L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, han presentat aquest matí al Parc del Migdia un estudi per al foment de la biodiversitat urbana a la ciutat de Girona amb l’objectiu de millorar el control integrat de plagues. El treball pretén fomentar la població d’insectívors, ratpenats i mallerengues principalment, que poden contribuir a la regulació de mosquits i la processionària del pi. Durant la presentació s’ha col·locat la primera caixa niu en aquest parc, de les 20 que es col·locaran en diferents parcs de la ciutat.

L’estudi inclou també recomanacions sobre les espècies florístiques autòctones més adients per a la vegetació de parterres i parcs, que s’adapten al clima local i fomenten l’establiment de poblacions de fauna auxiliar (insectes) pel control de plagues. Així mateix “s’inclouen directrius orientades a la millora i foment de la biodiversitat en edificis rehabilitats i de nova construcció, referent als espais de nidificació d’espècies que s’han adaptat a l’àmbit urbà i que hi troben aliment”, tal com ha explicat el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre. 

Des de l’any 2008 l’Ajuntament ha optat per implementar el control biològic de plagues en l’arbrat urbà amb la finalitat de reduir el nombre de tractaments amb productes fitosanitaris, mitjançant l’alliberament al medi de fauna auxiliar o útil amb l’objectiu de controlar la plaga i les molèsties sobre la ciutadania. S’anomena fauna auxiliar o útil a tots aquells animals, generalment invertebrats (insectes, aràcnids i nematodes), que són útils per combatre una plaga i inofensius per les plantes. 

“La intenció de l’Ajuntament es prosseguir en la disminució dels tractaments fitosanitaris en els espais verds i la via pública municipal”, tal com ha destacat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha remarcat la importància d’aquesta actuació que pretén “renovar el compromís de l’Ajuntament amb la Girona verda i intel·ligent, fent-se valdre de sistemes que no només són teconològics”. 

Per al foment d’insectívors, l’estudi aporta un plànol d’idoneïtat amb les àrees susceptibles d’acollida de poblacions de ratpenats i mallerengues. A través de la col·locació de caixes niu, es pretén facilitar la disponibilitat de refugis dins la ciutat, atesa la disminució d’espais de nidificació en edificis i construccions. 

Inicialment l’Ajuntament pretén col·locar 10 caixes niu per a ratpenats i 10 per a mallerengues en 3 parcs de la ciutat, segons el plànol d’idoneïtat. Aquestes caixes poden acollir una mitjana 40 ratpenats i una parella de mallerengues amb 4-6 cries respectivament. Segons el grau d’èxit d’acollida que es tingui, s’anirà ampliant la col·locació de caixes niu a nivell de la ciutat.