que s'elaborin per a l'execució o condicionament i millora de la xarxa viària podran precisar i adequar les alineacions i rasants d'aquesta xarxa viària a la topografia i altres característiques geogràfiques del terreny. així com a les característiques de l'edificació i els àmbits que conformen, sense disminuir-ne la superfície establerta pel Pla.

4. En el sòl urbanitzable els Plans Parcials ajustaran la xarxa viària necessària pel seu desenvolupament d'acord amb les que són determinacions fonamentals del traçat dels plànols. Els Plans Parcials no podran disminuir en cap cas la superfície de la xarxa viària que disposa aquest Pla General i concretament la que resulta de l'aplicació de les determinacions fonamentals per a cada sector de planejament i dels percentatges mínims de cessió que s'assignen per al sistema viari.

5. En sòl no urbanitzable s'estarà al que s'estableix al capítol segon del títol setè d'aquestes normes, i al que determinin els Plans especials que s'elaborin en desenvolupament d'aquest Pla General

6. Quan el que es projecti sigui una nova via de la xarxa bàsica territorial situada en sòl no urbanitzable, serà preceptiva la redacció i l'aprovació d'un Pla Especial d'ordenació viària.

1.  Xarxa viària territorial

1.  Ús dominant: comunicacions. Bàsicament trànsit rodat intermunicipal.

2.  Usos compatibles: serveis tècnics vinculats al viari i de suport al transport rodat.

2.  Xarxa viària urbana. Claus A.2, A.3 i A.4.

1.  Ús dominant: comunicacions. Trànsit rodat, peatonal i aparcament.

2.  Usos compatibles: aparcament, serveis tècnics vinculats al viari, i serveis d’emergència tipus heliport.

-    Pel que fa als carrers peatonals, clau A.3, caldrà redactar els corresponents Projectes d’Urbanització per tal de redefinir l’ús de la caixa viària adjudicada, establint també les condicions específiques per a les edificacions que li donen front, per tal d’afavorir el caràcter de carrer destinat prioritàriament al trànsit peatonal tot i permetre la circulació de vehicles respecte a la qual caldrà establir les condicions de trànsit.

En aquests eixos de caràcter cívic es restringiran aquelles activitats que comportin una major densitat del vehicles a la via pública com són els pàrkings col·lectius, rentat de vehicles, tallers i magatzems.

L'Ajuntament podrà acordar l'ús preferent de vianants en determinades vies de la xarxa urbana, amb limitacions a l'ús de vehicles, tant de manera singular com a través de l'execució del planejament o redactant l'instrument de planejament o projectual necessari.

Genèricament l'àrea del nucli central de la ciutat es considerarà àrea de restricció de pas de vehicles. Aquesta àrea coincideix en bona part amb aquells carrers ja actualment peatonals.

3.  Excepcionalment es podrà ocupar el sòl de la xarxa viària per la construcció destinada a la instal·lació d’elements d’escassa entitat, per tal de garantir les condicions d’accessibilitat en els edificis existents. En la sol·licitud de la llicència caldrà justificar que no es disminueix la funcionalitat del sistema urbanístic afectat i no afecta negativament el paisatge urbà o distorsiona la configuració viària, que es compleixen les condicions establertes als apartats a i b i les que li siguin d’aplicació de l’apartat c de l’article 67.3 de les Normes Urbanístiques i, si s’escau, que es compleixen les limitacions derivades de l’aplicació de la normativa sectorial. Si la instal·lació afecta infraestructures situades al domini públic, els costos de la modificació d’aquestes per fer-les compatibles amb la instal·lació de l’element hauran de ser assumits pels interessats o propietaris de l’edifici en el que s’implanti.

3.  Xarxa viària rural. Claus A.5.

1.  Ús dominant: comunicacions. Viari i trànsit de vianants.

2.  Usos compatibles: aparcament i espais lliures.

-    L’administració competent decidirà sobre les condicions generals d’ús dels diferents camins i en particular sobre la restricció del trànsit de vehicles per aquells camins que tenen unes condicions d’especial interès paisatgístic.

-    Els camins rurals hauran de tenir la base en bon estat i ser convenientment senyalitzats. Els Plans Especials que es desenvolupin en el sòl no urbanitzable, determinaran i concretaran la jerarquia i les característiques específiques dels camins rurals en atenció a la seva funció.

1. El conjunt d'autopistes, vies segregades i carreteres situades fora del sòl urbà i urbanitzable que formen la xarxa viària territorial, estaran sotmeses, d'acord amb la legislació sectorial vigent (Llei 7/1993 de 30 de setembre, de Carreteres de Catalunya i Ley 25/1988 de 27 de juliol i Real Decreto 1812/1994 de 2 de setembre) al següent règim de protecció:

   1. Zona d'afectació

      En la zona d'afectació; de 100 metres des de l'aresta exterior de l'explanació en les autopistes i vies preferents, de 50 metres en la xarxa bàsica i 30 metres la resta de carreteres; només s'admetran els usos que siguin compatibles amb la seguretat vial i només es podran fer obres d'enjardinament o viàries.

   2. Línia d'edificació

      Situada a 50 metres de l'aresta exterior de la calçada per autopistes i vies preferents i a 25 metres per a la resta de carreteres, entre aquesta i el vial estarà prohibida la construcció de qualsevol tipus d'obra nova, reconstrucció o ampliació, a excepció d'aquelles que resulten imprescindibles per a la conservació i manteniment de les carreteres.

   3. Zona de servitud

      Situada a una distància de 25 metres per autopistes, autovies i vies preferents, i de 8 metres per la resta de carreteres, mesurats des de l'aresta exterior de l'explanació.

   4. Zona de domini públic

      Situada a una distància de 8 metres per autopistes, autovies i vies preferents, i, de 3 metres per la resta de carreteres, mesurats des de l'aresta exterior de l'explanació.

2. Respecte a la xarxa bàsica urbana, tant en sòl urbanitzable com urbà, les vies existents i les noves projectades es grafien fent coincidir la zona de domini públic amb la qualificació viària.

1. La col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública estarà sotmesa a les prescripcions establertes a la legislació vigent i a prèvia llicència municipal.

2. En qualsevol cas queda prohibit realitzar publicitat en qualsevol lloc visible des de la xarxa viària territorial i la xarxa viària rural d'acord amb la legislació sectorial vigent (art. 74 i 75 del R.D. 1073/1977, de 8 de febrer pel que s'aprova el Reglament General de Carreteres i art. 32 de la Llei 7/1993, de 20 de setembre, de Carreteres de Catalunya).

Qualsevol projecte d'obra que defineixi el traçat definitiu d'una via, inclosa dins la xarxa bàsica territorial, haurà d'anar acompanyat del corresponent estudi d'impacte ambiental que valori l'impacte ecològic i paisatgístic i defineixi les intervencions necessàries per a paliar-ne els efectes d'acord amb la legislació sectorial vigent.

El sistema ferroviari el formen aquells terrenys ocupats o reservats per a les línies de ferrocarril i les activitats directament o indirectament relacionades amb aquesta activitat com són les estacions i baixadors, els serveis complementaris i els tallers de neteja i reparació.

S'identifica en els plànols d'ordenació amb la clau B.

El sòl qualificat de sistema ferroviari, tant general com local serà de titularitat pública.

1. L'obtenció, la projecció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació de la xarxa ferroviària es regularà per allò que disposen aquestes Normes i la legislació sectorial vigent.

2. Les condicions que regulen l'entorn de les vies fèrries es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i sobre l'entorn de les vies fèrries, com també per a les corresponents disposicions urbanístiques o especials.

1. Ús dominant: Comunicacions. Ferroviari

2. Usos compatibles: S'admeten com a usos compatibles l'ús d'aparcament i aquells que un Pla Especial pugui establir com a usos vinculats directament amb la funció ferroviària. Tanmateix quan la infrastructura ferroviària passa elevada, les superfícies afectades sota aquesta, resulten compatibles amb el sistema d’espais lliures, equipaments i vialitat.

