Header: Dones, feminisme i diversitat sexual

Dones, feminisme i diversitat sexual

Menú de navegació

Beca 8 de març - Convocatòria 2017-2018 - Guayador

Beca 8 de març - Convocatòria 2017-2018

Beca d’estudis històrics de les dones a Girona

La Beca 8 de març, d’estudis històrics de les dones a Girona, és una iniciativa de l’Ajuntament de Girona per a promoure la recuperació del llegat històric gironí a través de l’estudi de la història de les dones que han contribuït a formar-la al llarg dels segles. Vol potenciar l’ús de la perspectiva de gènere en l’estudi de la història per tal d’afavorir una lectura crítica i qüestionadora de la realitat i per tal de contribuir al desenvolupament intel·lectual i a l’esforç col·lectiu de canvi que s’està instaurant en la societat.

Projecte guanyador 2017

"Entre quatre parets. Història, memòria i vivències de les asilades a l'Hospici de Girona (1769-1960)"

La beca de la convocatòria 2017-2018 ha estat atorgada a la senyora Celine Marie Mutos Xicola, que compta amb la tutoria de Montserrat Carbonell Esteller, pel projecte de recerca "Entre quatre parets. Història, memòria i vivències de les asilades a l'Hospici de Girona (1769-1960)".

Projectes presentats

Cartes de dones gironines (segles XVIII-XX)
Francesc Xavier Anton Pelayo i Montserrat Jiménez Sureda

Aquest projecte pretén, mitjançant una mostra àmplia i representativa, estudiar les cartes familiars escrites per dones gironines –o vinculades amb Girona- dels segles XVIII, XIX i XX. Després d'establir la relació de les dones amb la lectura i escriptura, s'analitzaran la teoria epistolar femenina, les formalitats, les llengües utilitzades en les cartes, les motivacions que impulsen les dones a escriure i les temàtiques que dominen les seves correspondències. Durant aquest període, especialment entre 1750 i 1950, té lloc l'època daurada de la correspondència epistolar, on les dones, participen activament en l'escriptura de cartes. Mitjançant aquest medi descobrim la història interpretada en femení, la sociabilitat epistolar de les dones i el seu lloc en la societat, on mares, filles, esposes, treballadores, germanes i amigues expliquen el seu món, el seu punt de vista i manifesten les seves iniciatives i propostes, il·lusions i frustracions, alegries i penes.

Itinerari amb nom de dona. La memòria desvelada
Olga Taravilla i Baquero

La proposta de recerca neix de la inquietud de la memòria històrica que es conserva envers les dones relacionades amb la ciutat. Dones, de diferents condicions socials i religioses que han deixat la seva empremta, en totes les èpoques i en molts racons de la ciutat. Desvelar memòries no és gens fàcil, i menys les que han estat sepultades durant segles. Però la història d'una ciutat no es pot comprendre sense la participació dels homes i dones que l'han configurada. La Girona medieval no es pot explicar sense Ermessenda, és la gran comtessa, però també estan presents moltes altres, les dones pietoses les que treballaven als obradors i tallers de la ciutat, les esclavitzades per la seva condició, les que la defenien – en cas de guerra-, les que van ser cremades per bruixes, les que van defendre els seus drets, les pioneres que lluiten per escapar-se del color gris de la ciutat.

Entre quatre parets. Història, memòria i vivències de les asilades a l'Hospici de Girona (1769 -1960)
Celine Marie Mutos Xicola, tutora Montserrat Carbonell Esteller

El projecte que presentem estudiarà un tipus d'institució d'acolliment emblemàtica de l'Europa mediterrània, la Casa de Misericòrdia de Girona (1769- 1780) i el seu continuador, el Reial Hospici de la Ciutat de Girona (1780), des del punt de vista de la seva orientació i actuació específica envers el col·lectiu femení, des de la seva fundació al darrer quart del set-cents fins 1950.

Amb la fi de l'Antic Règim, els canvis que introdueix l'estat liberal i que s'inicien ja a la segona meitat del segle XVIII, conflueixen en la creació de grans centres asilars, Hospicis, Correccionals i Cases de Misericòrdia, on els nois i homes son reeducats bàsicament per reintegrar-los a la vida laboral útil o engruixir les files de l'exèrcit, mentre que les dones son reprimides i castigades per la seva mateixa condició femenina, en nom de prejudicis moralistes i sexistes. Així, aquestes institucions a cavall entre els antics sistemes assistencials i el nou sistema liberal de beneficència veu créixer institucions creades per tractar i integrar els desposseïts, marginats, dependents i desemparats prenen un accent diferencial quan les seves destinatàries son dones, noies, nenes i pobres del gènere femení en general.

La recerca s'organitza en 4 eixos articulats entre si, per tal de documentar i mostrar com les mesures que aquestes institucions prenen amb els que tenen la dissort d'anar-hi a raure, segons els seus estatuts, reglaments, pràctiques i criteris d'actuació, delimiten nítidament el col·lectiu femení amb una especial duresa, amb mesures específiques, discriminatòries i sovint vexatòries, i a vegades amb un menyspreu paternalista que amara les quatre parets que clouen aquests dos centres.

Estudi comparatiu de l'educació rebuda de nenes i nens en el segle XX i en l'actualitat
Cristina Vila Peñuelas i Immaculada Font Mareñà, tutora Carla Carreras Planas

L'objectiu d'aquesta recerca és fer un estudi comparatiu de l'educació que van rebre, especialment, les nenes i els nens de la ciutat de Girona al llarg dels segles XX-XXI a partir d'analitzar els conceptes, els valors i les actituds que s'ensenyaven en cada moment. A saber: la felicitat, la llibertat, l'autonomia, la responsabilitat, la sexualitat, el cos i l'aparença, etc. A partir d'aquest estudi pretenem donar a conèixer com, a través de l'educació (concretament, a través de les diferents assignatures impartides com ara la història, la llengua, la literatura, la filosofia, les ciències naturals, el dibuix, etc.) s'han creat estereotips de feminitat i masculinitat que ha orientat a nens i nenes envers uns futurs completament diferenciats. Per poder complir aquest objectiu, portarem a terme una anàlisi sociològica/històrica, antropològica i filosòfica de tots aquests conceptes, elements i valors inherents a l'educació impartida. La nostra hipòtesi és la següent: les nenes i els nens que van assistir a les escoles gironines del segle XX van rebre una educació patriarcal: és a dir, d'inferioritat i submissió de les dones respecte als homes, orientant les vides d'aquests infants en projectes de vida diferenciats, marcats i estereotipats en funció del gènere assignat. Quelcom similar al que succeeix en relació a l'educació que estant rebent els nens i les nenes de Girona, tot i que segurament d'una manera més subtil.

Dones educadores: anàlisi i recuperació dels referents femenins de la renovació pedagògica i el foment de la coeducació a Girona
Marina Batalle Serra, Cristina Espejo Biosa i Leticia Garcia Merino

El projecte d'investigació que presentem a continuació pretén ser innovador pel fet de fer una cerca històrica en perspectiva de gènere que doni visibilitat a dones mestres i docents de Girona i la província de diferents èpoques històriques, en diferents etapes educatives i en diferents camps del coneixement que hagin estat vinculades a l'Escola Normal de Girona tot analitzant les tasques pedagògiques que hagin desenvolupat pel foment de la coeducació per la igualtat entre dones i homes. Per tant, té com a objectiu principal identificar, descriure i analitzar la vida i l'obra de dones que han sigut referents educatius per a la ciutadania gironina:
1. Identificar dones rellevants del context educatiu de Girona i província al s. XX i XXI que han sigut agents actius de transformació social en pro de la igualtat de gènere i el feminisme.
2. Descriure i analitzar la seva vida i obra per tal de valorar-la i fer-la comunicativa a la ciutadania en general.
3. Localitzar fets i llocs destacables d'aquestes dones per tal de poder fer una cartografia de vida tot construint uns paisatges identitaris al Gironès.

Cultura, afectes i devocions de les gironines de l'edat moderna (segle XVI –XVIII)
Josep Capdeferro Pla, Mírian Díez Bosch, Mercè Gras Casanovas, Aurèlia Pessarrodona Pérez i Verònica Zaragoza Gómez

L'objectiu d'aquest equip interdisciplinar és estudiar tres dimensions complementàries de la identitat i la sociabilitat de les dones de Girona a l'edat moderna: la dimensió cultural –què aprenien, què llegien, quins instruments i música tocaven o escoltaven,quin teatre representaven o veien, quin art tenien al seu abast o promovien?-. la dimensió afectiva –vincles, simpaties, amistats, amors i animadversacions dins o fora la família- i la dimensió espiritual -la seva religiositat, on la practicaven, els seus ordres de referència o confiança, etc. Els resultats ens permetran il•luminar, des d'una perspectiva de gènere, aspectes econòmics i polítics de la Girona dels segles XVI-XVII. Analitzarem gironines residents a la ciutat, també algunes d'àmbit vilatà o traslladades a Barcelona. Prestarem una atenció preferent a les seculars, però també ens fixarem en religioses . Combinarem fonts arxivístiques notarials, manuscrits i bibliografia, principalment material específic sobre Girona, però també sobre altres indrets, per contextualitzar.