L’Ajuntament de Girona ha portat a terme en els últims mesos una ampliació de la prova pilot amb contenidors intel·ligents tancats i agrupats en una àrea del barri de l’Eixample i del Mercadal. La posada en marxa d’aquest model, batejat com a Sistema Girona de contenidors multifracció intel·ligents, ha permès constatar que l’índex de reciclatge en habitatges en aquesta zona ha augmentat fins al 73% des del mes de desembre del 2020, 20 punts més que la mitjana global de reciclatge a la ciutat durant el 2020, quan va ser del 51,29%. En aquest cas, el percentatge inclou no només els habitatges (com és el cas de la prova pilot de l’Eixample i el Mercadal) sinó també els residus comercials.

D’acord amb aquestes dades, si s’apliqués aquest sistema a altres barris, es podria arribar l’any 2025 a l’objectiu del 65% de reciclatge dels residus municipals marcat per la Unió Europea (UE), 10 anys abans del termini proposat. De fet, la taxa de reciclatge podria arribar al 73% a la ciutat amb una ampliació del Sistema Girona. Si es mantingués el sistema actual, i d’acord amb la tendència mitjana de creixement del reciclatge d’un 0’85% anual en els últims tres anys a la ciutat, es podria arribar al 64’04% d’aquí uns 15 anys. 

“La millora en el reciclatge de residus és prioritària per a aquest govern, una voluntat que compartim amb la Unió Europea. De fet, a la ciutat som líders en aquesta qüestió entre les ciutats de més de 60.000 habitants i complim des de fa temps amb els objectius marcats per la UE. A més, ara disposem d’un sistema que és innovador i pioner, que ha demostrat ser molt eficaç i positiu, i que ens permetria avançar encara més en els objectius marcats. Sabem que el canvi ha suposat un esforç per a la ciutadania, però n’estem molt satisfets, i treballarem per perfeccionar el sistema a partir dels resultats i l'experiència per continuar sent referents en la gestió dels residus i en la lluita contra el canvi climàtic”, ha explicat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. 

A més, el Sistema Girona permet una bona relació cost-benefici, segons un estudi comparatiu dels diversos sistemes de recollida de residus elaborat per l’empresa dedicada al control integral de qualitat CECAM, ja que la inversió es reduiria pràcticament a la meitat en relació amb la implantació d’un sistema porta a porta tradicional a tota la ciutat –sobretot pel cost de personal i dels vehicles de recollida dels residus-. En aquest sentit, aplicar un sistema de porta a porta a tota la ciutat suposaria un cost d’uns 8’5 milions d’euros anuals, mentre que el cost d’implementar el Sistema Girona seria d’uns 4’9 milions d’euros l’any, segons ha estimat el consistori.

Si s’analitza el cost per illes de contenidors, el model de la ciutat tindria un cost inferior al d’un sistema d’illes de cinc contenidors –tres d’oberts i dos de tancats, una tendència que s’està aplicant a algunes ciutats- i només seria superior comparat amb el cost d’una illa convencional – de cinc contenidors oberts-. Mentre que el cost d’una illa de contenidors del sistema combinat s’estima en 6.212 euros, el d’una illa del Sistema Girona és de 4.496 euros, un estalvi de 1.716 euros per illa. Actualment, les illes de contenidors convencionals costa 3.580 euros. 

A banda dels avantatges econòmics, la implantació del nou sistema de recollida suposaria reduir a més de la meitat el nombre de contenidors al carrer, cosa que significaria baixar també els costos de manteniment i neteja dels contenidors, i els camions de recollida de residus passarien de ser tres o quatre cada dia a ser un camió diari la majoria de dies, fet que repercutiria positivament també en la contaminació atmosfèrica.

Campanya per augmentar el nombre de targetes recollides

L’ampliació de la prova pilot de contenidors intel·ligents a la zona compresa entre la plaça de Catalunya –on es van instal·lar els primers contenidors intel·ligents el març del 2019-, el carrer Nou, la Gran Via de Jaume I, el carrer de Joan Maragall, el carrer de la Creu, el carrer de la Rutlla i el passeig General Mendoza afecta 3.794 habitatges. Del total d’habitatges als quals correspon targeta, un 71’48% ha recollit la targeta i, d’aquests, un 83’29% n’ha fet ús, mentre que un 28’53% del total d’habitatges no l’ha recollit.

Per tal d’arribar a més persones, l’Ajuntament de Girona posarà en marxa properament una campanya informativa per part d’un grup d’educadors i educadores ambientals que aniran als domicilis que encara no han recollit la targeta per obrir els contenidors o que l’han recollit i encara no n’han fet ús. Amb aquesta iniciativa, i amb el treball també per corregir la mala pràctica de deixar les bosses d’escombraries fora dels contenidors –es calcula que un 15% dels residus es dipositen al voltant de les illes-, augmentarà també el percentatge de reciclatge.

Tot i això, una dada que cal destacar és que, en les caracteritzacions que s’han fet durant les últimes setmanes dels residus dipositats als contenidors de la zona de l’Eixample i el Mercadal on s’ha fet la prova pilot, s’ha comprovat que un 90% dels residus orgànics es recicla correctament. També es reciclen adequadament el 85% dels residus de cartró i el 74% dels envasos.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha volgut enviar un missatge de felicitació cap als gironins i gironines. “La majoria dels ciutadans i ciutadanes estan conscienciats i volen fer les coses correctament. Si bé cal que trobem formules per evitar l’abocament de deixalles fora dels contenidors, cal reconèixer que es tracta d’un canvi d’hàbits important i, per això, cal fer un gran agraïment a tothom qui col·labora i lluita pel medi ambient i contra el canvi climàtic. Des de l’Ajuntament ens hem marcat uns objectius molt ambiciosos però hem comprovat que són possibles, i que el nou sistema ens permet gestionar els recursos de manera més eficient”, ha explicat el regidor de Neteja i Recollida de Residus, Eduard Berloso. 

Més enllà de la campanya de sensibilització, el consistori també està estudiant la implementació de millores en el sistema, com la incorporació d’algunes illes de contenidors oberts en determinades zones. Cada illa comptaria amb dos contenidors, i permetria els veïns i veïnes reciclar els residus fora del calendari habitual en cas de necessitat.

Entre les propostes de millora sorgides arran de l’experiència, especialment a l’hora d’estendre el sistema en altre barris de la ciutat, el govern també es planteja perfeccionar la tecnologia dels contenidors, millorar la distribució de targetes entre la ciutadania, allargar les campanyes informatives en el moment de la implantació del sistema, o aplicar mesures correctives en les zones limítrofes per evitar vessaments de residus en altres illes de contenidors, entre altres accions.