1. Les construccions, les edificacions, les instal·lacions, com també els usos que s'estableixin dins el sistema ferroviari i els seus àmbits de limitacions a la propietat, estaran subjectes al règim de protecció establert per la Llei 39/2003 de 17 de novembre del sector Ferroviari i el seu Reglament aprovat pel RD 2387/2004 de 30 de desembre vigents, en la que es delimita:

   • - La zona de domini públic que comprèn els terrenys ocupats per les línees ferroviàries que formin part de la Xarxa Ferroviària d'Interès General i una franja de terrenys de 8 metres a banda i banda, mesurada en horitzontal i perpendicularment a l’eix de la línia des de l'aresta exteriors de l’explanació. No obstant, en sòl qualificat com urbà consolidat pel planejament urbanístic, aquesta distància es redueix a 5 metres.

   • - La zona de protecció constituïda per les franges de terreny situades a ambdós costats de la línia ferroviària i delimitades, interiorment per la zona de domini públic i, exteriorment, per dues línies paral·leles situades a 70 metres de les arestes exteriors de l'explanació. En sòl qualificat com urbà consolidat pel planejament urbanístic aquesta distància es redueix a 8 metres.

   • - Les línies límit d’edificació se situen a 50 metres de l’aresta exterior més pròxima a la plataforma, mesurades horitzontalment a partir d’aquesta aresta. No obstant en els trams de les línies que discorrin per zones urbanes i sempre que ho permeti el planejament urbanístic corresponent, la línea límit d'edificació se situa a 20 metres de l'aresta més propera a la plataforma.

   - Tanmateix, els administradors generals d'infraestructures, previ informe de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, en l’àmbit de les seves respectives competències, d’acord amb el que s’estableix a la LSF, RSF i legislació que hi concorri, podran reduir les distàncies assenyalades.

2. El planejament derivat, els projectes i obres tindran en compte les limitacions a la propietat i el régim de protecció al ferrocarril citat a l'apartat anterior, que suposa que:

   • - En les zones de Domini públic i de protecció, per executar qualsevol tipus de obres o instal·lacions fixes o provisionals, canviar-ne el destí o el tipus d’activitat, i plantar o tallar arbres, es requereix la prèvia autorització de l’ADIF

   • - En els terrenys situats fins a la línia límit d'edificació, queda prohibit qualsevol tipus d'obra d'edificació, reconstrucció o ampliació,exceptuant les que resultin necessàries per a la conservació i manteniment de les edificacions existents, per les que també es requerirà la prèvia autorització de l'ADIF.

3. Qualsevol actuació que es realitzi en els àmbits de limitacions a la propietat definits al punt 1, estarà subjecte a les disposicions de la legislació estatal, autonòmica i local en matèria de sorolls i vibracions, tant en el que es refereix a les línies ferroviàries actuals com a les futures obres a realitzar per a l’execució del soterrament i no comportaran per al ferrocarril, ni per a l’empresa explotadora ferroviària, cap càrrega i, en cap cas, suposarà afectació a la correcta explotació ferroviària o a l’execució de les obres de soterrament.

4. En el moment que s'aprovi, definitivament, la proposta del nou traçat de ferrocarril de la línia d’Alta Velocitat i la del traçat de RENFE, s’haurà de redactar un Pla de Millora Urbana de tots els terrenys qualificats de Sistema Ferroviari (Clau B), incloent els espais del sòl que ocupa l'actual estació, així com les superfícies colindants afectades, de manera que es pugui projectar i construir un sistema que permeti la intermodelitat entre el transport, els equipaments i altres dotacions per a la ciutat.

1. El sistema d'espais lliures del terme municipal de Girona comprèn aquells sòls que estructuren una xarxa d'espais forestals, agrícoles, zones verdes, de valor ecològico-paisatgístic i àrees verdes, per tal de recuperar la seva continuïtat i permetre una millor integració del medi natural amb les zones urbanitzades de la ciutat. Així mateix inclou dins del sistema d'espais lliures, el sistema Hidrològic (rieres i torrents).

2. El sistema d'espais lliures ordena els espais de lleure i esbarjo dels ciutadans, alhora que determina la imatge final de la ciutat i del seu entorn no urbanitzat.

3. L'ús global d'aquest sistema és l'ús d'espais lliures.

1. El sistema d'espais lliures definit en aquest Pla General garanteix les funcions següents:

   1. Funció mediambiental. Com a espais oberts estratègics dins dels continguts urbanitzats, aquests espais, definits pels seus valors ambientals i paisatgístics, garanteixen a diferents nivells (municipal, comarcal, metropolità) la vinculació entre els corredors ecològics del territori.

   2. Funció cultural. Definida pel caràcter de patrimoni històric i pedagògic respecte a la intervenció de l'home en la transformació i la utilització dels recursos naturals i la intervenció urbanística per a la determinació de la imatge final de la ciutat i del seu entorn rural.

   3. Funció d'esplai i lleure. Definida pels elements de relació social i d'utilització d'aquests sòls per part dels ciutadans com a espais d'esplai, lleure i expansió.

2. Les diferents Administracions Públiques intervindran activament per tal de preservar, regenerar i promocionar aquests espais i garantir les seves funcions.

Els sòls destinats per aquest Pla General a sistema d'espais lliures en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable s'inclouen en una de les següents categories:

-    Sistema de places, parcs i jardins urbans           (Clau C.1)

-    Sistema de boscos                                            (Clau C.2)

-    Sistema de parcs ecològico-paisatgístics             (Clau C.3)

-    Sistema de parcs agrícoles                                 (Clau C.4)

-    Sistema de parc fluvial i deveses                        (Clau C.5)

-    Sistema hidrològic                                             (Clau D)

Aquest Pla estableix les determinacions generals del sistema d'espais lliures, sense perjudici del que estableix de forma més específica la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que afectin a aquest sistema.

Comprèn els parcs, jardins, places i tot l'espai verd públic situat en sòl urbà o urbanitzable la funció principal del qual és el descans i l'esbarjo i la relació social entre els ciutadans.

Aquest Pla General inclou dues categories, a part de la genèrica identificada amb la Clau C.1

- Verd amb aprofitament del subsòl. Són aquells espais qualificats de sistema de places, parcs i jardins urbans dins l'àmbit del qual es permet l'aprofitament del subsòl.

Quan l'ús del subsòl és el d'aparcament, en els plànols d'ordenació del sòl urbà s'identifica  amb la clau C.1.a per l'aparcament públic i clau C.1.ap per aquell verd amb aprofitament del subsòl on la titularitat de l'aparcament soterrat pot ser pública o privada.

Quan la titularitat i l'ús del subsòl pugui ser privat i diferent al d'aparcament s'haurà de definir en normativa i identificar en els plànols d'ordenació amb la clau específica del tipus C.1-X, on la grafia darrera el guió identifica les condicions del subsòl.

El destí dels subsòl d'altres usos s'haurà de fer d'acord a allò establert en l'article 35.2 de Compatibilitat entres sistemes urbanístics públics i qualificacions d'aprofitament privat del Decret legislatiu 1/2010, Text refós de la Llei d'urbanisme, modificada per la Llei 3/2012.

- Espai lliure amb ús d'aparcament compatible. Són aquells espais qualificats de sistema de places, parcs i jardins urbans, en els quals s'ha de compatibilitzar l'ús d'aparcament amb la protecció dels espais.S'identifica amb la clau C.1.p en els plànols d'ordenació del sòl urbà.

- Espai lliure de conservació. Són aquells espais qualificats de sistema de places, parcs i jardins urbans, en els quals s'ha de garantir el manteniment de la majoria de la massa boscosa existent. S'identifiquen amb la clau C.1.b en els plànols d'ordenació del sòl urbà.

1. El sòl qualificat com a places, parcs i jardins urbans serà de titularitat pública.

2. Es podrà admetre dissociació de domini entre el sòl i subsòl que quedarà degudament senyalitzat en el plànol de qualificació. Aquesta dissociació no s'admetrà als espais identificats amb la Clau C.1.b.

3. El subsòl del sòl qualificat amb la clau C.1.a serà de titularitat pública, amb l'explotació pública o privada mitjançant concessió administrativa.

4. El subsòl del sòl qualificat amb la clau C.1.ap pot ser de titularitat privada o pública.

5. En la resta de casos de sòl qualificat com a places, parcs i jardins urbans, amb aprofitament del subsòl de titularitat privada o pública i ús diferent al d’aparcament, es redactarà un planejament derivat que haurà de definir les condicions d’ús, rasants, servituds i obligacions de manteniment.

En l'obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs urbans, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Parcial o Pla Especial.

