Girona i Celrà compartiran el Castell de Sant Miquel. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ho han anunciat públicament i de forma conjunta aquest matí al mateix cim de Sant Miquel. Des de l’Ajuntament de Girona s’han impulsat les converses amb Celrà en els últims mesos i s’ha posat sobre la taula la possibilitat de trobar una sortida política a la controvèrsia al voltant del castell modificants uns metres la delimitació del terme municipal de Girona en aquest punt. 

Per tal de regularitzar la delimitació de la línia de terme en el sector del Castell de Sant Miquel, la proposta se centra en l’alteració del terme municipal de Girona en el seu límit amb el terme municipal de Celrà que caldrà aprovar properament per acord de Ple. La nova proposta situa la línia del terme en la divisòria de les construccions existents (restes d’una ermita i una torre geodèsica) que conformen la zona del Castell de Sant Miquel. 

Actualment, el Castell de Sant Miquel està inclòs dins del terme municipal de Girona, d’acord amb l’acta de delimitació aprovada per la Generalitat de Catalunya i publicada al DOGC el 6 de juliol del 2011. L’Ajuntament de Celrà ha presentat diversos recursos contra aquesta resolució que han estat tots desestimats. L’últim recurs interposat -recurs de cassació davant del Tribunal Suprem- que es va declarar desert segons un decret aprovat l’1 de setembre del 2016. 

“Des de Girona creiem que és important que aquest castell sigui compartit pels dos municipis i hem decidit tots plegats que serà així, perquè aquest espai és de la gent, vingui del municipi que vingui”, ha afirmat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. En la mateixa línia, l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha agraït el gest de l’Ajuntament de Girona i ha manifestat que “la d’avui és una molt bona notícia que expressa una voluntat clara dels dos ajuntaments: el castell de Sant Miquel és dels gironins i les gironines i dels celranencs i les celranenques”. 

A partir d’ara caldrà iniciar la tramitació administrativa pertinent d’acord amb el procediment d’alteració de termes municipals previst en el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, i el Decret 244/2007, de 6 de novembre. En aquesta normativa es preveu la possibilitat d’alterar els termes municipals a través de l’operació de segregació parcial per agregar-se a un altre municipi, quan consideracions d’ordre geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho facin aconsellable. 

La tramitació la iniciarà l’Ajuntament de Girona, que caldrà que aprovi per acord de Ple i per majoria absoluta l’expedient d’alteració del terme municipal. A partir d’aquí, s’obrirà el tràmit d’informació pública per un període de 60 dies i, a continuació, s’informarà l’Ajuntament de Celrà. Després de l’aprovació per majoria absoluta sobre la procedència de l’alteració i de les reclamacions i al·legacions presentades, es trametrà l’expedient al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. La resolució definitiva de l’expedient l’ha de fer el Govern de la Generalitat. Es preveu un termini de tramitació total de vuit mesos a un any.

Antecedents

En el marc de l’elaboració del mapa municipal de Catalunya, d’acord amb el que preveu l’article 28.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya va impulsar la delimitació dels municipis de Girona i Celrà. 

Els dies 4 de febrer i 8 d’octubre del 2009 es van dur a terme les operacions de delimitació en representació de les comissions de delimitació municipals de Girona i Celrà i els tècnics de la Generalitat de Catalunya. Els dos ajuntaments van arribar a un acord parcial pel que fa a la línia de terme i van mostrar el seu desacord respecte el tram de línia de terme comprès entre les fites desena i dissetena, amb la ubicació de les fites onzena, dotzena, tretzena, catorzena, quinzena i setzena de l’acta d’operació practicada de reconeixement. Finalment, el dia 8 d’octubre de 2009 es va estendre una acta de les operacions de delimitació on es reflectia el límit de la línia de terme en l’acord i en el desacord. 

Per acords plenaris dels ajuntaments de Girona i Celrà, els dies 9 de febrer i 8 de gener del 2010, respectivament, es va aprovar l’acta de delimitació esmentada, amb el quòrum de la majoria absolta del nombre legal dels membres de les corporacions. La delimitació de la línia de terme, que va ser acceptada pels dos ajuntaments, és la que figura a la Resolució GRU/1652/2011, de 7 de juny, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Girona i de Celrà (DOGC núm.5914, de 6 de juliol de 2011). 

El dia 12 de març del 2012 la Direcció General d’Administració Local va emetre informe sobre les diverses propostes de delimitació i la Comissió de Delimitació Territorial, a la sessió del 20 de juny del 2012, va informar de la delimitació entre els municipis de Girona i Celrà en desacord. La Comissió Jurídica Assessora, a la sessió de 22 de novembre de 2012, va emetre dictamen i va culminar l’expedient amb la resolució GRI/145/2013, de 25 de gener, de la vicepresident del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals, publicada al DOGC núm. 6309, de 6 de febrer del 2013. 

Contra aquesta resolució, l’Ajuntament de Celrà va interposar el corresponent requeriment previ a la via contenciosa administrativa, que va ser desestimat posteriorment per la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals. Posteriorment, l’Ajuntament de Celrà va interposar un recurs contenciós administratiu contra la mateixa resolució, en el tram en desacord entre Girona i Celrà, que va substanciar-se com a recurs ordinari a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (secció cinquena). Aquest recurs va ser desestimat, segons la sentència número 196/2016, de 31 de març. Contra aquesta resolució, l’Ajuntament de Celrà va interposar recurs de cassació a la Sala Tercera del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem. Aquest recurs es va declarar desert, segons el decret de la lletrada de l’Administració de Justícia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’1 de setembre del 2016. 

NOTA: Us enviem, adjunt, el plànol de la zona amb la delimitació actual i la proposta de delimitació que altera el terme municipal de Girona.