Header: Acció Climàtica

Acció Climàtica

Ruta de navegació

Publicador de continguts

L’Ajuntament de Girona publica una guia per donar a conèixer les herbes silvestres urbanes i els seus beneficis ambientals

El Ple del consistori gironí va aprovar per unanimitat el 2014 prohibir l’ús d’herbicides amb glifosat, que s’han demostrat l’única solució efectiva contra les conegudes com a “males herbes”. La ciutat adoptarà nous criteris de jardineria urbana que s’apliquen a les principals ciutats europees amb l’objectiu de renaturalitzar la ciutat.

L’Ajuntament de Girona ha publicat una guia per donar a conèixer les herbes silvestres urbanes entre la ciutadania i ajudar a difondre els beneficis que tenen per al medi ambient. El document pretén ser un suport perquè els gironins i gironines puguin reconèixer aquelles herbes amb què comparteixen carrers i les puguin sentir una mica més familiars. De fet, el 2014 el Ple del consistori va aprovar una moció per prohibir l’ús d’herbicides amb glifosat a la ciutat, l’únic mètode eficient per impedir el creixement de les conegudes com a “males herbes”. Aquesta substància química és tòxica i enguany quedarà prohibida a tota la Unió Europea. 

Des d’aleshores, s’han estudiat casos d’altres ciutats europees que estan en la mateixa situació, i s’ha detectat que s’està estenent un nou concepte de jardineria urbana que fa una gestió activa del creixement d’aquestes herbes silvestres dins la ciutat, amb l’objectiu de renaturalitzar-la. S’han conegut experiències a ciutats com París, Amsterdam, Nantes o Gant, per citar-ne només algunes, que compten ja amb l’aval tècnic pel que fa a la millora de les condicions ambientals de la ciutat gràcies a la presència d’aquestes plantes.

El regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés, ha explicat que “les ‘herbes espontànies’, que apareixen entre les esquerdes del paviment i els murs, són positives per a les ciutats i el seu equilibri natural. Tot i l’estigma que han arrossegat durant anys, aporten grans beneficis”. En primer lloc, afavoreixen la biodiversitat i la vida a les àrees urbanes. Els petits pol·linitzadors, com ara les abelles o les papallones, aviat s’acosten atrets per les seves flors, i alhora, serveixen d’aliment d’altres animals com les aus i els petits rèptils. En segon lloc, donen suport a la lluita contra la contaminació ambiental i el canvi climàtic, el filtratge de l’aigua d’escorrentia i la prevenció de l’erosió pluvial i, en general, reconverteixen les ciutats en llocs molt més amables i plens de vida. A més, solen ser espècies de creixement ràpid, amb una alta producció de llavors i que viuen en ambients rics en nitrogen, com els sòls urbans.

Per garantir la seguretat, l’Ajuntament seguirà actuant selectivament eliminant les herbes silvestres quan sigui necessari. Concretament, en aquells casos on hi hagi afectació en la mobilitat, quan es produeixi un gran creixement de plantes, o si comporten perillositat en l’entorn, per exemple si afecten la visibilitat viària. També s’actua en altres casos, com ara en determinats espais o bé en casos on es veu afectat el patrimoni històric.

Més enllà d’aquesta mesura, el consistori complementa l’acció amb altres actuacions com les diverses proves pilot de naturalització dels escocells de la ciutat, amb casos d’èxit on les flors donen una nova vida a la duresa de la via pública. Amb aquest propòsit, s’ha iniciat una campanya per al manteniment dels escocells i la conservació de l’entorn juntament amb els negocis locals de la rambla de la Llibertat. En el marc de la iniciativa, es busca que els comerços i establiments de restauració de la zona reguin i tinguin cura del seu escocell més proper.

Podeu consultar la guia en aquest enllaç.

Reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle

D’altra banda, l’Ajuntament de Girona segueix ferm en la lluita contra el canvi climàtic des de l’àmbit municipal, i avui portarà a Ple municipal l’inventari de seguiment d'emissions del Pla d’Acció per la l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), que es realitza cada 4 anys. L’objectiu d’aquest compromís és reduir les emissions del municipi en un 42 % per l’any 2030 respecte el 2005, a través d’accions en eficiència energètica i energies renovables i incrementant la seva resiliència adaptant-se als impactes del canvi climàtic.

En 15 anys, les emissions totals del municipi de Girona s’han reduït un 18,4 % del 2005 al 2020 (86.376 tones de CO2), passant de 474.615 t CO2 a 388.239 t CO2. Les emissions per habitant també s’han vist reduïdes des de les 5,5 t CO2 /habitant fins a les 3,75 t CO2/habitant al 2020.

Durant la roda de premsa, el regidor Martí Terés ha destacat “l’avenç”  que el consistori està fent la reducció de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle. “A Girona estem millorant en aquest aspecte i hem reduït gairebé un 20 % de les emissions totals al municipi en els darrers anys. El principal canvi és el consum d'energia elèctrica, que cada vegada té un component més important d’energies renovables”, ha dit Terés. 

Tot i així, l’estalvi total no es produirà fins a l’any 2030, ja que les accions encara s’estan portant a terme. Si la progressió segueix sota els mateixos termes en els propers anys, es preveu que les accions completades i les accions en curs suposin una reducció de 143.585 t CO2 per a l’any 2030, fet que representa un 30,4 % de reducció respecte les emissions del 2005, i un 72,2 % de les emissions totals de cara al 2030.

A banda, l’Ajuntament de Girona està immers en la realització del Pla de transició ecosocial. En el marc de la iniciativa, un grup motor format per representants de les entitats i del consistori han dissenyat un procés participatiu que ha de portar a l’elaboració de l’estratègia de ciutat per fer front a l’emergència climàtica, on es llistaran noves accions previstes en la lluita pel planeta.

El PAESC de Girona, que es va aprovar per Ple el 10 d’abril de 2017, consta de 27 accions de mitigació i 17 accions d’adaptació per augmentar la resiliència del municipi davant el canvi climàtic, les quals suposen un estalvi de 199.073 t CO2 per a l'any 2030, és a dir, una reducció del 42 % respecte les emissions del 2005. De moment, el Pla s’ha implementat en un 20,9 % (amb 5 accions de mitigació i 4 d’adaptació completades), i un 48,8 % de les accions estan actualment en curs (21 accions). Els sectors que tenen un major percentatge d’accions de mitigació ja realitzades són els edificis i equipaments o instal·lacions municipals. Pel que fa a les accions d’adaptació, les accions ja desenvolupades estan relacionades amb el verd urbà.

Passos endavant per a la subvenció europea en benefici de l’entorn fluvial

Finalment, cal destacar que l’Ajuntament farà avui un pas més per aconseguir la subvenció europea per al projecte de restauració dels ecosistemes fluvials i de reducció del risc d’inundació en els entorns urbans dins el programa dels fons Next Generation. Aquesta tarda, el consistori portarà a Ple l’aprovació de la dotació pressupostària corresponent a la sol·licitud d’aquest ajut.  

En cas que el consistori rebés la subvenció, es podrien posar en marxa diverses accions per recuperar l’estat ecològic dels rius i reduir el risc d’inundacions del municipi i de zones properes amb l’objectiu final de minimitzar els efectes i adaptar la ciutat al canvi climàtic, fent-la més capaç d’afrontar les adversitats. “A través d’aquesta ajuda podríem assentar unes bases sòlides sobre quines serien les actuacions adequades que caldria tirar endavant per minimitzar possibles inundacions a la ciutat, ja que es tracta d’una qüestió complexa i s’ha de planificar bé”, ha explicat el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés. 

Dins de les accions previstes, hi hauria les següents: recuperar l’estat ecològic general dels rius i ecosistemes associats de Girona; divulgar i conscienciar sobre el valor natural dels rius i els reptes de gestionar-ne els riscos, o reduir gradualment el risc d’inundació del territori i adaptar-lo i protegir-lo davant de possibles adversitats. 

Tornar