1. Ús dominant: lleure

2. Usos compatibles:

   • Aquells usos i activitats que estiguin absolutament vinculats amb les funcions d'esbarjo, lleure i repòs dels veïns, tal com cultural o esportiu.
   • Podrà admetre's temporalment i provisionalment la instal·lació de fires, circs i atraccions sempre i quan no malmetin els espais enjardinats.
   • S'admet l'ús d'aparcament, el de trànsit rodat i la presència d'elements tècnics ferroviaris (sortida d'emergència, ventilacions o altres instal·lacions tècniques) necessàries pel correcte funcionament de la línia i sempre que no ocupin més del 10% de la superfície total de la plaça, parc o jardí.
   • S'admet l'ús d'aparcament en el subsòl només en aquells casos en què aquest Pla General ho ha previst d'acord amb l'article 146 d'aquestes Normes.

3. Als espais identificats amb la Clau C.1.b, , s'admeten els usos compatibles d’acord amb l’apartat 2 sempre i quan siguin activitats compatibles amb els objectius del parc i complementàries de l'ús d'esbarjo i lleure, i de protecció i promoció de la natura i el medi ambient i resti garantida la protecció dels valors a preservar.

1. S'hauran d'ordenar prioritàriament amb elements d'urbanització propis per a l'ús a què es destinen i que són fonamentalment arbrat i jardineria, aigua i el mobiliari urbà corresponent.

   No s'admet cap tipus d'edificació excepte instal·lacions d'ús públic per a la pràctica esportiva i accessòries de jocs i esbarjo, culturals, educatives i de restauració, amb una ocupació total màxima que no ultrapassi el cinc per cent (5%) de la superfície de la plaça, parc o jardí urbà amb un màxim absolut de 4.500 m2.

   Les noves edificacions seran de planta baixa.

   No es permetran edificacions en aquelles àrees sensibles per la seva pendent, coberta forestal o proximitat del sistema hidrològic.

   El projecte d'edificació haurà d'incorporar la delimitació del sistema C.1 afectat. L'àrea afectada no podrà ser físicament discontínua ni contenir estrangulaments marcats.

   Aquestes instal·lacions no perjudicaran la qualitat de la jardineria i l'arbrat, ni limitaran els recorreguts interns a través dels parcs.

   En l'àmbit del PE Devesa no serà d'aplicació l'excepció del 5% de la superfície del Parc i únicament s'admetran les edificacions especificades en la normativa de cada zona del pla especial que, en cap cas, superaran l'edificabilitat màxima fixada a l'article 189 bis de les NNUU del PGOU.

2. En el cas que es projecti un aparcament soterrani caldrà garantir l'enjardinament i l'arborització d'aquests espais i els drenatges adequats.

3. Es permet l'accés a les edificacions d'ús privat i a d'altres sistemes a través d'aquests sòls qualificats de parcs i jardins urbans sempre que es defineixin zones de pas i accés a les edificacions al corresponent projecte d'urbanització ordenant-les convenientment per aquesta utilització.

4. L'àrea de C.1. provinent del sector Accés Nord procedirà a completar la vegetació amb espècies autòctones. Tanmateix es preveu un camí de sorra, amb una urbanització adequada al tipus d'entorn més natural, que amb caràcter de trànsit restringit restableixi l'accés preexistent a una parcel·la fora de l'àmbit d'actuació.

5. Als espais identificats amb la Clau C.1.b, l'ordenació dels mateixos si es superen els paràmetres establerts en la regulació d'aquest article, caldrà la tramitació de Plans especials que podran establir entre les determinacions generals següents:

   - Les mesures adequades per a fomentar un millor gaudiment d'aquests espais per part de tota la població.

   - Les determinacions que contemplin els serveis i les infraestructures que requereixi l'ordenació del parc, tal com accés rodat, aparcament de vehicles, l'abastament d'aigua i energia elèctrica i la correcta evacuació i tractament de les aigües residuals.

   - Les condicions de repoblació forestal per tal de no malmetre les espècies forestals existents i millorar la qualitat d'aquests terrenys.

   - Regulació específica dels usos i les condicions de l'edificació que de forma restrictiva s'hi permetin.

   - Establir els instruments de gestió i organització necessaris per a garantir les funcions del Parc.

6. Es permet l'ocupació puntual dels sòls qualificats de sistema de parcs i jardins urbans, amb els elements que siguin indispensables per a la rehabilitació de construccions preexistents, que comportin:

   - La ubicació d'ascensors i altres elements per a garantir l'accessibilitat de les persones als edificis, amb el compliment dels apartats a, b i c de l'article 67.3 de les Normes Urbanístiques.

   - Reduir com a mínim el 30% de la demanda energètica anual destinada a la calefacció o la refrigeració dels edificis.

   Es minimitzarà l'afectació a la zona enjardinada i arbrat existents i es reposaran els elements que puguin ser afectats per l'execució de les obres.

Comprèn les àrees boscoses pròximes a l’àrea urbana, que formen la corona boscosa periurbana, situades en relleus topogràfics morfològicament importants, que garanteixen la protecció ambiental de l’àrea urbana, la incorporació d’uns espais naturals a la ciutat i configuren la corona verda de la ciutat. L’administració pública intervindrà activament per tal de garantir i promocionar les seves funcions mediambientals, d’esplai, repòs, esbarjo i lleure per als ciutadans a partir de la conservació i la regeneració de la massa arbòria existent o de la seva ampliació en dimensió important.

1. El sòls qualificat com a Boscos podrà ser de titularitat pública o privada.

2. La determinació de la titularitat pública d'aquests sòls vindrà fixada mitjançant els planejaments especials que els desenvolupi, els quals actuaran com a títol legitimador de l’expropiació.

3. Els propietaris d'aquests sòls que es mantinguin de titularitat privada, hauran de complir estrictament l'objecte, les funcions i la regulació urbanística establertes en aquestes Normes, planejament especial de desenvolupament i legislació sectorial vigent.

1. En l'obtenció, finançament, ús i conservació del sistema de boscos, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Especial.

2. Seran aplicables supletòriament els preceptes que regulen la zona de valor forestal (clau 9), restringint els usos admesos al forestal.

3. Tanmateix, en tot allò que li sigui aplicable, s'observaran els preceptes específics establerts per la legislació sectorial vigent.

1. Ús dominant: forestal.

2. Usos compatibles: pecuari semiïntensiu, lleure i cultural sempre i quan siguin activitats compatibles amb els objectius del parc i complementàries de l'ús d'esbarjo i lleure, i de protecció i promoció de la natura i el medi ambient.

3. Mitjançant un Pla Especial d'iniciativa pública es podran determinar altres usos compatibles vinculats amb l'ús dominant forestal o restringir en determinades àrees els usos compatibles admesos pel Pla General.

1.  Per a l'ordenació del sistema de boscos s'hauran de redactar Plans Especial, d'acord amb el que s'estableix Capítol Segon del Títol I d'aquestes Normes.

2.  Aquests Plans Especials podran establir, entre les determinacions generals següents:

• La delimitació dels sòls públics i privats i la forma d'obtenció dels primers.
• Les mesures adequades per a fomentar un millor gaudiment d’aquests espais per part de tota la població.
• Les determinacions que contemplin els serveis i les infrastructures que requereixi l'ordenació del parc, tal com accés rodat, aparcament de vehicles, l'abastament d'aigua i energia elèctrica i la correcta evacuació i tractament de les aigües residuals.
• Les condicions de repoblació forestal per tal de no malmetre les espècies forestals existents i millorar la qualitat d’aquests terrenys.
• Regulació específica dels usos i les condicions de l'edificació que de forma restrictiva s'hi permetin.
• Establir els instruments de gestió i organització necessaris per a garantir les funcions del Parc.

Comprèn els sòls que per les seves característiques de situació geogràfica i pels seus valors ecològics, arqueològics paisatgístics o ambientals, han d'ésser preservats de qualsevol activitat que pugui perjudicar aquests valors per tal d'assegurar la seva conservació, regeneració i millora. Amb l'objectiu de garantir i potenciar la seva funció d'espais oberts a l'entorn de la ciutat.

1.  El sòls qualificats com a Parc ecològico-paisatgístic podran ser de titularitat pública o privada.

2.  La determinació de la titularitat pública d'aquests sòls vindrà fixada mitjançant el planejament especial que els desenvolupi.

