Notícies
El nou reglament de la Comissió del Nomenclàtor obre a la ciutadania de Girona el procediment de l'assignació de noms de carrers, places i espais públics de la ciutat
Tindrà com a eixos bàsics la transparència i el rigor en el procés; la participació i la democràcia, i el respecte estricte a la Llei de memòria històrica i la voluntat d'igualtat plena entre dones i homes.
El plenari de Girona porta a aprovació avui el Reglament de creació i funcionament de la Comissió del Nomenclàtor, que estableix un nou marc de participació amb les entitats, associacions i veïns en general per al procediment de l’assignació de denominacions de vies urbanes i espais públics del municipi de Girona. “Aquest reglament és dels més avançats a Catalunya perquè obre la porta a què els veïns i veïnes puguin, també, canviar noms de carrer si així ho volen; o bé fer un tribut a una persona viva, si així ho troben convenient”, ha destacat el regidor responsable de la UMAT, Manuel Martín.
El nomenclàtor dels espais públics constitueix una part important de la riquesa patrimonial, que vincula el territori i l’espai urbà amb la seva cultura més propera. Contribueix a forjar una memòria històrica col·lectiva i una identitat conjunta de la ciutat de Girona. “Hi ha persones que han deixat una memòria important a Girona o a barris concrets; també hi ha accions, dates o llocs de memòria rellevants que perduren en el temps. Aquestes circumstàncies es converteixen en un identificador del valor afegit emocional; que comparteixen homes i dones i que ens permeten també a saber que tenim dret a la ciutat; a sentir-nos propers amb un sentiment de pertinença i de col·lectivitat”, ha defensat la tinenta d’alcalde i regidora d’Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat de l’Ajuntament de Girona, Sílvia Paneque.
El funcionament del nomenclàtor havia d’afrontar i superar problemes concrets. Primer, fixar quin és el procediment participatiu per escollir entre els ciutadans els noms dels espais públics a Girona. “Tenim voluntat plena d’assignar noms a vies i espais públics, d’acord amb una reglamentació democràtica i oberta de bat a bat a la participació i opinió veïnals”, ha apuntat Martín en referència a les propostes que ja han arribat a l’Ajuntament.
Aquest reglament crea l’espai participatiu per decidir conjuntament amb la ciutadania els canvis a fer d’acord amb la Llei de memòria històrica. La Llei estipula que s’han de retirar els símbols dels carrers que exaltin la violència durant la Guerra Civil, o bé la repressió posterior que es va produir durant la dictadura; així com escuts, ensenyes i plaques que exaltin el sollevament militar i la posterior dictadura franquista. A partir d’ara, el Reglament del nomenclàtor permet acollir les demandes ciutadanes en aquest sentit.
Martín ha volgut destacar el nou reglament com un pas endavant a favor de la igualtat entre homes i dones, a favor de la visualització i en contra de la mirada històricament discriminatòria i patriarcal del nomenclàtor. “Hi ha hagut un dèficit molt evident de dones en el nom dels espais públics a la nostra ciutat”, ha ressaltat el regidor, que ha volgut fer esment al paper rellevant de dones gironines com la catedràtica Dolors Condom; la periodista Francina Boris i Codina; Salvadora Catà i Verdura, activista republicana a favor de l’emancipació, primera assassinada el 1939; la pedagoga Maria Antonia Canals; la professora Pili Surís i Pavon; l’artista Emilia Xargay, o la sindicalista Isabel Pujol.
El Reglament té com a eixos bàsics la transparència i el rigor en el procés; la participació i la democràcia, i el respecte estricte a la Llei de memòria històrica i la voluntat d’igualtat plena entre dones i homes. És participatiu i obert a tot el conjunt de la ciutadania, entitats i associacions. La comissió recollirà totes les aportacions per donar noms als carrers i espais públics de la ciutat amb la voluntat de ser l’espai de consens per aprovar propostes al plenari amb el suport de grups polítics, representants veïnals, entitats de la ciutat i tècnics municipals, que aportaran coneixement tècnic, cultural i històric.