L’Ajuntament de Girona està desenvolupant un pla de modernització de la infraestructura informàtica de la ciutat per poder-hi introduir solucions tecnològiques basades en les noves tecnologies i la sensorització. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el cap de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) del consistori, Jordi Xirgo, han presentat aquest matí el “Projecte Girona, Ciutat Intel·ligent”, que defineix el full de ruta que caldrà seguir per tal de preparar la ciutat per a la revolució tecnològica i digital, implementant sistemes de recollida i gestió eficient de dades en favor del territori i de la ciutadania.
  
El document s'ha treballat en els dos últims anys i mig, temps en el qual s'han estat fent proves pilot i investigant en accions i tecnologies relacionades amb la ciutat intel·ligent.  L’estratègia conté un total de 50 accions prioritàries, valorades en més de 3 milions d’euros i  enfocades a la millora de la xarxa de comunicacions, a la seguretat ciutadana o al control automatitzat dels recursos municipals, entre altres.
 
“El projecte que avui presentem és clau pel futur de Girona i tindrà una repercussió directa en la millora de la vida de les persones. Entenem aquestes infraestructures com un servei públic, que no només beneficiaran l'Ajuntament, sinó totes les administracions, el sector privat i la ciutadania.  És un projecte que reflecteix el nostre model de ciutat, una ciutat eficient, que planifica amb rigor, que vol treballar pel progrés i pel benestar dels seus habitants. Per això volem posar els avenços tecnològics a favor dels gironins i de les gironines d'una forma integral i ben pensada”, ha remarcat l’alcaldessa. 
 
El projecte proposa incidir en tres nivells de telecomunicacions, que ja s’estan treballant a hores d’ara: Lorawan, cable òptic i 5G. Lorawan és una xarxa de baixa freqüència, de  llarg abast i baix consum, ideal per a l’Internet de les coses, i que treballa amb un servidor propi i que, per tant, es podrà aprofitar tant des del sector públic com privat. Actualment, hi ha uns 40 dispositius que hi estan operant amb usos diversos com els sensors ambientals, els sonòmetres, els comptatges de vehicles i persones, la telegestió de lluminàries, el control d’inclinació dels arbres de la Devesa, el control del reg o els sensors d’aparcament. L’objectiu en aquest àmbit és ampliar la disponibilitat de sensors i arribar als 1.000 dispositius connectats 
 
Pel que fa al cable òptic, un dels projectes més importants és la connexió de càmeres en nou punts de la ciutat, sis on hi ha càmeres actualment (accessos a Montjuïc per Pont Major i Sant Pere, accessos a Montilivi i Palau per carrers de Puigsacalm, i Església de Sant Miquel, el Parc Científic i Club de Tennis Girona) més tres càmeres noves: una a l’avinguda de Josep Tarradellas a l’alçada de l’Escola Maristes i l’Escola d’Hostaleria; una al Barri Vell, al carrer de Bonaventura Carreras Peralta; i una al pont de l’Areny. La connexió amb la fibra òptica permet optimitzar ús de les càmeres en seguretat ciutadana. Es pretén ampliar la xarxa actual del 34 als 40 km.
 
Respecte al 5G, des de l’Ajuntament de Girona estem treballant amb la Generalitat per l’àrea 5G a Girona, i amb les operadores perquè Girona sigui una ciutat prioritària i pilot en aquest desplegament. A part, estem treballant amb Huawei per a poder disposar de routers 5G, cosa que ens permetria un desplegament ràpid de dispositius amb necessitat d’alta capacitat de transmissió de dades, com és el cas d'imatges de vídeo, sense necessitat de connectar amb fibra òptica. 
 
Pel que fa al big data, actualment ja està funcionant una plataforma de codi lliure per fer accessibles les dades, però es fa necessari posar en servei una nova plataforma que permeti una gestió centralitzada de totes les dades que es generin en la xarxa de sensors que es vol desplegar i així poder posar tota la informació a l’abast de la ciutadania.  

D'altra banda, el projecte inclou actuacions de caràcter global com ara el servei municipal de vídeo, que inclou el Pla de Videovigilància de Girona i també l'ús de càmeres i programari que permetrà anar més enllà de la seguretat ciutadana i incidir en aspectes com la mobilitat o els càlculs d'ocupació d'espais públics. L'objectiu és unificar el programa de gestió de totes les càmeres de la ciutat en un únic sistema, que permeti també funcions suplementàries. Aquest programa està ja en fase de licitació pública i la previsió és superar les 400 càmeres instal·lades en el conjunt de la ciutat. 

També es començarà a instal·lar un sistema de panys intel·ligents per controlar els accessos als edificis municipals i poder gestionar els permisos de forma remota. Aquest sistema ja s'ha incorporat en fase de prova pilot, i la voluntat és anar-lo estenent progressivament. La instal·lació de domòtica en els edificis municipals, que millorarà així l'eficiència i l'estalvi en aspectes com el consum energètic, és un altre dels projectes globals que es podrà desenvolupar gràcies a la creació de les xarxes de telecomunicacions amb què s'ha treballat en aquests últims dos anys.

Les 50 actuacions programades inclouen desplegament de sistemes de reg automatitzat, control de l'enllumenat públic amb sensors, incorporació de tecnologia intel·ligent en els comptadors de la llum, o un anemòmetre per conèixer en temps real el vent a la Devesa, i així poder alertar de situacions de risc. Moltes d'aquestes actuacions ja han començat en fase de prova pilot, i s'aniran desenvolupant en els propers anys un cop ja està establerta la infraestructura per fer-ho.