3.  Els propietaris d'aquests sòls que es mantinguin de titularitat privada, hauran de complir estrictament l'objecte, les funcions i la regulació urbanística establertes en aquestes Normes, planejament especial de desenvolupament i legislació sectorial vigent.

En l'obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Especial.

1. Ús dominant: les activitats orientades a la protecció d'espais no edificats que tenen determinades característiques mediambientals i paisatgístiques.

2. Usos compatibles: lleure, agrícola, forestal i pecuari semiïntensiu.

1.  Per a l'ordenació més detallada dels parcs ecològico-paisatgístics s'hauran de redactar Plans Especial, d'acord amb el que s'estableix Capítol Segon del Títol I d'aquestes Normes.

2.  Aquests Plans Especials podran establir, entre d'altres les determinacions generals següents:

-    La delimitació dels sòls públics i privats i la forma d'obtenció dels primers.

-    Les condicions de repoblació forestal per tal de no malmetre les espècies forestals existents i millorar la qualitat d'aquests terrenys.

-    Mesures per a la prevenció d'incendis.

-    Regulació específica dels usos i les condicions de l'edificació que de forma restrictiva s'hi permetin.

-    S'establiran els instruments de gestió necessaris per a garantir les funcions del Parc.

-    La xarxa de camins públics.

Comprèn els sòls aptes per a l'explotació agrícola propers a l'àrea urbana, respecte dels quals l'Administració pública intervindrà activament per a preservar-los de la seva incorporació al procés urbà i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de l'ús agrari.

1. El sòl qualificat com a Parc Agrícola podrà ser de titularitat pública o privada.

2. La determinació de la titularitat pública d'aquests sòls vindrà fixada mitjançant el planejament especial que els desenvolupi.

3. Els propietaris d'aquests sòls que es mantinguin de titularitat privada, hauran de complir estrictament l'objecte, les funcions i la regulació urbanística establertes en aquestes Normes, planejament especial de desenvolupament i legislació sectorial vigent.

1. En l'obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs agrícoles, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Especial.

2. Seran aplicables supletòriament els preceptes que regulen la zona de valor agrícola (clau 8), restringint els usos admesos a l'ús agrícola.

3. Tanmateix, en tot allò que li sigui aplicable, s'observaran els preceptes específics establerts per la legislació sectorial vigent (Legislació agrària comunitària, estatal i autonòmica).

1. Ús dominant: agrícola.

2. Usos compatibles: pecuari semiïntensiu, lleure i cultural sempre que estiguin vinculats estrictament amb les activitats agràries que defineixen les funcions d'aquests Parcs.

3. Mitjançant un Pla Especial d'iniciativa pública es podran determinar altres usos compatibles vinculats amb l'ús dominant agrícola o restringir en determinades àrees els usos compatibles admesos pel Pla General.

1. Per a l'ordenació dels parcs agrícoles s'hauran de redactar Plans Especial, d'acord amb el que s'estableix Capítol Segon del Títol I d'aquestes Normes.

2. Aquests Plans Especials podran establir, entre les determinacions generals següents:

   • La delimitació dels sòls públics i privats i la forma d'obtenció dels primers.

   • Les mesures adequades per a fomentar la millora tecnològica de les explotacions agràries, com també de les activitats educatives, cíviques i culturals compatibles.

   • Les determinacions que contemplin els serveis i les infrastructures que requereixi l'ordenació del parc.

   • Regulació específica dels usos i les condicions de l'edificació que de forma restrictiva s'hi permetin.

   • S'establiran els instruments de gestió i organització necessaris per a garantir les funcions del Parc.

   • Determinar la inclusió com a habitatges rurals, els habitatges existents que tinguin una vinculació directa amb l'ús dominant del Parc.

Comprèn aquells terrenys del sistema fluvial situats a la vora dels rius, rieres i torrents que pels seu paper de corredor biològic, l’elevada biodiversitat i els valors paisatgístics o ambientals han de ser preservats de qualsevol activitat que pugui perjudicar aquests valors per tal d’assegurar la seva conservació, regeneració i millora. Amb l’objectiu de garantir i potenciar la seva funció d’espais oberts a l’entorn de la ciutat.

Aquest Pla General inclou dues categories, apart de la genèrica identificada amb la Clau C.5

-    Un sistema de parc fluvial on s’admet, l’ús extractiu i que s’identifica amb la clau C.5.a.

-    Un sistema de parc fluvial on s’admet l’ús esportiu escolar que s’identifica amb la clau C.5.b.

1. El sòls qualificat com a parc fluvial podran ser de titularitat pública o privada.

2. La determinació de la titularitat pública d'aquests sòls vindrà fixada mitjançant el planejament especial que els desenvolupi.

3. Els propietaris d'aquests sòls que es mantinguin de titularitat privada, hauran de complir estrictament l'objecte, les funcions i la regulació urbanística establertes en aquestes Normes, planejament especial de desenvolupament i legislació sectorial vigent.

En l'obtenció, finançament, ús i conservació del sistema de deveses, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Parcial o Pla Especial.

1. Ús dominant: lleure.

2. Usos compatibles:

   • Aquells usos i activitats que estiguin absolutament vinculats amb les funcions d'esbarjo, lleure i repòs dels veïns, tal com cultural o esportiu.

   • Pecuari semiïntensiu.

   • A l'àmbit identificat amb la clau C.5.a s'admet l'ús extractiu prèvia tramitació d'un Pla Especial que delimiti les àrees on s'hi permetin les activitats extractives. El Pla Especial haurà de justificar el compliment dels requisits que condicionen aquesta activitat i haurà de preveure l'elaboració d'un programa de Restauració on es determinin les actuacions a realitzar per a la regeneració del parc fluvial i deveses i del paisatge.

   • A l'àmbit identificat amb la clau C.5.b s'admet l'ús esportiu a l'aire lliure prèvia tramitació d'un Pla Especial que reguli l'ocupació del sòl mitjançant un estudi paisatgístic que serveixi de pauta per a concretar l'ubicació de les pistes esportives, impedint talussos i murs de contenció d'una altura superior a 1,50 m i garanteixi la no afectació de l'arbrat conservant i protegint les actuals característiques de la devesa. L'espai destinat a pistes esportives, tindrà una superfície màxima del 25% de l'àmbit i la situació de les pistes evitarà el tallat d'arbres. Els tancaments han de ser transparents, queden expressament prohibits els tancaments massissos.

1. S'hauran d'ordenar prioritàriament amb elements d'urbanització propis per a l'ús a què es destinen i que són fonamentalment arbrat i jardineria, aigua i el mobiliari urbà corresponent.

2. No s'admet cap tipus d'edificació excepte instal·lacions descobertes per a la pràctica esportiva i accessòries de jocs i esbarjo, que no ultrapassin el cinc per cent (5%) de la superfície de la devesa i les edificacions annexes a aquestes instal·lacions no ultrapassaran en cap cas l’ocupació màxima del dos per cent (2%) de la superfície de las devesa en servei en el moment en que hom les projecti.

   Aquestes instal·lacions no perjudicaran la qualitat de la jardineria i l'arbrat, ni limitaran els recorreguts interns a través dels parcs.

1.  Per a l'ordenació de les deveses s'hauran de redactar Plans Especial, d'acord amb el que s'estableix Capítol Segon del Títol I d'aquestes Normes.

2.  Aquests Plans Especials podran establir, entre les determinacions generals següents:

-    La delimitació dels sòls públics i privats i la forma d'obtenció dels primers.

-    Les mesures adequades per a fer compatible l’entorn natural que cal respectar, potenciar i protegir amb el caràcter de parc metropolità.

-    Les determinacions que contemplin els serveis i les infrastructures que requereixi l'ordenació del parc.

-    Regulació específica dels usos i les condicions de l'edificació que de forma restrictiva s'hi permetin.

-    S'establiran els àmbits i els instruments de gestió i organització necessaris per a garantir les funcions del Parc.

3.  Els sòls inclosos dins l’àmbit del Pla Especial de Protecció del Ter els serà d’aplicació les determinacions d’aquest Pla.

Comprèn el sistema hidrològic el conjunt compost per rieres, torrents i fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques.

El sòl qualificat com a sistema hidrològic serà de titularitat pública.

