L’Ajuntament de Girona ha iniciat aquesta tardor un tractament d’endoteràpia als pins per tal de controlar la plaga de processionària. Es tracta d’un mètode fitosanitari per a plantes llenyoses i palmeres que consisteix en la injecció del producte i/o les substàncies nutricionals directament en el sistema vascular de la planta. 

Amb aquest mètode s’evita posar productes químics a la copa dels arbres i, per tant, se n’impedeix la conseqüent deriva i contaminació de l’entorn, del sòl i de l’aigua. El vicealcalde i regidor d’Associacions, Participació i Sostenibilitat de l’Ajuntament, Eduard Berloso, ha explicat que “es tracta d’un sistema totalment innocu per a les persones i els animals” i que “des de l’Ajuntament estem treballant des de fa temps per fer introduir tractaments de control de plagues que siguin respectuosos amb el medi i amb les persones”. El nou sistema s’ha començat aplicant a les escoles i als parcs on hi havia hagut més problema amb la processionària els anys anteriors. 

L’endoteràpia és una tècnica que preveu un alt control de les plagues de processionària de pi, amb una eficàcia propera al 100%. El sistema funciona evitant el creixement de les erugues i la formació de les bosses. Amb el tractament s’aconsegueix eliminar les erugues quan aquestes comencen a alimentar-se de les fulles dels pins. Aquest mètode, a més de permetre controlar un ampli ventall de plagues i malalties dels arbres, és molt adient per a la correcció dels desequilibris nutricionals de les plantes. 

Des de les brigades de Parcs i Jardins municipals, s’utilitzarà l’endoteràpia per al control d’altres plagues que s’alimenten de plantes, com el cotonet, els pugons o les psil·les, que afecten alguns arbres de la ciutat. 

En aquest sentit, el regidor ha ressaltat la importància que té a la ciutat “el control integrat de plagues per gestionar el verd urbà de Girona”. Aquest control consisteix en la combinació de diferents mètodes satisfactoris des del punt de vista ecològic, econòmic i toxicològic donant prioritat a l’ús d’elements naturals i respectant els llindars de tolerància per a cada plaga. “Perquè aquest conjunt de tècniques variades funcionin i donin els resultats esperats és molt important conèixer el cicle de vida de la plaga que es vol tractar i així actuar en el lloc oportú i en el moment oportú”, ha remarcat. 

Informació sobre la plaga de la processionària del pi

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un lepidòpter (papallona) considerat plaga en l’àmbit forestal i que es reconeix per les bosses que forma a les copes dels pins i pels seus desplaçaments en grup i de forma lineal, que recorden a una processó en el seu estadi d’eruga. La seva presència genera alarma a la població per la capacitat urticant de les erugues, tant per a les persones com per a les mascotes.  

Per poder controlar aquesta plaga dins la ciutat cal identificar quines fases del seu cicle de vida són les més eficients per actuar. Aquestes són la fase d’eruga (quan genera les molèsties més evidents a les persones), la fase de papallona i la fase de quan la papallona forma les bosses amb les erugues petites que s’alimenten de les fulles del pins. 

L’Ajuntament de Girona actua en aquestes tres fases. Per combatre les erugues s’estan instal·lant caixes niu per ratpenats i pàrids, els quals s’alimenten de les erugues, per reduir-ne la població i les molèsties que poden ocasionar. Quan apareixen els primers vols de les papallones, s’instal·len paranys amb feromones que atrauen als mascles reduint la capacitat d’aparellament i les futures postes.

CICLE DE VIDA DE LA PROCESSIONÀRIA DEL PI