El proper divendres 7 d’octubre a les 18.30h al Bòlit_LaRambla tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Els desconeguts de sempre. Personatges singulars en la cultura contemporània” comissariada per Julià Guillamon i Adrià Pujol. 

Singulars, excèntrics, foraviats, la figura del boig o ‘singular anecdòtic’ és molt present en la cultura popular i en les obres de tall artístic. Cada poble té el seu o el seus personatges que han estat determinants per sobreviure a l’hostilitat d’alguns d’aquests llocs; en són el seu innegable patrimoni.

Aquests tipus de personatges són un pretext per a l’anecdotari, un referent d’extravagància, fan brillar la comunitat des de la seva diferència i executen tot allò que nosaltres, de vegades, faríem, però que reprimim. És a dir, fan de catarsi de la nostra part més anàrquica, menys convencional. Hi ha molts artistes que la història els ha posat en el bàndol dels folls, i d’altres que s’han capficat amb aquestes excepcionals figures. Escriptors com Russinyol o Salvador Espriu en són un exemple.

El cançoner popular i la cançó pop, també en van plens, des d’El vestir d’en Pasqual de la Guillermina Mota, passant per l’Homenatge a Teresa d’Ovidi Montllor, o El boig de la ciutat de Sopa de Cabra (en un to més al·legòric). En Jaumet de Sant Hilari, la Trinquis descrita per l’Espriu o el Noi de Tona, només en són un breu mostrari.

Amb una mirada entranyable, Guillamon i Pujol convoquen tota una sèrie de personatges extraordinaris que subverteixen les convencions socials amb una lògica pròpia. “Els desconeguts de sempre” ens conviden a recuperar els personatges singulars, excèntrics, foraviats, sovint superdotats (avui “neurodivergents”), que formen i formaven part del modus vivendi i el paisatge humà dels pobles i ciutats i que, avui en dia, sovint romanen ocults, medicats o estan completament integrats en el teixit social.

Sigui per la curiositat que genera, sigui per la tendresa o per l’aversió que desperta, el belitre, l’estrambòtic, socialment l’extravagant és considerat un ésser al marge (dels marges) i alhora se’l conjura per establir quin és el grau zero de la normalitat. Parlem de persones hipersensibles, extraviades, delirants o involuntàriament còmiques, sovint devastades i sovint amb alguna afectació mental.

Per la seva condició excèntrica, admonitòria o mediúmnica, i també per les seves altes capacitats, molts singulars estan a mig camí de l’artista, de la mateixa manera que hi ha artistes que acaben resultant singulars anecdòtics. Ho trobem amb personatges molt coneguts com en Josep Maria Sucre o la Josefa Tolrà, però també en personatges com en Josep Pijula (Garrell) d’Argelaguer. Les pràctiques de tots ells estan a mig camí de la genialitat, les visions amb missions obstinades, i el deliri. Per això no és d’estranyar que l’exposició aprofiti per incloure artistes contemporanis, com és el cas de Lurdes Basolí, Pere Noguera i Tere Recarens, que dialoguen amb aquests personatges.

L’exposició es formalitza en diversos episodis que apleguen aquests personatges dins les categories d’excèntrics (la seva marginalitat ajuda a refermar la centralitat dels altres), arrelats (lligats a un indret, en són un símbol característic i la comunitat s’hi reflecteix), espantalls (representen l’irracional, l’incontrolable, però alhora ajuden a domesticar-ho), creatius (pinten, escriuen, parlen amb girs que els singularitzen, molts artistes s’hi inspiren), rebels (conjuguen insubmissió i transgressió de les normes i costums habituals), mediàtics (tothom en parla, se n’expliquen anècdotes i, un bon dia, els mitjans se n’aprofiten), fora del temps (no estan subjectes ni a les modes ni a les conjuntures històriques) i finalment, la mort (abandonats, oblidats, la mort del singular és un traspàs que interpel·la tot el poble).

El títol

Personatges singulars, singulars anecdòtics: han estat els noms que s’han fet servir, mentre es preparava aquesta exposició, per anomenar el que la gent n’ha dit sempre locus i darrerament, freaks. “Locus”, era el títol que Pau Riba li havia posat a un projecte que volia fer amb en Julià Guillamon sobre aquest tema però que no es va arribar a concretar mai. El títol poètic final va ser idea de l’escriptor Julià de Jòdar. Surt de l’escena final de la pel·lícula Rufufú (1958) de Mario Monicelli, basada en un conte d’Italo Calvino. Una colla de personatges desguitarrats preparen un atracament amb l’esperança de lliurar-se de la misèria, però només aconsegueixen endur-se pasta amb cigrons. El diari de l’endemà diu que han estat I soliti ignoti: els desconeguts de sempre, aquells que tenen grans plans, missions quimèriques, que, sovint, acaben amb un plat de pasta amb cigrons.

Una mamá de un millón

En paral·lel a “Els desconeguts de sempre” a l’espai del Hall del Bòlit_PouRodó es desplegarà el projecte “Una mamá de un millón” de l’artista sofía giménez alias SOFYA96. Es tracta d’una instal·lació audiovisual que servint-se de material d'arxiu analitza i qüestiona els discursos i representacions de les «famílies amb diversitat», des del tardofranquisme fins a l’arribada de la democràcia, en un exercici de memòria històrica.

A cavall entre el relat assagístic i autobiogràfic, l’artista dialoga amb imatges que la porten a conèixer la història de La Mamá del Millón, i a través d'aquesta la seva pròpia història.

Una mamá de un millón és un projecte tentacle d'Arxiu Disfuncional, un arxiu visual i precari que recull les representacions de la discapacitat i/o la diversitat funcional en l'estat espanyol durant els segles XX i XXI. Un espai subversiu -de temàtica anticapacitista i mirada transfeminista- on pensar, comprendre, i qüestionar lo semiòtic de les imatges per a d'aquesta manera, reconèixer el pòsit que inscriuen en elles les estructures de poder; de la mateixa manera, el projecte cerca imatges que qüestionin aquestes estructures, els seus discursos i imaginaris hegemònics.

La salut mental

“Els desconeguts de sempre” i “Una mamá de un millón” s’inscriuen en l’interès del Bòlit per analitzar, aquesta tardor, el tema de la “salut mental i l’orientació / desorientació vital” des d’una perspectiva reflexiva, diversa, creativa, transversal, imbricada amb molts altres aspectes de la nostra vida.