Aquest Pla General contempla el Sistema Hidrològic dins del sistema d’espais lliure únicament per les seves característiques físiques i geogràfiques. En l’obtenció, el finançament, la construcció, l’ús i la conservació de les instal·lacions d’ordenació dels torrents i rieres s’observarà allò que disposen aquestes Normes, la legislació sectorial vigent i les corresponents disposicions urbanístiques que es puguin establir mitjançant Planejament Especial, sense perjudici del que determinin aquelles altres administracions amb competències sobre aquesta matèria.

Ús dominant: lleure. Usos compatibles: els necessaris per acomplir amb la funció d’adequar els traçats i els marges així com aquells per a dur a terme canalitzacions oportunes.

1. Els espais adscrits a aquest Sistema no són edificables, excepció feta de les instal·lacions al servei del Sistema corresponent.

2. S’estableix una zona de protecció de cinc metres d'ample des del marge superior de la canalització del curs d'aigua que serà exclusivament per a ús públic

3. De forma expressa es prohibeixen els moviments de terres i les desforestacions de marges. Amb caràcter general es garantirà la conservació de la vegetació autòctona de ribera en els torrents i rieres, així com les seves condicions per la seva regeneració i millora.

4. L'abocament o conduccions de residus industrials o pecuaris es realitzarà de forma controlada amb la corresponent depuradora i conduccions de forma subterrània assegurant la netedat i continuïtat de les condicions naturals i assegurant la no contaminació de les capes freàtiques.

5. Les Administracions públiques competents per raó de la mateixa, establiran les mesures d'intervenció adequades per a la realització dels projectes de sanejament i de canalització de rieres seguint els objectius i les funcions de regeneració i recuperació dels traçats naturals tot permetent el pas de vianants i el pas restringit de vehicles en aquells casos en que aquest Pla ho preveu expressament o s'estimi pertinent.

6. Les rases que es realitzin per la conducció de l'aigua, vinculades a l'activitat agrícola o forestal, no formaran part del sistema hidrològic, no obstant, en la seva execució es garantirà el sistema natural del recorregut de les escorrenties d'aigua, de forma que les actuals conques de les rieres o els torrents, no es vegin afectades significativament pel possibles canvis de superfície de recepció.

1.  Comprèn aquest capítol la regulació dels sistemes d'equipaments comunitaris i de serveis tècnics, en tant que es tracta de sòls destinats a instal·lar dotacions d'interès públic i social necessaris en funció de les característiques demogràfiques i socio-econòmiques de la població.

2.  Els sòls que aquest Pla destina a sistema d'equipaments i serveis tècnics, s'inclouen en una de les categories següents:

-    Sistema d'equipaments comunitaris                   Clau E

-    Sistema d'infrastructures de serveis tècnics        Clau F

1. El sistema d'equipaments comunitaris inclou els sòls que es destinen a usos públics col·lectius o comunitaris i a dotacions d'interès públic o social al servei directe dels ciutadans.

2. Es diferencien els següents tipus dequipament:
   • Equipament docent, identificat amb la clau E.d: comprèn les instal.lacions on es desenvolupa l’activitat educativa.
   • Equipament cultural i religiós, identificat amb la clau E.c: comprèn les instal.lacions on es desenvolupen activitats de tipus cultural i religiós.
   • Equipament sanitari-assistencial, identificat amb la clau E.s; comprèn les instal.lacions on es desenvolupen les activitats sanitàries i assistencials.
   • Equipament administratiu, identificat amb la clau E.a: comprèn les instal.lacions on es desenvolupen activitats de tipus administratiu.
   • Equipament esportiu, identificat amb la clau E.e: comprèn les instal.lacions on es desenvolupen activitats esportives.

1. En sòls que el present Pla General o planejament que el desenvolupi qualifica com a sistema d'equipaments comunitaris amb un ús assignat, tant generals com locals, seran de titularitat pública.

2. No obstant el que s'estableix al punt primer d'aquest article, els equipaments privats existents abans de l'entrada en vigor d'aquest Pla General, siguin generals o locals, conservaran la seva titularitat privada sempre i quan puguin acreditar que venen realitzant la seva activitat privada conforme a l'ús dominant pel qual aquest Pla General ha qualificat el sòl o l'edificació, abans de la data esmentada.

3. La titularitat pública dels equipaments no exclou la possibilitat de la concessió del domini públic quan aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa de l'equipament, i dels objectius d'aquest Pla.* (sentència Bambini)

En l'obtenció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació dels equipaments s'observarà allò que disposen aquestes Normes, la legislació sectorial vigent i les corresponents disposicions urbanístiques que es puguin establir mitjançant Planejament Especial.

1. Usos dominants:

   • A l'àmbit identificat amb la clau E.d, l'ús dominant és el docent: llars d'infants, escoles, instituts, escoles d'educació especial, centres universitaris, etc.

   • A l'àmbit identificat amb la clau E.c, els usos dominants són els culturals i els religiosos: centres cívics i socials, biblioteques, arxius, museus, centres religiosos, temples, convents, monestirs, etc.

   • A l'àmbit identificat amb la clau E.s, els usos dominants són el sanitari i l'assistencial: centres sanitaris, clíniques, hospitals, centres assistencials, geriàtrics, residències col·lectives, etc.

   • A l'àmbit identificat amb la clau E.a, els usos dominants corresponen a centres o edificis destinats a serveis administratius de tot tipus.

   • A l'àmbit identificat amb la clau E.e, l'ús dominant és l'esportiu: camps de futbol, atletisme, pistes poliesportives cobertes i descobertes, pistes de tenis, etc.

   • Serà necessària la redacció d'un Pla Especial d'assignació d'usos, en aquelles parcel·les que no tinguin un ús concret o no assignat en el moment de l'aprovació definitiva d'aquest Pla General o que es vulgui modificar l'ús existent o assignat actualment, ja siguin de titularitat pública o privada. Aquesta condició serà d'obligat compliment excepte quan l'assignació d'un ús concret es realitzi sobre equipaments que siguin de titularitat pública i escala de barri.

     El Pla Especial justificarà l'ús assignat en funció de la disponibilitat potencial segons planejament, de terrenys destinats a equipaments, de la idoneïtat de la localització i de les necessitats i/o cobertura del servei al que es destinarà l'equipament esmentat. Altrament en el Pla Especial es determinaran les condicions bàsiques de l'ordenació i l'edificació a les que s'haurà d'ajustar la nova edificació d'acord amb els paràmetres definits en l'article anterior.

2. Usos compatibles: aquells directament vinculats amb l'ús dominant i amb la funció concreta de l'equipament. En aquest sentit, el Pla General, reconeix com a compatibles els usos existents en els equipaments en el moment de l'aprovació inicial i que estiguin d'acord amb la definició anterior d'aquest mateix apartat.

   • S'admet l'ús d'habitatge unifamiliar de manera excepcional la finalitat del qual sigui el servei de vigilància o manteniment de la instal·lació.

1. L'edificació en àrees qualificades de sistema d'equipaments, s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l'organització general del teixit urbà en què se situen i a les condicions ambientals del lloc.

2. L'edificabilitat màxima serà:

• En zones que provenen de l'execució d'un Pla Parcial o Especial serà segons el coeficient d'edificabilitat de 1m2st/m2sòl i una ocupació màxima de l’edificació del 70%, excepte les indicades en aquestes normes o que un Pla Especial d'Equipaments posterior permeti redistribuir, en un àmbit definit, l'edificabilitat segons tipus de parcel·la i usos previstos. Els espais lliures d’edificació es preservaran com a tal.

• Equipaments amb edificabilitat màxima específica d'acord amb el Pla especial urbanístic per l'ordenació de volums dels equipaments públics i criteris d'adequació i restauració del sistema de parc fluvial i deveses de la Creueta o document que el refongui:
  • Ed1 PE de La Creueta: 9.103,27 m2 st
  • Ed2 PE de La Creueta: 21.000,00 m2 st

• En els altres casos, en sòl urbà serà el de la zona colindant

• En zones de sòl no urbanitzable serà la que el Pla Especial determini en funció de l'equipament d'interès social.

3. En els casos en que els usos i l'edificabilitat estiguin definits, es redactarà un pla de millora urbana d’ordenació de volums que justifiqui l'edificabilitat, defineixi la volumetria de la implantació, els accessos i aparcaments previstos, l'adequació del tractament de façanes, la coberta respecte l'entorn i el tractament dels espais lliures d'edificació que seran enjardinats.

