Header: Notícies

Notícies i comunicats

Oficina d'Assistència en Matèria de Registre (OAMR) - fitxa

Oficina d'Assistència en Matèria de Registre (OAMR)

Adreça:
Ajuntament de Girona
Pl. del Vi, 1 - 17004 GIRONA

Horaris 2024

Es recomana demanar:
CITA PRÈVIA

Telèfon. Informació ciutadana:
972 419 010

Telèfon. Centraleta:
972 419 000

A/e:
ajuntamentinforma@ajgirona.cat

Web:
www.girona.cat/oamr

Registre electrònic:
seu.girona.cat

Bústia d'avisos i suggeriments:
www.girona.cat/avisos

Ruta de navegació

Publicador de continguts

L’Ajuntament de Girona publica les memòries del cronista de la ciutat Enric Mirambell

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, presentarà el llibre aquesta tarda, a les 17.30 h, al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona

Imatge de la portada del llibre

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, presidirà avui, a les 17.30 h, al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona, la presentació del llibre pòstum Memòries Enric Mirambell i Belloc, escrit pel mateix Enric Mirambell entre els anys 2001 i 2019 i editat per la filòloga i neta del cronista, Clara Renedo i Mirambell. Es tracta del dotzè volum de la col·lecció “Girona. Biografies” que publica l’Ajuntament de Girona. En l’acte hi intervindran també l’editora de la publicació, Clara Renedo, i el cap del Servei de Gestió Documental Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona, Joan Boadas.

El treball, fins ara inèdit, repassa la trajectòria personal i professional del cronista oficial de la ciutat de Girona Enric Mirambell i Belloc (Girona, 1922-2020), des dels orígens familiars fins a la vida de jubilat. A través de la seva biografia, Mirambell també descriu l’evolució de les principals institucions culturals gironines durant el franquisme i fins als inicis de la Transició, i, en una perspectiva més general, de la vida a la ciutat durant l’últim segle.

Aquest 2022 és el centenari del naixement d’Enric Mirambell i ens ha semblat que no hi podia haver millor ocasió per publicar aquestes memòries. Les memòries, que gràcies a la insistència de les seves filles va deixar escrites Mirambell, ens permeten recórrer gairebé un segle de la vida d’un home que va fer del servei a la col·lectivitat la seva raó de ser. Des de cadascuna de les seves responsabilitats sempre va treballar per al millor coneixement de la ciutat, i amb aquestes memòries tenim un retrat en primera persona de com va anar canviant Girona des del franquisme fins a l'actualitat”, ha destacat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

Completa el volum un document també inèdit on Enric Mirambell sintetitza la seva carrera com a funcionari del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. El text resulta d’interès per completar la visió més personal de Mirambell sobre la història de les institucions culturals gironines, i ofereix un testimoni valuós sobre l’exercici de la professió d’arxiver-bibliotecari i de gestor cultural que va exercir, on explica com va assumir el repte de buscar l’equilibri entre els diferents equipaments a càrrec seu, lluitant contra les ingerències polítiques, l’escassetat i el malbaratament de recursos, l’excessiva burocratització d’algunes tasques i la soledat de l’ofici.

De la trajectòria professional d’Enric Mirambell, en destaca la tasca com a director de la Biblioteca Pública de Girona (1949-1987), quaranta anys durant els quals en va impulsar el trasllat des de l’antic convent dels Caputxins, al carrer de la Força, a l’edifici de l’Hospici. També va tenir un paper central en la creació de l’Arxiu Històric Provincial i de la Casa de Cultura, dels quals també en va assumir la direcció. A finals dels anys seixanta va tenir un paper actiu en l’arribada dels estudis universitaris a la ciutat, i el 1978 va ser nomenat delegat del Ministeri de Cultura a la província de Girona, un càrrec que va assumir fins al 1980. Ja jubilat, el 1987 va ser nomenat cronista oficial de la ciutat de Girona. Malgrat que es tractava d’un càrrec honorífic, durant els més de trenta anys que va exercir-lo, va dedicar-se plenament a l’estudi i a la divulgació de la història de la ciutat i a l’observació de la vida ciutadana.

El març del 2021, un any després de la seva mort, es va oficialitzar la donació dels seus fons personals a la ciutat de Girona per part dels seus tres fills. La Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola va acceptar part del seu fons bibliogràfic, especialitzat en temàtica gironina i format per prop de 1.200 exemplars. L’Arxiu Municipal de Girona va rebre el seu fons documental, constituït per 8 capses de documentació personal (que incloïa, entre altres materials, llibretes i quaderns d’anotacions, correspondència, documentació variada o fotografies); 22 capses dedicades a la seva vasta activitat professional com a bibliotecari-arxiver, com a docent, com a delegat provincial del Ministeri de Cultura i com a cronista oficial de la ciutat; i 5 capses de material bibliogràfic.

La col·lecció “Girona. Biografies” aplega la biografia d’aquelles persones que, des de disciplines molt diverses, han fet una contribució remarcable a la ciutat de Girona, i pretén deixar-ne testimoni, agrair-los l’esforç i el compromís i donar-los a conèixer a les noves generacions. Fins ara, s’han publicat en la mateixa categoria biografies d’escriptors i escriptores (Jaume Ministral i Aurora Bertrana), músics (Joan Carreras i Dagas, Xavier Cugat i Salvador Dabau), de l’historiador i arqueòleg gironí Josep Gibert, i cinc volums sobre els alcaldes que la ciutat ha tingut des de començament del segle XIX fins a l’any 1939. 

Tornar
— 100 articles per pàgina
S'estan mostrant 1 - 100 de 199 resultats.