Header: Acció Climàtica

Acció Climàtica

Ruta de navegació

Estudi sobre els plàtans de la Devesa

Estudi sobre els plàtans de la Devesa

Un estudi presentat per l'Ajuntament de Girona conclou que els plàtans de la Devesa són fisiològicament vells però estan en bon estat de salut

L'Ajuntament de Girona i el consultor de l’empresa Doctor Árbol Gerard Passola, van presentar el un estudi exhaustiu d’arboricultura urbana a la Devesa. L’objectiu de la iniciativa és analitzar quin és l’estat actual dels arbres del parc i proposar mesures per mantenir-ne la salut.

L’estudi, fet per l’empresa Doctor Árbol, va comportar la realització de gairebé 200 actuacions instrumentals tant al sòl com en una mostra representativa de 150 arbres, i va suposar la intervenció d’un equip d’unes deu persones especialistes en la matèria. El parc actualment compta amb uns 2.500 arbres.

Durant tres mesos, el projecte va permetre fer una caracterització biològica de l’arbrat seleccionat mitjançant la pràctica de quatre tècniques diferents. En primer lloc, a través de resistografies, per determinar la densitat i grau de resistència o deteriorament intern dels plàtans; en segon lloc, amb un estudi tomogràfic, per detectar podriment i determinar el nivell de el risc de trencament; en tercer lloc, amb un estudi general del tipus de sòl i de detecció de la presència i profunditat d’arrels i, en quart lloc, amb l’estudi dels anells del tronc, per analitzar el creixement dels diversos exemplars.

Les conclusions de l’informe exposen que, fisiològicament, els arbres són vells degut a la manera com es van plantar originàriament, tan propers entre ells, si bé el seu estat de salut és correcte. Les dades indiquen que els coeficients bàsics de seguretat de l’arbrat són entre baixos i moderats, i que el fet que els arbres es protegeixin entre ells comporta que el risc real de caiguda d’exemplars sigui també baix. A més, el parc compta amb certes característiques que afavoreixen l’estat de conservació de l’arbrat, com ara el fet que formi una capçada conjunta, que els protegeix davant d’adversitats com el vent, o la presència d’atrinxerament -creixement de capçades baixes a través de rebrots- en diversos exemplars.

A partir de les dades obtingudes, l’estudi fa propostes de millora de la gestió general i manteniment de l’arbrat i específiques del risc.