4. Ordenació específica: Equipament docent habitatges universitaris (MPGOU_19bis)

Ordenació específica del sistema E.d habitatges universitaris:

L’ús dominant del subsistema E.d habitatges universitaris és el docent. En el cas de l’ús docent universitari, es podrà admetre directament vinculat a aquest i com a ús compatible l’ús d’habitatge universitari de lloguer. Els paràmetres específics de l’ordenació són:

Condicions de l’edificació de les parcel·les qualificades d’E.d habitatges universitaris:

Titularitat.

Els nous equipaments universitaris d’ús docent inclosos en l’àmbit d’aquesta modificació seran de titularitat pública.

5. Ordenació específica: Equipament docent sector Devesa (MPGOU_30)

Condicions de l’edificació:

Edificabilitat màxima:              1,00 m²st/m²s

Ocupació màx:                        70%

Alçada reguladora màxima:     B+1

Posició de l’edificació:             la planta B+1 s’enretirarà un mínim de 10 metres del límit sud de la parcel·la

6. Ordenació específica: Equipament Docent Montessori-Palau (MPGOU_34)

Condicions d’ús

Als usos ja admesos per la qualificació d’E.d s’hi inclou a més, el de la implantació dels accessos al sòl no urbanitzable.

Condicions d’ordenació

• Integració a la morfologia del terreny segons art. 68.2 de les NNUU del PGOU i preveient quantes mesures siguin  necessàries per garantir la correcta transició entre els terrenys que es preveu terraplenar per a la nova disposició del camp de futbol i el sòl no urbanitzable de valor forestal adjacent, amb talussos de pendent no superior a 2V:3H, segons plànol d’implantació núm. 8
• Els tancaments seran transparents i queden expressament prohibits els massissos.

7. Ordenació específica: Equipament cultural, sanitari-assistencial i administratiu (Clau Ec/s/a) del sector Accés Nord.

Condicions de l’edificació:

Edificabilitat màxima:              1,20 m²st/m²s

Ocupació màx:                        40%

Alçada reguladora màxima:     B+2

8. Ordenació específica: Equipament esportiu sector Parador del Güell

Condicions de l’edificació:

Edificabilitat màxima:               0,10 m²st/m² sòl net

Alçada reguladora màxima:     4,00 m (B)

9. Ordenació específica: Equipament sanitari hospital Josep Trueta

Condicions de l’edificació:

Edificabilitat màxima:              2,20 m²st/m² sòl net

Ocupació màx:                        50%

Nombre màxim de plantes:     B+10

Ordenació:                              l’ampliació de sostre es localitzarà en els gàl·libs assenyalats en plànol d’ordenació. En cas de optar per una altra localització, caldrà la tramitació d’un pla de millora urbana d’ordenació de volums

1. El sistema d'infrastructures i serveis tècnics comprèn les instal·lacions i tota classe d’activitats que realitza l'administració, subjecte generalment a activitats classificades i destinades a la prestació de serveis amb qualsevol forma de gestió.

2. S'identifica en els plànols d'ordenació amb la clau F.

El sòl destinat a sistema d'infrastructures de serveis tècnics podrà ser de titularitat pública o privada.

1. En l'obtenció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació dels serveis tècnics s'observarà allò establert en aquestes Normes en els Plans Especials que es desenvolupin i en la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries.

2. Les condicions que regulen l'entorn dels serveis tècnics es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent, com també per a les corresponents disposicions urbanístiques i especials dels plans que desenvolupin algun dels sectors on s'ubiquen.

3. Quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal·lació d'algun dels serveis abans definits, es podrà qualificar de sistema d'infrastructures el sòl necessari seguint el que es disposa l'article 29.2 i 3 del DL 1/90. El Pla Especial que caldrà redactar vetllarà pel manteniment de les condicions ambientals i d'impacte paisatgístic del sector afectat i haurà d'anar acompanyat d'estudis d'impacte ambiental on s'avaluïn les solucions menys lesives a l'impacte ambiental i paisatgístic que afectin.

1. Usos dominants: instal.lacions i els espais reservats pels serveis d'abastament d'aigües, evacuació i depuració d'aigües residuals, centrals receptores i distribuïdores d'energia elèctrica i la xarxa d'abastament, centres de producció o transformació de gas i la seva xarxa de distribució, central i galeries de la xarxa de telecomunicació, parcs mòbils de maquinària, plantes incineradores, de tractament de residus sòlids, deixalleria i altres  possibles serveis de caràcter afí. Inclou altres serveis públics vinculats al viari i de suport al transport rodat com són els serveis ITV, les bàscules, etc. Inclou també els següents serveis comunitaris: cementiris, tanatoris i crematoris, desballestament de vehicles abandonats a la via pública, instal.lacions d’abastaments (escorxadors, mercats, benzineres,...) i també els serveis de seguretat (extinció d'incendis, protecció civil, presó, ...), així com qualsevol altre servei de caràcter públic i de competència municipal i supramunicipal.

2. Usos compatibles: aquells estrictament vinculats amb les instal·lacions de cadascun dels serveis que es tracti, amb les condicions de funcionament específicament regulades a la legislació tècnica corresponent.

   - S'admet l'ús d'habitatge unifamiliar de manera excepcional la finalitat del qual sigui el servei de vigilància o manteniment de la instal·lació.

Les condicions d‘ordenació i d’edificació pel sistema d’infrastructures de serveis tècnics seran les següents:

-    El tipus d’ordenació serà el de volumetria específica amb un índex d’edificabilitat neta d’1,00 m2st/m2s.

-    Quan es situïn en illes d’edificació contínua s’ordenaran segons alineació de carrer i la seva edificabilitat es disposarà segons l’ordenació general de l’illa.

-    Els espais no ocupats per les instal·lacions i que constitueixen l’entorn d’aquests serveis es sistematitzaran com a espais lliures enjardinats.

-    L'espai de protecció de les infrastructures i en particular de les línies aèries i subterrànies compliran la legislació sobre la matèria i la normativa particular. Aquest espai serà no edificable.

-    En sòl urbà i urbanitzable totes les línies seran subterrànies, el cost de llur soterrament anirà a càrrec del sector o de la unitat d’actuació on estigui inclòs.

1. El Pla General classifica com a sòl urbà, aquell que per la seva situació en àrees consolidades per la urbanització i edificació mereix aquella classificació. El sòl urbà comprèn aquells sols ja consolidats per l'edificació i dotats de tots els serveis urbanístics.

2. En el cas de sòls que hagin adquirit la condició d'urbans per execució d'un Pla Parcial, la classificació com a urbà no deslliura els propietaris afectats del total compliment de les obligacions derivades del Pla Parcial.

1. Àmbit:

El seu àmbit és el delimitat als plànols i correspon al Parc de la Devesa i els espais que el relacionen amb els espais fluvials que hi llinden i a la connexió amb la ciutat.

En relació als espais fluvials, l'àmbit incorpora el passeig permietral del riu Ter entre l'aiguabarreig amb el riu Guell i el riu Onyar, així com la vora del riu Onyar fins l'estrep del pont del ferrocarril.

En relació a la ciutat, l'àmbit incorpora els accessos al Parc des del carrer Caterina Albert, des de la Rotonda de la Devesa , des de la Rotonda del Rellotge, aixi com els carrers que donen façana com són el Passeig de la Devesa i bona part del carrer Güell.

