Header: Notícies

Notícies i comunicats

Oficina d'Assistència en Matèria de Registre (OAMR) - fitxa

Oficina d'Assistència en Matèria de Registre (OAMR)

Adreça:
Ajuntament de Girona
Pl. del Vi, 1 - 17004 GIRONA

Horaris 2021

CITA PRÈVIA

Telèfon. Informació ciutadana:
972 419 010

Telèfon. Centraleta:
972 419 000

A/e:
ajuntamentinforma@ajgirona.cat

Web:
www.girona.cat/oamr

Registre electrònic:
seu.girona.cat

Bústia d'avisos i suggeriments:
www.girona.cat/avisos

Ruta de navegació

Publicador de continguts

L’Ajuntament de Girona adapta els criteris de gestió dels espais fluvials per aconseguir-ne la naturalització

La decisió es basa en les conclusions extretes del Pla de conservació i manteniment dels rius urbans encarregat pel consistori a partir de fons europeus.

Imatge de la roda de premsa

L’Ajuntament de Girona adaptarà els criteris de gestió de la conservació i manteniment dels espais fluvials urbans amb l’objectiu d’aconseguir-ne la naturalització i, al mateix temps, avançar cap a una ciutat més sostenible i amb una major biodiversitat. La decisió es basa en les conclusions extretes del Pla de conservació i manteniment dels rius urbans i s’aplicarà d’acord amb les actuacions que ja es realitzen de manera permanent a la ciutat. El document el va encarregar el consistori a l’empresa Naturalea i es va finançar a través de fons europeus.

El regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés, i el director tècnic de Naturalea, l’empresa redactora del projecte, Albert Sorolla, han presentat aquest migdia les principals conclusions del Pla i com es plasmarà en la gestió municipal. 

Amb la posada en marxa d’aquesta adaptació de criteris, les accions de millora dels espais fluvials de la ciutat, incloses les rieres, les sèquies i els torrents, faran especial atenció a la recuperació de la naturalitat i la potenciació de la biodiversitat. A més, es buscarà també incrementar la qualitat de vida de la ciutadania i contribuir a fer una Girona més sostenible i resilient, capaç d’afrontar millor episodis de meteorologia adversa.

Cal tenir en compte que el municipi compta amb 20,4 quilòmetres de cursos fluvials dins el nucli urbà, i una superfície d’espais fluvials de 73,75 hectàrees, dues xifres que posen en evidència la complexitat de gestionar el manteniment d’aquest tipus de terreny.

“Des de l’Ajuntament de Girona volem aplicar un canvi de paradigma de la gestió dels espais naturals urbans, fent entrar la natura a la ciutat” ha dit el regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés, que ha afegit que “en cap cas aquest canvi ha de representar un augment del risc d’inundació”. En aquest sentit, Terés ha explicat que “el temporal Glòria va ser una demostració dels efectes del canvi climàtic a la ciutat, un autèntic test real del comportament dels nostres cursos fluvials davant un episodi de pluges torrencials i risc d’inundació, i estem decidits a aprofitar les dades que vam recollir i l’aprenentatge que en vam fer per planificar la gestió dels rius. En aquest sentit, compatibilitzarem la renaturalització dels espais fluvials amb la prevenció d’inundacions, i donarem resposta a una realitat que ens ha demostrat la pandèmia, com n'és d’important cuidar la natura més propera, perquè influeix directament en el nostre benestar”.

S’actuarà segons cinc grans línies de treball, amb propostes concretes per a cada un dels trams definits dels diversos rius de la ciutat: accions forestals, amb podes i desbrossades selectives; eliminació d’espècies exòtiques invasores; foment de la introducció i creixement de vegetació autòctona més resistent i protecció a les plantes, especialment en zones erosionades; establiment de punts de contacte entre les estructures dures i la llera natural dels rius, i potenciació de la fauna, amb la creació de refugis i la implementació d’accions enfocades a l’augment de la diversitat, com el control de plagues o la pol·linització.

Actuació respecte als sediments del riu Onyar

D’altra banda, el Pla de conservació i manteniment dels rius urbans desaconsella aplicar la retirada sistemàtica dels sediments del riu Onyar, ja que aquests materials no suposen una pèrdua de la secció hidràulica dràstica ni imminent. És més, la presència actual de barres de sediment permet el creixement de vegetació pròpia de ribera i representa un refugi per la fauna.

Segons conclusions de l’estudi, en què s’ha analitzat l’evolució d’aquests materials al llarg dels darrers anys, semblaria que la presència de barres de sediment és inherent en determinats trams de l’Onyar. Això s’explicaria pel fet que, tot i les operacions de dragat que es feien regularment al riu, el sediment tornava a ocupar el mateix lloc ràpidament, després de crescudes ordinàries. 

Tot i així, des del consistori se’n farà un seguiment periòdic i s’establiran criteris per a una possible retirada extraordinària del dipòsit de sediments al riu. Concretament, es controlarà l’evolució dels sediments dues vegades l’any durant cinc anys, i sempre que es produeixin episodis de crescuda de l’Onyar de més de 75 m3/s. Així mateix, es podran plantejar actuacions puntuals de retirada de sediments si s’observa un creixement del fons de més de 5 cm de mitjana en tota l’àrea de l’Onyar urbà en un període de sis mesos.

La realització del Pla de conservació i manteniment dels rius urbans s’ha tirat endavant mitjançant fons europeus en el marc del projecte Turisme Transfronterer Fluvial i Sostenible – Têt, Ter, Fluvià i Segre (TTFS), inclòs el programa INTERREG V A Espanya-França-Andorra POCTEFA 2014-2020.

Pla de conservació i manteniment dels rius urbans
Tornar
— 100 articles per pàgina
S'estan mostrant 1 - 100 de 199 resultats.