Header: Acció Climàtica

Acció Climàtica

Ruta de navegació

Publicador de continguts

L’Ajuntament de Girona s’adhereix a la Setmana Sense Soroll per lluitar contra la contaminació acústica 

Sota el lema “Stop soroll!”, aquest any la iniciativa vol posar en valor les accions que permeten millorar la qualitat acústica del nostre entorn. A Girona, el trànsit és la principal font de sorolls. Amb la pandèmia hi ha hagut una disminució dels nivells acústics a tota la ciutat, i ara ja es treballa en un nou pla d’accions per combatre la contaminació acústica.

L’Ajuntament de Girona s’ha adherit un any més a les activitats previstes per la Setmana Sense Soroll, que comença avui i que acabarà diumenge, dia 2 de maig, amb l’objectiu de lluitar contra la contaminació acústica. Sota el lema “Stop soroll!”, l’objectiu d’aquesta edició de la iniciativa és posar en valor les accions que permeten millorar la qualitat acústica del nostre entorn.

A Girona, fa anys que el consistori treballa per controlar els nivells de soroll de la ciutat. El seguiment es fa amb l’anàlisi de les dades que recullen els sonòmetres instal·lats en diversos punts de Girona, i que formen la xarxa de vigilància del soroll a la via pública de la ciutat. Es tracta d’una de les accions del “Programa de Vigilància Ambiental de la contaminació acústica” que el consistori va començar a executar l’any 2015. Actualment, la xarxa compta amb vuit sensors acústics situats a la rambla de Xavier Cugat, a l’avinguda de Ramon Folch, al carrer de Figuerola, al carrer del Riu Güell, al passeig d’Olot, a la pujada de Sant Feliu, a la plaça de Sant Feliu i a l’encreuament entre els carrers de Joan Maragall i de Tomàs de Lorenzana.

Tots els aparells estan ubicats en punts de la mateixa zona de sensibilitat acústica, és a dir, que comparteixen una percepció acústica similar –en aquest cas moderada-, i on coexisteixen el sòl d’ús residencial amb activitats i infraestructures de transport existents. Són les zones definides com a B1. Aquestes zones, així com els objectius de qualitat acústica de la ciutat, estan establerts a l’Ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions de Girona i al mapa de capacitat acústica de l’Ajuntament de Girona.

Com és habitual, la principal font de soroll de la ciutat és el trànsit rodat, que afecta especialment els punts del carrer del Riu Güell, del passeig d’Olot i de la rambla de Xavier Cugat. Al llarg del 2020, amb les restriccions per la pandèmia de la COVID-19, la circulació de vehicles va disminuir un 34% respecte l’any anterior, i es va produir una tendència clara a la disminució dels nivells acústics a tota la ciutat.

L’efecte de les mesures també va reduir els sorolls associats a les activitats d’oci i turístiques en els barris més cèntrics. Aquest canvi d’hàbits es va notar sobretot als sensors de la pujada de Sant Feliu i de la plaça de Sant Feliu, on es van registrar els nivells acústics més baixos durant la major part del 2020, i on la disminució ha estat més considerable respecte les dades mitjanes mesurades durant l’any 2019. El del carrer de Figuerola també va presentar valors mitjans inferiors als límits la major part de l’any; mentre que els aparells de l’avinguda de Ramon Folch, del passeig d’Olot, i de l’encreuament entre els carrers de Joan Maragall i de Tomàs de Lorenzana, van registrar valors mitjans propers al límit de decibels recomanat, o inferiors durant el vespre.

El conjunt del municipi compleix amb l’objectiu de qualitat acústica establert per normativa, que es fixa en de 65 decibels (dBA) tant en el període diürn –de 7 a 21 h- com en el vespertí –de 21 a 23 h-, i en 55 dBA pel període nocturn –de 23 a 7 h-. Durant el 2020, el nivell acústic mitjà a la ciutat en període diürn es va situar entre els 55,6 i els 69,1 dBA; en període vespertí va ser d’entre 53,6 i 66,6 dBA i, en franja nocturna, d’entre 51,8 i 64,2 dBA. Segons el regidor de Sostenibilitat Martí Terés, “cal posar en valor que les xifres han millorat respecte el 2015, però també és evident que cal millorar i reduir encara més els decibels de la ciutat tenint en compte que el trànsit és el principal originador de sorolls. Per una banda, cal conscienciar la ciutadania, però per l’altre caldrà prendre noves mesures en funció dels resultats. Per això estem treballant ja en un nou pla d’accions per renovar el que tenim vigent actualment, incorporant-hi totes les conclusions d’aquest estudi”.

Aquestes dades corresponen a l’any 2020, en què l’Ajuntament va actualitzar el mapa de soroll que hi havia des del 2015. El document ha estat aprovat aquest mateix mes d’abril per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Juntament amb el mapa, l’Ajuntament està treballant en l’elaboració d’un nou pla d’accions amb mesures enfocades a combatre la contaminació acústica al municipi, que renovaria el pla actualment vigent, aprovat fa sis anys. 

Els Mapes Estratègics de Soroll (MES) permeten avaluar globalment l'exposició de la població al soroll produït per les diferents fonts de soroll en una zona determinada, i poden servir de base per a l'elaboració de plans d'acció. Les aglomeracions de més de 100.000 habitants, com Girona, estan obligades a fer aquests mapes, que s'han d'elaborar cada cinc anys. La ciutat de Girona forma part de l’aglomeració Gironès, la qual integra els municipis de Girona i Salt.

A banda del trànsit, una altra de les fonts de contaminació acústica més presents a la ciutat són les trobades de grups de persones en l’interior d’edificis. Es tracta d’una situació que ha crescut durant la pandèmia, com a conseqüència del confinament i del toc de queda nocturn. Durant l’any 2020, es van tramitat un total de 481 actes per molèsties pel soroll aixecades per la Policia Municipal de Girona. La major part es van produir en domicilis particulars, tot i que també es van aixecar actes policials en garatges, locals i pisos turístics.

En xifres relatives, les actes tramitades per sorolls al llarg de l’any passat representen un augment aproximat del 96% respecte les del 2019. També s’ha incrementat el percentatge de les actes que han comportat l’obertura d’un expedient sancionador, i que representen el 54% de les 481 actes aixecades. Aquest percentatge és un 147% superior al del 2019. Per acabar, cal destacar que del total d’expedients sancionadors gestionats, el 89% s’han produït per infraccions en domicilis, garatges, locals i pisos turístics, mentre que l’11% restant ho ha fet per infraccions a la via pública.  

Mitjançant la Setmana Sense Soroll d’aquest any, la Generalitat de Catalunya, impulsora de la iniciativa, pretén conscienciar la ciutadania sobre els efectes que té el soroll sobre les persones. Amb aquesta idea, l’administració catalana ha organitzat quatre seminaris en línia gratuïts al voltant d’aquesta temàtica entre el 26 i el 29 d’abril. També ha creat diversos recursos educatius en format digital per explicar als infants i jovent què és el soroll, què el provoca i quines conseqüències té d’una forma amena i divertida.

Tota la informació sobre els seminaris i sobre la resta d’activitats de la Setmana Sense Soroll, així com l’enllaç d’inscripció prèvia a les diverses propostes, es pot consultar al web de la campanya.

Tornar