La superfície total de l'àmbit és de 440.259 m2

2. Objectius:

• Restauració d'aquesta àrea donada la seva importància patrimonial
• Com a jardí històric
• Com a conjunt d'elements catalogats

• Restauració d'aquesta zona com a parc urbà
• Recuperant les àrees ocupades per antics usos incompatibles
• Potenciant els accessos des de la ciutat antiga
• Relacionant-la amb el barri de Fontajau
• Controlant l'activitat humana que s'hi realitza

• Recuperació d'aquest àmbit donada la seva importància ecològica-paisatgística
• A través de la gestió de l'arbrat
• Recuperant el marge dret del riu Ter i Onyar

3. Condicions d'ordenació, edificació i ús:

• Reforçar l'estructura del parc, recuperant l'estratègia del projecte original.
• Determinar criteris de rehabilitació, ampliació o enderroc de les edificacions existents d'acord amb el Pla Especial del Catàleg.
• Regular la implantació d'edificacions adequades per la millora de l'ús de parc urbà.
• Ordenar els elements de mobiliari urbà infraestructures i xarxes de serveis adequats als usos que es determinin.
• Potenciar l'ús de parc urbà.
• Regular els usos temporals de la Fira de Girona, Fires de Sant Narcís, Mercat Setmanal i Veles d’estiu, així com els usos esporàdics.
• Diagnosticar i actuar sobre les problemàtiques d'accessibilitat i mobilitat generada amb un estudi específic que estableixi noves estratègies en relació a la conservació del patrimoni, als usos i a llurs demandes.
• Diagnosticar i actuar sobre l'arbrat amb un estudi exhaustiu que representi amb fidelitat l'estructura arbòria i que permeti un coneixement precís de la seva maduresa biològica en referència al seu estat i a la situació dels usos concrets, donant lloc a actuacions d'ordenació i tractament de zones puntuals amb l'objectiu de donar resposta global a la totalitat de parc.
• Els usos previstos als trams del passeig perimetral que se superposi amb l'espai LIC de la xarxa Natura 2000 “Riberes del Baix Ter” estaran orientats al manteniment i restabliment, en un estat de conservació favorable, dels hàbitats naturals i de les espècies silvestres de la fauna i de la flora d'interès comunitari associats al LIC “Riberes del Baix Ter”
• Considerar la proximitat i els usos de la zona d'equipaments dels edificis del Firal i l’Auditori, atès que es tracta d'un sector molt directament vinculat al funcionament i estructura del jardí històric de la Devesa
• Concretar els usos que es podran desenvolupar per la finalitat plantejada de restauració i millora de la Devesa, que han de ser vinculats a l'ús de jardí-parc urbà.
• Limitar l'edificabilitat global de l'àmbit prevista en el Planejament General per tal d'ajustar-se a les necessitats pròpies dels usos i activitats que s'estableixin.
• Sostre màxim de l'àmbit del sistema de places, parcs i jardins urbans de l'àmbit (clau C.1): 3.300,00 m².

4. Condicions de gestió:

Aquest Pla Especial que serà de promoció pública, establirà el sistema d'actuació , així com les etapes d'execució corresponents.

1. Els límits del sòl urbà, zones i subzones, sistemes i Unitats d'Actuació pel posterior desenvolupament, així com l'ordenació detallada d'aquest sòl s'especifica en els plànols d'ordenació a escala 1/2.000.

2. Cada unitat de zona porta l'indicador alfanumèric o clau que, d'acord amb les categories que s'estableixen, la defineix i n'estableix les condicions de parcel·lació, edificació i ús.

3. Complementàriament a la definició de les zones que es realitza en el Títol V sobre Qualificació del sòl, per l'execució i el desenvolupament del sòl urbà s'assenyalen i delimiten Unitats d'Actuació, Plans de Millora Urbana i Plans Especials. Les condicions d'ordenació i gestió de les esmentades Unitats d'Actuació i Plans de Millora Urbana es detallen en els annexes normatius que s'adjunten a la present normativa. Les determinacions dels Plans Especials es detallen en els articles següents.

1. El sòl urbà delimitat per aquest Pla es regularà per les determinacions que s'estableixen en aquestes Normes i annexes Normatius, per les determinacions que estableixin als corresponents Plans de Millora que desenvolupin cada sector i per les ordenances de regulació de l'edificació i usos detallats.

2. Les cessions gratuïtes i obligatòries en actuacions poligonals en sòl urbà es determinaran en la corresponent regulació de cada àmbit o sector i, tindran l'extensió que disposa l'article 120 del D.L. 1/90.

L'ordenació de la parcel·la és la grafiada al plànol d'ordenació de la MPGOU-35. Els paràmetres bàsics específics es transcriuen a continuació:

• Parcel·la mínima: L'existent. No es permet cap divisió.
• Edificabilitat màxima de la parcel·la: 734,00 m2 de sostre, equivalents als 166,00m2 del xalet existent + 568,00m2 d'ampliació.
• Ocupació màxima: Segons plànol d’ordenació. Per la nova edificació es fixa un gàlib.
• Sòl de parcel·la lliure d'edificació: Serà enjardinat.
• Nombre màxim de plantes:  Segons plànol d'ordenació. Per la nova edificació es podrà admetre dins el gàlib fixat, un màxim de B+3.
• ARM (nova edificació): 9,50 metres sobre la coberta de la planta baixa del xalet Tarrús.

El Pla General estableix, pel que fa a la qualificació del sòl, la divisió del sòl susceptible d’aprofitament privat en zones generals, zones i subzones.

En els plànols d’ordenació (escala 1/2.000) es delimiten les corresponents zones i subzones de sòl urbà i les àrees a desenvolupar pel planejament especial.

Es defineixen les zones generals en funció de dos components, la forma i l’ús global:

a. La forma: s'entén a partir del tipus de relació que s'estableix entre l'edificació i l'espai lliure que genera a través de la configuració de carrers i/o places, o a través de la configuració d'espais oberts.

b. L'ús global s'entén a partir de la dominància entre l'ús residencial, terciari i/o industrial.

Es defineixen les zones i subzones de sòl urbà, en funció de la regulació específica per cada teixit, de les diferents intensitats, i dels diferents usos dominants i/o compatibles.

Les zones generals i les zones i les subzones de sòl urbà que fixa aquest Pla General són les següents:

1. Residencials:

1. Zona general residencial que configura carrers (Clau 1)

   • Zona de ciutat vella                                                                         (Clau 1.1)
   • Zona d'eixample                                                                              (Clau 1.2)
   • Zona d'edificació en filera                                                                (Clau 1.3)
   • Zona d'edificació oberta                                                                  (Clau 1.4)

2. Zona general residencial amb espais oberts (Clau 2)

   • Zona d'edificació suburbana                                                              (Clau 2.1)
   • Zona de ciutat jardí amb parcel·la petita                                            (Clau 2.2)
   • Zona de ciutat jardí amb parcel·la gran                                              (Clau 2.3)
   • Zona d'edificació amb volumetria vinculant                                         (Clau 2.4)
   • Zona d'edificació amb volumetria flexible                                            (Clau 2.5)

2. Terciari:

   1. Zona de dotacions i serveis privats (Clau 3)
      • Zona de dotacions i serveis privats que configuren carrer                      (Clau 3.1)                         
      • Zona de dotacions i serveis privats amb espais oberts                           (Clau 3.2)

   2. Zona comercial (Clau 4)

      • Zona comercial que configuren carrer (Clau 4.1)
      • Zona comercial amb espais oberts (Clau 4.2)

3. Industrial:

   • Zona industrial que configura carrers   (Clau 5.1)
   • Zona industrial amb espais oberts  (Clau 5.2)

4. De remodelació:

   • Zona de remodelació (Clau 6)

5. De protecció:

   • Zona de protecció (Clau 7)

1. El sòl urbà delimitat per aquest Pla es regularà per les determinacions generals i específiques que s'estableixen en aquestes Normes, per les determinacions dels corresponents Plans Especials que desenvolupin cada àrea i per les ordenances de regulació de l'edificació i usos pormenoritzats.

2. Quan les condicions bàsiques de l'ordenació de l'edificació establertes per a cada zona o subzona es determini la seva aplicació directa, s'entendrà que els preceptes d'aquestes Normes s’apliquen directament, sense necessitat de planejament de desenvolupament.

1. En la regulació concreta de cada zona s'estableixen els diferents paràmetres i condicions que li són d'aplicació, definits en el Títol III, remetent-se algun d'ells als plànols d'ordenació a escala 1/2.000.

2. Tindran caràcter de bàsic els paràmetres que tinguin una relació directa amb:

• condicions de parcel·la mínima.
• ocupacions de parcel·la (sigui amb fondàries edificables o ocupacions màximes de patis o parcel·les.
• edificabilitat de les parcel·les.
• alineacions o separacions respecte a carrer, amb la flexibilitat establerta a l'apartat 5 del present article.
• nombre de plantes amb la flexibilitat establerta al punt a l'apartat 5 del present article.
• usos dominants o incompatibles.

3. La resta de paràmetres i condicions que no es consideren bàsics tenen la condició de complementaris.

4. Els paràmetres bàsics s’hauran de modificar mitjançant la modificació puntual de les Normes d’aquest Pla General. Els paràmetres complementaris podran ser modificats amb la tramitació d'un Pla de Millora Urbana d'acord amb els articles 70 del DLEG 1/2010 text refós de la LUC i el 90 del D 305/2006 reglament de la LUC.

