El públic assistent que omplia la sala va poder conèixer els diferents serveis d’ACCIÓ a la internacionalització.

Cal destacar algunes aportacions de les experiències gironines de David Samper de Casals Ventilació i de Jordi Sorts de SEMAB:

• És important trepitjar el país de destí, mirar, observar, conèixer fàbriques, distribuïdors, competència. És important invertir temps i diners per preparar-te. 
• Assessora’t bé i tant com puguis sobre els aspectes legals de contractació que hauràs de signar amb els nous socis locals (país destí). 
• Contacta amb els directors de les oficines exteriors d’ACCIÓ de la zona i deixa’t acompanyar per ells. 
• Cal que feu un esforç important tu i el teu equip per preparar aquesta nova empresa. És vital destinar un equip de persones (o una persona) exclusivament a exportació. Han de dominar amb facilitat diferents idiomes i com a mínim l’anglès. No només han de tenir coneixement tècnic del teu producte i saber idiomes, han de ser flexibles per aprendre la cultura del país i adaptar-s’hi, i han de ser conscients que s’ha de viatjar molt.
• Cada mercat és diferent: mentre que en determinats mercats és impossible entrar-hi si no és amb un soci local, en d’altres o t’adreces directament al client final sense intermediaris o no aconseguiràs fer-t'hi un forat. 
• No es poden tancar negocis importants a distància a través del correu o el telèfon, cal viatjar sovint. 
• No és una carrera de cent metres, és una marató, l’èxit rau a invertir el temps necessari i no deixar mai de picar i picar  pedra. 
• INGREDIENTS INDISPENSABLES:
  
  - Idiomes, idiomes, idiomes, idiomes
  - temps, temps, temps i més temps
  - esforç i dedicació constants i sostinguts
  - identificació clara del client
  - diners, paciència, diners i paciència

Hi ha diferents entitats, tant públiques com privades, que ofereixen serveis d’orientació i assessorament en matèria d’internacionalització, on t’hi pots adreçar  i demanar informació.

Finalment, a la jornada també es van facilitar informacions d’interès:

Països escandinaus (Suècia, Dinamarca i Noruega)

• El mercat de Suècia el componen per grans empreses el que configura un sistema de presa de decisions una mica més lent que el de Dinamarca i Noruega. Dinamarca és una molt bona opció per començar als països escandinaus ja que disposa d’un mercat de PIMES que facilita unes relacions més properes. Noruega es caracteritza per una alta capacitat de consum per la presència del petroli.
• Als països escandinaus es considera una falta de consideració que pot alterar les relacions empresarials la manca de celeritat en les respostes.
• Es recomana operar amb socis locals per superar les barreres idiomàtiques i pel coneixement de l’entorn que aporten.
• Els països escandinaus són un mercat madur amb una societat molt digitalitzada.
• Hi ha oportunitats de negoci en:
  
  - Infraestructures i construcció: xarxes ferroviàries, ampliacions de metro, escoles, hospitals i habitatge privat.
  - Alimentació: hi ha una tendència alcista en la demanda de productes ecològics.
  - Biotech: s’han implantat els centres d’I+D europeus de grans empreses TIC i al voltant del Medical Valley s’hi han concentrat les empreses Biotechi han produït conjuntament un espai d’oportunitat per a la generació i demanda de productes/serveis.
  - Wellfare Technology: Dinamarca i Noruega estan apostant pel desenvolupament de solucions a l’entorn de la gent gran, ambdós mercats estan oberts a solucions innovadores.

Índia

• L’Índia és el segon país del món més poblat i el país amb la població més jove. Aquest repte és alhora una oportunitat. Certament, un 20% de la població viu en situació de pobresa, però un 50% (i traduint aquest percentatge en valor absolut parlem de moltes persones) de la població es pot considerar de classe mitjana. Una classe mitjana molt nombrosa que mou el consum de l’Índia. Es tracta d’una societat molt polaritzada: cal tenir en compte que 10 de les 100 persones més riques del món són índies.
• Si bé inicialment l’Índia es podia percebre com un país de callcentreo la backoffice dels Estats Units, actualment s’està convertint en un banc de talent per a una mà d’obra econòmica, jove, que s’està especialitzant i formant i que actua com a atractiu per a la implantació de noves indústries.
• Bombai és la capital financera i Nova Delhi, la capital econòmica.
• L’anglès és una de les llengües oficials.
• Algunes empreses catalanes que han consolidat la seva presència a l'Índia són Borges, Roca o Mango.
• A l’Índia hi conviuen dos canals de comercialització: el formal i l’informal, cal tenir-ho en compte quan es prepari l’estratègia d’entrada al mercat indi, ja que l’existència i dinàmica d’ambdós canals pot condicionar fins i tot l’estratègia del preu.
• Hi ha oportunitats de negoci en: biotecnologia (especialment, en biopharma), energies renovables (l’Índia no és capaç de generar tota l’energia que necessita), la construcció (un país immensament poblat amb fluxos del camp cap a les urbs necessita urbanitzar-se),  indústria manufacturera d’aliments, vehicles i sector del luxe.
• Cal tenir present que l’Índia és un estat federat, amb 29 estats cadascun dels quals té les seves singularitats.
• Per entrar a l’Índia és necessari fer-ho amb un soci local que conegui la burocràcia pròpia de la zona i que disposi de contactes. 
• L’Índia és un dels principals països productors de matèries primeres i està començant a salvaguardar aquesta vàlua amb mesures proteccionistes.