Entrevista als impulsors de La Tornada

Pau Planas i Rocío Rodríguez ens expliquen la seva experiència emprenedora al capdavant de La Tornada, revista en línia de música en català i recent Premi Carles Rahola en la categoria de informació digital.

La Tornada vol ser el mitjà online de música en català de referència, combinant novetats d’artistes reconeguts i propostes emergents, i oferint al lector anàlisis sobre les novetats musicals dels països catalans. L’últim 8 de desembre, la revista celebrava un any de vida i des de llavors, el projecte ha estat guanyador del Premi Cactus 2016 a la millor pàgina web i finalista de la 7a Mostra d’Emprenedors de Girona. El darrer reconeixement que ha rebut la revista ha estat el Premi Carles Rahola 2017 en la categoria de millor informació digital. Els fundadors són en Pau, cap de redacció i graduat en Periodisme per la UAB, i la Rocío, graduada en Economia per la Universitat de Girona i directora de la revista.

Què és La Tornada?

És una revista digital de música en català on publiquem entrevistes, cròniques de concerts i altres seccions més personals en les quals parlem de diversos temes més lleugers, com recollir cançons que parlin d’un tema en concret, per exemple.

Quan vareu començar a desenvolupar aquest projecte?

Jo (Pau) vaig començar un projecte al 2011, TOTMUSICAT, i allà vaig començar a incubar la idea d’una revista d’aquest tipus. En aquell moment TOTMUSICAT era un hobby que no ens havíem plantejat com a negoci. Després ho vaig abandonar, i al 2014 varem decidir, amb la Rocío, engegar La Tornada. Vàrem començar llançant un prototip per poder veure quina acceptació teníem i si funcionava, i finalment, varem iniciar La Tornada com a projecte ja desenvolupat a la tardor de l’any 2015.

Com va ser el punt d’inflexió de passar a TOTMUSICAT a emprendre La Tornada?

TOTMUSICAT consistia en un web de notícies de música d’actualització diària i es feia de forma molt amateur. Portàvem tres anys i ho enfocàvem com un hobby sense cap monetització. Fèiem articles diaris i això ens suposava molta feina, ens costava seguir el ritme i se’n ressentia la qualitat dels articles. Vaig començar a pensar en una nova revista, mirar que pogués ser setmanal i que poguéssim treballar més en els articles..., i vaig decidir tirar-ho endavant juntament amb la Rocío. Vàrem plantejar-ho com un negoci i vàrem canviar la manera d’enfocar el contingut, vàrem decidir fer-la setmanal perquè el contingut pogués estar més meditat i preparat.

Consideràveu que ja coneixíeu el sector suficientment per emprendre? Va resultar com imaginàveu?

En el meu cas (Rocio), m’agradava molt la música però no coneixia el funcionament del sector de la música en català.
Jo (Pau), amb un perfil periodístic, no sabia com funcionava una empresa, cosa que m’ha aportat la Rocío gràcies al seu perfil. Però, tot i així, ens hem trobat amb complicacions com, per exemple, realitzar tota la burocràcia sense tenir gestor. També ens vàrem trobar amb una altra dificultat que no esperàvem i és que hi ha hagut gent a qui ha costat molt d’entendre que som una revista en català de música catalana, i que el nostre objectiu no és exportar-la a tot el món, que creiem que el mercat català és suficient i que emprenem aquest camí per poder treballar nosaltres dos i el nostre equip, sense aspiracions de fer de La Tornada un projecte escalable a llarg termini.

Abans d’emprendre vareu analitzar la viabilitat del projecte?

Sí, tots dos vàrem fer el treball final de grau sobre La Tornada i vàrem veure que hi havia mercat i que no estava prou explotat. Volíem fer un mitjà digital on es parlés de la música del país i l’única competència era i és Enderrock, una revista de música en paper, l’única que hi ha. El format de La Tornada és digital i surt un cop a la setmana. Pel què fa al contingut, el nostre objectiu és que les nostres seccions siguin més personals, a més aprofitem la presència a Internet per oferir recursos media com llistes d’Spotify o vídeos i enllaços. El format és diferent, i et permet arribar als usuaris molt millor. Tot i així, creiem que són dos projectes que poden coexistir.

Heu observat canvis respecte al que havíeu previst?

Principalment, pel que fa al públic. Esperàvem fidelitzar un públic més jove (de la nostra edat) però no ha estat així. Suposo que no vàrem tenir en compte que ens interessaven més els hàbits de consum dels nostres pares. I la competència ha anat disminuint des del primer pla d'empresa al 2014. Ja no existeixen ni el Totmusicat, ni el Sons del Xaloc (el web musical de referència del País Valencià). A banda d'això, no crec que ens haguéssim equivocat gaire...

Com vareu organitzar i gestionar l’empresa?

Va ser fàcil perquè tenim perfils diferents, en Pau es dedica més a la part periodística i jo a la gestió, i quan s’ha de tirar alguna cosa endavant els dos treballem sigui en el que sigui. Ara mateix som nosaltres dos; un cap de fotografia que gestiona tot el contingut fotogràfic i selecciona les fotografies pels articles; en Martí, un noi en pràctiques que fa els vídeos de l’entrevista de la setmana, grava edita i publica, i el germà d’en Pau, que es dedica a l’agenda mensual de recomanacions de concerts i actes propers.

Com us vareu finançar?

Estalvis propis, un verkami i patrocinadors inicials. De moment les vies possibles d’ingressos són la publicitat i el patrocini i a llarg termini ens agradaria monetitzar d’alguna manera la fidelitat dels nostres subscriptors, perquè ells mateixos ens diuen que els agradaria col·laborar amb la revista. Volem mantenir gratuïta la revista, però que qui vulgui col•laborar, pugui fer-ho. A part d’aquestes dues línies d’ingrés, també realitzem actes, com ara organitzar cicles de concerts com el que estem fent actualment al Museu d’Història de Girona.