5. En casos degudament justificats i mitjançant un Pla de Millora Urbana d'ordenació volumètrica, es podran admetre:

   • variacions d'una planta, per sobre o per sota, partint dels paràmetres establerts pel planejament.
   • ajustar les alineacions amb els requisits i condicions establerts a l'art. 12 del PGOU

   En cap cas aquest PMU podrà alterar els altres paràmetres bàsics de la parcel·la, ni suposar una singularitat que alteri les condicions volumètriques de l'entorn immediat, ni distorsionar la percepció dels envolvents que conformen l'espai públic.

Comprèn els sòls destinats a ser ocupats per l’ús residencial amb una forta barreja d’usos compatibles. L’edificació es situa de manera contínua, configurant carrers i places.

L’ús global d’aquesta zona general és l’ús residencial.

Formen part d’aquesta zona general les zones següents:

1. DEFINICIÓ:

Comprèn els sectors de compartició tradicional de la terra en els nuclis rurals, donant lloc a casa de cos amb eixida per a horts i corral, i coberta amb graner. Aquest tipus urbà al llarg dels camins i carrers, configura el típic creixement fins a finals del segle XIX. Està constituït per un teixit urbà majoritàriament de parcel·la estreta, ocupada per habitatges unifamiliars. La regulació del Pla contribueix a conservar aquestes característiques.

El tipus d'ordenació és d'alineació a vial.

2. SUBZONES:

Subzones: S'identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s'afegeix a la clau de la zona.

La única subzona que diferencia el present Pla General és la següent:

Les parcel·les amb la clau 1.1.a formen part de conjunts històrics que fan referència a les cases entre mitgeres del s.XVI-XVII, encara que també es poden trobar restes del s.XII en algun sector. Aquests conjunts tenen un gran interès històric pel seu procés urbà i segueixen un model tipològic que dóna caràcter unitari al carrer, amb un gran valor paisatgístic. Estan subjectes a una protecció individualitzada encaminada a la conservació.

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

4. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

Condicions específiques de la subzona 1.1.a:

La intervenció en l'edificació existent preservarà la protecció ambiental donat el valor arquitectònic o ambiental. Atès les característiques de la façana o tipologia estructural de les edificacions no es podran enderrocar. Excepcionalment, prèvia tramitació d’un informe o dictamen tècnic que justifiqui la impossibilitat de la seva restauració i restabliment al seu estat originari, es podran enderrocar els edificis per a la seva reconstrucció immediata d’acord amb les condicions d'edificació de ciutat vella.

5. CONDICIONS D’ÚS: 

6. CONDICIONS D’APARCAMENT

1. DEFINICIÓ:

Recull els eixamples urbans i suburbans històrics, on prengué lloc l'extensió urbana de finals de segle XIX i primera meitat del XX fins la generalització del vehicle privat i sobre els que s'han produït el pes de creixement i de la localització de les activitats centrals i de servei. Comprèn l'edificació entre mitgeres amb façanes sobre l'alineació de vial. Inclou conjunts amb tipologia de casa de cos

El tipus d’ordenació és d’alineació a vial.

2. SUBZONES:

Subzones: S'identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s'afegeix a la clau de la zona. Quan l'edificació, en la seva part d'ús residencial, es destini a habitatges de protecció oficial s'afegirà el subíndex de cada subzona i l'epígraf "hp".

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

4. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

5. CONDICIONS D'ÚS:

(Densitat habitatges):

La densitat d'habitatges per parcel·la ha de complir el mòdul d'1 habitatge cada 80 m² de superfície construïda destinada a ús residencial, amb les següents excepcions:

En solars de reduïda dimensió existents en el moment de l'aprovació definitiva d'aquesta modificació puntual, per a la construcció d'edificis d'obra nova o gran rehabilitació d'edificis, s'admet:

• 1 habitatge per planta encara que no disposi d'un mínim de 80 m² de superfície construïda,
• 2 habitatges per planta quan disposin conjuntament d'un mínim de 120 m² de superfície construïda;

condicionat en ambdós casos a que la totalitat de la planta es destini a habitatge.

6. CONDICIONS D'APARCAMENT

1. DEFINICIÓ:

Comprèn un determinat creixement de la ciutat amb tipologia de cases unifamiliars de baixa alçada que, sovint en conjunts d’una mateixa promoció, defineixen uns fronts unitaris. Es caracteritzen generalment per una trama de carrers i parcel·les de dimensió reduïda. La seva ubicació és originàriament perifèrica. El tipus d'ordenació és d'alineació a vial.

2. SUBZONES:

Subzones: S'identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s'afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

4. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ:

5. CONDICIONS D'ÚS: 

6. CONDICIONS D'APARCAMENT

1. DEFINICIÓ:

Comprèn aquelles illes destinades a ser ocupades per edificis residencials, amb una ordenació unitària al voltant d'un espai lliure d'edificació central, d'ús comunitari, connectat físicament i visualment amb l'espai lliure exterior.

El tipus d'ordenació és d'alineació a vial.

2. SUBZONES:

Subzones: S'identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s'afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

4. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ:

5. CONDICIONS D'ÚS:

6. CONDICIONS D'APARCAMENT

Comprèn els sòls qualificats per a usos residencials amb edificacions ordenades generant espais oberts al seu voltant.

L’ús global d’aquesta zona general és l’ús residencial.

Formen part d’aquesta zona general, les zones següents:

1. DEFINICIÓ:

Comprèn els sols urbans que es pot considerar genèricament de creixement dels nuclis urbans de petita dimensió, que s'han desenvolupat segons una tipologia mixta entre la d'alineació de vial i la d'edificació aïllada, sempre, però sobre la base d'una clara referència a la parcel·la.

El tipus d'ordenació bàsic aplicable és el d'edificació aïllada pel que fa a la parcel·la, ocupació i edificabilitat, però amb una normativa més flexible pel que fa a les separacions respecte al carrer i als laterals, de manera que hi són possibles les edificacions aparellades o en filera, amb espai lliure adscrit a cada habitatge o bé amb jardí en condomini.

2. SUBZONES:

S'identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s'afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

4. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ:

5. CONDICIONS D'ÚS:

6. CONDICIONS D'APARCAMENT

1. DEFINICIÓ:

Comprèn els sòls urbans en què l'edificació respon a creixement de baixa densitat realitzats en habitatges unifamiliars envoltats normalment de vegetació de caràcter privat. Inclou alguns creixements unifamiliars entre mitgeres construïts a partir de paràmetres aplicables al tipus d'ordenació d'edificació aïllada.

El tipus d'ordenació és d'edificació aïllada.

2. SUBZONES:

S'identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s'afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

4. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:

5. CONDICIONS D’ÚS:

6. CONDICIONS D'APARCAMENT

1. DEFINICIÓ:

Comprèn els sols urbans en què l'edificació respon a creixement de baixa densitat realitzats en habitatges unifamiliars envoltats normalment de vegetació de caràcter privat.

El tipus d'ordenació és d'edificació aïllada.

2. SUBZONES:

S'identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s'afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ:

 4. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ:

5. CONDICIONS D’ÚS:

6. CONDICIONS D'APARCAMENT

1. DEFINICIÓ:

Comprèn aquells sòls residencials caracteritzats per una volumetria especial en forma i/o intensitat conseqüència d'una operació de remodelació / transformació. Inclou els sòls amb edificacions i espais lliures i es caracteritzen pel tipus edificatori de bloc o torre aïllada de caràcter plurifamiliar amb espais lliures entre ells. La naturalesa i titularitat d'aquest sòl lliure d'edificació podrà ser pública o privada.

Inclou aquelles construccions, que en el desenvolupament de planejaments anteriors, tenen el propi planejament diferit (Pla Parcial, Pla Especial, Estudi de Detall o projecte d'organisme públic aprovat) una regulació singular que el nou Pla General incorpora tal com han estat aprovades.

També inclou noves ordenacions definides volumètricament per la seva forma en planta i el nombre màxim de plantes.

El tipus d'ordenació és d'edificació aïllada.

2. SUBZONES:

Subzones: S'identifiquen les corresponents subzones amb un subíndex que s'afegeix a la clau de la zona.

Les subzones que diferencia el present Pla General són les següents:

3. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ: