Header: Notícies

Notícies i comunicats

Oficina d'Assistència en Matèria de Registre (OAMR) - fitxa

Oficina d'Assistència en Matèria de Registre (OAMR)

Adreça:
Ajuntament de Girona
Pl. del Vi, 1 - 17004 GIRONA

Horaris 2021

CITA PRÈVIA

Telèfon. Informació ciutadana:
972 419 010

Telèfon. Centraleta:
972 419 000

A/e:
ajuntamentinforma@ajgirona.cat

Web:
www.girona.cat/oamr

Registre electrònic:
seu.girona.cat

Bústia d'avisos i suggeriments:
www.girona.cat/avisos

Ruta de navegació

Publicador de continguts

La Fundació Masó reuneix obres de Picasso, Gargallo, Torres-García, Sunyer i Nonell en una exposició sobre l’“Almanach dels Noucentistes”

La nova mostra temporal de la Casa Masó inclou obres d’art, llibres i documents dels principals col·laboradors de l’almanac noucentista promogut per Eugeni d’Ors l’any 1911.

La Fundació Rafael Masó ha reunit a Girona obres de Picasso, Gargallo, Torres-García, Sunyer i Nonell en una exposició que porta per títol L’Almanach dels Noucentistes: la consolidació d’un moviment, i que es podrà visitar a la Casa Masó de Girona des del 8 d’octubre de 2021 fins a l’11 de febrer de 2022. La inauguració es farà demà dijous, dia 7 d’octubre (19 h), i comptarà amb la presència de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i presidenta de la Fundació Rafael Masó. 

El febrer de 1911 es va publicar a Barcelona un almanac en què el calendari de cada mes anava acompanyat per un text en prosa i un poema, de diferents escriptors, i per la reproducció d’una obra d’art, de diferents artistes. Era l’Almanach dels Noucentistes, publicat per l’impressor Joaquim Horta en una edició de només 150 exemplars. Tot indica, però, que el veritable promotor va ser el filòsof Eugeni d’Ors, que des de feia uns anys encapçalava la lluita intel·lectual per definir i aglutinar el moviment artístic, cultural i polític del nou-cents, el nou segle, que marcaria profundament la cultura catalana de l’època.

En la història de l’art modern, sovint hi ha documents impresos (cartells, llibres, manifestos, almanacs) que adquireixen la rellevància d’obres d’art i personifiquen les idees d’un moviment, d’un grup d’artistes o d’un determinat moment històric. L’Almanach dels Noucentistes és un d’aquests documents, un dels més significatius de l’art modern a Catalunya, i cent deu anys després continua plantejant interrogants sobre el noucentisme, aquest moviment de tan àmplies conseqüències per a la cultura del país.

L’exposició ha reunit obres de la majoria d’artistes que van col·laborar a l’Almanach, és a dir, alguns dels pintors i escultors més representatius que treballaven a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX: Ricard Canals, Josep Obiols, Pablo Gargallo, Josep Aragay, Isidre Nonell, Ismael Smith, Joaquim Torres-García, Josep Clarà, Pere Torné-Esquius, Pablo Picasso, Prudenci Bertrana, Joan Borrell i Nicolau, i Joaquim Sunyer. 

Pel que fa als escriptors, la mostra presenta documents i llibres de Josep Carner, Eugeni d’Ors, Guerau de Liost, Joan Maragall, Joan Llongueras, Joan Puig i Ferreter, Josep M. López-Picó, Pere Corominas, Joaquim Folch i Torres i, novament, Joaquim Torres-García. També s’exposa per primera vegada un exemplar de l’Almanach dels Noucentistes adquirit recentment per la Fundació Rafael Masó.

Els comissaris de la mostra, Aleix Catasús i Bernat Puigdollers, han dividit l’exposició en quatre seccions:

  1. Documents del Noucentisme: El noucentisme va ser un moviment cultural i polític que es va anar definint, en gran mesura, gràcies a diferents intel·lectuals i pensadors. És a dir, va ser un moviment en què els documents impresos van tenir una rellevància especial. Aquí en presentem alguns dels més significatius. Són publicacions que abracen tres dècades: des de La tradició catalana, del bisbe Torras i Bages (1892), fins a L’obra realitzada (1923), en la qual la Mancomunitat feia balanç d’una dècada de govern.
  2. Joaquim Horta, l’impressor: Joaquim Horta (1878-1956) era reconegut per la cura i la qualitat dels llibres i les revistes que sortien dels seus tallers i, a més, per haver abandonat l’enfarfegament modernista i haver adoptat un grafisme i una tipografia més nets i austers, d’influència centreeuropea. Això va fer que molts escriptors li confiessin la impressió dels seus treballs, i també va afavorir que entrés en contacte amb molts dels artistes que Eugeni d’Ors designava noucentistes. En el pròleg de l’Almanach, Horta explica que d’aquestes trobades va sorgir la idea de crear una “suma de beutat” que aplegués alguns dels escriptors i artistes més destacats del moment.
  3. Eugeni d’Ors, l’ideòleg: El noucentisme va ser un moviment amb el qual es van identificar molts escriptors i artistes de totes les disciplines, però Eugeni d’Ors, “Xènius” (1881-1954), en va ser l’ideòleg i líder indiscutible. Ors va tenir una influència extraordinària en la vida cultural i política catalana de les dues primeres dècades del segle i l’Almanach va ser una fita decisiva d’aquesta trajectòria. Si bé hi apareixia com un noucentista més, no hi ha cap dubte del paper que va tenir en la concepció del que va descriure com “aquesta mostra novella de la unitat espiritual d’una generació”.
  4. Els artistes i els escriptors: L’Almanach, i el noucentisme en general, era una presa de posició clara a favor de la modernitat per part d’uns artistes i uns intel·lectuals que volien treure Catalunya de l’academicisme ranci, l’encarcarament i el cofoisme cultural, emmirallant-se en Europa. Per això no tenien inconvenient a posar obres de Picasso (de 1905), de Mir i de Nonell al costat d’altres de Clarà, Torres-García, Aragay i Torné Esquius. Els textos de l’Almanach també eren obra d’un ampli ventall d’acadèmics, humanistes, poetes i altres professionals que representaven la nova generació. L’arquitecte Rafael Masó va ser convidat a publicar-hi un poema, “De la Llar”, en el moment que precisament acabava d’iniciar la reforma de la Casa Masó.

Les d’obres d’art i documents de l’exposició procedeixen de diferents col·leccions públiques i privades: l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca de la Universitat de Girona, el Museu de Montserrat, el Museu Municipal Josep Aragay de Breda, la Fundació Francesc Pujols, la Fundació Folch i Torres i diverses galeries d’art, a més de les que pertanyen a la pròpia Fundació.

Durant la celebració de l’exposició a la Casa Masó es faran diverses visites comentades, amb aforament limitat i inscripció prèvia, els dies 8 d’octubre, 5 de novembre, 3 de desembre i 14 de gener, sempre a les 5 de la tarda.

Enllaç de descàrrega d’imatges de l’exposició
Tornar
— 100 articles per pàgina
S'estan mostrant 1 - 100 de 199 resultats.