Un 76% del consum d'aigua a la ciutat de Girona va ser per a ús domèstic durant el transcurs del 2020, tal com es desprèn d'un estudi que acaba de publicar la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT) de l'Ajuntament de Girona. Aquell any, en total, es van consumir 5.641.072 m³ d'aigua, dels quals 4.289.739 van provenir dels habitatges. L'informe també destaca una sensible reducció del consum d'aigua amb relació al 2019, quan el valor global va ser de 5.800.466 m³, el més elevat dels darrers deu anys. 

Pel que fa als altres tipus de consum, les activitats econòmiques van suposar 810.424 m³ d'aigua (l'equivalent a un 14,37% del total), mentre que els grans consums industrials, amb només 64 abonats a la ciutat, van representar 292.045 m³ (5,18%). La resta del consum es va desenvolupar de forma repartida entre els sistemes de reg pels jardins i els espais verds públics, amb 119.152 m³ (2,11%); els equipaments municipals, amb 118.686 m³ (2,10%); les fonts, amb 9.754 m³ (0,17%), i les escomeses d'incendi, tant privades com municipals, amb 1.272 m³ (0,022%). 

Les dades, per sectors

En l'anàlisi per sectors, el treball conclou que les zones amb més consum per habitant són el Mas Xirgu (152,47 m³ per habitant), Montjuïc (56,58 m³) i Palau (56,23 m³), on hi coincideix amb una tipologia d'edificació expansiva amb jardins i piscines. Pel que fa als indrets on el consum d'aigua va ser menor, aquests van ser les Pedreres (13, 03 m³ per habitant), Font de la Pólvora (20,49 m³) i La Creueta (27,31 m³). 

D'altra banda, si es valoren les activitats econòmiques i industrials per sectors, els resultats determinen que els majors percentatges de consum es van localitzar a Mas Xirgu, La Creueta, Sant Ponç i el Pla de Campdorà.  En termes absoluts, on més consum per activitat es va destinar a activitats econòmiques i de la indústria van ser Sant Ponç (2.622,09 m³ per activitat), el Pla de Campdorà (1.319,38 m³) i Palau (1.105,98 m³), mentre que Torre Gironella (20,60 m³ per activitat), Font de la Pólvora (39,10 m³) i Pedret (49,62 m³) van tancar aquest rànquing.

La metodologia

L'estudi, que té com a objectiu quantificar el consum d'aigua potable de xarxa a la ciutat de Girona i localitzar-lo sobre el territori, és possible gràcies a diverses fonts de dades: el cens d'usuaris i usuàries abonats a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter; el cens d'edificis i locals; el Padró Municipal d'Habitants i el cens d'activitats de l'Ajuntament de Girona. 
 
Per a l'elaboració d'aquesta anàlisi, s'ha considerat objecte d'estudi el subministrament de la xarxa en baixa, que inclou els comptadors amb tarifa domèstica, industrial, d'activitats econòmiques, municipal i d'hidrants d'incendi. Aquest consum municipal s'ha diferenciat, a més, en l'aigua que es destina al reg de jardins, les fonts i els equipaments municipals. 

A partir d'aquesta informació es pot calcular el consum total de la ciutat i el consum per tipus de tarifa i, altrament, també es poden ubicar els consums al territori i realitzar els plànols localitzant aquests consums i les tarifes per sector, així com per illa, en els casos de consums en zona urbana edificada. Amb la localització per sector del nombre d'habitants i activitats es pot fer la comparació d'aquests amb el consum d'aigua del mateix sector.