Quina ha estat la major dificultat?

Ens trobem que el fet de ser joves en alguns casos ens crea dificultats, ens hem de justificar a diari perquè prenguin seriosament el nostre projecte i no ens prejutgin per la nostra edat; el sector ens veu molt joves, i hi ha una falta de confiança en els joves. També tenim dificultats amb la part comercial, per una banda, no tenim suficient temps per explotar-la i per altra, si en tinguéssim, tampoc sabríem com fer-ho. Ens costa arribar a les empreses, és la feina que sabem gestionar menys.

          
Font: Sílvia Poch

Del temps que porteu, hi ha alguna cosa que heu fet que canviaríeu?

El verkami el vàrem fer en un moment que ara considerem massa inicial, el prototip de la revista va durar massa i potser podríem revisar les seccions o fer-les diferents, tot i que de canvis n’estem fent constantment. També ens agradaria trobar la manera que la revista no ens robi tant de temps per portar a terme més projectes entorn a La Tornada, com concerts, un programa de televisió que estem intentant desenvolupar, etc.

Com ha estat l’acceptació de la revista? Quants lectors teniu?

Ara mateix hi entren unes 5.000 persones al mes, però no ens volem fixar tant en les visites, com en la fidelitat dels nostres lectors, busquem un públic que interaccioni amb el nostre contingut. A més, al sector, les empreses que es volen anunciar comencen a valorar més el % d’interacció que el nombre de visites. En el nostre cas, cada persona que entra a la revista, consulta tres pàgines per sessió i s’hi estan tres minuts, el percentatge de rebot no és alt. No tenim un públic gaire nombrós però si que es fidel, que és el que ens agrada, entra cada setmana, consulta molt, s’hi està molta estona, passeja per la revista, mira diverses seccions... Si ho comparem amb l’any passat, ara que ja portem tot un any, trobem que les xifres són molt millors, de fet al mes de setembre vàrem doblar visites respecte de l’any passat.

Teniu un model de negoci freemium, que consisteix en pagament per tenir “avantatges exclusius”, en què consisteix aquest intercanvi? Quin és el valor que oferiu pel pagament?

Ara per ara la subscripció que tenim és gratuïta, i dona dret a sortejos d’entrades i de discos, vi signat pel grup entrevistat de la setmana i altres avantatges que anem aconseguint . A la llarga volem que això sigui més complet, que hi hagi trobades entre músics i subscriptors, entrevistes amb públic, coses molt interessants per a qui li agrada la musica però que ara mateix encara no podem oferir per falta de temps. A llarg termini voldríem fer un catàleg d’avantatges.

Quants col·laboradors teniu? Què fan exactament?

Els col·laboradors ara mateix són més de 50, entre redactors i fotògrafs, que assisteixen als concerts i en fan la crònica. Gràcies a ells tenim continguts de qualitat i personals a banda que ens agiliten el temps. Nosaltres supervisem els seus articles i els publiquem. Són persones que creuen en la revista, alguns tenen perfil periodístic, a d’altres simplement els agrada la música i gaudeixen fent-ho.

La web és l’únic canal pel qual es pot accedir a la revista? Us n’heu plantejat algun altre?

Tenim web, xarxes socials i ara hem començat a desenvolupar un programa de televisió. Algun cop ens hem plantejat fer alguna comunicació en paper però en tractar-se d’un mitjà digital, en tot cas ho veiem com una cosa puntual. També portem La Tornada a actes per crear marca, surt a compte participar a actes relacionats amb la música per tal d’arribar a més gent. Volem que quan hi hagi activitats de música en català La Tornada hi sigui pel mig, que quan la gent pensi en música en català els vingui al cap la nostra revista.

Com veus La Tornada d’aquí 2 anys? La veiem en una seu on puguem treballar còmodament, fins i tot abans d’aquest temps. La Tornada hauria d’estar funcionant al 100%, hauria de ser un projecte que ha crescut empresarialment i que es pot automantenir.

Quin consell donaries a les persones que estan pensant de muntar la seva pròpia empresa?

Que ho provin, que en parlin molt amb el seu entorn, que siguin molt pesats perquè al final la gent et dona punts de vista del teu projecte que tu mateix no tens. També que aprofitin els recursos i les eines que t’ajuden a convertir la idea en una producte real empresarial, que busquin aquests suports, com Girona Emprèn o convocatòries de premis per a emprenedors, perquè quan tens la idea el més difícil és saber per on començar. Que participin als actes que hi ha per a emprenedors, que solen aportar molt més valor del que sembla en un primer moment. Quan estàs començant, és millor que hi vagis, que participis perquè sempre en treus profit. Que es moguin i que ho intentin.

Com valores l’oferta formativa de la ciutat pel que fa a emprenedoria i món empresarial? Què creus que s’hauria de fer des de les institucions públiques per ajudar els emprenedors?

En algun cas, es fan sessions molt obertes per donar voltes a les mateixes idees, potser estaria bé fer coses més concretes, per treballar el teu projecte: Girona Emprèn no és el cas, però si que ens ho hem trobat a altres llocs. També s’haurien d’impartir més sessions als instituts i a la universitat, perquè quan nosaltres estudiàvem no ens van informar que disposàvem d’aquests serveis, i ens sembla útil que tothom els conegui perquè et fan guanyar més seguretat a l’hora d’emprendre gràcies al suport que et donen durant tot el procés.