Club Editor, Editorial Sigilo i el Patronat Call de Girona (Institut d’Estudis Nahmànides) presenten a Girona l’última novel·la de l’autor israelià Yishai Sarid: El monstre de la memòria.

L’autor conversarà amb les traductores del llibre al català i al castellà, Roser Lluch i Ana Bejarano, i amb l’editora, Maria Bohigas, amb motiu del 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz.

El protagonista d’El monstre de la memòria és un historiador israelià que fa de guia als camps nazis de Polònia. Acompanya grups d’adolescents per a qui l’homenatge es resumeix a embolicar-se amb una bandera i fer-se selfies, o turistes que visiten Auschwitz de passada entre l’hotel i el centre comercial. Davant d’això, el protagonista assumeix el paper de guardià del record. 

Però la immensa solitud del càrrec i la indiferència crònica dels seus interlocutors el porten a desfer-se del món dels vius per apropar-se perillosament al dels fantasmes. Ningú més sembla disposat a enfrontar-se a les conseqüències morals enterrades als camps. I mentrestant, Auschwitz es converteix en l’escenari d’un videojoc institucional.

L’autor

Yishai Sarid (Tel Aviv, 1965) és advocat i novel·lista. Fill d’un diputat i ministre del govern d’Israel, va pertànyer al cos d’intel·ligència i va ser oficial de l’exèrcit als anys vuitanta. Entre 1994 i 1997 va treballar com a assistent de la fiscalia de l’Estat en casos criminals. Ha col·laborat amb el diari Haaretz i ha publicat cinc novel·les, dues de les quals s’han traduït al català a Club Editor: Limassol (2012), traduïda a vuit idiomes i guanyadora dels dos principals premis de novel·la negra francesa, i El monstre de la memòria (2020).

«El que aprenem de la Xoà i el que fem d’aquest aprenentatge és problemàtic. La principal lliçó no deixa de ser que els jueus han de ser forts i s’han de defensar. A la gent jove no els ensenyen la lliçó universal de la Xoà: què faríeu, si la vostra posició fos la de l’alemany?»

Amb aquesta presentació, l’Institut d’Estudis Nahmànides vol oferir espais de debat amplis, mirades diverses i noves perspectives sobre temes relatius a la història i la cultura del Poble Jueu. En aquest cas, en relació a un fet tan punyent i transcendental com és la Xoà. 

L’obra que es presenta és una mostra de com, seguint les paraules d’Enzo Traverso, «la dimensió política de la memòria col·lectiva afecta forçosament la manera d’escriure i de relatar la història».