L’Ajuntament de Girona ha elaborat el primer Reglament de polítiques d’igualtat de gènere, que es porta a aprovació en el Ple municipal ordinari convocat per dilluns vinent, dia 11 d’abril. És un document redactat d’acord amb la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, que fa una aposta decidida per a l’aplicació d’una perspectiva de gènere; la reparació del dèficit de coneixement de l’aportació de les dones a la ciutat; a favor de la transversalitat, l’equilibri i la responsabilitat compartida en la vida civil i familiar; l’eradicació de la violència de gènere; l’enfortiment del potencial i l’autonomia per superar situacions d’infravaloració; la democràcia i la participació paritària dels homes i dones en les qüestions públiques; la justícia social i la distribució equitativa dels recursos; l’acció positiva i l’ús no sexista del llenguatge.

La primera tinenta d’alcalde i regidora d’Igualtat, Drets Socials, Treball i Seguretat, Sílvia Paneque, posa en valor que “una de les primeres mesures que emprèn l’Àrea d’Igualtat i Drets Socials sigui el reglament en pro de la igualtat de gènere a l’Ajuntament de Girona”. L’Ajuntament de Girona aplica polítiques de gènere des de 1998 amb la voluntat de fomentar i garantir la igualtat de gènere i d’oportunitats, així com evolucionar cap a les relacions de persones entre iguals. D’aquesta manera, la corporació ha aprovat i ha aplicat quatre plans de gènere: el Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats (2001); el Pla Transversal de Gènere (2003 i 2007); i el Pla de Gènere (2011). Al mateix temps l’Ajuntament ha creat el Servei d’Atenció de Víctimes de Violència Masclista (l’any 2002) i el Servei Integral d’Atenció a les Dones (SIAD) el 2009.

“És una política que ha tingut com a objectius essencials des del 1998 donar visibilitat a les aportacions femenines a la ciutat, el foment de la plena coresponsabilitat, la paritat efectiva i l’eradicació de la violència. I que ara s’havia d’actualitzar i renovar amb aquest reglament”, ha afegit Paneque.

Per concretar aquests objectius, el Reglament recorre a la modificació d’una bona part dels altres reglaments i ordenances municipals per adaptar-los a la llei (composició paritària de consells municipals i jurats; clàusules de contractació, honors i distincions; denominacions d’organismes; subvencions i ajudes; plans sectorials, etcètera). Alhora el nou text eleva a la condició de norma general pràctiques d’igualtat ja implementades a les àrees de govern municipal com a conseqüència de l’aplicació dels plans de gèneres des de 2001. El Reglament crea també un Consell d’Igualtat de Gènere que recull l’experiència de l’antiga Comissió Ciutat i Igualtat, en funcionament des de 2002, amb el propòsit que es converteixi en un mecanisme de participació en les polítiques de gènere de les entitats amb implicació en l’àmbit de la igualtat a la ciutat de Girona.

L’objecte d’aquest Reglament és, doncs, el desplegament en els àmbits de competència de l’Ajuntament, de les disposicions de la Llei 17/2015, de 21 de juliol i, supletòriament, de la Llei orgànica 3/2007 d’igualtat efectiva entre homes i dones en aplicació dels principis següents, continguts en els quatre plans d’igualtat ja aplicats a Girona:

1. Perspectiva de gènere per eliminar les desigualtats

2. Reparació de dèficit de reconeixement de la perspectiva de les dones per fer valer les aportacions de les dones en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat

3. Transversalitat de la perspectiva i les polítiques d’igualtat de gènere

4. Equilibri i responsabilitat compartida per garantir el compliment dels principis d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes

5. Eradicació de la violència de gènere

6. Apoderament de les dones per enfortir el seu potencial i la seva autonomia

7. Democràcia i participació paritària de dones i homes en els afers públics

8. Justícia social i redistribució de la riquesa contra l'explotació i l'exclusió social de les dones

9. Acció positiva per corregir situacions de desigualtat social

10. Ús no sexista ni estereotipat del llenguatge tant en l’atenció personal com en la documentació escrita, gràfica o audiovisual.